Notícias en xarxa.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer el passat, entendre el present i posar en valor el nostre patrimoni cultural. Cada darrer dissabte del mes, a partir de les 12 del migdia, a Ràdio Abrera, escolta Abrera sí que hi ha res. Conduït pel tècnic municipal de patrimoni cultural i memòria històrica, Gerard Videgain. I tots els podcasts del programa els trobes a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer, preservar i posar en valor la història, els espais i les tradicions del municipi. Perquè a Abrera sí que hi ha res.
Sempre hi ha qui ha dit que pel que fa al patrimoni cultural, a Abrera no hi ha res. Res més lluny de la realitat. Des del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, us agraïm que seguiu escoltant fidelment aquest programa mensual de Ràdio Abrera, on diem ben clar i català que a Abrera sí que hi ha res. Us parla Gerard Videgain i Figuerola, que en sóc el mestre de cerimònies, podríem dir.
En el món de la pagesia, deixar durant un temps un terreny sense cultivar, sense fer-hi res, que diuen els avis, no hi fem res aquí, se'n diu deixar-lo en guaret. I sembla que és això el que hem fet en aquest programa de ràdio, deixar-lo en guaret un any. El 2025 l'hem passat com hem pogut, amb bones i males notícies, amb la celebració del mil·lenari de Montserrat i altres efemèrides.
I ara retornem, retornem a Ràdio Obrera amb força i ganes de seguir amb aquest projecte de divulgació abrerenca. Gràcies a l'emissora municipal de Ràdio Obrera per donar-nos confiança un any més al Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica d'Abrera. Dit això, que era important, comencem l'any 2026. I com ho farem? Doncs ho farem...
amb una molt bona notícia. Ho farem amb un naixement, que sempre fa il·lusió als naixements. En aquest cas, no és el naixement de cap persona, sinó que és un naixement cultural. Una nova entitat abrerenca es tracta, potser ja us sonarà l'audiència, del Cine Club Maruja Torres d'Abrera. Per presentar-nos-el, tenim avui amb nosaltres els estudis de Ràdio Abrera, dos dels integrants i fundadors d'aquesta nova entitat. Un d'ells ja ens va acompanyar fa uns anys en un capítol dedicat
a la divulgació patrimonial i històrica en l'àmbit de l'educació. En aquell cas es tractava d'en Manel. Avui, acompanyant el Manel, també benvinguts en aquest humil programa. Tenim Manel Benito i Alfonso Delgado. Bona tarda. Hola, bona tarda. Moltes gràcies. És un plaer tenir-vos aquí avui com a convidats del programa.
Poso èmfasi en això del món de l'educació perquè els dos sou docents. Sou o heu estat docents? Jo soc ja professor jubilat. Emèrit, ara es diu emèrit. Emèrit, sí, sí. Ets l'emèrit. Exactament. A l'Institut Volterera d'aquesta vila. I bé, abans de començar la conversa i que entrem en matèria sobre el tema d'avui...
Us presento breument perquè tothom sàpiga qui tenim a l'altra banda dels micròfons de l'emissora municipal, tot i que em consta que hi ha moltíssima gent a Brera que us coneix de moltes generacions, perquè vosaltres els mestres, professors, docents, sou aquelles persones que aneu passant generacions d'abrerencs amb vosaltres i us coneixen, però bé, jo us presento.
Suposo que no distaré gens de la realitat de la vostra biografia perquè em basaré en les notes biogràfiques que molt amablement m'heu fet arribar, o sigui que no m'equivocaré gaire. En tot cas, si voleu esmanar res o afegir-hi, després ho arreglem.
Som-hi, comencem doncs pel Manel, que ja ens va acompanyar, com dèiem, en aquest programa fa un parell d'anys. Manel Benito, nascut l'any 74, 1974, penséssim que fos 1874. O durant l'imperi, els romans. L'any 74, t'imagines.
Seria fantàstic, això. És llicenciat en Història de l'Art per la UB, màster privat en guió i direcció cinematogràfica, i actualment, com dèiem, és professor d'Història de l'Art i d'Història d'Espanya, també, a l'Institut Voltrera de Brera. Ha publicat diverses obres, de Lilith Aquilda, Mujeres y violencia en el cine, un llibre amb diversos autors, El relleu, un documental produït per la Creu Roja, La família del Jabao, un documental autoproduït,
La Casa Glossada, un curt de ficció, Funambulo, una novel·la autoeditada, Tombuctú, que va ser un programa de música, jazz i world music aquí, justament en aquesta emissora, a Ràdio Obrera, i la companya al costat tenim Alfonso Delgado Fernández de Heredia, que va néixer l'any 55, 1955. Sí, sí.
també al mateix segle, llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació, en secció Filosofia, és, com dèiem, professor jubilat ja de l'Institut Voltrera d'Abrera. Des del 2022. Des del 2022, eh? Aquí teníeu apuntat que des del 2003. Exacte, bueno, és a dir, jubilat des del 2022. Clar, clar, però vas estar... He estat 19 anys com a professor i tutor de batxillerat de l'Institut Voltrera.
Molt bé, aquí mencionaves que ha treballat a l'ensenyament privat durant 3 anys i a l'ensenyament públic durant 36. Exactament, gairebé 40 anys s'ha dedicat a l'educació. Molt bé, doncs avui ens acompanyeu no tant en qualitat de docents, de professors.
sinó de fundadors d'aquesta nova entitat, que igualment, evidentment, està molt marcada, perquè també, ara ens explicareu als altres membres, que molts també estan vinculats a l'àmbit educatiu, amb diverses formacions, però tots teniu una fixació, un interès, un amor per aquesta art,
Com us sorgeix la idea de fer un cineclub? Això us trobeu un dia fent el cafè i diem, mireu, hem de fer un cineclub? O és una cosa que surt d'algú i vas buscant adeptes? No ho sé.
