A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre Patrimoni i Història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Després de l'aturada del mes d'agost, avui a l'entrevista del Dia de Ràdio Abrera
reprenem l'espai de col·laboració amb el Departament de Patrimoni Cultural
i Memònia Històrica de l'Ajuntament d'Abrera.
A Abrera sí que hi ha res, que s'emet, recordem, el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera.
I per això ens acompanya el tècnic Gerard Videgany. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, avui concretament ens centrarem en el nucli antic.
Quines són les principals dades que hem de saber d'aquest element o d'aquest espai?
Molt bé, doncs, tornem de l'estiu i ens centrem en aquest nucli antic del que havia estat
l'antiga i primigenia Abrera, ubicat, doncs, als carrers que després citarem,
el carrer Major, principalment.
Està a una alçada sobre el nivell del mar, aproximadament a 105 metres,
i és de titularitat, evidentment, pública,
a una cronologia que va al carrer Major a partir del segle XVI,
al carrer de la Font més endavant, a partir del XIX, segle XIX,
i al camí ral, què passava per aquí, què passa per aquí,
de fet és documentat al segle XIII, ja.
L'estat de conservació és bo.
Comencem parlant d'aquest camí ral i del carrer Major.
Quina importància tenen per a Abrera?
Doncs tenen una importància capdalt,
perquè són els que van crear la primera estructura urbanística d'Abrera.
Pensem al que comentàvem en una altra ocasió,
que ja tenim el barri del Rabato,
situat a partir del segle XIX,
allunyat del que era el nucli de població antic.
Tindríem la zona de l'església de Sant Pere,
aquesta antiga sagrera formada a partir del XVI,
a l'entorn de l'església parroquial,
bàsicament amb masies, població dispersa,
i llavors tindríem aquest camí,
aquest antic camí que es va urbanitzar
i es va consolidar com a carrer Major,
seguint aquest antic camí de Martorell a Montserrat,
passant molt a prop de la font pública a la font gran,
que després en parlarem,
ubicada al carrer de la font,
i també és important entendre que aquest carrer Major,
aquest gran carrer edificat al voltant del camí,
també passava al camí Romeu,
que el camí Romeu era un camí que anava,
ja documentat al segle XIII, molt antic,
anava de Barcelona fins al monestir de Montserrat.
I es podria dir que aquest camí ha estat l'eix
del poblament antic d'Abrera?
Doncs sí, a l'inici del segle XVII ja és documentat
aquest carrer que anomenem el carrer Major.
Fins al segle XIX, val a dir,
com hem dit abans quan s'edifica el barri del Rabato,
doncs fins al segle XIX aquest carrer
se l'anomena només simplement el carrer,
perquè no hi havia altres carrers a Abrera,
com dèiem, hi havia el fet de les masies disperses,
llavors això era el carrer.
Aquest carrer s'acabava a la zona
que actualment és la plaça de la Creu,
al segle XVII,
i aquí s'anomena així perquè hi havia una creu de fusta
que assenyalava l'entrada, o bé la sortida,
d'aquest nucli antic de població.
Aquesta creu va ser canviada a finals del XIX
per una creu més consistent, una creu de pedra,
que és la que encara podem observar actualment,
després explicarem que hi ha una sèrie de particularitats,
i que hi havia en aquest camí ral.
Aquesta antiga creu de pedra
també diuen que havia estat a prop del límit
del terme en Martorell,
justament on hi havia un altre element patrimonial desaparegut,
que era l'hostal del Pi.
En començar la segona meitat del segle XX,
aquest carrer major,
hem de dir que era el centre administratiu
i també el centre comercial del poble.
No ens hem d'imaginar el carrer tal com està actualment,
que és un carrer bàsicament residencial,
sinó que hi havia molta vida,
hi havia molts establiments,
hi havia les escoles velles,
que van ser construïdes l'any 1924
per una subscripció popular,
es va fer la gent del poble,
actualment és l'hotel d'entitats.
