Notícias en xarxa.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer el passat, entendre el present i posar en valor el nostre patrimoni cultural. Cada darrer dissabte del mes, a partir de les 12 del migdia, a Ràdio Abrera, escolta A Abrera sí que hi ha res. Conduït pel tècnic municipal de patrimoni cultural i memòria històrica, Gerard Videgain. I tots els podcasts del programa els trobes a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer, preservar i posar en valor la història, els espais i les tradicions del municipi. Perquè a Abrera sí que hi ha res.
Sempre hi ha qui ha dit que pel que fa al patrimoni cultural, a Abrera no hi ha res. Res més lluny de la realitat. Des del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, us agraïm que seguiu escoltant fidelment aquest programa mensual de Ràdio Abrera, on diem ben clar i català que a Abrera sí que hi ha res. Us parla Gerard Videgain i Figuerola, que en sóc el mestre de cerimònies, podríem dir.
Aquest febrer de 2026, fa 87 anys, es van produir uns assassinats al cementiri vell d'Abrera. La matinada del 19 de febrer de 1939, un grup de persones empresonades a Eulesa de Montserrat pels franquistes van ser traslladats fins al cementiri vell d'Abrera, dividits en dos grups per ser afusellats. Després de l'assassinat, aquestes persones van ser enterrades en dues fosses comunes dins del cementiri.
El passat mes de novembre de 2025 s'iniciaren els treballs d'intervenció arqueològica per localitzar i excavar aquestes fosses i exhumar les restes de les persones afusellades. Aquest treball, liderat per la Direcció General de Memòria Democràtica, ha comptat amb l'impuls dels ajuntaments d'Abrera i d'Olesa de Montserrat,
localitat on vivien la gran majoria dels represaliats. Per explicar-nos aquests treballs d'excavació, tenim avui uns convidats de luxe, uns arqueòlegs de l'empresa Iltirta, responsable de les intervencions. Tenim avui amb nosaltres els estudis de Ràdio Abrera, tres d'aquests professionals. Benvinguts a aquest humil programa o podcast, no sé com n'hi diuen ara ja. Anna Camats, Clàudia Massó i Pablo Martínez.
Hola, bon dia. Moltes gràcies per venir. És un plaer tenir-vos avui com a convidats al programa i sentir en boca vostra les troballes que s'han fet al cementiri vell de Brera. Abans de començar la conversa i que entrem seriosament ja en matèria sobre el tema d'avui, us presento breument perquè tothom sàpiga qui tenim a l'altra banda dels micròfons de l'emissora municipal de Ràdio Brera.
Suposo, sempre dic el mateix, però suposo que no distaré gens de la realitat amb els vostres currículums perquè em basaré en les notes que m'heu passat vosaltres, molt amablement, o sigui que si alguna cosa afegiu a esmenar, després ho arreglem.
Som-hi. Comencem per l'Anna Camats. Malet és arqueòloga formada en Història i Arqueologia a Catalunya i França amb una extensa experiència en arqueologia preventiva i en projectes de recerca des de l'any 2002. Ha desenvolupat la seva trajectòria professional tant des del sector públic com des del privat
i des del 2017 treballa amb l'empresa Iltirta Arqueologia, des d'on ha dirigit nombroses intervencions arqueològiques de fosses de la Guerra Civil arreu de la geografia catalana, la darrera o una de les darreres a aquesta direcció de la fossa comuna del cementiri vell d'Abrera.
La nostra segona convidada és la Clàudia Massó, arqueòloga formada a Barcelona i es dedica professionalment a l'arqueologia des del 2021. Actualment treballa en campanyes arqueològiques tant amb la Universitat de Barcelona com amb empreses privades, amb projectes de diverses èpoques. La Fossa d'Abrera, en aquest cas, és la primera excavació d'una fossa de la Guerra Civil en la que ha participat.
I el nostre tercer convidat d'aquest mes, Last but not least, que diuen els inglesos, és en Pablo Martínez Rodríguez, també arqueòleg, format en Història i Arqueologia a la Universitat de Barcelona amb una extensa experiència en arqueologia preventiva i en projectes de recerca des de l'any 1999.
ha desenvolupat la seva trajectòria professional treballant en el sector públic i en el privat, sempre com a autònom, i ha participat i codirigit diversos projectes de recerca a Catalunya, a Castellel·leó, a Andorra, sempre amb cronologies, en aquest cas, de prehistòria, amb aquesta campanya de treball amb iltirt d'arqueologia de les fosses d'Abrera
és la primera intervenció vinculada també al conflicte de la Guerra Civil i avui no ens acompanya aquí, però també ha estat durant tota la campanya en Xavi, que volia mencionar-lo també, i l'Antònia, que després en parlarem quan parlem més en concret de la feina en el cas de l'exhumació.
Bé, ara ja us he presentat, ja estem una mica en situació. Clar, començar a vegades aquests programes, comencem una mica en posar en situació. No ens hi hem trobat mai, jo sempre ho dic, en una fossa comuna, en excavació d'una fossa comuna. Esperem que no ens hi tornem a trobar, perquè si no vol dir que hi ha hagut molts més afusellats, molts més assassinats i no tenim documentació sobre això. Sí que teníem documentada aquesta fossa.