Sí, no va sortir així, va sortir d'una manera també una mica esborgerada, però no exactament així com tu dius. No hi havia cafè. No recordo si en aquell moment hi havia cafè, però ens trobem, ens trobàvem sovint per fer el cafè allà a l'hora de l'esbarge i tal, però aquesta idea va sorgir d'una trobada, una presentació que vam tenir a bé de fer-nos des d'aquí mateix,
amb la Laura Villanueva, que és una de les membres fundadores del Cine Club, també docent, la més jove del grup, i la noia, el membre femení de l'equip. I ella tenia aquesta idea de muntar un Cine Club aquí a Brera. La idea és ben bé original de la Laura. I ens vam trobar amb la Laura i vam dir, bueno, doncs ho tirem endavant, deixem donar-li unes voltes, a veure què podem fer i com fer-ho.
i els vaig explicar als meus companys, amb els que normalment quan preníem cafè explicàvem i parlàvem coses de cinema. S'ha de dir això, que hem tingut moltíssimes converses de cinema, fins i tot algun company ens deia quan voleu fotre fora alguna persona dins de la conversa, comenceu a parlar de cinema coreà, per exemple.
Home, és una manera de fer fora gent, això. Exactament, sí, sí. Una manera molt elegant, potser. Teníem moltes converses sobre sí. Sempre, sempre hem parlat des de fa molts anys que ens coneixem, sempre parlem de... Bueno, sempre no, però moltes vegades parlem de silema, de literatura, d'aquestes qüestions. I parlar per parlar d'aquesta pel o de l'altra, i de tant en tant parlàvem d'algun autor, d'alguna qüestió puntual,
I crec que, després no sé si sortiran les preguntes, però crec que una de les possibles idees d'aquesta entitat és aquesta, no? No només parlar entre nosaltres, 4 o 5, allà, una estoneta al dematí, mentrestant que esmorzem, sinó compartir-ho amb l'audiència. No només parlar d'aquestes coses, sinó parlar d'aquestes coses que es poden veure, no? La gent pot venir a veure la pel·lícula i després...
si és caupos, parlar d'això o d'allò o no, o unes vegades sí i unes altres no. Clar, és com un cineclub no és només visionar la pel·lícula sinó que t'incorpora tot l'abans i el després, la trobada i la comentària posterior al debat. Clar, en primer lloc jo penso que obrir el cinema a gent que potser és jove, que no coneix algunes pel·lícules que em semblen captats de la història del cinema, jo crec que és molt interessant, és a dir,
obrir aquest marge, aquesta possibilitat. I després, jo sempre penso com a professor, quan més aprens és quan expliques les coses, quan has de preparar per explicar les coses. Com a professor jo crec que he après més donant classes que a la universitat.
I per això penso que seria molt interessant que després les converses posteriors a la projecció de la pel·lícula ens enriqueixin tant a la gent, al públic, com a nosaltres mateixos, clar. Vas formant tu mateix a l'hora que també ho has d'explicar. Exacte, per mi això és clau. A més a més és que entens les coses quan les expliques, moltes vegades. Com tot el que fem, al cap i a la fi tot el que fas és un acte egoista, no? Nosaltres ens reunim...
Sembla que és per explicar a algú altre la pel·lícula, però en el fons és perquè tu, mentrestant que l'estàs explicant, com a classe, tu estàs explicant la pel·lícula, aquesta narració que tu estàs fent t'està ajudant a tu a entendre la pel·lícula. T'adones moltes vegades de coses que t'han passat desapercebudes. O connexions entre aquesta pel·lícula i l'altra. Exacte, sí, sí.
I també, clar, ara en tot cas ho expliqueu, però aquest cineclub no està orientat a una edat concreta, sinó que és a tota l'edat, llavors això també enriqueix, perquè pots trobar gent de diferents generacions que, com dèieu, potser una generació més jove es fixa en uns aspectes que vosaltres potser no hi pareu tan atenció, i els més grans que vosaltres que puguin venir, doncs també es fixaran en altres coses o podran aportar records sobre aquella pel·lícula en el moment de l'estrena, que també
És que una part, a mi em sembla molt important, de revisar les pel·lícules, moltes vegades té a veure amb la teva joventut, amb el moment que vas veure la pel·lícula per primera vegada i et permet veure coses que abans no veies.
i el context històric, on va sortir aquella pel·lícula. Ara, normalment, en aquest programa a Brera sí que hi ha res, sempre parlem de patrimoni, de memòria, i aquí la gent es pot pensar que aquests estan parlant d'una entitat cultural, això no té res a veure, perdonin, senyors oients que posen en dubte això. No és així. Això és patrimoni audiovisual del nostre país, també, com a societat, a Brera està dins de...
de la societat, i forma part de l'imaginari i del patrimoni audiovisual, i també dels records que deriven d'aquelles pel·lícules. Després parlarem en concret, tenia aquí la pregunta preparada, de per què Maruja Torres, ara hi arribarem, però té vinculació tot això amb Abrera, no? Sí, amb la qüestió de patrimoni, és molt interessant aquesta reflexió que has engegat, perquè...
