Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
I també els integrants del Club de Lectura Infantil de la Biblioteca Josep Roquebrós,
Àlex, Iris, Alain, Ariadna, Danae i Carolina. Bona tarda, nois.
Bona tarda.
En primer lloc, què us ha semblat el llibre que heu llegit, el de la Maria José Guarge?
M'ha agradat molt i és molt divertit i té molta intriga.
A mi m'ha semblat molt divertit i m'ha agradat perquè és així com de terror i així m'ha agradat el llibre.
M'ha pareixut molt xuli.
A mi m'ha semblat molt interessant perquè sempre tenia ganes de saber què passaria després.
A mi aquest llibre ja m'ho havia llegit abans i m'ho he tornat a llegir
i cada vegada que m'ho llegeixo em dóna més intriga i està molt xulo i m'ha agradat molt.
A mi m'ha agradat molt perquè és molt divertit i té molta intriga.
Què et sembla, Maria José, que diguin aquestes coses dels teus lectors?
La veritat és que m'agrada molt sentir aquestes paraules, em sento molt al·legada
i bé, doncs mai m'esperava jo que el meu llibre se'l llegís a tants nens i que els agradés tant.
Em sento molt feliç, la veritat és que sí.
I per vosaltres, nois, heu preparat algunes preguntes per fer-li a l'autora del llibre que heu llegit, oi?
Us deixem, doncs, que l'entrevisteu. Endavant.
No és massa coincidència que tres persones del mateix poble tinguin la mateixa menvenada
just quan l'Adrià i la Núria han estat investigant el cas?
La veritat és que sí, és veritat, és molta casualitat.
La vida està plena de casualitats, també, no?
El llibre havia de tenir, doncs, diversos sospitosos
i, bé, doncs, s'ha agafat una mica que, per casualitat,
al mateix dia hi havia tres persones que tenien la manvenada.
La vida, a vegades, ja dic, té aquestes casualitats.
I justament el llibre comença amb aquesta idea
que hi havia tres persones que podien ser sospitosos.
Tu per què et fas fer escriptora?
Bé, jo no soc escriptora.
Jo he escrit algun llibre, no soc escriptora.
O sigui, jo soc formadora, em dedico a fer classes,
però vaig començar a escriure.
De fet, he escrit dos llibres
i els vaig escriure exclusivament pels meus fills.
Quan va néixer el meu fill gran, vaig decidir,
ja ho vaig explicant alguna vegada a la vostra escola,
vaig decidir que volia fer-li un regal molt especial,
un regal que no es pogués comprar enlloc
i que estigués fet per mi, que neixés a mi, no?
I aleshores li vaig escriure un llibre.
Quan va néixer el meu segon fill,
doncs vaig pensar que havia de fer el mateix
i vaig escriure un altre llibre,
però jo no considero que sigui escriptora.
Ara estic a l'associació d'abrassadaris,
d'escriptors i escriptores d'abrera,
però estic perquè una mica
estic envoltada amb aquest nou món
que és l'escriptura, el que m'agrada i tal,
però no em considero escriptora.
Com se't van ocórrer tantes idees per fer el llibre?
Bé, doncs, suposo que tinc una bastant imaginació
i tinc molta creativitat,
perquè això, bueno, tothom ho diu,
i és una idea, l'enllaçes amb una altra,
després ve una altra idea,
suposo que és el fet de pensar, no?,
d'imaginar què és el que t'agradaria que succeís al llibre
i enllaçar idees amb idees i ja està, no?,
suposo que és deixar volar la imaginació.
Publicaràs el teu segon llibre?
Doncs segurament que sí,
en algun moment de la meva vida,
que espero que encara sigui una mica llarga,
el publicaré,
però no tinc ni presses ni...
Bueno, això que estic vivint
és una aventura,
per mi és una aventura,
és un joc, és passar-m'ho bé,
i doncs sí, segurament el publicaré,
no sé ni quan ni com,
però arribarà el moment que sí que el publiqui.
I ja està acabat?
Sí, sí, està acabat.
Va ser el primer que vaig acabar,
però encara no està publicat,
tot arribarà al seu temps.
El teu fill es diu Adrià?
No, el llibre, ni aquest ni el primer llibre,
vaig voler posar els noms dels meus fills,
perquè érem parells,
però no necessàrament havien de ser
el nom del protagonista els seus noms.
Adrià l'hi vaig posar perquè era un nom,
bueno, que era força comú, també,
i em m'agradava,
però no, els meus fills no es diuen cap dels dos
com els protagonistes dels llibres.
Per què la tieta de l'Adrià
el mirava d'una manera tan estranya?
Bé, l'Adrià, el llibre està,
si us recordeu,
el llibre està escrit amb la ment de l'Adrià,
el que ell suposa.
A vegades no us passa a vosaltres
que penseu que algú ha dit o ha pensat alguna cosa,
però només perquè ho penseu vosaltres,
però realment són imaginacions nostres.
