Com esteu, nens i nenes? Preparats per escoltar un nou conte? Els nostres protagonistes són un elefant i un nen, per ser més exactes. Un elefant encadenat i un nen, el que, des de molt petit, li ronda pel cap una pregunta.
Per què un animal tan fort deixa que el tinguin lligat a una estaca? És una bona pregunta, no us sembla? Poseu-vos ben còmodes. Comença així. L'elefant encadenat. Quan jo era un nen, el món màgic del circ em meravellava. M'entusiasmava veure de prop tots aquells animals que viatjaven en caravanes de ciutat en ciutat.
Durant l'actuació, ho trobava tot meravellós i increïble, però el meu moment preferit era quan apareixia l'elefant. El gegantí animal mostrava una habilitat, una grandària i una força impressionants.
Era evident que una bèstia com aquella hauria pogut arrencar un arbre de socarrel amb una sola estrabada i, en canvi, després de cada actuació, sorprenentment, els treballadors del circ l'encadenaven a una petita estaca que amb prou feines s'endinsava a terra.
Allò era un misteri per mi. La cadena era ferma i gruixuda, però un animal com aquell, amb prou força per esmicolar un mur, havia de ser capaç de deslliurar-se de l'estaca i fugir. Què subjectava l'elefant? Perquè no s'escapava. Quan jo tenia 5 o 6 anys, encara creia que les persones grans ho sabien tot. Per això vaig preguntar als mestres, a l'oncle i a la mare, sobre el misteri de l'elefant.
I ells em van dir que l'elefant no s'escapava perquè estava ensinistrat. Com és lògic, seguidament els vaig preguntar si està ensinistrat i això fa que no fugi perquè el lliguen. Ningú no va saber respondre aquesta pregunta. Molt de temps després, una nit, vaig conèixer una persona sàvia que havia recorregut l'Índia i que em va ajudar a trobar la resposta.
L'elefant del circ ha estat lligat a una estaca des que era molt i molt petit. Recordo que vaig tancar els ulls i vaig pensar en el petit elefant tot just acabat de néixer i lligat a l'estaca. Me'l vaig imaginar empenyent, estirant la cadena, un dia rere l'altre per intentar alliberar-se. Gairebé el podia veure com s'adormia cada nit esgotat per l'esforç, decidit a tornar-ho a intentar l'endemà.
Tot per no res, l'estaca era massa ferma per un animal tan jovenet encara que fos un elefant. Fins que un dia, el més trist de la seva curta vida, l'elefantor va acceptar que no es podia alliberar i es va rendir al seu destí. Va ser llavors quan vaig entendre per què l'enorme i poderós elefant del circ estava encadenat. Estava convençut que mai no podria alliberar-se de l'estaca.
El pobre animal tenia el fracàs gravat a la seva memòria d'elefant. I mai més, mai més de la vida, no havia tornat a posar a prova la seva força. Hi ha nits que sumiu que m'apropo a l'elefant i li dic a cau d'orella. Saps? Te m'assembles. Tu també et penses que no pots fer moltes coses, només perquè una vegada, fa temps, ho vas provar i no te'n vas sortir.
Però has de saber que el temps s'ha passat i que ara ets més gran i més fort que abans. I si et vols alliberar de veritat, segur que ho pots fer. Per què no ho proves? De vegades em desperto pensant que el meu elefant, finalment, un dia ho va intentar i va aconseguir arrencar l'estaca.
Llavors somric i imagino que l'enorme animal encara viatja amb el circ perquè li agrada molt divertir als nens i les nenes. Tot i que, per descomptat, ara ja no està encadenat. A mi també m'agrada imaginar aquell enorme animal alliberat, lliure per fi, viatjant per tot el món, sent feliç i fent feliços als nens i a les nenes.
I a vosaltres, com us agradaria imaginar-lo? Bona nit a tots i a totes, i si així ho voleu, ens trobem ben aviat aquí, a Contes per Estimar.