Clar, anar a veure una pel·lícula, l'important no és només la pel·lícula, no és només l'anècdota que explica la pel·lícula, no és només aquella actriu, aquell actor, no és només aquella que va ser la primera, la segona, la cinquena d'aquell director, sinó que les pel·lícules, com a qualsevol altra obra d'art,
tenen una història en si mateixa. Per exemple, la història d'aquest edifici. És tan important la història de la Sagrada Família, des que la va dissenyar Gaudí fins ara, que no és tan llestida, com la mateixa Sagrada Família en si mateix. Per tant, no és només un objecte patrimonial, sinó que a sobre té tota una història. Aquell objecte patrimonial porta tota una història.
per tant, quantes vegades hem escoltat aquella cançó o hem vist aquella pel·lícula i llavors recordem que la cançó aquella l'escoltàvem a l'avi o que aquella pel·lícula la vam veure quan teníem 14 anys en aquell cinema que ja no existeix del barri amb aquells nois que ja no sabem on són tot això forma part del visionat de la pel·lícula i llavors és fonamental també és una de les coses més interessants ara que els dos som profes a classe com diferents generacions són capaços de parlar del tema que sigui i com
Un que és més gran ho veu d'una manera i l'altre que és més jove ho veu d'una altra. I les dues són visions absolutament reals d'aquell fet. Per tant, veure una pel·lícula entre un senyor o una senyora de 70 anys i un noi o una noia de 15, això en si mateix ja és un espectacle. Sí, i poseu en valor una cosa que és, jo que estic també vinculat al món del teatre, el teatre és un art en viu i és un art col·lectiva. Tu et poses en una sala...
i comparteixes un espectacle, no només amb el públic, sinó també amb els intèrprets, amb els actors i les actrius. En aquest cas, els actors i les actrius ja han fet la seva feina, però no deixa de ser un acte col·lectiu, també. No és el mateix veure una pel·lícula a casa, tancat, amb una plataforma on tu pots anar parant, pots anar a fer el sopar, pots deixar-ho pel cap d'una setmana i tornar-la a mirar, que tu tancar-te en una sala i veure-la tal com la voldria el director o la directora, de principi a final i acompanyat d'un grup de persones.
Això és el que proposeu. Proposeu una cosa que tampoc és tan... Bé, això que van proposar els germans Lumière. L'èxit del cinematògraf dels Lumière és exactament aquest. Edison va tenir una eina, semblant, uns anys abans, però l'editor d'Edison és que el visionat d'aquell aparell d'Edison era individual.
i el kinetoscop, llavors tu ficaves una moneda allà, el níquel, el níquelodion, i llavors en aquella monedeta que tu ficaves veies la peli tu sol. Però clar, no té res a veure veure la peli tu sol, veure la peli allà, a la sala. Per tant, per què va triomfar l'enginy dels Lumière? Perquè era una qüestió col·lectiva, social, això n'està tot. Però és que fins i tot quan tu dones una classe,
amb una mateixa temàtica, no és el mateix al grup A que al grup B, perquè depèn molt de la interacció, és a dir que cada proposta és única, és exclusiva, no es torna a repetir això. Encara que la pel·li sigui sempre la mateixa. Exacte, clar, clar.
Perquè la interacció que es produeix amb el públic, per això és tan interessant, penso jo, la part del diàleg posterior. Perquè allà és on es revelarà segurament el que sigui fructífer de la pel·lícula. Clar, vosaltres esteu proposant una cosa que sembla...
que sembla trencadora, però en el fons estem proposant una cosa que és totalment bàsica, que té tot el sentit del món, aquesta cosa. Jo no sé si això a vegades us podríem dir, no, és que aneu contracorrent, perquè ara les coses no van així. Potser sí, però esteu recuperant una idea, no sé si a Quibrera hi havia hagut precedents d'altres, si coneixeu que hi havia hagut...
Sí, hi havia hagut un cineclub amb metxinats però funcionava crec d'una altra manera jo no he tingut relació amb aquest cineclub no sé exactament com va com anava perquè em consta que no existeix però sí que existia aquesta idea de tenir un lloc de trobada per veure pel·lícules
No sé dir-te si feien després una xerrada o una anàlisi o era... Bueno, em quedava per veure la pel·lícula. Però sí que existia. Aquí a Brera no som els primers que fem Cine Club. No sou els primers, però sí que repreneu una manera de visionar
de visionar pel·lícules diferents, de poder debatre o després de poder interactuar amb el públic i no sé si ens podríeu avançar una mica quines temàtiques o quins sigles preveieu, clar, entenc jo que no es tracta de cinema comercial com entenem ara, o sigui, el cinema que podríem trobar si compareu una entrada aquí al costat del centre comercial o si anéssim a
ara estem tots en centres comercials dels cinemes, no? Sí, algun quedarà por ahí. Però per entendre'ns, una pel·lícula comercial no seria el que esteu fent. Són pel·lícules que no estan en cartellera? No estan vetades les pel·lícules comercials en el cineclub, però la nostra idea és fer un cineclub, presentar una pel·lícula cada mes i llavors muntar cicles.
Perquè creiem, com acabem de dir abans, creiem que la relació es pot establir si, per exemple, presentem una qüestió, presentem un tema o presentem una reflexió. I al voltant d'aquesta reflexió busquem tres o quatre pel·lícules i amb aquestes tres o quatre pel·lícules muntem un cicle. Un primer cicle que ja està previst, un segon cicle que estem treballant i al voltant d'aquestes...
