Com va tot, nens i nenes? Espero que molt bé. Preparats per escoltar un nou conte? Al nostre protagonista no li agrada gens la nit, ni tampoc la foscor. Ell voldria jugar amb els altres nens i nenes pels jardins de les cases les nits d'estiu. Però la nit és fosca, oi? Encendre la nit.
Hi havia una vegada un nen a qui no li agradava la nit. A ell li agradaven els llums i les llanternes, i les torxes i les telles, i els fars i les fogueres. Però no li agradava gens la nit.
El podies veure al celler i la sala, a la recuïna i al rebost, a la galeria i a les golfes, i es volotant a l'entrada, però mai, mai, mai a fora en plena nit.
No li agradaven gens els interruptors, perquè els interruptors apagaven els llums grocs, els llums verds, els llums blancs, els llums del rabador, els llums de la casa, els llums de totes les habitacions. El nen no tocava mai cap interruptor i no sortia mai a jugar a fora quan es feia fosc. Sempre estava sol i trist.
Des de la finestra veia els altres nens que jugaven als jardins de les cases en ple nit d'estiu. Apareixien i desapareixien en la foscor, corrent sense parar, feliços. I on era ell mentrestant? Dalt, a la seva habitació, entre llums i lanternes, entre canalobres i candeles, sol, sense ningú.
Ahir només li agradava el sol, un sol ben groc. Ahir no li agradava la nit. Quan arribava l'hora d'anar a dormir, la mare i el pare recorrien les habitacions de la casa apagant tots els llums.
Per on? Els llums del porxo, els llums del passadís, els llums pàl·lits, els llums porpres, els llums del pati, els llums de la porta, els llums de les escales. Llavors, el nen s'amagava al llit. Amb la nit benentrada, la seva era l'única habitació il·luminada de tota la contrada.
Una nit que el pare era fora de viatge i la mare se n'havia anat d'hora a dormir, el nen va començar a voltar sol, tot sol, per la casa. Mare meva, com brillaven tots els llums encessos! Els llums del porxo, els llums del passadís, els llums de la porta, els llums pàl·lits, els llums porpres, els llums del rabador, els llums del saló...
els llums de les golfes fins i tot. Era com si la casa estigués en flames. Però ell continuava tot sol, mentre la resta de nens jugaven als jardins de les cases en plena nit d'estiu, rient, rient, ben lluny. De sobte, va sentir un toc a la finestra. Hi havia una ombra. Tot d'una, algú va dir «Hola».
I del no res va aparèixer una nena enjuarnada pels llums blancs, pels llums brillants, pels llums petits, pels llums esmortaïts, pels llums blaus, pels llums suaus. Em dic fosca, li va dir. I tenia els cabells foscos i els ulls foscos i portava un vestit fosc i sabates fosques. Però tenia la cara tan blanca com la lluna.
I als seus ulls la llum brillava. Eren com dues enormes estrelles blanques. «Estàs molt sol», li va dir la nena. «M'agradaria sortir a córrer fora amb els altres», li va respondre el nen. «Però no m'agrada gens la nit. Jo et presentaré la nit», li va dir la fosca, «i us fareu bons amics».
La nena va apagar el llum del porxo. Ho veus? Li va dir. No apago el llum, de cap manera. Enseny la nit.
Pots encendre i apagar la nit, igual que pots encendre i apagar un llum, amb el mateix interruptor. No hi havia pensat mai, va reconèixer el nen. I quan encens la nit, va seguir la fosca, ho veus? Encens els grills, encens les granotes, encens les estrelles, les estrelles brillants, les estrelles espornejants, les estrelles lluminoses, les estrelles blaboses...
El cel és una casa amb llums al porxo, llums a la porta, llums pàl·lids i llums porpres, llums vermells, verds, blaus, brocs, llums de sostre, llums d'espelmes i llums a les golfes. Qui pot sentir els grins amb els llums encessos? Qui pot sentir les granotes amb els llums encessos? Qui pot veure les estrelles amb els llums encessos? Qui pot veure la lluna amb els llums encessos?
Ningú pensa totes les coses que t'estàs perdent. Algun cop havies pensat que podies encendre els grills, encendre les granotes, encendre les estrelles i encendre la gran lluna blanca? No, va contestar el nen. Doncs, per què no ho proves? Li va demanar la fosca. I així ho van fer.
Van pujar i baixar escales encenent la nit, encenent la foscor, deixant que la nit s'escolés per totes les habitacions com una granota, com un grill, com una estrella, com una lluna. I van encendre els grills, i van encendre les granotes, i van encendre la lluna blanca com un gelat de nata. Oh, m'encanta! va exclamar el nen. Puc encendre la nit sempre que vulgui? I tant que sí, va dir la nena.
i de cop i volta va desaparèixer. Ara el nen és molt feliç, li agrada la nit,
Ara té un interruptor nocturn en lloc d'un interruptor de llum. Ara sí que li agraden els interruptors. Ha llançat les espelmes i les llanternes. I qualsevol nit d'estiu te'l pots trobar encenent la lluna blanca, encenent estrelles vermelloses, encenent estrelles blavoses, estrelles verdoses, estrelles blanquinoses, estrelles lluminoses, encenent les granotes, els grills i la nit.
i corrent a fora, enmig de la foscor, als jardins de les cases, amb altres nens feliços, rient.
La fosca, la misteriosa nena de cabells i ulls foscos, vestida amb roba i sabates fosques, però amb una cara blanca com la lluna, ensenya al nen que el cel és una casa brillant, que il·lumina les estrelles i la lluna, i gràcies a això les seves pors desapareixen. Ara pot córrer fora, enmig de la foscor, amb altres nens feliços, rient.
I fins aquí el programa d'avui. Us desitjo que passeu una bona setmana i ens trobem aviat a Contes per Estimar.