Allò que diem que ens fem la nostra pròpia pel·lícula,
no? T'has fet la teva pròpia pel·lícula?
Doncs una mica,
doncs l'Adrià potser s'ha fet la seva pròpia pel·lícula.
El llibre està escrit amb les seves paraules,
amb els seus pensaments,
i qui sap, no?
Potser té raó, potser no,
s'haurà de llegir la història final
per saber si s'equivoca o si no.
A ti t'agradaria dir-nos el nom de l'altre llibre?
De moment és que prefereixo no dir-lo,
perquè encara, com que no està publicat,
doncs podria ser que el canviés
o que es modifiqués.
Aquest llibre, per exemple,
en un primer moment es deia
Només els porcs no escriuen amb lletra lligada.
I la meva neboda,
que té la mateixa edat que vosaltres,
se'l va llegir i va agradar molt també,
va ser ella la que em va incitar a publicar-ho,
però em va dir,
Mare José de Tieta,
el que no m'agrada és el títol,
perquè els porcs no escriuen amb lletra lligada
no m'acaba d'agradar,
i aleshores vaig decidir d'afegir el SOS.
No volia perdre
els porcs no escriuen amb lletra lligada
perquè va ser la idea
que va fer crear tota la història.
I amb l'altre llibre,
doncs prefereixo no dir-ho encara
perquè podria ser que es modifiqués
abans de publicar-ho.
Perquè el llibre es diu SOS,
els porcs no escriuen amb lletra lligada.
SOS es diu SOS pel tema del misteri, no?
Tothom sabeu, vosaltres sabeu,
que SOS vol dir socors, no?
Demanar ajuda i tal.
I els porcs no escriuen amb lletra lligada,
vosaltres que us heu llegit la història,
doncs el poble on viu l'Adrià,
on passa les vacances l'Adrià,
és un poble que es diu Arbès
i que allà és un poble molt, molt rural.
Hi ha granges de porcs,
granges d'ovelles,
de molts animals.
I bé, la història una mica
s'entén al títol
quan arribes al final.
Suposo que quan heu arribat al final
heu entès una mica aquest títol.
Molt bé, doncs finalitzem aquí
el primer grup del Club de Lectura
de la Biblioteca Josep Roca i Brós.
Moltes gràcies, nois.
Bona tarda.
Gràcies.
Ara donem pas al segon grup
de la Biblioteca Josep Roca i Brós,
el segon Club de Lectura.
Presentem a la Nayara,
la Carla,
l'Adrià,
la Nerea,
l'Arnau i la Kiara.
Bona tarda, nois.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
En primer lloc,
què us ha semblat
el llibre que acabeu de llegir
de la Maria José Guards?
M'ha agradat molt
perquè jo crec que
és molt divertit,
té molta acció
i m'ha semblat
una miqueta llarg
però
és molt divertit.
A mi m'ha agradat molt
perquè és de misteris,
té moltes aventures
i jo a mi m'ha agradat molt
i el recomano a la gent.
A mi també m'ha agradat.
A mi
m'agraden molt
els misteris,
veu moltes series de misteris
i, bé,
està molt bé.
La història
empeçava
un poquit així tranquil·lita
però
després
s'hi va complicant
i ha estat molt bé.
A mi m'ha agradat
pel tema
que hi hagi lletra
perquè a mi m'agrada llegir
i a mi també
m'agraden els misteris,
m'agrada l'acció.
A mi m'agradat
perquè no hi ha molts llibres
que tractin d'un misteri així
i com m'ha estat
molt interessant
i m'ha agradat
per això.
Maria José,
vols comentar alguna cosa,
alguna cosa d'aquestes
que t'han dit els teus lectors?
Doncs igualment,
com abans,
la veritat és molt agraïda
a tots
pels vostres comentaris.
Em sento molt,
molt feliç.
Moltes gràcies.
I ara, nois,
heu preparat algunes preguntes
per fer-li a l'autora del llibre
que heu llegit.
Veritat,
endavant,
és el vostre torn.
Faràs una segona part del llibre?
En principi,
mai m'ho havia plantejat
però ara
tothom m'ho pregunta,
tothom em pregunta
si faré una altra segona part
i cada vegada
comença a tenir més força
aquesta idea a la meva ment
i segurament que sí,
que la faré
no sé quan,
o sigui,
no em poso un temps
però més aviat
que tard
començaré a escriure
la segona part, segur.
Si ets una dona,
com que has fet
el protagonista d'un nen?
Doncs vaig escriure el llibre
amb uns protagonistes de nens
perquè els meus fills
són nens
i com que el llibre
els vaig escriure per ells,
volia que els protagonistes
fossin el més semblant
possible amb ells.
Dels protagonistes,
si algun dels protagonistes
existeixen a la realitat?
Doncs aquesta pregunta
sí que m'agrada
que me la facis
perquè realment
tots els noms
que surten
del llibre
són personatges
que existeixen
de veritat.
