logo

SERVEIS INFORMATIUS - L'Entrevista del Dia


Transcribed podcasts: 553
Time transcribed: 3d 18h 10m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

A continuació, a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera us oferim l'espai de col·laboració
amb l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor d'Abrera.
Avui a l'entrevista del dia us oferim l'espai mensual de col·laboració amb el Servei
Públic de Consum d'Abrera i comencem l'any parlant de les estafes bancàries online, el que
coneixem com Paging. Per això ens acompanya el tècnic de consum Oriol Santa Maria, bon dia.
Hola, bon dia. En primer lloc, quina és la situació actual dels casos de Paging o estafes
bancàries a través de la banca online? La situació actual és francament preocupant.
Pràcticament a diari tots els tècnics de consum que treballem a Serveis Públic de Consum
o organitzacions de persones consumidores estem atenent persones que estan sent víctimes
d'enganys i estafes que han acabat arribant en operacions bancàries no consentides
dels seus comptes. En alguns casos provoquen situacions francament greus i dramàtiques
perquè aquests enganys i estafes estan aconseguint substreure d'importants quantitats de diners
en alguns casos a les víctimes i a part d'això també és molt preocupant perquè la
casuística és cada cop més diversa, més difícil de prevenir i sobretot perquè les
entitats bancàries no estan assumint cap o pràcticament cap responsabilitat en aquests
casos ni tenen protocols d'actuació efectius per prevenir-los. I quins són els procediments
més habituals a través dels quals es realitzen aquestes estafes? Doncs com dèiem són cada
cop més diversos, cada cop més elaborats. Aquests atacs tenen potser en comú l'objectiu
d'aconseguir accés a la banca online de la víctima i de forma molt ràpida realitzar
operacions bancàries fins que siguin realitzant transferències o compres amb les targetes
de la persona afectada. Fins ara teníem els casos més habituals que eren aconseguir les
dades a través de fer-se passar per un tercer, simular que són la nostra entitat bancària,
una agència tributària, una empresa de transport que ens ha d'entregar un paquet, espantar-nos,
enviar-nos un SMS fals o una trucada dient per exemple que són al nostre banc i que han
detectat que algú està intentant entrar al nostre compte i sol·licitar-nos les dades
d'accés a la banca online per corroborar que no estem sent nosaltres i solucionar el
problema. És a dir que en aquests casos som nosaltres mateixos, els propis consumidors
dels qui estem facilitant l'accés als nostres comptes. El que passa és que aquests sistemes
es van perfeccionant a mira que es va millorant també la seguretat i últimament el que ja
ens trobem és que com que moltes operacions necessiten la confirmació de la persona usuària
des del seu terminal mòbil, els missatges falsos que rebem en el qual ens insten a entrar
a un link o a un enllaç, en el moment de clicar en aquest enllaç ens descarreguen el nostre
mòbil, diguem com programari de control remot o un programa espia, que fa que l'SMS de
confirmació de l'operació sigui invisible des d'un altre mòbil que no és el nostre i
per tant no només poden operar des de la nostra banca online o tarjetes sinó que a més
a més poden confirmar les operacions com si fossin nosaltres. I davant d'aquestes situacions
com reaccionen les entitats financeres? Doncs aquest és el punt més crític que em
agrada de mateix i crec que, com s'ha de dir públicament, les que les hem tret financeres
no s'estan fent responsables de la majoria d'aquestes operacions, elegant que ells
els consta que l'operació s'ha validat des del terminal mòbil de la persona usuària
i per tant ells consideren que el banc no s'ha de fer responsable. Per altra banda,
com que en molts casos, com dèiem abans, hem sigut nosaltres mateixos els que hem estat
enganyats i hem facilitat les nostres dades, agafen una part de la normativa vigent que
el banc no és responsable en cas de negligència de la persona usuària. Per l'altra banda,
per la normativa vigent diu que és l'entitat financera que ha de posar tots els mecanismes
necessaris per poder evitar que es realitzi cap operació no consentida per l'usuari
i per via judicial molts casos estan confirmant que ser víctima d'una estafa no és actuar
i que el banc hauria de tenir sistemes de control per detectar que aquestes operacions
no s'estan fent des del mòbil de la víctima. El que ens està passant, però, és que l'organisme
regulador, que és el Banco de Espanya, s'està posicionant a favor dels bancs en aquests
casos i per tant les víctimes han de recórrer a la via judicial perquè s'apliqui la normativa
que existeix amb tot el que això implica a una persona que li acaben de cuidar els comptes
bancaris, per exemple. I quina és la millor forma de prevenir i evitar ser víctimes
d'aquests enganys bancaris? La sofisticació de l'enginyeria social que utilitzen aquests
estafadors fa que sigui molt difícil de prevenir la part dels enganys però actualment
