Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
El proper diumenge, 17 d'abril, a les 6 de la tarda,
la sala municipal acollirà la tercera representació
dins el 24è concurs de teatre mater Vila d'Abrera.
En aquesta ocasió podrem veure la deesa de les pells
a càrrec de l'acompanyada al Magret Teatre de Vilafranca del Penedès.
I per parlar-ne ens acompanya avui a l'entrevista del dia
el Gregorio Ramones Calona, membre del Magret Teatre.
Bona tarda.
Bona tarda.
Primer de tot, la deesa de les pells és una versió pròpia de l'obra
L'Avenus de les Pells. De què tracta i en què ha consistit aquesta adaptació?
Bé, L'Avenus de les Pells, com es diu, és una adaptació de venus i infurs
i està basada en una novel·la de Leopold Sacher-Massoc
que la va escriure el 1870, que va ser una mica polèmica
perquè tractava aspectes que fins aleshores no s'havien tractat
i a partir d'aquesta novel·la surt la paraula masochisme de Sacher-Massoc.
Aleshores, com pot ser, és una història una mica rebaixada
d'una relació d'un home amb una dona
que fins aleshores no s'havia tractat des d'aquest punt de vista.
Actualment nosaltres la paraula masochisme sabem perfectament què és,
però fins aleshores ningú havia enfocat una relació de parella
des d'aquest punt de vista, des de la submissió d'una dona, diguéssim,
a les voluntats d'un home i, a més a més,
fent servir una mica el dolor com a camí per aquesta relació.
Quin missatge voleu transmetre amb aquesta representació?
L'obra en si, l'obra que nosaltres fem, que és de l'autor David Ives.
El que fa és una crítica en si a l'obra de Sacher-Massoc.
El que fa és demostrar el masclisme que hi ha al darrere de l'escrit original.
És una comèdia on una dona, un actriu en aquest cas,
es presenta en un càsting i mica en mica va fent veure
que l'obra que vol fer el director és una obra masclista,
és una obra que pot s'humiliar per la dona
i ella mica en mica es va empoderant i va revertint els papers.
És un text molt interessant perquè tracta molts temes a part cultural
i, a més a més, evidencia dins del teatre mateix aquesta submissió
que a vegades ha de tenir una dona dins del raó del paper que fa dins d'una obra.
És la primera vegada que veniu a concursar a Brera?
Sí, de fet, és la primera vegada.
Aquesta obra ens està funcionant molt bé amb els concursos
i, a més a més, el grup com a Magret és relativament nou,
perquè nosaltres coneixem un altre grup que es diu Atretzo,
que és de Vilafranca del Penedès,
que tenim una trajectòria d'uns 24 anys.
I la Marta i jo, perquè el grup es diu Magret,
perquè és la Marta Escuder i Gregori Escalona Teaza,
vam crear aquest grup per fer obres de petit format
i amb personatges i temes molt més satisfactoris a l'hora d'actuar pels actors,
molt més complexos, molt més elaborats.
I, efectivament, és el primer cop que n'havíem presentat vàries vegades
amb altres obres al concurs de Brera i, aquest cop, hem segut seleccionats.
Què us ha animat a participar al 24è concurs de Teatre Mater Vila de Brera
i per què heu decidit portar aquesta obra?
De fet, el propòsit dels grups de teatre amateurs és poder actuar arreu.
Nosaltres, com bé diu el nom, amateurs, som amadors del teatre.
Nosaltres ens motiva poder anar a tots els concursos, mostres, pobles, festes majors, etcètera,
per poder expredar aquest merit que portem dintre, que és actuar,
poder fer una representació teatral i poder compartir amb el públic la nostra passió.
El fet d'anar a Brera per nosaltres és un logro, perquè és una plaça on no havíem pogut participar encara
i això, el nivell de qualitat d'aquesta obra, ens ha cobert les portes.
Tenim de mostres a Terrassa, a Piera, etcètera, on hem tingut molt bona crítica
i els components, membres del concurs de Brera ens han premiat una mica amb la participació,
ens han obert la porta a poder actuar a Brera.
Pel que fa a la companyia, com i quan vau néixer, ens podeu explicar una mica la vostra història?
La Marta és una actriu que s'ha format en unes escoles a Madrid,
també ha fet cursos a Barcelona, també interpretació musical com de dansa i interpretativa.
Jo també vaig tenir la sort de poder participar durant dos anys en un curs de formació teatral
i dins del grup Atretzo jo he fet el rol d'actor, de director i també amb la Marta.
Tots dos hem portat una mica endavant els projectes.
Som dos components molt actius i molt motivats.
Aquest és el fet que nosaltres mateixos tinguéssim de tirar endavant aquest projecte tan interessant
i tan sutil com és l'Arenus de l'Espell,
on la complexitat dels personatges es va confonent la realitat i la ficció.
Arriba un moment en què el que estàs veient dins de l'escena
no arribes a saber ben bé si ho està passant amb els actors,
que representa que és un actor, un actriu i un director,
o realment aquella història està passant entre ells dos.
