A prova avui inclou una vintena d'actuacions diferents que van adreçades a diferents col·lectius fins al 2028. Tornem amb més notícies en xarxa.
Bona tarda. Aquest dissabte 29 de novembre, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramones Pedaler, ha visitat els pavells arqueològics d'obertura de la fossa del cementiri vell d'Abrera, acompanyat del director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, els alcaldes d'Abrera i Olesa de Montserrat, Jesús Narro i Marc Serradó, regidors i regidores dels dos consistoris i també d'Esparreguira,
i d'altres autoritats institucionals, així com familiars de les víctimes. La Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat va iniciar el dilluns 17 de novembre passat els treballs arqueològics d'obertura i recuperació de les restes de les víctimes represaliades el 19 de febrer del 1939 i nomades a la fossa comuna existent al cementiri vell de Brera.
Els tres ajuntaments treballen conjuntament amb la Generalitat de manera rigorosa, transparent i coordinada en la planificació i execució d'aquest projecte. La jornada es va iniciar amb una trobada amb els famílies de les víctimes al cementiri vell a Brarenc. L'equip de la Direcció General de Memòria Democràtica va explicar els treballs arqueològics que s'estan duent a terme en el procés d'exhumació de la fossa comuna.
Seguidament, el conseller va visitar els treballs amb les autoritats i familiars i durant la visita va fer una crida a totes les persones que tinguin familiars desapareguts perquè s'inscriguin els 100 de persones desaparegudes i s'adhereixin al programa d'identificació genètica, gràcies al qual ja s'han aconseguit identificar 27 persones. L'acte ha finalitzat amb una valoració de l'actuació per remarcar el compromís institucional amb la recuperació de la memòria democràtica. Sentim en primer lloc Ramones Pedaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat
Actes com aquest serveixen per dignificar i per reparar la memòria d'aquestes persones. I la memòria democràtica persegueix la veritat, la justícia i la reparació. Recuperar aquests cossos i lliurar-los a les famílies és un acte de reparació.
És un acte de veritat i és un acte de justícia, les tres coses simultàniament. I aquests tres objectius van encarats, orientats al mai més. I no són temps fàcils per la democràcia i, per tant, és molt important i les polítiques de memòria democràtica prenen aquest sentit especial. Jo crec que m'agrada definir-les com una exigència democràtica i ètica alhora.
I aquest és el sentit. Fem pedagogia, també. I per això demanava que incorporéssim aquest espai, i l'alcalde hi està fullament d'acord, a la xarxa d'espais de memòria democràtica per explicar a les generacions joves que si no els ho expliquem no tenen cap culpa a vegades de dir que la democràcia ens va venir donada o no ha costat o és per etna. Si no els ho expliquem no ho entendran. I per tant també comprometre'ns en aquest sentit amb les polítiques de memòria democràtica.
A continuació sentim Xavier Menende, director general de Memòria Democràtica de la Generalitat. Avui és un dia molt especial per l'ESA de Montserrat, per Abrera, que és on estem, i per Esparreguera, perquè des del dia 17 d'aquest mes...
Hem començat a exhumar una fossa de la Guerra Civil aquí a Brera, al cementiri vell. Hem pogut exhumar aquesta fossa i hi ha moltes famílies que podran tancar el dol. Hem pogut obtenir les seves mostres d'ADN i podrem confrontar aquest ADN amb l'ADN dels cossos que estem exhumant. Això vol dir que tindrem...
el privilegi de poder identificar moltes persones, que obtindrem el privilegi de poder lliurar, esperem, la majoria de les famílies, els seus cossos, perquè els puguin donar una sepultura digna on desitgin, i d'aquesta manera homenatjar totes aquestes persones i poder convertir aquest espai en un espai de memòria.
Finalment sentim l'alcalde d'Abrira, Jesús Narro, i l'alcalde d'Olesa, Marc Serrador. Primer, dues paraules claus. Treball i compromís. Treball que s'ha fet durant molt de temps, durant molt de temps, i veig aquí avui regidors, regidores, exregidores, exregidores, exalcaldes, és a dir, un compromís dintre de la governança, però també veig les famílies.
Unes famílies que han continuat treballant per tal de mantenir viu el que va succeir. I s'han anat traslladant amb el temps i cada 1 de novembre ens arreplegaven aquí, a casa nostra, al cementiri vell d'Abrera, per tal de fer memòria i recordar.
Vam agrafar un compromís, compromís que tenim com a institucions de donar veu, de donar un missatge del que fem avui. És un dia d'inflexió, un punt molt clar, donem un pas més, però ens queda el més important també, que és el descobrir i poder dignificar
el futur d'aquests cossos que van ser assassinats i llançats al nostre cementiri, als seus familiars, que han patit durant molt de temps, en silenci, han patit durant molt de temps aquesta ausència i que per fi podrem veure davant d'un treball aquesta llum i esclarir dintre del possible les persones i donar-li un enterrament digne. Però això ens aboca a explicar també què va passar en aquest cementiri, què va succeir en aquell febrer del 1939 a les futures generacions. És un dia molt important per Olesa de Montserrat,