Pel·lícules individuals poden sortir qüestions relatives a la pel·lícula en si mateixa o, a final del cicle, pot sortir una reflexió que hi hagi les tres pel·lícules. Les pel·lícules, podríem dir, encara que siguin de diferents èpoques o diferents autors, dialoguen entre elles, no?, s'entén, dins el cicle.
Seria una feina, si em permets l'analogia, si fos un quadre, seria una feina museogràfica, no? Seria no anar a veure un quadre, sinó anar a veure aquest quadre al costat de l'altre i al costat d'aquell altre, que llavors tens una doble feina, que és veus el quadre i llavors veus la narració que fan els tres. Ara em veu una altra qüestió, no? L'arquitectura. No és un edifici, sinó que és l'urbanisme. No sé. Aquesta és la idea original. A veure què som capaços d'aconseguir...
Però la idea de presentar una qüestió al voltant de la qual es pugui reflexionar, que hi ha temàtiques diferents. Per exemple, el primer cicle, si vols, després parlem, però té a veure amb un any concret. El segon cicle tindria més a veure amb una reflexió, amb una idea.
Per tant, no ens tanquem portes, però sí que creiem que no tindríem massa sentit fer pel·lícules sense cap relació unes amb les altres. Llavors seria anar a veure la pel·li i aquí comença i acaba tot. Creiem que és molt més...
no sé, més ric, o si som capaços d'establir com aquest director explicava aquesta idea, com l'altre director l'explicava. Llavors, poder dir, mira, s'assemblen, es diferencien, són iguals en aquest aspecte, resulta que tenien dues visions polítiques, però tenien la mateixa reflexió al voltant d'això. En fi, aquestes qüestions...
que és molt important. I n'assumant, o sigui que d'un col·loqui postvisionat d'una pel·lícula amb un col·loqui amb una altra, també poden dir, i recordeu que l'altre dia vam parlar, perquè els cicles són de dues, entenc mínim, dues o tres pel·lícules. La idea és tres pel·lícules. Sí, el cicle estàndard serien tres pel·lícules, potser algun cicle de quadra o alguna cosa així. De moment ja et dic, tenim tancat el primer i estem treballant en el segon cicle.
I el primer cicle és aquest que comentau, que es tracta d'un any concret? Sí, és l'any 53. Basat en el llibre de Maruja Torres, Un calor tan cercano, ella explica que va estar aquí l'estil de l'any 53, de l'any 1953,
i les seves vivències durant aquesta època brera. I això ens ha motivat a pensar que l'any 53 seria un bon moment per arrancar, per engegar. Ho vam parlar amb ella, a ella li va semblar molt interessant fer-ho, i a més a més les pel·lícules que li van proposar li van semblar també molt bé. És a dir, fins i tot teníem una cinquena, una... Sí, hi havia quatre o cinc pel·lícules. I al final vam consensuar amb ella...
Bàsicament tres pel·lícules. En primer lloc, Ivi Telloni de Federico Fellini, és la segona pel·lícula que el roda com a director, una pel·lícula fantàstica, ella també considerava que era de les tres pel·lícules la més interessant. La segona és d'Antonioni, La dona sense camèlie, una pel·lícula també del mateix any molt interessant i finalment
Una de les pel·lícules que a mi més m'agrada de Otto Preminger, que és Angel Face, cara d'àngel, la van titular aquí, una pel·lícula esplèndida. La veritat és que són tres clàssics. Tu sé la dona sense camell és la més desconeguda, perquè és de la primera època d'Antoni Ony.
Però la gràcia que té aquesta pel·lícula és que és una de les primeres pel·lícules que fa la Lucia Bosé, per exemple. Jo crec que pot agradar bastant aquesta... Perquè els més cinèfils, diguéssim, i Vitelloni i Angel Face potser sí que la coneixen,
però el públic així més general segurament le dóna sense camélia o potser la coneixen o potser l'han vist una vegada només però aquells que els agrada del cinema clàssic dels anys 50 segurament Angel Face l'han vist però veure Angel Face mai està de més es pot veure les vegades que vulguis perquè sempre trobes alguna cosa no em velleix ara clar, aquí també recupereu una part de memòria de memòria històrica, de memòria
Bueno, memòria oral, però no oral, perquè ho va explicar ella directament quan va venir, i se sap, no?, que ella va venir, Maruja Torres, no ho hem dit, però tothom suposo que la ubica, no?, periodista, escriptora de llarga trajectòria, cinèfila, també... Jo, que soc vell, he llegit les seves cròniques al Por Favor, a moltes revistes, al Papus, fins i tot, és a dir,
ha estat una persona, a fotogrames, ha estat una periodista que ha estat omnipresent. I corresponsal, també, l'Orient Migars. Sí, sí, sí. Però relacionada amb el cinema va treballar molt en això de crítica cinematogràfica. Sí, i a més, és d'una generació, la Maruja és d'una generació, on la crítica cinematogràfica, escriure en una revista,
Estava com molt de moda en aquell moment, no? Era escriure en una revista sobre una crítica de cinema als anys 70. Era la primera divisió, no? Sí, clar. És a dir, és una època, a més a més, de molta obertura, no? Veníem d'un cinema censurat, etc. I als anys 70, suposat, bueno...
Esclat de tot això per nosaltres, els joves d'aquella època, era una ira de llibertat, és a dir, de poder accedir a allò que abans havies d'anar a França. I no em refereixo a pel·lícules de caires sexuals, sinó de...
