Un acte molt bonic, un acte molt emotiu, però un acte extremadament necessari
per pal·liar i curar aquestes ferides que en el seu moment van haver-hi
amb totes les famílies i el dolor de les famílies dels assassinats
que van succeir aquí a Brera i també a Olesa de Montserrat l'any 1939,
el febrer del 39.
Una marxa antifeixista per arribar al cementiri d'Abrera,
que és on van succeir aquests assassinats, per un cantó,
per reparar els danys ocasionats, però per un altre cantó també
per educar a totes les persones que no han viscut aquests actes
perquè mai més tornin a succeir i fer una línia vermella molt clara
contra el feixisme i contra l'extrema dreta perquè no torni a passar
allò que en el seu moment va passar i que va ser tan esgarrifós.