Soc el José Luis García Herrera, estem aquí a la plaça Pau Casals,
a l'estàndal d'escriptors locals, i estic presentant tres llibres de poesia.
Un d'ells és Pels camins dels anys,
que és un llibre que podríem dir que és una antologia il·lustrada per la meva filla,
per la nova García López.
És un recull de poemes seguint una mica la línia vital.
Després tinc un altre poema aquí a Esquadert de Roma,
que són poemes amb un to d'amor,
com una història d'amor que passa a la ciutat de Roma,
i és Roma com el fons, una mica, on passa tota aquesta història d'una parella ja adulta,
no és una història d'amor adulta.
I l'últim és Fusta cremada, que és un poema que recull sensacions, vivències,
també sobre el pas del temps, la memòria,
rescatar una mica totes aquelles vivències del passat perquè no caiguin a l'oblit.
I la Fira de Sant Jordi, sempre per als escriptors, és un dia de festa,
un dia tan esplèndid com aquell de sol que fa que encara la gent surti més al carrer,
doncs és un dia de festa per les lletres, per tothom, i a gaudir-la.
Soy Jessica Murillo-Mazo i mi libro se llama Ladrona de Miel,
és poesia pura i dura, habla sobre el amor i el desamor,
sobre todas esas emociones que quizás no supe gestionar
i gràcies a aquest llibre he pogut soltarme un poco
i poder expressar que a vegades fa falta.
Forma parte del tot, dentro de la pareja també hi desamor,
dentro incluso de la familia puedes sentirte cerca de cualquiera de las frases o poemas que haya
dentro del libro y experimentas un poco esto, el hacer lo tuyo.
Y de esto se trata, Ladrona de Miel enlazada con música, cada canción, una historia
y es mi primer libro, la primera vez que estoy aquí en Abrera
y la verdad es que es una pasada toda la magia de la plaza,
todo lo que se está haciendo aquí.
y muy a gusto con la biblioteca, con la figaflor también
y con todos los que he podido compartir con los autores de toda la mesa,
ha sido genial y un placer.
Jo soc l'Andrea García, autora del llibre Les Fresos Amigos se van d'excursión
i és un àlbum il·lustrat que explica com els cosos geomètrics
troben coses al seu entorn proper que s'assemblen a ells.
És un llibre infantil perquè els infants puguin conèixer els principals cosos geomètrics
com l'esfera, el cilindre, el prisma i el cub
i a més els fa una pregunta final molt divertida
que si coneixen algun objecte que s'assemblin a ells
el que els permet buscar pel seu entorn, casa, escola, jardí, on sigui
i ajudar els protagonistes de la història.
Mai havia estat aquí a la Fira de Sant Jordi
perquè encara no estava publicat el meu llibre.
És el primer any i m'agrada molt, hi ha molta gent, no m'ho esperava
i també l'espectacle i tot que han organitzat em sembla fantàstic.
Me llamo Jordi, el libro se llama 40 Segundos.
Hace un par de anys publiqué un primer libro que se llamaba
La otra cara de la ambulancia y ahora al sacar el segundo libro
pues he tenido la suerte de que Abrela me ha vuelto a invitar
y nada, he venido aquí a presentarlo.
El libro son 20 relatos sobre el tema de la ambulancia,
el trabajo en la ambulancia.
Entonces esos 20 relatos están adaptados a las habilidades socioemocionales
para, de alguna manera, ser más felices nosotros y nuestro alrededor.
Hay bastante gente, a ver si se vayan ando más hasta las 8,
pero hoy es muy contento de hacer muy buen día.
Hoy es un día de amor, de cultura y, cómo no, de pasarlo bien y salir a la calle.
Jo soc l'Andrea García, autora del llibre
La esfera y sus amigos se van d'excursión
i és un álbum il·lustrat que explica com els cosos geomètrics
troben coses al seu entorn proper que s'assemblen a ells.
És un llibre infantil perquè els infants puguin conèixer els principals cosos geomètrics
com l'esfera, el cilindre, el prisma i el cub.
I, a més, els fa una pregunta final molt divertida
que és si coneixen algun objecte que s'assemblin a ells,
el que els permet buscar pel seu entorn, casa, escola, jardí, on sigui,
i ajudar els protagonistes de la història.
Mai havia estat aquí a la Fira de Sant Jordi
perquè encara no estava publicat el nou llibre.
És el primer any i m'agrada molt, hi ha molta gent, no m'ho esperava.
I també l'espectacle i tot que han organitzat, doncs, em sembla fantàstic.
Jo sóc la Carme Mauri, el meu conte es diu
Descobrint el món de la sensibilitat, està en català i en castellà.
I és un conte que parla sobre una nena que és altament sensible
i explica com veu ella el món, què li passa
i com apren a abraçar aquesta sensibilitat que té.
M'està agradant bastant, veig bastant d'ambient
i la veritat que espero que cada any hi hagi més parades
i que la gent s'anime més a posar-s'hi i a venir.