És metateatre, és el teatre dins del teatre.
Era una obra molt complexa i calia d'una bona preparació.
De fet, quan vam proposar aquest projecte, que l'hi vaig proposar jo amb la Marta,
sabia que només ho podia fer amb ella perquè és un actriu amb moltes taules.
Com és el procés d'asajos de la vostra companyia
i com us heu adaptat a la crisi sanitària i a les mesures
per contenir la Covid-19 dins la companyia?
Ha estat complicat recuperar el ritme i fer front a les dificultats
com ara assajar mascaretes?
Sí, és molt curiós.
Nosaltres vam començar a assajar-la el 2019,
quan encara no se sabien si havíem parlat del Covid,
i us la vam estrenar una setmana abans que ens tanquessin.
Vam tenir la sort d'aquesta.
I el procés d'asajos era al garatge de casa seva.
Ficàvem allà l'atreig que podríem necessitar
i ens reuníem un cop o dues a la setmana per assajar l'obra.
Nosaltres mateixos ens hem autodirigit
perquè amb tot això després, amb el confinament, etcètera,
era molt difícil continuar els assajos
i quan menys persones hi siguéssim, doncs més seguretat.
Nosaltres hem pogut mantenir aquest ritme d'assajos
i de perfecció dins de l'obra.
Això ens ha ajudat que de seguida que es va obrir un altre cop els teatres,
vam tenir l'oportunitat d'oferir aquesta obra.
Ha estat una mica complicat perquè el teatre és molta expressió,
és el viu, el directe,
i llavors la mascareta no et deixa veure amb l'altra persona
què t'està expressant.
Moltes vegades el que es crea és sempre en química amb l'altra persona
perquè tu veus la interpretació, l'expressió,
i això et motiva a tu per créixer.
És indubtable el valor que el Teatre Mateur aporta a qualsevol municipi,
inculcant cultura, valors, tradicions, germanó, divertiment i un llargat, etcètera.
Però també són importants aquest tipus d'assertaments
per fer intercanvis culturals i compartir passions
més enllà del propi municipi, oi?
Sí, de fet, nosaltres, tal com entrem al teatre,
és una cosa que ha de ser, a més a més, didàctica.
O sigui, nosaltres entrem al teatre com una eina
per mostrar a la gent, al públic,
segons quins temes que puguin ser didàctics,
com és el cas aquest, que és una crítica al masclisme
i a la submissió de la dona,
en plan irònic i amb un tacte molt fin,
i també compartir-ho amb les mostres,
perquè tens l'oportunitat també de veure altres vals
que expressen altres continguts,
que t'enriqueixen, que veus com treballen,
i tot això crea una gran família, una gran xarxa.
Nosaltres aprengueixem a la Federació de Grups de Teatre Mateur,
que recentment hem fet l'Assemblea la setmana passada,
i som 299 grups de teatre inscrits a la federació.
Això no vol dir que siguem tots,
hi ha molts més grups que, o millor,
estan actuant en pobles petits o en la seva comarca
que no estan inscrits.
Això dona una idea de la immensitat que és
la xarxa social del Teatre Mateur a Catalunya,
que és molt important i que cada cop es prengui més en compte.
Finalment, imaginem que voleu convidar tots els nostres
i les nostres uients a venir a veure el vostre espectacle.
Volem-ho tots a veure aquesta obra,
perquè, com ja he comentat, és un text molt ric,
molt intens, que té unes píndoles
que connecten directament amb l'espectador
i els donen molta informació, molt subtil,
de la relació home-dona, de la submissió
i de l'empoderament actual de la dona
sobre tot aquest masclisme global que hi ha.
És una comèdia molt divertida on gaudilleu
i us enganxareu des del primer minut,
perquè és un text que arrossega la gent que tens.
Jo us animo a venir i a compartir això amb nosaltres.
Recordem que la tercera obra del 24è concurs
de Teatre Mateur, Vila d'Abrera,
serà el proper diumenge, 17 d'abril, a les 6 de la tarda,
a la sala municipal d'Abrera.
Podeu adquirir les vostres entrades al web municipal
i nosaltres avui agraïm la seva atenció al Gregorio Ramones Calona,
membre de la companyia Almagret Teatre de Vilafranca del Penedès
i us desitgem molta sona en el concurs.
Moltes gràcies, bona Pasqua i ens veiem tots diumenge.
Una abraçada.
I recordem que aquesta entrevista ja la podeu escoltar
i descarregar a la nostra programació a la carta,
a radyoabrera.cat i a la nostra aplicació
per a mòbils i tauletes.
Per la salut de totes i tots,
siguem responsables.
Evitar els contagis és molt senzill.
Només hem de mantenir la distància interpersonal,
utilitzar la mascareta i intensificar la higiene de mans
amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic.
Evitar la propagació del coronavirus
és responsabilitat de totes i tots.