Realment la història
és inventada
però sí que existeix
una persona
que es diu
Cristobalina
existeix
una persona
que es diu
Sinteta
existeix
un home
que es diu
Vicenç
Mercè
Núria
tots aquests protagonistes
tots els noms
que surten
al llibre
són persones
que realment
existeixen
i que van al poble
i que estiueixen
allà a revés
però realment
tot és ficció
vull dir
la Sinteta
no és
tampoc
la tieta
de l'Adrià
la història
totalment és inventada
però els noms
sí que existeixen
perquè penso
que són noms
molt molt molt curiosos
que a mi em cridaven
l'atenció
quan era petita
com que algú
es podia dir
de nom Sinteta
a mi em cridava
molt l'atenció
també em cridava
molt l'atenció
un nom de Cristobalina
aquest nom
d'on surt
Cristobalina
doncs per això
el nom
els noms dels llibres
o sigui
els noms dels protagonistes
són dels habitants
del poble d'Arvés
quan escribías
la història
¿te has quedado
en blanco?
la verdad
és que no
no me he quedado
en blanco
jo tenia
sempre un guió
de los pasos
por donde quería ir
por donde
el Adrián
i la Nuria
tenien que pasar
i entonces
enlazava
una idea
con la otra
escribo en el ordenador
i entonces
mientras voy escribiendo
me salían
la verdad és que
les ideas
me salían solas
i quedarme en blanco
no me ha pasado
la verdad és que no
quina és la part més difícil
d'escriure en llibre?
bé
suposo que cada persona
podria dir-te
una resposta
en el meu cas
la part més difícil
és crear la història
diguéssim
l'esquelet de la història
no?
saber el que vols explicar
com comença
i com acabarà
després
tota la trama
ve sola
a mi
no em costa escriure
una vegada que ja tinc
definida
l'objectiu
de la història
que vull explicar
no?
com acabarà
i com comença
suposo que
el fet de fer
bueno
doncs escriure
o tenir clar
el principi
i el final
doncs per mi
és la part més complicada
després ja
la resta surt sol
t'has inspirat
en un cas real
per fer la història?
no
no m'he inspirat
en un
això tot és fictici
però sí que és veritat
que els personatges
tot i que els noms
són del poble
i els personatges
són ficticis
sí que m'he inspirat
en el que jo vaig viure
quan jo era petita
quan jo era petita
suposo que jo també
tenia molta imaginació
viure al poble
existeix de veritat
és un poble
molt molt petit
té 30 habitants
només
o 40 habitants
com a màxim
imagineu
totes les persones
que viuen
al vostre edifici
són més
de les que viuen
al poble
i aleshores
quan jo era petita
no hi havia televisions
no hi havia telèfons
a les cases
era un poble
que per mi
després
quan he estat més gran
m'assemblava sempre
un escenari
perfecte
per un misteri
i bé
la història
va ser una mica
perquè era un poble
fantasmagòric
a mi m'agradaria
donar-los
amb tots els nens
que han vingut aquí
i que han tingut
el detall
de venir
de sortir a la ràdio
i de llegir
sobretot el meu llibre
i les paraules
que m'han dit
de fer-los entrega
d'una sopa de lletres
a cadascú
perquè bueno
que s'entretinguin
que la lectura
està molt bé
i ens ho passem molt bé
doncs un lloc
que també porta paraules
i ara tenim també
la Rosa Gordillo
part també
del Club de Lectura Infantil
de la Biblioteca
Josep Roquebros de Brera
en primer lloc
Rosa
una miqueta de valoració
d'aquest grup de lectura
doncs mira
estem molt contents
aquest any
perquè el grup
s'ha incrementat
és més gran
respecte a l'any passat
s'hi han apuntat més nens
i això sempre és positiu
perquè vol dir
que hi ha més nens
interessats per la lectura
i també evidencia
que la biblioteca
està fent una feina
molt important
de foment de la lectura
de fer que els nens
llegeixin cada vegada més
amb activitats diferents
com és aquesta visita
a la ràdio
i per tant
d'alguna manera
engrescar
a tots aquests nens
que els agrada llegir
o que tenen dubtes
fins i tot
de trobar algun llibre
que no acaben
de trobar el llibre
que els agradi
doncs que vinguin
a la biblioteca
que demanin informació
que s'hi apuntin
i que viuran
un munt d'experiències
llegint el llibre
com en aquest cas
però també
altres experiències
relacionades
amb el món
de la lectura
que són interessants
com pot ser
aquesta visita a la ràdio
doncs des de Ràdio Abrera
avui agraïm
la presència
als nostres estudis
els integrants
del Club de Lectura Infantil
de la Biblioteca
Josep Roquebrós
i també l'escriptora
Maria José Guarge
autora del llibre
SOS
Els porcs
no escriuen en lletra lligada
moltes gràcies
i bona tarda
gràcies
i bona tarda
serveis informatius
de Ràdio Abrera
a men
i bona tarda
avui
i bona tarda