De temàtiques que no es podien tractar. Exactament, sí, sí. Per tant, per nosaltres, bueno, era gairebé com una bíblia, llegia aquesta, fotogrames, bueno, jo tenia una col·lecció de fotogrames impressionants que després vaig llançar equivocadament...
això ho llences i després quan ho busques exactament, sí, sí, ara encara el mercat de Sant Antoni encara n'hi ha Maruja Torres que va estar aquí l'any 1953 de petita per allò que feien els metges l'enviaven al poble a l'àmbit rural estem parlant de la brera d'una brera molt diferent a la d'ara és a dir, molt rural, molt petita ella estava al carrer de la Font al carrer de la Font
Per tant, imaginem-nos com era aquella brera. Ara seguirem parlant de la Maruja, de la vinculació que té amb la vostra entitat. Ara per això fem, si ens ho permeteu, una mitja part. Fem ara aquesta mitja part particular que potser els oients recorden és una mitja part musical, com sabeu, que no té publicitat.
i que consisteix en escoltar una peça musical. En aquest cas sempre mirem que tingui vinculació amb la temàtica del dia, en aquest cas com que és el primer programa de l'any jo m'assalto aquesta norma que ens hem imposat nosaltres mateixos.
I escoltarem una peça que, ja que hem estat un any sense programa i sembla que baixem dels núvols, que soni aquest tema magnífic que no té res a veure amb el que estem parlant avui, però que és molt adequat. Un tema de Marc Parrot amb en Roger Mas, acompanyant-lo, titulat precisament Els núvols.
Als núvols jo hi faig el salt mortal, la tombarella i el pardal. Als núvols tot és blanc i jo hi faig d'angelet i d'esquimal. Als núvols sóc un infiltrat
que em traten el regne del cel sense haver estat jutjat. Els núvols, com un arbre arrencat, no hi faig cap fruit ni tinc arrels, però tampoc faig cap mal. Els núvols amb el temps i una canya, puc esperar que es moguin les muntanyes, somiant truites i mirant les mosseranyes. Mentre vas,
Els núvols no se m'hi ha perdut res, però com que res no he de trobar, tampoc no em cal buscar. Els núvols sense res a pensar, el meu cervell espès no hi queda res per cavilar. Els núvols no són pols ni són fum,
Són camps de cotó fluix on el record t'hi va oblidar. Que als núvols no m'hi ha de guanyar el pa. I en qualsevol moment pot començar a ploure a manar. Els núvols amb el temps i una canya. Puc esperar que es moguin les muntanyes. Somia amb truites i mirades.
Anar bufant i els núvols escampant, m'ho ha dit el sol, cantant. Dels núvols no es baixa, dels núvols es cau, els núvols amb el temps i una canya.
Puc esperar que es moguin les muntanyes, somiant truites i mirant les mosseranyes. Mentre baix cau pedregada, els núvols amb el temps i una canya. Puc esperar que es moguin les muntanyes, somiant truites i mirant les mosseranyes. Mentre baix...
Bona tarda!
Bé, doncs hem escoltat Els núvols d'en Marc Parrot amb la col·laboració d'en Roger Mas d'aquest àlbum Turisme per la Memòria. Veieu el títol? Sí que tenia relació amb el que estem fent. Turisme per la Memòria del 2024. I ara seguim amb la conversa que teníem amb l'Alfonso Delgado i en Manel Benito, integrants i fundadors d'aquesta nova entitat d'Abrarenca, del Cineclub Maruja Torres d'Abrera.
I precisament hem marxat de mitja part parlant de la Maruja i de la seva vinculació amb aquella brera del 1953, quan va venir aquí de petita a curar-se i a respirar aire pur, tal com van recomanar els seus metges.
Una taca al pulmó. Tenia una taca al pulmó. I llavors, no sé, expliqueu-nos perquè vosaltres contacteu amb la Maruja, ella us respon i aconseguiu fer que aquesta senyora tan important per la...
per la literatura i pel periodisme i un referent en molts sentits, aquesta periodista pugui venir físicament a Brera el 10 d'octubre, si no recordo malament, de l'any passat de 2025, en plena Jornades Europees de Patrimoni, que es va poder presentar l'entitat, el projecte dins de les Jornades Europees de Patrimoni,
per parlar amb la Maruja Torres en directe en un acte que vau fer a l'auditori del Centre Polivalent, que en principi entenc que serà el lloc on vosaltres voleu engegar... Allà farem les projeccions. Això és un éxit del Manel.
El Manel va ser tu el que va contactar amb la Maruja. Com ho vas fer? La idea va ser del Pablo i l'Artífix va ser el Manel. Clar, vau buscar un nom per a l'entitat. Jo crec que molt encertat trobar aquest nom i també un homenatge amb aquesta persona i en vinculació amb la Brera, que no és gratuït. I a més a més, ell està molt orgullosa i molt contenta. I això com es fa? Per contactar amb la Maruja? Molt fàcil, molt fàcil. No ho penses si ho fas, perquè si ho penses dius què he de fer, no? Mira...
