L'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
Bona tarda. El mes de setembre, Abrera és sinònim de cultura, de música i d'alegria,
gràcies al cicle que promou l'Ajuntament d'Abrera, el setembre musical.
Aquest 2021, la programació s'estableix a la sala municipal amb dos concerts molt especials.
El primer va tenir lloc el passat divendres de l'Ajuntament d'Abrera,
i el segon i darrer concert del setembre musical 2021
serà el proper divendres 24 de setembre, a les 10,
a càrrec de projecte 15, que presenta el seu darrer treball, Elles.
Per parlar-ne avui ens acompanya l'entrevista del dia,
el segon i darrer concert de l'Ajuntament d'Abrera,
el segon i darrer concert de l'Ajuntament d'Abrera,
el segon i darrer concert de l'Ajuntament d'Abrera,
el segon i darrer concert de l'Ajuntament d'Abrera,
i l'entrevista del dia, el director del projecte, Eduard Vila.
Bon dia.
Com i quan va néixer el projecte 15?
Bé, el projecte 15 té el seu origen.
Ara ja fa més de 20 anys, quan es va fundar Olesa de Montserrat,
un cor a la parròquia,
que es deia Escobania i Cor Jove,
van començar a donar un seguit de nens i nenes, que eren molt petits,
a cantar un projecte que havia començat el rector d'aquella època,
que encara està actiu a Olesa,
i després, de tenir tota una llarga trajectòria,
tots aquests nens que eren petits es van anar fent grans,
i cadascú també va agafar el seu camí.
Ens vam quedar al cor, ara deu fer uns tres anys,
pràcticament orfes d'homes,
perquè, per diferents circumstàncies,
havien anat marxant del cor,
i es va quedar un cor, ja dic que pràcticament tot eren noies.
D'aquí va sortir la idea una mica,
de desvincular aquest cor
que havia tingut aquest lligam amb la parròquia,
que era un cor que, bàsicament,
la seva funció era una funció litúrgica i de cantar a l'església,
per desvincular-lo totalment i crear un nou cor,
un nou estil, una nova manera de fer,
que també les cantants també s'hi sentissin,
potser una mica més identificades i una mica més còmodes.
Arran d'això, com dic, fa uns tres anys,
que neix aquest projecte 15,
aquesta idea de cor femení,
d'acord que busca un estil,
un estil propi,
a través no només de cuidar el cant,
sinó també d'oferir-li una posada en escena molt cuidada
i també a través dels gestos i diferents posicions
que canten les nostres integrants.
Ara ho apuntaves una mica,
l'estil 15 té un mercat accent femení i feminista, podem dir.
Des del moviment feminista s'han aconseguit molts objectius,
però encara queden fites per fer.
Per què és important portar el debat a l'esfera pública, política i social?
Nosaltres creiem que tot el que sigui fer resolt,
tot el que sigui visibilitzar encara aquesta situació
que creiem totalment injusta encara avui en dia,
malgrat que hagin fet alguns passos importants,
sobretot els darrers anys, creiem que és important
i que cadascú ho ha de fer una mica amb la seva vessant.
Nosaltres des de la vessant artística,
des de la vessant nostra de cantants,
ho expressem a través de la música, de les nostres veus
i a través també d'haver escollit en aquest concert
tot un seguit de repertori,
de obres que fan referència una mica
a tota aquesta problemàtica de la dona
i que nosaltres també, com a cor femení,
malgrat que els dos directors,
tant el director artístic com el musical,
en aquest cas jo mateix, som homes,
però la resta de cantaires són dones,
i per tant aquesta sensibilitat també està molt marcada,
tenint en compte també que les noies totes són joves
i per tant potser sí que hi ha una mica més de consciència
i de sensibilitat,
en aquest sentit del jovent que vol reivindicar
i que vol seguir lluitant
per aconseguir que homes i dones
puguem tenir els mateixos drets i deures.
Divendres vinent, 24 de setembre,
presenteu a Brera el vostre darrer espectacle a Elles,
un espectacle que, com bé deies, barregeu la veu,
el moviment, la poesia, la prosa i la música.
Com va sorgir aquest espectacle total, podem dir-ne?
Tot sorgeix, diríem,
d'un moviment que hi havia a Olès
arran de certes marxes feministes.
Elles hi participaven primer a nivell individual,
després, quan projecta 15 va estar més establert,
els van demanar que poguessin cantar
algun parell de cançons en aquestes marxes,
en aquestes reivindicacions,
i arran d'això,
parlant i buscant una mica els projectes
que havíem de fer,
l'any passat va sorgir la idea de proposar
aquest concert. Penseu que sortíem
d'època de confinament per a nosaltres,
estem parlant d'inici del 2021,
que encara els cors no podíem assajar.