Soc la Dolce Cos, avui faig doblete, estic com a autora
però també hem actuat amb l'Ernest, hem fet el conte de la llegenda de Sant Jordi
però una mica diferent, amb una visió diferent.
I mira, estic presentant el meu llibre Planeta Blau
que és un llibre sobre consciència medioambiental.
Una espècie de principito que ve a la terra, es diu Estel,
ella és una nena extraterrestre, que ve a la terra
i veu com està el panorama, no?, una mica.
Llavors, gràcies als seus amics, als animals i també als nens i les nenes
que són salvadors i salvadors del planeta
doncs troben maneres de fer d'aquest món un món millor,
un planeta més verd, més eco i sostenible.
Doncs estupenda, estupenda, com a públic, mentre actuàvem
i ara tot just m'he posat aquí, a la parabeta.
Molt bonic, molt ben organitzada i felicitats, felicitats.
Soc la Jèssica del Moral, autora de Vincles, Efectes i Grillons,
que és una novel·la que ha dit a columna.
La valoració del dia en general.
Bé, jo he estat el matí a Barcelona, molt d'ambient,
el dia acompanyat, fantàstic, després amb Arturell
i ara aquí a Brera crec que s'aprecia de fons que també hi ha una festa.
És el meu primer Sant Jordi com a autora,
llavors això marca com una cosa bastant decisiva.
Ha estat molt divertit, vull dir, veure-ho des de l'altra banda
també és molt bonic, però passejar i xafardejar llibres
i fer cua perquè et signin, això també és meravellós.
Vull dir que des de totes les perspectives, Sant Jordi val la pena.
Mi nombre es Juan José Sánchez Fernández.
Soy escritor desde hace unos 7-8 años
i els primers 5 anys vaig fer un llibre per l'any.
Fic la vida mágica de Celio, Celio vence els seus fantasmes,
entre peinado i peinado,
El secreto que va a dar que vi oculta i Amenaza Inteligente.
Després me jubilé, per suerte,
i decidí no escribir més,
però tinc clientes molt aferros que m'en diuen
que por què no escribo i tal.
I se m'ha ocurrido fer un recopilatori
amb tots els relatos amb els que he ido participant en concursos
i he fet un petit llibre titulat
«Mis relatos predilects».
I, bé, justament me llego ayer de la imprenta
i hoy lo estic presentant amb molta il·lusió.
Estoy contenta perquè està tenint molta acceptació.
Ja he vendit uns quantos.
Tot el que me sigue, pues, me lo lee.
Muy agradecido al pueblo, al ayuntament,
per aquesta oportunitat que ens donen els escritors en noveles.
I, aunque no vivo aquí, aquesta és mi ciutat i mi pobl.
Toda la vida he estado aquí amb mi ofició,
mi treball, i ara, des que me jubilé,
pues, mira, també m'he apuntat a la Escuela de Música,
hago piano, solfeo, en una coral.
Pues, encantado i moltes gràcies.
Soy Judith Sánchez,
la autora del libro «Deja la que baile».
Trata sobre una vivencia de violència de gènere
i la superació d'ella.
És un libro autobiogràfic i per a tots els públics.
Me parece fantàstica, estic encantadíssima,
la gent està molt receptiva.
La veritat és que m'agrada moltíssim.
Em dic Maria José Orovich,
i deia, i soc veïna d'aquí de Brera.
Escric, a part de viure,
i, bueno, intento mantenir aquesta expressió
per poder comunicar, doncs, el que porto dins.
El que m'he dedicat fins ara, bàsicament,
ha estat el món infantil,
perquè tinc una nena petita dintre meu
que té ganes de jugar amb les paraules
i tot això, doncs, m'agrada comunicar-ho,
com deia abans.
Aquí, en aquest moment, el que tinc és un poemari
de l'editorial de publicacions de la Vallada de Montserrat,
que ja m'ha publicat altres coses també.
Aquest és el segon llibre de poemes
i es diu Descabellat, de versos descabellats.
Són rimes divertides,
entorn dels animals, els pastissos,
coses que se'n van acudint.
I l'altre és un conte,
ja passem a la prosa,
perquè, bé, a mi m'agraden molt els reptes
i a partir de quan ja tenia els poemes ja publicats,
vaig dir, doncs, bé, ara què puc fer?
Em vaig dedicar a escriure un àlbum infantil
d'aquests contes que, bé, són de...
Teníem infantil, però poden ser de 0 a 99 anys.
La temàtica és l'Alzheimer,
però està escrit en prosa poètica
i en cap cas té una voluntat pedagògica,
sinó intimista,
de veure la relació que té una nena
amb la seva àvia,
que abans de malaltir, després.
I es diu Laiaia no és la mateixa.
Llavors, estic molt contenta,
aquesta és com la primera filla
que ha volat una mica pel món,
perquè l'han publicat a altres països,
a Xina, Corea, a Xile,
que era l'originari, a Uruguai.