La idea de dotar-li de nom al cineclub va sortir i ràpidament va aparèixer el nom de Maruja Torres. És clar, és un cineclub d'Abrera i per tant si connectem Abrera i cinema va aparèixer el nom de Maruja Torres. El problema era contactar amb la Maruja Torres. En aquests moments Maruja Torres no viu a Barcelona, viu a fora.
i bueno vam dir intentem-ho que és periodista truco al col·legi de periodistes de Catalunya demano pel telèfon i la truco pensant que una vegada pengés s'havia acabat el tema Manuja Torres i vam buscar un altre nom i van dir deixin vostè les seves dades que li passem nota i ella li trucarà i ja us trucarà això que et diuen i sí, ens va trucar no sé si l'endemà o els dos dies molt emocionada
que estava orgullosíssima que Abrera se'n recordés d'ella i que si havia de venir, venia quan li diguéssim, muntem el Sarau. I llavors vam organitzar aquella trobada, vam tirar endavant amb la idea del nom, ens va encoratjar molt a tirar endavant el projecte
del cineclub, fins i tot es va implicar, va pensar que seria bo que busquéssim unes pel·lícules perquè ella pogués decidir si nosaltres volíem quines pel·lícules fossin les del primer cicle i va ser així, dit i fet i en un moment vaig parlar amb ella 3 o 4 vegades per telèfon, em va passar el seu telèfon personal
Vaig estar parlant amb ella, que estava lluny, ella havia de venir a fer una sèrie de qüestions aquí a Barcelona, va enquadrar-ho tot, va enquadrar amb l'Ajuntament i aquelles coses que no t'esperes i va fructificant aquella jornada que va ser magnífica. Ella estava contenta, nosaltres la vam gaudir molt i el públic que va gairebé omplir l'auditòria i el rebato
crec que va passar una bona tarda s'ha de dir que ella va posar molt de carinyo en tot això perquè és una senyora ja d'una certa edat i té unes certes dificultats de mobilitat però des del primer moment es va sentir disposada i es va fer un dia
Va ser tota la jornada, recordo que ella va venir al matí i llavors la vaig anar a buscar jo a l'hotel a Barcelona. Ella, clar, recordava Brera perquè parlant amb la biblioteca i amb la Teresa Morral, que en aquell moment era regidora de Cultura, l'any 2003, 2005, ella havia vingut també justament a la biblioteca a parlar del seu llibre d'Un calor tan cercano,
I ella, en principi, no havia tornat des d'aquell... No, no, aquesta va ser la tercera vegada que venia a Brera. Ella recordava Brera... És d'aquestes ments, la de la Maruja, no sé com és capaç de fer-ho, que té uns records superespecífics de coses de l'any 53. Ella recordava perfectíssimament, no només anècdotes, sinó trossos de carrer, que ara estaven absolutament diferents, recordava perfectament, és més fàcil això, la seva visita del 2005,
Va ser una jornada molt gratificant per tots, per ella, per nosaltres, per la Teresa, per tothom. Ella també va poder conèixer el castell de Voltrera i el jaciment de Sant Hilari, que en aquell moment, ni el 1953, evidentment,
ni el 2005 encara estaven habilitats ni estaven treballats ni excavats ni res i va poder veure-ho i també va poder gaudir d'aquesta part que ella no coneixia de Brera i va resultar impressionant li va agradar moltíssim i llavors després de la tarda va venir aquest acte que vau fer al centre polivalent
Com va respondre el públic i quina... Bé, bé, vam comptar més de 100 persones allà. Sí, sí, la sala estava pràcticament ple. L'aforament d'allà no sé quin és, però feia goig des de l'escenari. Vaig tenir la sort d'estar allà amb la Maruja a l'escenari, des d'allà feia goig la sala. Un divendres a la tarda.
que la gent vingués a un acte cultural a sentir uns quants obrencs i una crítica d'art a prendre una crítica de cinema parlant de cinema sense d'haver vist les pel·lícules no, no, això no va dir i sense projectar res perquè tenia un pianista col·laborador allà excepcional que va estar col·laborant durant el principi i el final de l'acte però no hi havia cap projecció que això la gent també va dir mira està bé sembla un acte d'edat anar a veure cinema sense cinema és fantàstic això
Ja és una declaració d'intencions, això, eh? I tant. No obstant, la maruja té moltes taules, és a dir, que és una persona molt acostumada a aquestes coses i se li nota que ho fa tot francament bé.
Sí, es notava a més molta feeling, no? Bueno, estava emocionada. Estava emocionada des del moment que va arribar. Recordem, clar, que va venir aquí de nena, eh? Era una nena. Sí, sí. I, bueno, li va fer molta gràcia. A més, això, que el Cine Club portés el seu nom, també des del primer moment es va manifestar que estava molt agraïda.
I després, bueno, ajuntar allà un grup de gent que volia fer-se fotos, una signatura de llibres, que volia saber com estava... Molt agradable. Llavors, clar, jo entenc, dono per suposat, que la Maruja Torres és la primera sòcia, si és que feu socis d'aquesta entitat, o és la número 1, no? Sí, sí, clar. Sòcia honorària. Té carnet tip. Exactament, el carnet número 1 li volem donar.
on de fet el que volem és fer socis
perquè suposa una despesa important la projecció de les pel·lícules, ho volem fer absolutament bé. Això us volia preguntar, ara anem amb el tema dels socis, perquè també us ho serveixi per poder que la gent s'informi de com ho poden fer, però que deies, la projecció de les pel·lícules impliquen, clar, unes despeses de projecció, de drets. Són de pagar uns drets. Són de pagar uns drets d'exhibició. D'exhibició, sí, sí.
I això són uns costos que corren de l'entitat. Exactament, i per tant hem d'intentar financiar-ho d'alguna manera. La idea que tenim és crear socis, la idea és bàsicament tres tipus de socis, el soci normal, la persona adulta, després un carnet per joves i per jubilats, és a dir, perquè sigui accessible a tothom.