I aquesta fossa s'emmarca, aquesta exhumació, aquesta intervenció arqueològica en un pla de fosses de la Generalitat. És un pla de fosses que afecta, que intervé a tot el territori.
i que té uns objectius molt clars. A vegades la gent es pensa per què s'excaven les fosses. O sigui, tothom té molt clar per què excava un jaciment arqueològic, o pot tenir molt clar un castell, un castell de Voltrera, que hi intervenim, Sant Hilari, que és un jaciment romà, d'època romana i medieval, però una fossa.
de la Guerra Civil, quin és l'objectiu d'aquesta fossa? Estem parlant d'un jaciment arqueològic, també en el fons, podríem dir, però que té, en aquest cas d'Abrera, 86 anys en el moment d'obrir. És actual, és totalment recent, no?
Un dels objectius bàsics a l'hora de plantejar-se l'excavació de les fosses és poder recuperar les víctimes que hi van ser enterrades, però no només per recuperar les seves restes i ja està, sinó perquè hi ha una sèrie de familiars a darrere d'aquestes persones que fa molts anys que els estan buscant
per ells són desapareguts perquè en alguns casos sí que saben on estan enterrats, com és el cas de la fossa de Quebrera, però en molts casos no saben ni on van morir ni on els van enterrar. I per tant això ha generat unes situacions de dol a nivell familiar...
que no han estat resoltes. Aleshores, és important, sobretot perquè aquests familiars puguin enterrar-los d'una manera digna. I en el cas que no es puguin identificar, perquè sí que és veritat que hi ha casos que excavem fosses on les persones que hi han enterrades no les podem identificar, no sabem qui són, però almenys els podem donar una sepultura digna. És a dir, si els hi pot fer un homenatge hipòstum,
i enterrar-les o dipositar-les en un cementiri i individualitzar aquestes restes perquè si en el cas d'un futur hi haguessin uns familiars que donessin el seu ADN, ja en parlarem bé de com es fan aquestes identificacions, que poguessin recuperar aquestes persones.
d'un contingut totalment humà, no només es coneix el passat, reconstruir i contrastar hipòtesis, que hi ha a vegades per part d'historiadors, sinó també aquest retorn de les restes als seus familiars. Tenim fills, encara algun fill, tenim nets, sobretot, i besnets, i nebots i renebots d'aquestes persones, que ells, en aquest cas, totes les famílies actuals, tenen molt clar que s'havia d'obrir aquesta fossa,
Però a nivell polític també sempre hi ha traves, hi ha problemes, ha trigat molt a fer-se, però és que també actualment hi ha grups polítics que no estan d'acord amb això. Llavors aquí genera un conflicte, no sé si us heu trobat vosaltres aquí a Brera o amb altres fosses amb problemes d'aquest tipus, amb gent curiosos que s'acostessin o que no estiguin d'acord amb el que s'està fent o hi ha hagut respecte en general.
Nosaltres sabem que hi ha gent que està en desacord amb què s'obrin fosses, el que passa és que no ens ho comuniquen directament, és a dir, no ens venen a veure les fosses, no hem tingut actes de vandalisme o de gent que ens hagi dit directament que no volen que estiguem fent aquesta feina, però som conscients perquè a les xarxes socials és evident i amb altres...
i en altres circumstàncies també ha passat que hi ha gent que no vol que s'obrin les fosses o que consideren que no és important que s'obrin les fosses. Aquí està clar que és un tema polític que venim de...
40 anys de dictadura després de la Guerra Civil i una posterior transició que no va suposar un trencament amb l'anterior règim i per tant no hi ha hagut com una acceptació clara dels errors comesos. Llavors jo crec que sí que hi hauria d'haver un debat de per què hi ha gent que no volen que s'obrin les fosses de la Guerra Civil
quan tampoc suposen un nivell pressupostari immens en el que fa al conjunt de pressupost de l'Estat o de la Generalitat de Catalunya. Encara tenim sobre Catalunya que podem escalar foses, perquè hi ha altres comunitats, com València ara mateix,
Aragó o algunes altres que no es pot. Llavors, encara tenim aquesta sort. Hi ha un pla de fosses que hem dit abans, però també hi ha una voluntat política. En aquest cas no ho hem dit, perquè la Direcció General de Memòria Democràtica depèn del Departament de Justícia.
Sempre quan en aquest programa expliquem les campanyes d'intervenció arqueològica ho associem al Departament de Cultura perquè és qui dona el permís d'intervenció arqueològica, és un jaciment arqueològic, però en aquest cas ho lidera justícia perquè també això és un acte de justícia i de fet estem parlant, no deixem de parlar d'un assassinat.
d'unes persones amb noms i cognoms que podem identificar perfectament i que les tenim allà presents. O sigui que, clar, és una mica un híbrid entre un jaciment arqueològic i una escena, podríem dir, del crim. O sigui, en el fons...
Doncs el mateix, suposo, vosaltres que heu intervingut en altres fosses medievals, per exemple, trobar-se una senyora, un senyor del segle XIII o XIV, i no saber ni com es diu, ni saber qui és, en tot cas pot saber quin estament tenia una persona actual. Jo, en el meu cas, era la primera vegada que escava una fossa de la Guerra Civil. Sí que vam fer una primera intervenció a Montjuïc, una vegada, però no va sortir el que volíem. Llavors, aquesta és la primera que escavo amb l'Anna i que surt tot això que hem pogut trobar.
Però, clar, jo per mi és molt diferent a la resta de treballs d'arqueologia. Sí que hem fet el treball amb una metodologia arqueològica, però jo molts dies m'he arribat a considerar que no estava fent d'arqueòleg, perquè era una cosa una mica diferent. Llavors, sí que canvia, és una mica impactant tot això.
Clar, també suposo que us heu de fer una, no una pel·lícula, però us poseu una barrera davant de dir estic treballant, però clar, quan hi penses, dius el que tinc aquí davant, són persones que l'últim que van viure va ser aquest afusellament i que no sabien exactament què seria d'ells.
