Contes per estimar amb Teresa Mir Bona nit, dents i nenes. Us dono la benvinguda a un nou capítol de Contes per estimar. Abans de començar, com us ha anat el dia? Esteu contents? Tranquils? Pot ser una mica cansats? Respireu profundament i penseu en alguna cosa bonica que hagueu fet.
Ja ho teniu? Doncs comencem. Avui us explicaré la història de la Júlia. La Júlia és una nena generosa a la qual li agrada compartir amb els altres sense importar si són diferents o especials, perquè ella sap que això és el que realment la fa feliç. Esteu preparats? La Júlia i la casa de les criatures perdudes. La Júlia i la casa de les criatures perdudes
Un bon dia, la casa de la Júlia va arribar i es va plantar al costat del mar. Al vespre, la Júlia va fer un té amb torredetes a la vora del foc. La casa estava tranquil·la. Pot ser massa tranquil·la. Així que la Júlia va anar corrents al seu taller. Va treure les eines i les pintures i va posar-se a fer un rètol. Va penjar-lo a la porta d'entrada i deia
casa de les criatures perdudes. I es va posar a esperar. Però no li va caldre esperar gaire. El rètol funcionava. El primer n'arribava a ser un gatet. Pegats, el gatet, havia vingut a viure a la casa. I encara que no fos com els altres gatets, que bonic que era tenir un amic.
Al cap de poc, algú va picar molt fora la porta. Bum, bum, bum! La Júlia va anar corrents a obrir-la. Era un trol molt trist. La ciutat havia enderrocat el pont on vivia. Puc que dorme?
Va preguntar. Només fins que trobi un altre lloc per viure. La Júlia va seure el troll a la seva millor butaca i li va oferir el seu té amb torredetes. De sota van tornar a picar la porta. S'hi sentien esgarrapades, odols, rugits, jamecs, cops i lladrucs. La Júlia va obrir i ben aviat la casa es va omplir de tota mena de criatures perdudes.
Fades i sirenes, fullets i llops, dracs i bolinots, fantasmes i noms, demanaven sabó i tovalloles i té amb torrades. Feien el que els donava la gana, ho embrutaven tot i no netejaven. Aleshores, el troll va trobar l'antic tocadiscos de la Júlia i va posar la música ben alta. «Prou!», va cridar la Júlia. «Pareu tots d'una vegada!».
Les criatures van deixar de fer el que estaven fent i van acotar el cap penedides. La Júlia va córrer al taller i va tancar la porta. «No molesteu!», va escriure a l'entrada i va trigar molt a sortir. Quan per fi va obrir la porta, portava un cartell sota el braç. Deia així, llistat de feines de la casa de la Júlia.
Ara tothom tenia la seva tasca. El drac preparava les torrades, la sirena fregava els plats, els noms s'encarregaven del foc, els fullets netejaven el terra, el fantasma treia la pols i el trol posava la música. Ah, i la Júlia preparava el té.
Finalment, vam fer un té amb torradetes per tots a la vora del foc, i la casa tornava a estar tranquil·la. Si no fos, pare... Una canona de gotejant, xip, xip, xip. Un forat a la taulada per on s'escolava el vent...
Una biga trencada al sostre de la saleta. Crec! Així que la Júlia va córrer a fer un altre rètol. Busquem manetes, lampista, fuster. El va posar fora la porta i va esperar. El poc va sentir un toc, toc, toc, insistent d'algú que trucava.
No li va caldre esperar gaire. Allà hi era, un enorme monstre verd amb tot d'eines penjades al voltant de la seva cintura. En un pispàs va reparar-ho tot. I des d'aquell moment tot ja va estar bé.
Aquest conte ens parla de la importància d'acollir i acceptar els altres en la diferència. També de la necessitat d'arribar a acords i consensuar unes normes que ens permetin conviure, de compartir tasques i responsabilitats. La Júlia fa de la seva casa un lloc per gaudir de la companyia dels altres i per estimar. La resta és màgia.
I això és tot per avui. Tingueu uns somnis dolços i plens d'aventura i ens veiem en set dies a contes per estimar.