20 anys després, perquè vaig estar el 2005, torno a Brené amb la mateixa sensació de felicitat d'aquell moment, el 2005, perquè va ser vosaltres que em vau reclamar, que vau reconèixer el llibre, la que jo no l'anomenava perquè era una ficció, i vaig ser molt feliç de veure com havia canviat el poble, com havia millorat. I després, sempre recordaré el 1953, que vaig venir amb 10 anyets,
i vaig descobrir la vida del campo, que es pot dir. Jo era una nena de barri al Chino, del Raval, taques d'humitat a l'habitació, que tenia el pulmó una mica perjudicat, i aquí vaig córrer descalça,
i vaig recollir argill i em vaig fer de tot. Jogava amb els nanos, em banyava els safarells del tuberculós i vaig agafar immunitat total. I vaig sortir mirar que flamenca i gordeta ja.