Comptes per estimar amb Teresa Mir Hola nens i nenes, benvinguts i benvingudes a Comptes per estimar. Com esteu aquesta nit? Heu tingut un bon dia? Sigui com sigui, ara és un bon moment per posar-vos còmodes, estirar-vos al llit, abraçar el vostre coixí o el vostre peluix preferit i deixar que la imaginació faci la resta.
La protagonista del conte d'avui té pors, moltes pors. Pors altes com muntanyes, també pors petites que li fan venir esgarrifances. Totes la persegueixen i miren d'atrapar-la. Ja tornen a ser aquí. Esteu preparats? Tanqueu els ulls i respireu profundament. Les meves petites pors.
Tinc moltes pors, tan altes com una muntanya, i pors petites que punxen, pors que cruixen, pors verdes, pors blaves, pors esgarrifoses, pors que fan venir esgarrifances. Totes em persegueixen i miren d'atrapar-me. Ja tornen a ser aquí. Papa, mama, ajudeu-me!
Quan tinc por, la panxa em fa soroll i és com si de sobte fos hivern. Brrrr, quines esgarrifances! Així que, per entrar en calor, ho tanco tot amb clau. Els ulls, els punys, les orelles, els meus pensaments, cric-crac. Estic fora de perill, el meu iglu imaginari.
Quan passo per davant de la casa del veí em moro de por. Té un gos gegant i molt lleig que aborda i m'ensenya totes les dents. És horrible, terrorífic. Agafo fort la mà de la mare. Ah, corre, fugim d'aquí! Al supermercat ensenyo les meves pintures noves als crans i als peixos de la peixateria quan, tot d'un plegat, xas! La mà me desapareix com per art de màgia.
No he de tenir por. Les mares es perden tota l'estona als supermercats per a gegants. Uf! És allà! Ja la veig! Encara sort!
El que més m'agrada és el dia de Halloween, quan els fantasmes, les bruixes i els zombis surten al carrer i quan criden uuuu, em faig un tip de riure. És tan divertit que t'espantin monstres de mentida? En els contes, el lloc feroig es cuspeix la mainada amb les seves dentotes. De vegades, sempre que el sento quan bufa el vent, uuuu, uuuu,
Llavors començo a tremolar, però se'm passa de seguida. Adeu, adeu, jo feroxe, fins al proper conte. Quan ja em pega i trona, em tapo el cap amb la manteta. Els núvols negres s'acosten, el cor em salta. El meu germanet Pep tremola. Tranquil, només és una tempesta. El calmo. I si cantem per espantar la por?
La mestra està molt enfadada. Ens ha dit un cop, dos cops, tres cops que no fem xivarri a classe i, com que no li hem fet cas, ha fet uns ulls negres especials de mussol enfadat. Ui, ui, ui! Si ens quedem ben quiets i callats com si fóssim estàtues, la mestra torna a ser simpàtica.
De vegades, les bestioles em fan por, encara que siguin ben menudes. Aquesta aranyeta pot picar-me, i a mi no m'agraden gens les picades. Tampoc m'agraden les coses que punxen, com ara les inyeccions. Al meu germanet li passa el mateix, tot i que si anem al metge jo miro de no plorar. Tranquil, Pep, li dic. Quan jo era com tu, tot em feia por, però de seguida et passarà.
Mira'm a la neu tota soleta i sense caure. La meva muntanya de por s'ha tornat més baixeta. Si la miro des d'aquí es veu molt petitona. Pot ser és que ja m'he fet gran.
Tots tenim pors, petits i grans. De vegades les pors creixen i es fan enormes dins nostre, però quan hi posem una miqueta de llum ens adonem que no hi havia per tant. Així que atreviu-vos i enfortiu el vostre cor. Veureu com les pors, encara que no marxin del tot, no faran tant de soroll.
I fins aquí el programa d'avui. Cuideu-vos molt valents i valentes. Ens trobem ben aviat aquí, a Contes per Estima.