El dia a dia de l'excavació fa que estiguis tan concentrat en fer la feina bé, en registrar-ho tot, documentar-ho, que sí que t'evadeixes una mica del context històric. Després, en aquest cas d'Abrera ha sigut diferent perquè teníem els familiars molt presents, ens venien a veure, eren nets de les persones assassinades, aleshores era un recordatori molt constant i...
Però sí, sí que és veritat que estàs com molt concentrat en fer bé la feina i després quan venen ja les tasques de post-excavació, de fer la memòria arqueològica, els estudis i tot plegat, ets com més conscient de la realitat que has excavat.
I aquesta fossa d'abrera, clar, veniu en cas teu anavens d'altres fosses també, quines característiques té aquesta fossa d'abrera que la diferencia d'altres? Perquè també té unes característiques concretes, però també parlen amb el director general de Memòria Democràtica, amb en Xavier Menéndez,
a qui convidarem més endavant el programa també perquè ens ho ampliï, no? Ella ens deia que en aquesta fossa hi hauria un percentatge, o es preveu un percentatge molt alt d'identificació, també perquè hi havia informació sobre les persones, sobre els fets que van passar aquell febrer de 1939. Què us trobeu vosaltres? O sigui, potser a vegades costa molt de primer localitzar aquesta fossa, no?
Sí, a veure, la Fossa d'Abrera és especial per molts motius, perquè es tenia molta informació i en aquest cas el resultat ser veràs, no sempre és així, vull dir, de vegades es preveu que estarà en una localització concreta i no és així, però aquí l'hem trobat al lloc on els famílies recordaven...
perquè és un cas de repressió civil, pensem que a Catalunya la gran part de fossés de la Guerra Civil que existeixen són de soldats. El front va estar estancat durant molts mesos en zona catalana i amb la geogràfia catalana, i per tant hi van haver moltes baixes de soldats al front. I aquests soldats, quan parlem de soldats estem parlant moltes vegades de nois de 17, 18 anys, 20 i pocs anys, que els va tocar anar a la guerra, no feien carrera militar.
A Brera tenim que és un cas de repressió civil, és a dir, gent que va ser assassinada per la seva ideologia, els van anar a buscar a casa per matar-los, i això va comportar, al més, al ser d'un poble del costat d'Olesa de Montserrat, la majoria, algun d'Abrera i algun d'Esparreguera també, que els familiars de seguida van saber què havia passat
i on van ser enterrats. Aleshores, aquest record s'ha anat transmetent de generació en generació i ha fet que nosaltres tinguem molta informació a l'hora de poder identificar les víctimes. És a dir, tenim una llista amb noms i cognoms
que esperem que l'ADN de les restes que hem trobat estigui ben conservat i, per tant, els podríem identificar. I no sempre passa, perquè moltes vegades són fosses amb gent anònima que no sabem qui eren. I, per tant, en aquests casos sí que el que es fa és fer una...
una comparació entre l'ADN dels familiars que donen la seva mostra genètica al banc d'ADN de la Generalitat de Catalunya i totes les restes que es troben arreu de la geografia catalana. En alguns casos es poden identificar, però aquí es farà una identificació més...
més acurada, perquè només haurem de comparar amb uns quants familiars, no amb tota la resta de persones desaparegudes. Clar, es pot afinar més, podríem dir, no? Sí, sí, sí. I també és un cas que entre les persones assassinades hi ha dues dones, en van assassinar d'altres, però de moment a Catalunya hem trobat molt poques dones en fosses de la Guerra Civil,
Per tant, això també pot donar peu a parlar sobre quin paper van jugar les dones a l'època de la República, com es van posicionar, perquè a més aquestes dues dones sembla que van ser activistes i, per tant, referents del seu moment a Olesa de Montserrat. Tot això també són característiques peculiars de la Fossa d'Abrera.
Sí, quan veus les biografies o les referències sobre totes aquestes persones, clar, persones vinculades a Esquerra Republicana de Catalunya, a la CNT, al PSUC, o sigui, totes amb carnet, podríem dir, totes afiliades amb aquests moviments, amb aquests partits, i que aquí hi va haver una represàlia, es parla també de molts caps de turc, és a dir, no...
no van ser gent que van estar molt involucrats amb els fets d'aulesa anteriors del 36, que hi van haver també fets de sang aulesa, sinó que eren persones que estaven vinculades políticament i que les van seleccionar, diguem, en aquest cas les van denunciar des de Falange i els van executar, els van assassinar. Vosaltres aquí teníeu molta informació, heu pogut contrastar moltes d'aquestes evidències
I quan aneu a excavar la fossa el primer, jo el primer dia vaig quedar molt parat, que abans de començar a excavar i veure restes havien de treure aquesta capa de morter que hi havia a sobre, que era una capa de morter imprès, que era com per decorar o per dignificar aquesta part superior de la fossa, on hi havia una placa també, una làpida amb els noms d'alguns.
no de tots els individus que hi havia enterrats. I recordo molt, quan es va picar aquest material inicial, que quan vau trobar o localitzar la fossa coincidia exactament amb aquest retall, que això feia posar els pèls de punta, perquè realment els familiars sabien que era allà i sabien gairebé les mides exactes per poder fer la dignificació del que era la part superior de la fossa.