Aquest concert el vam treballar,
el vam crear pràcticament online,
però no ho vam poder ajuntar
totes juntes assajant alhora.
Va ser un concert que vam estrenar
a Olès, a Montserrat,
als vols del 8 de març del 2021,
i ara ens fa molta il·lusió
presentar-lo a Berera,
amb un repertori una mica modificat,
i a part de l'experiència del primer concert
va quedar una mica curt,
tampoc teníem més temps per preparar-lo,
ara l'hem ampliat una mica també
amb un parell més d'obres
i també de poesia i prosa,
i per tant creiem que ara sí que ja té un...
és un producte prou global
i prou ben estructurat
i molt orgulloses.
I endinsant-nos una mica més en l'espectacle
que presentareu el proper divendres a la sala municipal,
ens podeu avançar alguns temes del repertori,
ens pots dir alguna cosa de com serà l'espectacle?
Bé, és un repertori que a simple vista
pot semblar atlèctic en quant a estil de música,
doncs perquè hi trobarem molta varietat d'obres.
Si és veritat que lògicament
hi ha un mexe d'unió,
hi ha un fil conductor que és el de la dona
i que hi és present no només a vegades
amb obres que siguin purament reivindicatives,
algunes sí, molt explícites.
Recordo, a tall d'anècdota,
haver vist ja fa alguns mesos
un reportatge a Netflix
sobre un assassinat
que va morir a Mèxic
i acabar aquest reportatge
hi havia una cançó que es deia Canción sin miedo.
Ostres, i em va impactar molt el text, el que veia.
Just estava muntant aquest espectacle
i vaig proposar-los a les noies,
a dir, ostres, escolteu-vos aquesta cançó,
perquè crec que el que diu
s'adiu molt a tot aquest concert.
És una cançó que és com ho hem anat elaborant,
és a dir, repertori variat,
però que sí que té, doncs,
aquest fil conductor
i, per tant, podem escoltar
cançons d'artistes
més pop-rock, podríem dir,
com podria ser Aitana, com podria ser Rosalén,
però també escoltem cançons
més clàssiques, com podria ser Alfoncina
i Elmar, és a dir,
una varietat, una mica, intentar també aconseguir
que el concert també, doncs,
tingui el màxim de paleta de colors
i de sons possible per fer-ho ben amè
per al públic que ens vinguis molt tard.
I abans ens comentaves que aquest espectacle
es va coure, per dir-ho d'alguna manera, durant el confinament.
La indústria cultural ha estat, de fet,
una de les més perjudicades per la pandèmia del coronavirus.
Com heu viscut aquests mesos i també com esteu visquent ara
la tornada paulatina als escenaris?
Bé, va ser tot un... tot molt mala sort,
en el nostre cas...
Tothom té la seva experiència
arran de sobretot el primer confinament,
però en el nostre cas era un moment
molt arrancant, feia molt poc
que havíem fet el nostre primer gran espectacle,
que era la Venadora de Lluïns, un espectacle propi
creat per a nosaltres tant la música com la lletra,
que vam presentar el teatre de l'opressió de l'Uesa
el desembre del 2020. Per tant, era un moment en què el cor
estava en ple creixement, en plena expansió,
en la qual havíem aconseguit de tenir un grup
ja consolidat, un so característic,
i el fet d'haver-nos de tancar
i estar tants mesos sense poder assajar
realment va ser una bona derrotada.
Amb el greuge de que sempre tens la incertesa
de dir que quan tornem
tothom voldrà tornar, no, s'haurà refredat aquest projecte
i, per tant, quedarà una cosa
que podria haver estat molt bonica i no fou.
Per sort, les noies
van respondre des del primer moment,
fins i tot a partir del mes d'abril-maig vam començar
a fer assajos online
per no perdre el contacte i
a la que vam poder ja vam començar
a assajar. Recordo els primers assajos
fets de l'església
separadíssimes, pràcticament una a cada banc
i érem tots en aquell moment
que ens ocupàvem tota la nau d'Ulesa,
que és una església supergran, portàrem el màxim de seguretat
i sempre hem procurat de tirar endavant
i de no tirar mai la tovallola.
Mostra d'això és que de seguida que vam poder
vam fer el concert de Nadal
al final de 2020,
vam fer un concert de Nadal a la parròquia,
vam muntar, com he explicat ja pel 8M,
aquest concert d'elles.