el que sí que estem trobant en comú en molts casos és jugar amb la part més emocional
de la víctima, és a dir, generar una por normalment o apel·lar una urgència per
fer un tràmit sol·licitat per poder solucionar-ho de manera molt ràpida. L'urgència és un
factor que ens ha de fer sospitar sempre en primer lloc amb qualsevol persona que
es posi en contacte amb nosaltres a través d'un mail, SMS o fins i tot una trucada.
Posteriorment hem de confirmar que allò que ens estan dient és cert o no i si pot ser
per un mitjà diferent, és a dir, si a mi m'envia un missatge al mòbil, no utilitzem
el mòbil per comprovar-ho i entrar al nostre compte bancari per veure si pot ser fer
el tramo des d'un altre dispositiu diferent. Una altra manera de prevenir-ho és que has
d'estar al màxim possible al dia de les noves tècniques d'engany. Per exemple,
en aquestes dates és molt habitual utilitzar els enviaments de paquets per aconseguir
que facilitem dades de la nostra tarjeta, per exemple, o estafes fins a passar,
com deia abans, per l'agència tributària o per la Direcció General de Trànsit o
fins i tot per la policia, que també són molt habituals. En molts casos també
aconsegueixen informació a través de xarxes socials molt diverses, per exemple,
informació professional a la xarxa LinkedIn, que fa que confiem en qui s'està dirigint
a nosaltres perquè ens doni informació sobre nosaltres mateixos. Hem de ser molt
conscients de quina informació mengem en moltes d'aquestes xarxes. Sé que
en alguns casos és molt complicat, però hem d'intentar reforçar la seguretat
també dels nostres dispositius mòbils, activant totes les opcions antispam de
les que disposem i, sobretot, molt important, ajudar les persones més grans
del nostre entorn també amb el seu dispositiu mòbil, ja que molt sovint són les
víctimes potencials d'aquests enganys i informar-les i ajudar-les i explicar-los
que es confiïn de trucades, de missatges, que els vulguin donar pressa per
solucionar un problema, que no cliquin cap enllaç de cap mail ni de cap SMS ni
facilitem captada personal per telèfon. Doncs haurem d'estar molt atents, però
en cas que ens trobem que hem estat víctimes d'aquests enganys, com hem de
procedir directament amb l'entitat bancària? Podem acudir al Servei Públic de
Consum, com hem d'actuar? Sí, el primer que hem de fer és anar a la
policia a posar una denúncia, serà el primer que s'haurà de fer, i amb aquesta
denúncia dirigir-nos a la nostra entitat bancària per tal que investigui el
que hem assat. Si l'entitat bancària es nega a assumir l'evolució d'aquests
diners i s'ha fet a través dels mitjans bancaris, tarjeta, banca online, etc.
Aleshores ens podem dirigir a Consum, que intentarem preonar la reclamació
i hem de reconsellar la persona afectada de la manera més efectiva possible per
intentar recuperar els diners del que hagi estat víctima de l'estafa.
Doncs Oriol, Santa Maria, moltes gràcies per tots aquests pràctics consells que
ens han donats per tal d'evitar aquests casos de pixin, estafes bancàries a
través de la banca online. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat una
vegada més. També per començar aquest 2023 a l'entrevista del dia de
Ràdio Abrera.
Recordem que el Servei Públic de Consum d'Abrera funciona amb cita
prèvia als dimecres d'11 a 2 i de 2 a 5 a 2 a 7 de manera presencial als
dimecres amb les dependències de promoció econòmica a la primera planta
del mercat municipal. Podeu trucar al 93 770 0802 o enviar un correu
electrònic a promocióeconómica.arroba.abrera.cat. També trobareu
totes les entrevistes en mensuals amb el Servei Públic de Consum a l'espai
d'atenció als consumidors i consumidores del web municipal abrera.cat.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai.
Dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació a la
carta a ràdioabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera que us podeu
descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.
Serveis Informatius de Ràdio Abrera.
Algún problema amb una factura d'una empresa de serveis?
Amb la garantia d'un producte? Amb una devolució?
El Servei Públic de Consum de l'Ajuntament d'Abrera oferim de manera
gratuïta informació i assessorament directe a persones consumidores i usuàries.
Ajudem i informem sobre com tramitar reclamacions. Organitzem campanyes
i xerrades de sensibilització als consumidors i els venedors. Col·laborem
en inspeccions informatives de consum i en fem difusió a través d'entrevistes
mensuals a Ràdio Abrera.
Oferim el Servei Públic de Consum tots els dimecres a la primera planta del
Mercat Municipal d'Abrera en horari d'onze a dues al matí i de dos quarts de
cinc a dos quarts de set a la tarda.
Per utilitzar-lo, només heu de demanar cita prèvia trucant al 93 770 01 02 o enviant
un correu electrònic a promocióeconòmica.arrobaabrera.cat.
I també podeu fer les vostres consultes a través de l'adreça consum.arrobaabrera.cat.
No ho dubtis. Contacta'ns.
El Servei Públic de Consum t'ajudem a resoldre els teus dubtes i reclamacions.
Ajuntament d'Abrera. Amb tu. Per tu.