Quan comenceu a obrir, què us trobeu? Què és el primer que es troba quan s'obre una fossa? Bueno, primer és trobar la fossa. Els límits. L'Anna i els companys d'Iltirta, amb més experiència, ja ens deien que el primer dia possiblement no la trobéssim o que costaria molt perquè amb el cementiri sempre estan foradats, hi ha moltes tombes ja fetes, no saps trobar bé el límit del que pot correspondre amb la fossa.
amb la fossa aquesta. Llavors aquí, per sort, sí que vam poder
trobar-la i delimitar-la força bé. I ràpid, bastant aviat, no? Sí, sí, pel que... Sí, sí, jo crec que el primer dia, sí, sí, bueno, va ser un cas també bastant singular, perquè és que els límits del retall es van veure des del primer moment, és el que has dit tu, que coincidien amb els límits de la làpida, i el primer que vam trobar van ser unes soles de sabata, unes soles de sabata d'una de les persones enterrades
Clar, quan trobes soles de sabata i a més vam veure que l'individu estava en posició bocaterrosa, ja vam tindre molt clar que ens trobàvem davant de la fossa, perquè una persona enterrada a bocaterrosa, amb les sabates, amb les posicions anòmales, ens fa indicar que era una fossa comuna. Quan diem posicions anòmales, la pensem també quan, després en parlarem, quan fèiem alguna visita amb algun grup d'estudiants,
quan diem fossa comuna, enterraments, no estan enterrats com ens imaginaríem que estan enterrats unes persones dignament. No estan ni identificats, evidentment, ni ben col·locats. Estan abocats. Estan llançats. I això es veia molt ja des del principi a mesura que anàveu baixant. Primer veiem la sola, però ja deies com estaven posicionats els cossos, que en tot cas després en parlem per entendre una mica la situació. Ara ha arribat aquell punt del programa que hem de fer una mitja part
perquè sempre va bé fer mitges parts. En aquest cas és una mitja part musical, els oients ja ho coneixen, això que és una mitja part sense publicitat, cosa que és bastant atípica últimament amb tot plegat. Una mitja part que fem on escoltem una peça musical,
vinculada d'alguna manera al tema d'avui. Jo he seleccionat una peça perquè el passat mes de novembre, quan es va obrir aquesta fossa comuna, novembre de 2025, va sortir publicat també, en 10 dies de diferència, un disc, el quart àlbum d'estudi d'una cantant que veneixa ben a prop d'aquí, que és filla de Sant Esteves a Rovires, la Rosalia,
i que va fer aquest disc on hi ha un dels temes interpretat per ella i per l'escolònia de Montserrat que es titula Magnolias. Dicen que si hubieras pasar a tu lado la muerte
En la Mercedes, la que se alarga, te da buena suerte. Todos habéis venido, hasta mis enemigos voy a llorar.
Tírame más, no lias. Tírame más, no lias. Tírame más, no lias.
sobre mi ataúd que temes quemando ruedas lágrimas y gomas se derrita en la madera gasolina y vino tinto puros y chocolate bailando con amor encima de mi cadáver se derrocha
Volando la suerte Lo que no hice en vida Lo hacéis en mi vida
Algún que otro navajazo me he llevado de la vida Ella a mí me desarmó y yo le estoy agradecida Y lanzar azúcar moreno sobre mi ataúd Quedaros despiertos hasta que vuelva otra vez la luz Promete que me protegerás
A mi, a mi nombre, mi ausencia, yo que vengo de las estrellas, hoy me convierto en polvo pa' volver con ella.
Bé, hem escoltat aquest tema que dèiem Magnòlies, de la Rosalia, en col·laboració amb l'Escolania de Montserrat, d'aquest àlbum Lux del novembre de 2025, novembre de 2025, moment en què es va obrir aquestes fosses comunes del cementiri vell de Brera.
I es van començar a exhumar aquestes restes de 15 persones assassinades pel franquisme aquell 19 de febrer de 1939 en aquest lloc. I per parlar-los d'això tenim avui aquí a l'estudi els arqueòlegs d'Iltirta, l'Anna, la Clàudia i en Pablo, amb qui seguim conversant. Estàvem parlant anteriorment del que ens havíeu trobat quan va obrir la fossa. Ja es coneixia, de fet, quines persones hi podria haver allà assassinades i enterrades.
Si recupereu els oients el programa del 2024, crec recordar, no recordo el més ara, però vam convidar en Fèlix Figueres, que és net d'un dels represaliats, d'en Fèlix Figueres Aragai, que va ser alcalde d'Olesa de Montserrat, un dels alcaldes durant el període republicà, i ell ens ho explicava, la informació que tenien anteriorment. Pes aquesta informació, informació oral amb documentació i informació,
treballada durant molts i molts anys, imaginem-nos quants anys fa que va passar aquests fets, doncs ara s'ha de contrastar. Després vosaltres us trobeu amb uns reptes arqueològics, perquè jo vaig quedar parat de... Quan pensem en 15 persones, la gent es pot imaginar una gran fossa, no?, per buicar 15 persones, i el forat era molt petit, era molt estret, molt...
molt quadrat, diguem, això sobtava molt. Què us va suposar a vosaltres, trobar-vos la fossa amb aquestes condicions? Perquè, clar, no tens lloc on treballar gairebé, no? Sí, bueno, al final, a veure, vam trobar dues fosses, una amb 13 persones i l'altra una mica més petita amb dues persones. La de 13 persones, com has dit tu, Gerard, era una fossa relativament petita, per tant, els cossos estaven superposats uns a sobre els altres,
I clar, des del primer moment el que vam veure és que vam començar a rebaixar la terra que els cobria, però s'havien generat molts espais buits, per tant se'ns enfonsava la terra, no podíem trepitjar sobre perquè estaríem malmetent els esquelets.