També hi havia l'Ajuntament,
que anomenem l'Ajuntament Vell,
el número 3,
i actualment és la seu de serveis socials
i d'atenció a les persones.
Recordem que es va inaugurar la reforma l'any passat,
el 2018.
La centraleta telefònica també hi era,
correus,
una barberia,
la barberia estava en una zona
on ara hi ha el carreró aquell que va cap a la Florida,
hi havia la barberia,
la carnisseria,
una cançaladeria,
que hi venien una mica de tot,
dos fusters,
una bequeria,
les vaques les tenien establades
a la vorera del davant,
al mig del carrer,
i la sala,
l'antiga sala,
que actualment la sala municipal,
recordem que està també en obres de reforma,
i allà hi havia un cafè també,
el número 22,
i eren la seu de l'agrupació artística d'Abrera,
que és una entitat,
recordem que va ser fundada als anys 30 del segle XX.
Per tant,
veiem que el carrer Major era un carrer importantíssim,
on s'hi feia la vida comercial, social del poble,
i d'aquí també arrencava el carrer Nou,
que era un carrer de mitja galta,
que encara el podem visitar,
només hi havia cases a un costat,
en aquell cas,
i davant de les cases hi havia un talús argilós,
molt alt,
que el separava de les vinyes,
de la zona de les vinyes.
aquí hi havia dos forns,
dos forns de pa,
el número 21 i el número 3.
Després també va créixer cap a la zona del carrer Sant Pere,
que va ser l'últim carrer d'aquest antic nucli a edificar-se,
a principis del 20,
i a la cantonada de Baix,
que és ara on hi ha l'última casa del poble,
durant un temps,
als anys 60,
també hi havia un trull d'oli,
un molí.
Seguint avall,
ja,
girant una mica,
tenim la continuació d'aquest carrer Nou,
que es transforma en un camí més ample,
que és el que encara queda d'aquest antic camí ral,
diguem,
que anava cap a Montserrat i cap a Martorell,
que en direcció a Martorell,
doncs,
ens porta cap a l'antiga barriada de les Mates,
i a la colònia actualment abandonada i tancada de Can Dros.
A la part més baixa,
sobre aquest torrent gran,
també hem de destacar que hi ha un petit pont de masoneria,
que se l'anomena el Pont dels Francesos.
I per què aquest nom?
Doncs,
diuen la tradició,
fins i tot una mica llegenda,
que durant un dels últims episodis
de la desfeta de les tropes de Napoleó Bonaparte,
dels francesos al Bruc,
el 1808,
els francesos van passar per aquí.
I els veïns d'Abrera el que van fer va ser falsejar el pont,
el van desfer,
van fer un pont amb material més fràgil,
com canyes, per exemple,
una cosa que aparentment era fort,
però que no ho era,
i els francesos van passar per aquí,
se'ls hi va enfonsar aquest pont,
i fins i tot van perdre,
diuen,
un canó en la seva retirada.
Per tant,
aquest pont porta aquest nom en homenatge a aquesta trampa
que els hi van parar els abrerencs.
Un altre dels carrers històrics de l'antic nucli d'Abrera
és el carrer de la Font,
que en podem explicar?
Doncs sí,
efectivament,
el carrer de la Font és un carrer importantíssim
per comprendre l'antiga Abrera.
formava en gran part el nucli antic també.
Es va formar en terres de la família Mallau,
després anomenat Cervera la família,
quan durant el segle XIX
van anar cedint aquests terrenys a diferents famílies
per edificar-hi
en la forma tradicional dels censos,
que es deien censos anfiteutics.
Els censos d'aquest tipus consisteix en la cessió
del dret d'edificar a canvi d'un pagament anual
que era inamovible,
que no anava canviant.
Totes les cases van ser constituïdes
seguint aquest mateix model,
els anomenats casals,
i són cases de planta allargada
amb una amplada d'uns 5 metres,
que és el que donava l'amplada
de les vigues antigues de fusta,
i amb una altra part construïda,
la planta, el pis, les golfes
i un gran pati.
