Com esteu, nens i nenes? Benvinguts al nostre programa setmanal. Avui us explicaré un conte que potser alguns de vosaltres ja coneixeu. Es diu El peix irisat. Esteu preparats per fer un viatge al fons del mar? Poseu-vos en situació. Comença així. El peix irisat.
Lluny, en alta mar, hi vivia un peix. Però no era un peix corrent, no. Era el peix més bonic de tot l'oceà. El seu vestit d'escates resplendia amb els colors de l'art de Sant Martí. Els altres peixos admiraven les seves escates tornassolades. Li deien el peix irissat. «Vine, peix irissat, vine a jugar amb nosaltres», van dir tots els altres peixets.
Però el peix irissat passava sempre de llarg, callat i orgullós, fent lluir les seves escates. Un peix blau el va perseguir nedant,
Peix irissat, espera'm, dona'm una de les teves escates joens. Són tan precioses i en tens tantes. Que et regali una de les meves escates, però què t'has pensat? Va cridar el peix irissat. Au, va, fuig. Espantat, el peix blau es va allunyar.
Excitat va explicar als seus amics el que li havia dit el peix irisat. A partir d'aquell dia ningú no volia tenir res a veure amb ell. Ara era el peix més sol de tot l'oceà. Un dia es va caixar una estrella de mar. Si sóc molt bonic perquè no agrado a ningú.
En una cova darrere el banc de corall hi viu el poc octopus. Ella et podrà ajudar, li va aconsellar l'estella de mar.
El peix irissat va trobar la cova. Era fosca, amb prou feines, si veia. Però, de sobte, van aparèixer dos suïjuents que el miraven. T'estava esperant, va dir l'octopus, amb la seva veu fonda. Les onades m'han explicat la teva història.
El meu consell és regalar a cada peix una de les teves escates. Tornaràs a ser un peix content. Regalar les meves escates tan boniques? Va pensar el peix irisat horroritzat. De cap manera? Com podries ser feliç sense elles? De sobte, va tornar a veure el peixet blau. Aquest es va apropar i li va dir...
«Peix irissat, va, no siguis dolent, dona'm una de les teves escatajoents». El peix irissat va dubtar durant un moment. «Una escatajoent i petitona gairebé no la trobaré a faltar», va pensar. Amb molta cura, el peix irissat es va arrencar l'escatajoent més petita. «Té, te la regalo», va dir-li.
«Moltes gràcies!», va contestar el peix blau, boig d'alegria. D'aquesta manera, el peix irisat aviat es va trobar envoltat d'altres peixos. Tots volien un escat alloell. Aleshores, el peix irisat va repartir les seves escates aquí i allà. Cada vegada li feia més il·lusió. Al final, només li va quedar un escat alloell. Era tan feliç com no ho havia estat mai.
Tots els altres peixos volien jugar amb ell. Ja no era el peix més sol de la mar.
Per moltes coses que tinguem, difícilment les gaudirem si no hi ha ningú amb qui compartir-les. El peixet del nostre conte descobreix que compartir amb els altres peixets és el que realment el fa feliç. Així que, sigueu generosos, doneu i rebeu sense recança i, com el nostre protagonista, sigueu feliços com no ho havíeu estat mai.
Espero que el conte d'avui us s'hagi agradat. Cuideu-vos molt i ens veiem molt aviat aquí, a Contes per Estimar.