aleshores el que vam fer és sortir de la fossa i, clar, vam haver de muntar tota una estructura amb taulons per a nosaltres poder-nos col·locar els taulons recolzats a fora de la fossa i poder-nos col·locar sobre i excavar des de sobre els taulons perquè era l'única manera de poder excavar sense trepitjar directament els esquelet i, per tant,
i per tant deixar-los tots nets excavats per poder documentar-los bé. Aleshores, bé, doncs, és una excavació complicada, complicada perquè hi ha superposició d'esquelets, perquè és una feina molt delicada, els ossos estan molt delicats, ho fem a meina fina,
Posicions per nosaltres que no són molt còmodes, suposo que la Clàudia i el Pablo també poden dir alguna cosa, que clar, és moltes hores al dia a excavar d'uns estirats o de vegades podem estar asseguts però moltes vegades abocats per poder excavar els esqueletes bé.
Vau enganxar més la... no sé com es diu això, la onada de fred. Recordo que vau enganxar aquests dies. Sí, però bueno, fred és millor que la pluja. Ah, no, sí, clar. Hem tingut sort amb la pluja. La pluja us ha respectat bastant, no? Sí, sí, sí. I recordo doncs aquests dies de fred que començàveu molt d'hora, penseu per la gent perquè entenguin, no, que és una jornada, no? Comenceu al matí a primera hora. A les vuit. A les vuit i tot el dia fins a... A les tres i meia. Sí, aprofitar doncs totes les hores de sol i de...
i esperant el bon temps, també, no? I què us trobeu a dins? Parlaves d'esquelets, o sigui, què us trobeu en una fossa a banda d'aquests escalets? Perquè, clar, tenim material a banda d'aquests ossos que ens puguin ajudar a identificar les persones? Sí, com us hem dit abans, la primera cosa que vam trobar dins de la fossa van ser les sabates dels individus i quasi tots portaven sabates, algun no, però...
La veritat és que molts elements d'aquests que tenen o un cuir així gruixut o alguna peça o un material que no és materia orgànica s'ha conservat. S'han conservat moltes sabates, molts cinturons amb el cuir i moltes ibelles metàl·liques. S'ha conservat unes ulleres que portava una de les dones a sobre del pit.
Botons... Botons de camisa, de xaquetes, coses així de materials... Bé, vam trobar també dues aliances, una d'elles amb una inscripció, per tant també ens va poder donar una pista de qui era, tot i que encara no ho podem afirmar, però bé, tot apunta que sí. Cremalleres, una racada també...
I una peça una mica especial, o interessant, que va ser una pròtesi d'una cama, perquè un dels individus tenia la notícia que li faltava una cama i just en una cantonada de la fosa va sortir una peça...
que era una part metàl·lica amb fragments de plàstics i unes corretxes. El primer dia no sabíem què era, una cosa molt rara, però després vam lligar una mica caps i sí que vam, deu dir, per la forma que tenia que era aquesta pròtesis de la cama de l'individu que li faltava. Clar, estem parlant tot d'objectes que no es desfant amb el temps, perquè, per exemple, pensem en la roba, la roba evidentment no es conserva, però també podeu detectar roba,
dins de la fossa. Sí, en algun punt sí que es conserva el teixit, sobretot si aquest teixit està a prop d'un objecte metàl·lic es conserva millor, no sabem molt per què. Sí, fa una reacció química amb el metall que fa que es conservi millor. D'acord. Llavors, clar, aquests objectes són objectes que pertanyen a una persona que més sabem qui és, o sigui, no són objectes
perduts, podríem dir. Són objectes que pertanyen a una persona que té, molts, la majoria, tenen descendència, llavors aquests objectes s'entén que, de la mateixa manera que se'ls retorna les restes òssies d'aquests familiars, també se'ls retorna els objectes, oi? Amb quin protocol hi ha? Perquè aquests objectes, suposo que es deuen haver de...
Clar, nosaltres el que fem és una catalogació molt acurada d'aquests objectes, els netegem, els fotografiem, els documentem molt bé, els estudiem. En els casos que us requereixin s'ha iniciat també projectes de consolidació i de restauració d'aquestes peces i aleshores
Sempre que hi ha una identificació d'una persona, aquests objectes estan associats a aquesta persona, si els dona l'opció a la família que si els volen recuperar els poden recuperar. Llavors, si els dona un llistat dels objectes i ells decideixen si els volen, si no, clar, en aquest cas pensem que hi ha objectes personals que tenen un valor sentimental per la família, segur, estic parlant en el cas de l'anell, de les arrecades, o fins i tot vam trobar unes claus a la butxaca d'un...
d'un d'aquests homes, segurament les claus de casa seva, per tant, sí, evidentment, vull dir, si identifiquem la persona, aquests objectes poden tornar a la família. Això que deies de la clau de casa dona una mica simbòlicament la sensació aquesta que m'estan traslladant a un lloc que jo no sé, perquè a ells se'ls va dir que els traslladaven a la presó en model.
Llavors, clar, ells pensaven que anaven a la prosa model, no que els anaven a afusellar. I la gent portava objectes a sobre, no? Sí, sí, monedes, moltes monedes a la butxaca també. Havien sortit de casa, els havien empresonat i ells portaven la clau de casa. És que això simbòlicament és terrible. Va sortir una moneda de la Segona República amb el logo de la Segona República preciosa que...
