Ràdio Abrera, són les dues.
Els serveis informatius de Ràdio Abrera us ofereixen l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
El mediatí que atrapassons a TV3 i músic del programa
No me la puc treure del cap a Xavi Lozano
actuarà aquest diumenge a Abrera.
Serà a dos quarts de 12 del matí a la sala municipal
i presentarà l'espectacle Solo.
Per parlar-ne, avui ens acompanya a l'entrevista del dia.
Bona tarda.
Què tal? Bona tarda, com esteu?
Podem dir que es tracta d'un concert-conferència,
aquest muntatge que presentaràs aquest diumenge a Abrera?
Sí, es podria dir, sí, m'agrada que diguis conferència.
A l'estat jo sol, diguéssim, tot agafa un caire més com de monòleg,
jo diria monòleg, perquè la gent potser està més avançada.
Però sí, conferència monòleg, bastant còmic,
amb molts exemples musicals.
La veritat és que ens ho passem molt bé tots.
No sé com dir, conferència còmica, potser.
Tens una particular relació amb els objectes
a l'hora de crear composicions musicals?
En què t'inspires?
Doncs mira, jo ja fa temps que vaig descobrir,
doncs que, bé, no ho he descobert jo, això,
sinó que ja és una cosa molt de la tradició,
el fer servir objectes que no són pròpiament instruments musicals,
sinó que es poden adaptar, o fins i tot així tal qual.
Jo fa molts anys ja que vaig començar a tocar la crossa del meu avi,
doncs perquè em vaig fixar en què tenia forats.
I, esclar, les crosses tenen forats per regular l'alçada,
i, esclar, no és que semblava una flauta, sembla una flauta.
I vaig començar a tocar com si res podia tocar la flauta.
I aquí vaig descobrir alguna cosa,
és a dir, jo m'inspiro amb l'observació del món dels objectes quotidiens que ens envolten.
Quin tipus d'instruments podrem veure diumenge a abrira?
Doncs mira, la crossa, que t'he dit ara,
doncs també una roda de cadira de rodes,
un manillar de bicicleta,
una escombra amb el mànec extensible,
una tanca de les obres,
un totxo, que és el totxo travescero,
com ho fa tota travescera, però va ser el totxo.
Bastants altres estris,
així, doncs, al llarg del concert van apareixent,
i jo vaig comentant com se m'ha acudit la idea de fer-los
i alguna anècdota,
i és bastant amè.
I molt pedagògic, també, sobretot per nens.
És un públic familiar el que l'ha dirigit,
però crec que a tothom li agrada aprendre.
No és només disfrutar, és aprendre.
O sigui, que realment es pot fer música amb tots aquests objectes?
Sí, per descomptat.
Jo sempre dic que la música és com el menjar.
Quan un té molta gana, acaba menjant el que sigui.
I quan un vol fer música, acaba tocant el que sigui.
I és una idea molt tradicional.
La música, tal com la coneixem, no ha existit.
Els instruments, tal com els coneixem, no han existit sempre,
però la música sí, va molt més enllà, per tant el temps.
Per tant, hi ha hagut sempre un violí.
Però una pedra sí, i una cassola també,
i una paella també, i un bastó.
I s'ha fet música amb el que hi ha hagut més amà.
I com et definiries?
Músic, artista, creatiu, una barreja de tot?
Jo soc músic, i bàsicament,
perquè la meva carrera i els meus estudis...
A part de que soc jardiner també,
però això m'ha servit per descobrir altres coses.
Però no he practicat tant de jardiner com de música.
I jo em definiria com un músic que en un moment donat
s'ha convertit en un quotidiopunista.
És a dir, el que toca, allò que és quotidià,
els objectes de cada dia.
M'agrada molt aquesta paraula, perquè defineix molt.
quotidiopunista.
Apuntaves que l'espectacle s'ha de ser un públic molt familiar,
un públic que també és protagonista.
Bé, en aquest cas, el públic no el faig participar,
en el sentit que no el faig pujar,
no el faig cantar, no el faig picar de mans,
sinó que m'he trobat moltes vegades,
i també comentant amb altres gents,
que dones tanta informació que no hi ha temps per res més.
És a dir, que només seient i estant atent i estant actiu
és més del que...
Ja és bastant.
Aquest diumenge a Abrera et veurem sol a dalt de l'escenari,
però bé, doncs tens diversos espectacles amb acompanyament, veritat?
Sí, també és normal veure'm amb el triu Bufançons,
que som el Guillem Aguilar tocant al baix
i en Marc Vila tocant percussió, en dic a limba.
Són dos músics també bastant excèntrics,
tot i que els seus instruments són més estàndards
i ens coneixem de fa molt,
tenim molt conjuntats, ens ho passem molt bé
i a triu se'ns pot veure,
ens diem Bufa en sons, Bufançons,
i amb altra gent que també hi trobo en actiu,
amb instruments més seriosos, entre cometes, per entendre'ns.
Doncs, veja, per finalitzar,
com convidaries a tots els nostres uients
que ens puguin estar sentint,
perquè aquest diumenge, com deien, a dos quarts de dotze,
s'apropin a la sala municipal
a gaudir amb aquest espectacle del Xavi Lozano.
Doncs jo us diria a tots
que si veniu no us quedarà indiferents.
No em podreu negar,
que és un monòleg original,
que són coses que no les heu vist mai.
Potser us agradarà o no,
però jo ja per experiència us dic
que si no veniu us ho explicaran i us sabrà greu.
O sigui que ens veiem allà
i de veritat que no us decebré.
Doncs Xavi Lozano, moltíssimes gràcies
per atendre'ns avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera.
A vosaltres, encantats, benvinguts.