Cal recordar igualment que l'entrada serà absolutament lliure, l'entrada tothom podrà accedir a l'auditori per veure la pel·lícula. No que els associi, diguem, no? No, les vegades que vulgui, però, clar, recomanem o demanem a la gent que estigui interessada no només en visionar la pel·lícula o una vegada, doncs mira, aquest divendres sí que puc venir, divendres que bé no puc venir,
però que faci aquest esforç de fer-se soci i de formar part d'aquest projecte, perquè el fet de tenir socis a nosaltres ens donarà aquesta empenta de poder continuar endavant, ja no pels diners del soci, que hem pensat que el preu hauria de ser un preu molt raonable, sinó per la idea de poder dir que som una entitat que té tants socis, 100 socis, 80 socis, 90 socis...
Això encoratja els membres a seguir treballant, a buscar pel·lícules, a seguir pagant-les, a seguir exhibint-les... I a participar també de la coordinació, no? Clar, clar, clar, per suposat. I la idea és, una vegada tenim aquests socis, intentar donar alguna cosa a canvi, no? Si som capaços de tenir ja un grup de gent al darrere...
Nosaltres proposar algun text, alguna cosa sobre les pel·lícules, aquestes xerrades, que pugui estar a disposició d'aquests socis. Estem treballant en aquesta idea, a veure si som capaços... Un bulletí que pugui recollir les reflexions o les conclusions. I després donar també la possibilitat d'obrir, és a dir, a partir de les pel·lícules que hem vist, quines pel·lícules poden ser més adients, relacionades amb la mateixa temàtica, no?
Molt bé, doncs això encoratgem a l'audiència que es posin en contacte. Teniu un contacte concret, una xarxa social? Sí, cineclubabrera.com Perfecte.
I després hi ha les projeccions. Serà una taula, però deixa'm dir un instant, una cosa així. Algú ha sigut en una taula explicant a la gent com poden fer-se socis, què necessitem, quines contraprestacions pot tenir pel soci i forma part d'aquesta entitat, aquestes qüestions. Jo crec que les dues vies, la via aquesta...
de 2026 del Gmail i la via del 53 de la tauleta amb un senyor que probablement sigui jo amb una llibreta i un bolígraf i després ja intentarem estem plantejant-nos obrir-nos a les xarxes socials perquè tota la informació que no pugui arribar directament consta que ja existeix hi ha un canal obert a Instagram també és un Cine Club Abrera
Allà podeu veure... Ja tenim algunes persones ja afegides. Molt bé, doncs així la gent ja queden assabentats de com ho poden fer. I no sé si ens parlàveu d'aquest primer cicle dedicat a l'any 1953, un cicle, podríem dir, homenatge a Marfa Torres, podríem dir...
Per el suggeriment de la Maruja. Suggeriment de la Maruja i també vostra, perquè teníeu ja idea d'aquestes pel·lícules, poder-les... Sí, ho hem consensuat. Quin any, no?, també, perquè no us ha costat gaire, no? 53, hauríem pogut trobar 15 pel·lícules. Era un any, sí. Si hagués vingut l'any 42, potser hauríem tingut més problemes. I l'any 2025, què? I l'any 2025 hauríem posat... Que hauríeu posat uns TikToks, es diu. Uns TikToks.
Molt bé, doncs no sé si teniu algun altre cicle per poder-nos... Clar, no sé si els teniu ja com molt... No està tancat, no està tancat res. Ara bé, tenim una idea, vam contactar, vam tenir la sort de contactar per qüestions laborals també, vam venir a Brera a fer una presentació d'un documental
la gent de Amical, d'aquesta associació. Sí. I, bueno, té un conveni o està, ha escrit un conveni, això ho sorres tu millor que nosaltres amb l'Ajuntament. Amical de Mauthausen, que és una associació, doncs, que vetlla per la memòria i la dignificació de les víctimes de l'Holocaust, a nivell català, també a nivell de tota Espanya, i aquest conveni, com deies, amb l'Ajuntament de Brera des del 2025. O sigui que...
Doncs la idea del segon cicle és, Adderik, ens vam estar parlant amb el Juan Manuel, amb el president de la... Sí, amb el president, amb el Calvo. Sí, i bueno, contactar i treballar junts i muntar un segon cicle, en aquest any no genèric d'un any, sinó amb aquesta idea de treballar... Sobre l'olocaust. Exacte, també la mateixa idea que treballen ells.
i sobre alguna qüestió de l'holocaust, trobar alguna qüestió específica i poder establir el que dèiem abans, alguna relació entre dues o tres pel·lícules. Seria bo que en aquest cas fossin de diferents dècades, per exemple, les pel·lícules.
i com s'explica en una pel·lícula francesa dels anys 70, o en una pel·lícula americana dels 80, o en una pel·lícula espanyola del segle XXI, el mateix concepte, per exemple. Pensem que, a més, és una temàtica que és molt, malauradament, que toca tots els municipis gairebé del país. De fet, aquí a Brera, per això hi ha aquest conveni també, entre altres motius, amb Brera, perquè hi ha documentat un deportat, també, en Jelvis Aurús, que va ser deportat a Mauthausen, i vivia aquí al carrer Major. Vull dir que...
que en el fons són temàtiques, que aquest cicle també és un cicle que és plenament vigent a Brera i que serveix per explicar també una part de la història de Vila. I que de nou contacta amb la idea de patrimoni. Exacte. Sí, sí, sí. Va tot lligat. Molt bé, doncs bé, Déu-n'hi-do. Aquí s'ho gira i s'engira feina també a tots per poder assistir. Teniu un dia concret per fer... Sí, això després d'anar-hi unes quantes voltes hem arribat a la conclusió que el dia adequat creiem que és el divendres.