Té un simbolisme, l'escut de la república enterrat a la fossa i recuperat, que això també és important. I a més d'aquests objectes, també vam trobar que no hi ha propi seu, però alguna de les bales...
de l'assassinat clar clar, pensem veient una mica els estudis que s'han fet o la informació que es tenia això és un afusellament que no sé si ho hem dit al principi no sé si ho he mencionat però és un afusellament que es fa
a la tàpia del cementiri vell, però després també una mica el que s'ha anat investigant és que hi va haver uns trets de gràcia també a aquestes persones. Llavors vosaltres heu trobat bales, en principi, que podrien ser o de l'afusellament o d'aquesta...
d'aquesta execució després, no?, d'aquesta... Sí, sí, sí. Evidències de les causes de la mort, en aquest cas són impactes de projectils, en tenim a diversos individus, perquè quan sempre hi ha un impacte en un os, doncs queda marcat.
Ha de ser l'os, si no és l'os. Clar, si és amb teixits tous, les vegades el que hem trobat amb altres fosses és una bala a dins del cos, que potser no ha tocat a un os, però s'ha conservat a dins del cos. En aquest cas, de bales només n'hem localitzat dues, però perquè pensem que els altres individus van estar fusellats i la bala no es va conservar a dins del cos. Aleshores, el que sí que ja terreny ho hem evidenciat i l'estudi antropològic
segur que també ho evidenciarà millor, és tots els traumatismes, totes les fractures provocades per aquests impactes de bala. En algun dels casos sí que hem trobat forats al crani que corresponen efectivament a aquests trets de gràcia que recordaven alguns familiars que havia...
com havia passat la història en altres eren traumatismes causats per un fusell que l'ha disparat de més lluny però tot el que més o menys de moment hem anat corroborant és la història que ens havien explicat és a dir
Estem en una fase d'estudi molt preliminar a nivell d'estudis antropològics, no s'han realitzat encara, però ja veiem que la història que ens havien explicat de com els havien afusellat i rematat moltes vegades amb un tret de gràcia és verídica. Coincideix amb el que es via...
Clar, a partir d'aquí, sobre la segona, o sigui, treball de camp, després treball de laboratori, quins passos s'han d'anar seguint ara per poder identificar, que és l'objectiu final, identificar aquestes víctimes? En quin moment hi ha una feina prèvia? Sí que es va amb els familiars, la Generalitat els va demanar les mostres d'ADN per poder fer la connexió, podríem dir,
entre descendants i víctimes. Com es pot identificar una persona? Heu parlat dels objectes, però... Bé, la identificació és genètica, bàsicament. I tal com has dit, la Generalitat ja té les mostres d'ADN dels familiars vius, els demana una mostra de saliva, aquestes mostres es conserven a la Vall d'Hebron, d'aquí a Barcelona, aleshores amb els esquilets,
Nosaltres preservem ja a terreny la zona de la mandíbula perquè d'aquesta mandíbula la preservem, vull dir que la preservem amb terra intentant no contaminar-la nosaltres amb el nostre ADN. Llavors, quan l'exhumem, quan exhumem aquest individu, ja es conserva la mandíbula a part i al laboratori d'antropologia s'extrauran dos peces dentals d'aquesta mandíbula i aquestes dos peces dentals s'enviaran al laboratori genètic.
allà al laboratori genètic s'extraurà el perfil de l'ADN. Dic dents perquè normalment ho fem de les dents, però es podria fer d'altres ossos, vull dir, en cas que algun individu no conservés el crani, es podria extraure de les falanges o d'altres ossos, però en aquest cas nostre sí que han pogut preservar les dents.
i les dents conserven bé l'ADN. La dentina és el que fa que es preservi bé l'ADN a l'interior de l'ADN. Allà al laboratori genètic es treuen un perfil d'ADN d'aquest esquelet i l'envien també a la Vall d'Hebron. I a la Vall d'Hebron tenen un...
una base de dades on fan el creuament entre l'ADN dels familiars vius i l'ADN dels esquelets i a partir d'aquí poden establir les identificacions. I per això deia que en aquest cas creiem que si l'ADN dels esquelets està ben conservat podrem identificar, si no tots, gairebé tots els individus perquè tenim una llista tancada amb noms i cognoms amb l'ADN de gairebé tots els familiars.
Sí, això de fet va sortir a la premsa, no es va fer un acte públic en obert, però sí que es va convidar tots els familiars de les víctimes a veure la fossa. En el moment d'obertura, abans de fer la primera exhumació del primer individu, sí que es veien tots, això que dèiem dels individus advocats, i ells van poder, els familiars, veure aquesta fossa, va coincidir també amb el dia que hi van haver les visites institucionals, va venir el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, el director general...
de memòria democràtica en Xavier Menéndez i evidentment els alcaldes d'aquí i d'allà vull dir que hi havia tota la presència institucional però sí les famílies i el cementiri era ple que això feia una sensació de dir per una banda de felicitar-los en el sentit de dir tenim molta mostra genètica per poder fer aquests creuaments però l'altre de dir és que hi ha molta gent aquí enterrada
Sí, i no és habitual que sàpiguen totes les persones que han enterrado qui eren i aleshores, clar, no només ho sabíem sinó que els familiars han tingut molt present el seu record i no han oblidat mai què va passar, venien habitualment al cimentiri a recordar els seus avantpassats i per tant s'han implicat molt.
nosaltres estem molt agraïts també perquè ells ens han donat molt suport les seves visites també ens han reconfortat molt donen més sentit a la nostra feina és el que deia el Pablo nosaltres som arqueòlegs
Però aquesta feina va més de justícia social que d'arqueologia. En el fons, l'arqueologia és la metodologia per arribar a fer justícia sobre el que va passar. Per tant, que els tinguem constantment allà a la fossa per nosaltres és molt gratificant.