I ara, com deia,
a mi m'agraden molt els reptes
i dic, bé, a veure, més difícil encara,
estic amb una novel·la,
una novel·la històrica,
que ja la puguem dir que està molt avançada.
Estem en fase de revisió.
M'està aportant molta feina,
perquè, evidentment,
la novel·la no és un poema,
però ho faig amb molta il·lusió
i la veritat és que estic molt satisfeita
de com està quedant.
I llavors espero que en el moment que es publiqui,
doncs, pugui agradar també als lectors,
que és el que també volem.
Soy Óscar Arias,
el libro es Felicia,
la primera parte de la saga
La consciencia de Felicia.
És una saga de fantasía.
Digamos, es un mundo que topa con el ser humano
y queda contaminado.
Y bueno, pasa algo en Felicia
i bueno, ya se desarrolla la història.
Està bien montada.
Además, hay muchos espectáculos
y diversas actividades.
Soy la Vanessa Coca
i autora del conte
i per què no.
És un conte
que vaig escriure fa tres anys
i tracta sobre un nen
que vol ballar
i com està recolzat
per la família,
però no està recolzat
per la societat
i pels seus amics.
Amb aquest llibre
tracta sobre
trencar estereotips
i demostrar
que amb perseverança
i constància
un pot ser el que vulgui
i sense tenir en compte
les opinions dels altres,
tot i que influeixen molt,
però per això és d'aquest conte,
per trencar amb tots aquests estereotips.
I la festa aquesta de Sant Jordi
és superemocionant,
com cada any.
Molt contenta
de poder estar un any més aquí amb vosaltres
i de poder gaudir
amb la canalla d'Abrera.
Soc la Verònica Gallardo,
soc il·lustradora,
vaig il·lustrar el conte
de l'últim somriure
que tracta sobre el tema
de l'amor i el dol,
sobre com va enfrontar
aquestes emocions
que normalment no es tracten
i també estic aquí
més carrer per visibilitzar
una mica el punt de vista
de la il·lustració
perquè a vegades
no es té gaire en compte
i m'agrada demostrar
que és una part molt important,
sobretot en els contes infantils
dels àlbums il·lustrats.
I pel que fa a la fira,
estic supercontenta,
la veritat que no m'esperava
que hi hagués tanta gent,
estic molt emocionada
d'estar un altre any més aquí
i espero poder estar al pròxim
també amb vosaltres
i compartir tot el que faig.
Soc la Sònia aquí,
doncs estic aquí a la plaça,
bueno,
oferint els meus llibres
que estan basats en un fet real,
una història real
de superació personal.
Tinc el volum 1 i el volum 2
de la saga
Mi Voz Interior,
M'ajudar a Vivir.
En el primer llibre explico
com superem l'infarct cerebral
i en el segon llibre
explico experiències de la meva vida,
la meva millor versió,
perquè jo sempre des de petita,
en el segon llibre parlo
que des de petita,
quan tenia 4 anys,
la meva mare va morir
i sempre escoltava una veu
que em parlava des del cor
i per això, bueno,
aquesta veu l'he escoltat
tota la meva vida,
sempre m'ha ajudat,
m'ha portat endavant
i, bueno,
he fet aquest llibre
amb molt de carinyo,
aquests dos llibres.
El primer, ja et dic,
que és sobre l'infarct cerebral,
vaig haver d'aprendre a caminar,
a parlar,
a moure'm,
a fer-ho tot una altra vegada
i he volgut,
mentre em recuperava,
em vaig adonar,
bueno,
que havia de posar en coherència
la meva ment i el meu cor
i volia explicar,
bueno, ja no vull fer spoiler,
però volia explicar una mica més
del que em vaig adonar
i que la gent també sapigués
que tenim tots una responsabilitat
de fer això, no?,
d'alinear, no?,
la ment,
el cos,
l'ànima i l'esperit
i quan fas això
i estàs en coherència
amb tu mateix,
doncs tot va millor a la vida,
no?,
i, bueno,
també ensenyo en el llibre,
perquè m'he tret el títol de coach,
d'entrenadora de vida,
life coach,
i faig sessions de coaching online
i ara, doncs,
guio altres persones
a que facin això, no?,
a que estiguin en coherència, no?,
i el segon llibre,
doncs també,
bueno,
és això, no?,
parlo més sobre aquesta veu interior,
que tots,
que sempre n'està parlant contínuament,
però que no tothom l'escolta,
perquè tenim creències limitantes,
perquè tenim, bueno,
coses que al voltant nostre,
de la nostra vida,
que ens fan que no escoltem
la nostra veu interior,
guiada per al cor,
que és el nostre esperit
i la nostra ànima.
Un cop tu escoltes aquesta veu,
saps el teu propòsit de vida
i, bueno, tot és...
La vida la veus
d'un punt de vista més
liviar, diguéssim,
i més maco, no?,
tot ho veus més maco
i, bueno,
és una mica això
el que vinc a oferir, diguéssim.