Divendres a les 8 de la tarda seria la projecció estàndard. Després, alguna vegada pot canviar, si resulta que aquell divendres comença a Setmana Santa, s'informaria. Però la idea és que pugui ser un divendres a la tarda. La durada estàndard de les pel·lícules són 90 minuts, per tant, comencem a les 8, a dos quarts de 10 estem. Si cal engegar la xerrada, s'engega. Si la xerrada s'allarga, s'allarga. És divendres, si és curta, és curta.
i la idea és aquesta, dedicar-li un parell d'hores a la setmana, perdó, a la setmana no, al mes, és una projecció mensual, i que els nostres associats o les persones interessades en venir a veure la pel·lícula aquell divendres puguin venir. També una fantasia nostra és que vingui l'associat amb dos o tres amics per presentar-li com va i llavors surtin quatre socis d'allà. Aquesta seria una idea interessant.
Sí, aquestes coses a vegades per fer socis és perquè la gent ho vegi, i vinguin i s'interessin. A vegades costa més explicar-ho que no que vinguin directament, s'asseguin a la butaca i puguin gaudir de la proposta que feu. Si la cosa engega i funciona, potser també podríem buscar algun personatge interessant relacionat amb el ciutat.
ni qui pugui fer una introducció a una pel·lícula, a un cicle, etc. Tot això dependrà una mica de la resposta que tinguem de la gent a Abrera. No només d'Abrera, entenc que també està obert, que si algú d'Esparreguera, d'Olesa, o de Martorell, o d'on vulgui. És que de fet, aquí d'Abrera, que visqui Abrera, em sembla que només és Manel, no? Perquè la resta us donem de Barcelona, us donem d'Esparreguera, us donem Martorell...
Sí, però descomptat, a veure les pel·lícules, a fer-se soci i si en alguns d'aquests cicles la segona sessió en comptes de ser una pel·lícula és la visita d'un personatge que també ho intentarem, clar. És un cicle obert i maleable en funció de les necessitats i del que aneu trobant. Exacte. I la resposta. I de les propostes que us puguin fer. Per tant, necessitem molta resposta. És a dir, que molta gent s'animi a venir...
A manera que em coneixen, a mi em coneixen. I jo penso que potser almenys a la primera sessió que vam fer amb la Maruja va ser tot un èxit. I com que la primera pel·lícula, no sé si la podem avançar, com que la primera pel·lícula serà de Fellini, jo crec que Fellini ens ajudarà a portar gent. És un plat fort això, eh? És començar...
com nosaltres també que estem molt contents de començar aquest any 2026 amb un plat fort com és la vostra entitat nova. Moltíssimes gràcies per venir al programa, Manel Benito Afonso Delgado, un plaer com sempre, i teniu les portes obertes més endavant per si dieu, mira, necessitem tornar a explicar cap problema aquí, com que temàtica no se us acabarà,
No se us acabarà, sempre tindreu nous temes per explicar, ja ho sabeu. Perquè després diguin que aquí a Brera no hi ha res, eh? Ha estat un plaer conversar amb vosaltres. Sapigueu que aquesta conversa que acabem de tenir ha estat enregistrada, no és una amenaça, i ja forma part del podcast de Ràdio Brera i també del patrimoni sonor d'Brera.
Fàcil. Moltes gràcies. Ha quedat així. Es fa patrimoni, ja ho veieu, d'una manera que ens surt així per les orelles. Se'ns cau el patrimoni de les mans. Exacte. Ja ho sabeu, doncs podeu recuperar aquest episodi, els que ens escolteu el podeu recuperar sencer al podcast de Ràdio Obrera.
I si us quedeu amb ganes de més, doncs podeu recuperar en qualsevol moment l'episodi que vulgueu de les temporades anteriors, com per exemple aquell programa que vam fer justament amb el Manel Benito. Nosaltres som aquí des del 2019, estem aquí envellint com el bon vi, que diuen. I aquí seguirem, sempre ben acompanyats, si la Moraneta i el Déu Egipci, Ra, volen, els dos, han de ser els dos a l'hora que vulguin, si no, no val.
Gràcies a tothom per escoltar-nos en nom del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica. Us parla, com cada mes, Gerard Videgain Figuerola i ens retrobem aquí a l'emissora municipal el mes vinent per afirmar novament en antena que a Brera sí que hi ha res. Salut per tothom.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai dels serveis informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera, que us podeu descarregar de manera gratuïta al vostre dispositiu mòbil.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer el passat, entendre el present i posar en valor el nostre patrimoni cultural. Cada darrer dissabte del mes, a partir de les 12 del migdia, a Ràdio Abrera, escolta A Abrera sí que hi ha res. Conduït pel tècnic municipal de patrimoni cultural i memòria històrica, Gerard Videgain. I tots els podcasts del programa els trobes a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer, preservar i posar en valor la història, els espais i les tradicions del municipi. Perquè a Abrera sí que hi ha res. Música i informació. Ràdio Abrera. Fórmula matí. La fórmula perfecta per començar el dia. I me pregunto si pudiera ser
amb tots els èxits del panorama nacional.