Vosaltres sou els professionals, sou els que teniu els coneixements i les tècniques per poder-ho fer possible, i sembla que vosaltres feu un acompanyament a les famílies, però és que també les famílies us han fet un acompanyament a vosaltres. No és només... A vegades quan veníem al cementiri sempre hi havia algú que estava allà present...
no per mirar si ho fèieu bé o no, perquè ho fèieu bé, ni per fiscalitzar ni molt menys, però sí com per estar, per ser-hi, per ser-hi, per acompanyar-vos, per estar present en un moment històric i un moment molt íntim també d'ells, socialment. Fins i tot en el moment ens van demanar...
en el moment que aixequéssim el seu familiar, el seu avi, que els truquéssim. I en un parell de casos sí que ho podem poder fer. Clar, també som conscients de la càrrega emocional que és per ells, tot aquest procés. Ens han fet molt partíceps també del seu procés de recuperació. I per vosaltres, com que tu ja tenies més, Anna, tenies ja més experiència amb altres fosses, però el fet de vosaltres, a més en aquest cas, com deien, no són anònims, però a més coneixeu els familiars.
O sigui, vosaltres també esteu involucrats una mica personalment, perquè en el fons, com dèiem, som humans i tens allà una persona i saps la seva vida, perquè te l'han explicat directament els nets que els tens allà al costat cada dia. No sé com has viscut, per exemple, Clàudia, aquest fet de participar aquí i d'involucrar-te, de formar part, podríem dir, de la vida d'aquestes persones, també, d'alguna manera, perquè és que...
Jo personalment m'he sentit molt bé fent aquesta feina, escavant tots aquests individus, perquè sabia que estava ajudant unes famílies que feia temps que els buscaven i que volien que s'escavés la fossa i poder enterrar els seus familiars on els toca, amb la seva família. Llavors això m'ha fet sentir molt bé tant amb mi mateixa com amb
molt bé, o sigui, pel que estava fent, no? Perquè sé que el que fem és el correcte. Sí, sí, no és només el sentit de coneixement, sinó de posar, de donar dignitat a unes persones. Recordo una de les familiars neta d'una de les dones, de la Lluïsa Xifré, que explicava en una entrevista que li van fer també a TV3, i ella...
ho mencionava, les famílies que ens hem anat trobant aquí no ens coneixíem i ara ens coneixem tots i els nostres avis que estan aquí, ells entre ells es coneixien i allà dins ells també formen com una mena de família van passar pel mateix, van passar per la mateixa situació i ara nosaltres també ens passa això vosaltres també jo crec que formeu part d'aquesta corona de persones que esteu allà dins i que ells us coneixen
Vull dir que tothom parla de vosaltres i estan supercontents i jo crec que això s'ha de posar en valor, que heu fet aquesta feina que us ha tocat després de gairebé 90 anys obrir aquesta fossa i treure tota la memòria que hi ha allà dins, que no només són persones sinó que hi ha molta memòria allà dins.
I també explicar-ho. Abans dèieu que amb els familiars s'havia fet aquesta visita, ho explicàvem, que venien els familiars també, independentment pel seu compte, però també es van organitzar visites amb grups escolars i amb instituts.
A vegades aquí hi ha gent que té també els seus dubtes, no només de si s'ha d'obrir una fossa o no, de si s'ha d'explicar aquesta història i amb quines edats s'ha d'explicar això. En aquest cas van venir instituts, l'Institut Voltrera, evidentment, d'Abrera, que a més justament està al costat
de la Fossa, és l'institut del centre educatiu que està més a la vora, i també van venir instituts d'altres poblacions, evidentment d'Eulesa i també de Cerdanyola, diria que van venir un dia, i les escoles.
Almenys les escoles de Brera, totes han passat, les tres escoles, els grups de sisè de primària. Com m'expliques una història amb una nena o un nen de sisè de primària? Com m'expliques això? Perquè ells quan ho veuen, també, primer que potser no han vist mai cap persona morta, potser, i després que no han vist mai cap escalet, i després que no han vist mai una fossa i potser no la tornen a veure mai més, una fossa oberta de la Guerra Civil. Com ho expliquem, això?
Bueno, explicar-ho és una cosa, però el que sí que ens hem de treure al cap és que els nens i nens petits no tenen por als escalets, als morts. Nosaltres ens passa que habitualment que excavem altres jaciments amb morts de qualsevol cronologia, ens venen els nens petits i volen tocar-ho, apropar-se i conèixer tot allò.
Després, aconseguir que entenguin aquest conflicte de la guerra civil i tot això que va passar aquí, això ja és més complicat. Però que puguin apropar-se i veure i conèixer tot això no és cap problema i s'hauria de poder fer més sovint.
És complicat, més que complicat, és complex, perquè has d'explicar què va suposar una guerra i una postguerra, però bé, si els poses en context, de fet, tal com vam estructurar les visites aquí a Brera, tu Gerard mateix feies primer la introducció, els ficaves en context, i després venien a dins del cementiri a veure la fossa. Jo crec que...
Avui en dia les guerres, per desgràcia, estan a l'ordre del dia, som conscients els nens de què significa una guerra i jo crec que és molt important que sàpiguin que aquí n'hi va haver una i per nosaltres estem parlant de 90 anys, per ells potser els hi sembla molts però no fa tants anys. Aleshores...