Aquest estiu també hem fet una proposta
amb un repertori que anava sobre músiques del mar,
que també vam presentar amb un pati a Ulesa de Montserrat.
Per tant, un cor que hem intentat
d'estar endavant, de superar-nos,
de mirar sempre,
intentant treure la banda positiva
del que hem viscut
i, per tant, amb moltes ganes
i amb esperança que les coses vagin millor,
que poc a poc puguem recobrar les nostres actuacions,
que el públic pugui tornar a escoltar-nos
i, en definitiva, tornar a intentar
de fer la nostra activitat
i la nostra vida quotidiana
que veníem fent abans.
Tot el que sigui una potenciació
de la cultura, de l'art, de la música,
jo crec que és important
i que és un deure també
que han de tenir les administracions,
ja no tant una cosa positiva
o una cosa de dir
que bé, mira, hem fet això.
No, no, és que no hauria de ser una cosa esporàtica
o una cosa com a destacat,
perquè la cultura necessitem potenciar-la
perquè és important per la vida de la societat
i, per tant,
òbviament aplaudim moltíssim aquesta iniciativa.
Estem agraïdes, òbviament,
que ens hagin convidat a participar-hi,
perquè són aquestes activitats, són aquestes iniciatives
el que fan que la cultura pugui seguir endavant,
sobretot en aquestes poblacions
que potser no tenim les infraestructures
que poden tenir les grans capitals
i és important també que pobles com Abrera,
que no són poblacions molt grans,
puguin tenir també el seu espai
de divulgació cultural i, en aquest cas, musical.
Per tant, com dic, molt contentes
de poder participar aquí i agraïdes
que hagin rebut aquesta oferta.
I aixecant la vista,
teniu algun projecte en ment o en construcció?
Bé, de moment, el projecte que tenim ara,
és a dir, havíem de començar ara,
fa poc, doncs, els assajos per preparar
la tornada als escenaris de la Venadora de Llumins,
aquest espectacle de Nadal que tornarem a fer aquest any
al Teatre de la Passió, de nou.
Els hem hagut de deixar un moment, doncs,
perquè hem fet a consciència aquest concert
que oferirem divendres.
I, per tant, tant prou que acabem aquest concert,
la setmana que ve ja ens hi posarem a treballar,
amb aquest concert, que ja està muntat.
I sí que tenim, doncs, en ment alguns projectes,
doncs, de cara a més cap al 2022-2023,
hi ha un projecte, doncs, que ens ronda pel cap,
que és combinar una mica tot el que és la pintura
amb la música.
Bé, tenim diversos fronts oberts,
i sempre amb aquesta voluntat
de mostrar un espectacle que sigui global,
que no només sigui un mer concert,
sinó que, doncs, en gobi també altres disciplines artístiques
ens agrada, i també és una manera, doncs,
que puguem experimentar amb altres repertoris
i no tancar-nos amb una tipus de música determinada.
Per tant, amb moltes ganes, doncs,
de seguir pensant projectes i de...
Mentre el públic, doncs, vagi responent
i, doncs, li vagi agradant les propostes que anem fent,
nosaltres, doncs, seguirem, seguirem aquí d'abans.
Perfecte, doncs, per finalitzar,
imaginem que voleu convidar totes les persones que estiguin escoltant
en aquests moments en Ràdio Obrera perquè vinguin a gaudir en directe
del vostre darrer treball, Elles.
Imaginem que és una bona oportunitat
de la gent, doncs, que no ens coneix,
doncs, de descobrir un nou grup, un grup fresc,
un grup on cuida, doncs, tots els detalls,
els que vinguin, doncs, que no s'esperin només un concert
d'una coral, sinó que...
doncs, han de venir amb la ment, doncs, pensant
en què és un espectacle, en què no només escoltaran,
sinó que també veuran, sentiran,
i per tant, doncs, òbviament, convidar-los
i que estarem molt contents de compartir
aquesta batllada, doncs, artística, podríem dir,
amb tots els abrerencs i abrerenques.
Recordem que la cita és aquest divendres 24 de setembre
a les 10 de la nit a la sala municipal d'Abrera
i les entrades per assistir-hi es poden adquirir al web municipal
abrera.cat. Nosaltres agraïm avui la seva atenció a l'Eduard Vila
i us desitgem molta sort amb aquest nou projecte.
I com sempre, recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar
a sentir descarregada a la nostra programació a la carta
a RadioAbrera.cat i a l'aplicació gratuïta de RadioAbrera
per a dispositius mòbils.
Gràcies per haver vingut.
Gràcies per haver vingut.