Aquesta eixida a la part de darrere
destinada a les feines agrícoles
i també per tenir-hi els animals domèstics.
El carrer de la Font també era un carrer de mitja galta
edificat només a la banda oposada
al torrent gran,
de fet, en part, en un sector encara és així,
i els horts,
amb parcel·les d'horts,
al davant de cada casa.
A l'entrada del carrer,
a la part baixa,
hi ha un caminet,
que encara existeix,
està urbanitzat,
que porta fins a la Font Gran,
dita també la Font d'Abrera,
o simplement la Font,
i aquesta surgència d'aigua,
que encara s'activa,
una deu que dona molta, molta aigua,
durant tot l'any,
ininterrompudament,
doncs alimentava la bassa,
encara la podem veure,
i els afretjos públics.
Aquesta font,
d'aigua bona,
que sempre ha estat, doncs,
important per proveir la població,
ja surt mencionada en un cap breu
al 1630,
diguem, doncs,
que és una font molt antiga,
aleshores s'anomenaven la Font
del Camp d'Ambassa,
i des d'aquí al carrer de la Font
també s'accedeix a l'aigua
per un pou,
que encara existeix,
un pou construït segurament
a la segona meitat del segle XIX
i reconstruït posteriorment al segle XX.
Sembla que aquesta actual construcció
de la Font
és de finals del mateix segle XIX,
quan se'n va adequar a l'entorn
i es van fer, doncs,
aquests afrejos.
Ara l'aigua rege
per un broc de metall
situat a l'interior
d'una estructura de maons
i sobre a sur de la paret
amb un arc de mig punt.
Aquesta aigua
era aprofitada també per,
i encara actualment,
per regar tots aquests horts
que dèiem,
situats al costat del torrent gran
i també a tocar
d'aquest antic pont dels francesos.
El canal de distribució
d'aquesta aigua
unes vegades està excavat
directament al marge
i d'altres és construït d'obra.
té més de mig quilòmetre
d'allargada,
és a dir,
que és important.
I aquesta bassa
que retenia l'aigua
per regar
també està feta de maons
i se l'anomena
la bassa
o també la bassa dels peixos.
Aquest lloc
es va adequar
i es va completar
amb aquesta construcció
d'aquest element patrimonial
tan important
que són els safretjos
que aprofiten aquesta aigua
de la bassa.
Són dos safretjos
de forma quadrangular,
un per rentar
i l'altre
per esbandir.
També hi ha qui
diu que un era
pels malalts
i l'altre
pels que
estaven sants
que estan construïts
de maó
d'argamassa
i rematats
amb unes grosses toves
inclinades
fent funció
de rentadora
per poder posar la roba
i rentar.
Tant en un cap del carrer
com l'altre
del carrer de la Font
hi havia una era
i ara són
llocs edificats
però aquestes dues eres
servien
per fer les tasques
agrícoles
i també
eren llocs
on s'ubicaven
els antics
embalats
de festa major.
A dues bandes
fins i tot
la gent gran
explica
que hi havia
un embalat
que era
l'embalat
de la gent
més de dretes
i un altre
de la gent
d'esquerres
que funcionaven
alhora
en aquestes
festes majors
antigues
de principis
de segle.
Cal dir també
una curiositat
és que la periodista
i escriptora
Maruja Torres
va fer estades
en aquest barri
durant la seva infantesa
sembla ser
que algun estiu
i surt
apareix
a Brera
en una de les seves obres
una novel·la
titulada
Un calor tan cercano.
Parlant de curiositats
podem explicar
alguna sobre
aquest barri
del nucli antic?