És clar, és molt important que puguin venir a veure les fosses perquè una imatge com la que es pot veure en una fossa és prou impactant perquè els puguin retenir la idea de quines conseqüències té una guerra. Aleshores, moltes vegades estudiem a partir dels llibres, teoria, tot plegat, però quan tu veus una imatge en real...
Aquesta imatge no l'oblides, no l'oblides amb molt temps. Per tant, jo crec que és un dels contextos més importants perquè puguin entendre què suposa una guerra, la que va passar aquí o altres guerres que puguin haver arreu del món.
És posar-li context, posar-li cara i posar-li físicament a un conflicte i veure'l directament. Jo, ja ho parlàvem, no recordo gaires moments de veure sent adolescents en silenci.
mirant en un mateix punt, sense que sigui aquest punt una pantalla. O sigui, mirant en un punt, fix, i sense... Va costar molt d'arrencar les preguntes, després van preguntar, però fins que no van començar a preguntar hi va haver aquells moments de silenci, de dir, veieu què teniu davant, que no és una cosa com per fer broma, no, no, que és real, que no s'ho han inventat, això, que aquestes famílies no estan parlant, perquè sí, ho tenim allà.
Aquest cas era molt interessant perquè a més la fossa estava al costat, està molt a prop de l'estació dels ferrocarrils. Llavors jo vaig parlar-ho amb diferents companys que són de professors d'història aquí al Baix Obregat i algú em va voler venir i
Però va haver-hi el problema que van trucar a la Generalitat. Això ho parla amb el Xavier Minentes quan vingui, perquè potser es podria aprofitar una cosa d'aquestes que són oportunitats que poques vegades passen. Jo crec que, en un cas així, han de posar a disposició d'instituts d'escoles algú d'atins que gestioni aquestes visites i que es puguin fer.
El problema moltes vegades són els instituts i col·les, perquè les recursions es programen d'un any per un altre, i si comences a escapar una fossa no pots trencar tot, però ja que surten, si ho volen fer, que puguin tenir algú que ho coordini. I pensem en una cosa, que és un espai de memòria del cementiri vell de Barrera, i que segueixent-ho.
O sigui, l'única diferència que hi havia d'octubre passat amb ara és que la fossa està excavada, estan exhumats els assassinats que hi havia allà dins, però la fossa segueix existint. És a dir, pel pla de fosses, doncs sempre, ho expliqueu en tot cas vosaltres millor que jo, però s'ha de cobrir la fossa. La fossa no queda oberta, evidentment, aquest forat que hi ha al terra s'ha de cobrir un altre cop de terra, de fet amb la mateixa terra que vau...
que vau extreure, però aquest retall segueix existint. Aquest retall de la Terra seguirà existint tota la vida i aquella fossa seguirà existint i seguirà sent visitable, explicable, dignificable i ha de ser útil per explicar tot això. I de fet ara es podrà donar molta més informació de la que es tenia abans perquè amb tots els resultats de l'excavació podrem saber exactament qui havia enterrat i com van passar els fets.
Per tant, tot això servirà també per ampliar la informació que es faci en un proper memorial. Molt bé, doncs jo estic contentíssim. Aquí sempre ens queden coses, podríem estar aquí hores i hores, perquè sempre ens queden coses al Tinté, amb aquests programes, però avui encara més, perquè jo trobo que podria anar avançant, obrint temes, però hem de donar-hi final. També, per tant, acabaríem aquí el programa. Moltíssimes gràcies per venir al programa.
Gràcies a vosaltres, Anna Camats, Clàudia Masó, Pablo Martínez. Ha estat un plaer conversar amb altres i que hagueu tornat aquí a Brera no per excavar sinó per explicar, en aquest cas. Els treballs, recordem que segueixen en marxa, estan fent aquestes...
identificacions, aquests estudis dels escalers, de les restes i esperem que en un futur puguem fer un altre programa i els que convingui per seguir explicant aquesta història que encara ens té molts detalls per...
per descobrir. Bé, doncs, sapigueu els oients que aquesta conversa ha estat enregistrada i que ja forma part del podcast de Ràdio Obrera i del patrimoni sonor d'Obrera. Que fàcil. Qualsevol cosa és patrimoni. A mi em diuen tots patrimoni. Dic, home, també, no sóc.
Ja us sabeu que podeu recuperar aquest episodi sencer al podcast de Ràdio Obrera i sempre diem el mateix, si us quedeu amb ganes de saber més coses podeu recuperar en qualsevol moment l'episodi que vulgueu de les temporades anteriors, com per exemple aquest episodi que dèiem que vam enregistrar amb un dels familiars de les víctimes de la fossa, l'en Fèlix Figueres.
Gràcies a tothom per escoltar-nos en nom del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica. Us parla, com cada mes, Gerard Videgain i Figueroa.
Ens retrobem el mes vinent per afirmar novament aquí, en Antena, que a Brera sí que hi ha res. Salut per a tothom. I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai dels serveis informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera, que us podeu descarregar de manera gratuïta al vostre dispositiu mòbil.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer el passat, entendre el present i posar en valor el nostre patrimoni cultural. Cada darrer dissabte del mes, a partir de les 12 del migdia, a Ràdio Abrera, escolta A Abrera sí que hi ha res. Conduït pel tècnic municipal de patrimoni cultural i memòria històrica, Gerard Videgain. I tots els podcasts del programa els trobes a la nostra programació a la carta, a radioabrera.cat.
A Abrera sí que hi ha res. Un espai per conèixer, preservar i posar en valor la història, els espais i les tradicions del municipi. Perquè a Abrera sí que hi ha res.