Contes per estimar Amb Teresa Mir
Bona nit, nens i nenes. Benvinguts a Contes per Estimar. Avui ens acompanyen l'Aleix, la Tàbata, en Saïd, Lilies, l'Ariadna i la Gisela. Tots són alumnes de secundària de l'Institut d'Escola Pallarola. Avui ens explicaran ells el conte i, abans de tot, vull donar les gràcies per la seva presència i el seu compromís. Per mi, són font d'inspiració constant i m'encanta compartir aquest espai amb ells.
El conte d'avui es diu Alça el vol. L'Àlex, el nostre protagonista, ha fet un avió de paper i té moltes ganes de fer-lo volar. Però, abans que pugui fer-ho, una àliga l'avisa que l'avió és massa petit.
L'Ales l'ajusta una mica, però no paren d'arribar d'altres ocells per donar-li consells que, en lloc de servir-li d'ajuda, li fan perdre la confiança. Fins que una veu inesperada li dona l'empenta final que ho canviarà tot. Esteu preparats? Alça el vol!
L'Àlex ho tenia tot a punt per provar una cosa nova, arriscar-se, i amb sort veure com s'enlairava el seu avió. 3, 2, 1... Atura't, va cridar l'Àliga. No s'enlairarà mai això. Ah, no? Va preguntar l'Àlex que s'havia quedat d'una peça. L'Àliga va desplegar les ales ben obertes. Jo mano al cel, perquè sóc gran i tinc poder. Creu-me, l'has de fer més gran. L'Àlex va agafar més paper.
D'acord, me n'ocupo. Ben aviat, l'Àlex s'ho tornava a tenir tot a punt. 3, 2, 1... Oh, no! Va agrair el lloro. No anirà gaire lluny, això. No? Va preguntar l'Àlex. El lloro va ensenyar les plomes presumint-ne tot que ho foi. Només els que som de bona planta i tenim colors que fan de festa, ens podem enlairar per damunt de la resta. L'Àlex va agafar els retoladors. M'hi poso, doncs. Ara sí que l'Àlex ho tenia tot a punt.
3, 2, 1... Perdona, això no s'ho tira bé. Vaig a rotejar el Falcó. Ah, no? Va preguntar l'Àlex agafant fort l'avió. Llavors, el Falcó va fer un gir al cel veloç com un llamp. Per arribar a dalt de tot, has de saber prendre decisions ràpides. Li has de donar més empenta. D'acord. L'Àlex es va posar a córrer.
3, 2, 1... Però els ocells venien una vegada i una altra. Perquè sigui el bo i millor ha de ser més llarg, va dir el signo. Per començar amb un peu ha de ser més alt, va dir l'estrus.
Es veu d'una hora lluny. Ha de ser més fort. Més prim. Més astut. Si vols que voli tan amunt com nosaltres, ha de ser millor. L'Àlex ho tenia tot a punt per anar a una altra banda, per començar de nou i agafar forces per tornar a intentar-ho.
3, 2, 1... Espera! Vaig esclar el pingüí. Encara no! L'Àlex no tenia esma per continuar sentint consells. Uau! Que maco t'ha quedat! El pingüí va aplaudir amb les ales. És que no m'ho volia perdre. L'Àlex no s'ho podia creure. De debò?
«Esclar!» va exclamar el pingüí emocionat. «No hi ha res que sigui més genial que celebrar-ho quan algú se'n surt!» L'Àlex va apuntar un somriure. «Només en falta el toc final!» L'Àlex ho tenia tot a punt per fer el canvi perfecte al seu avió i agafant un llapis de color va escriure «Àlex i pingüí a cada una de les sales!» «I... per fi!» «Tres, dos, un...» «Oh, amunt!» I junts vam poder contemplar com el sàbal vol.
Alça el vol parla del valor de ser un mateix i, sobretot, del poder d'una veu amable, perquè, quan creus en tu mateix, tot és possible. I fins aquí el programa d'avui.
Bona setmana a tots i a totes. I si així ho voleu... Ens trobem el dilluns vinent aquí a Contes per Estimar. Bona nit!