Sí, ens centrarem
en una cosa
que abans
no hem aprofundit
que és justament
potser l'element
més visible
que és la creu
la creu de terme
un element icònic
d'Brera
aquesta creu de terme
del segle XVI
que és una obra gòtica
que està dins
de l'inventari
de patrimoni arquitectònic
de Catalunya
i que està inicialment
cap a l'any 1500
val a dir
que aquesta creu
que es troba
a l'entrada
és la porta
d'entrada
o comiat
d'Brera
no és ben bé
l'original
s'alça actualment
sobre una base circular
de pedra
granítica
amb tres graons
aquesta columna
ortogonal
aguanta
aquesta creu
que té
als extrems
dels braços
noves creus
petites
és a dir
que és unes
creu de creus
i en un costat
ja veiem la imatge
de Jesucrist crucificat
i a l'altra
hi veiem la representació
de la Mare de Déu
i a sota
en el capitell
que sosté
aquesta creu
hi trobem
les figures
de Sant Antoni Abad
de Sant Jordi
i Sant Llorenç
així com un escut
també
format per una
flor de lis
i dos ocells
i en aquesta base
de la creu
hi ha una inscripció
que assenyala
que va ser feta
aquí tenim el nom
de l'artesà
que la va fer
un tal
Roc Seller
la curiositat
que dèiem
és que aquesta
creu
a inicis
de la guerra civil
espanyola
l'any 36
va ser enderrocada
va ser destruïda
per exaltats
com a reacció
a aquest cop
d'estat feixista
del 18 de juliol
com va passar
a molts pobles
amb els símbols
de religiosos
doncs aquesta creu
també va patir
aquesta destrucció
i només se'n conserva
actualment
el basament
de la columna
i aquest capitell
original
la resta
va ser reconstruït
posteriorment
i reposat
durant la dictadura
franquista
concretament
l'any 54
1954
moment en què
aquesta creu
es va reubicar
també
es va desplaçar
pensem que abans
la creu
estava situada
molt més a prop
del que seria
l'entrada
al carrer de la Font
i després
el que van fer
va ser
centrar-la
per poder fer
doncs
parlar clar
diguem
per poder fer
la rotonda
i donar-li
un lloc
més
més preminent
a l'antiga creu
com a record
doncs
d'aquesta
destrucció
i posterior reconstrucció
en el peu
de la creu
hi ha una
llosa
de la base
de pedra
on hi ha una inscripció
que diu
lo que destruyó
el odio
lo reconstruye
el amor
una mica
fent
apologia
doncs
d'aquesta
intenció
del règim franquista
de reposar
tot el que havia
destruït
doncs
a parer seu
doncs
a aquesta
guerra
doncs
recordem
que tota la informació
sobre el nucli antic
d'Abrera
la podeu consultar
a la secció
de patrimoni
del web municipal
ajuntament d'abrera.cat
on també podeu trobar
aquest espai
així com la resta
que hem anat amatent
al llarg de l'any
com deien
el segon dimecres
del mes
el punt de les dues
del migdia
la propera edició
de l'Abrera
sí que hi ha res
serà el dimecres
9 d'octubre
i de què parlarem
Gerard?
ens centrarem
en dos elements
que estan
molt a prop
l'un de l'altre
un és el cementiri vell
el cementiri que trobem
actualment
darrere
de la zona esportiva
un element
de finals del 19
molt interessant
i també
l'estació
dels ferrocarrils
catalans
que és un edifici
important
a nivell
patrimonial
i també
per entendre
les comunicacions
que van
sortir a Abrera
a nivell
del tren
doncs
ens emplacem
el dimecres
9 d'octubre
i ara
amb la seva
col·laboració
el Gerard Vidagany
tècnic
de Patrimoni Cultural
i Memòria Històrica
moltíssimes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
fins la propera
i recordeu que aquest espai
també el podeu tornar a sentir
i descarregar
la nostra programació
a la carta
a ràdioabrera.cat
i a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils
A Abrera
sí que hi ha res
L'espai de Ràdio Abrera
sobre Patrimoni
i Història d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament
Serveis Informatius
de Ràdio Abrera