Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Anabel Gómez.
La persona porta per títol deslletament respectuós a càrrec de l'assessora de lactància materna Gemma López, que tindrà lloc el dimecres 23 d'octubre.
En tots els casos, a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura d'Abrira.
Les dues ponents ens acompanyen avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrira i en primer lloc parlem amb la Raquel Monfort.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, vostè té una amplia experiència professional i es defineix com una pediatra respectuosa.
Per què ho remarca, això?
Més que res.
Pel respecte a tots els tipus de criança, que sempre i quan no sigui perjudicial pel nen, pel bebè,
doncs s'ha de respectar i no imposar la nostra visió, no?
De, doncs, no dormis amb el nen.
Escolta, si et va bé dormir amb el nen, dorma amb el nen.
No, el pit, els 6 mesos deixa l'estar.
No, escolta'm, a part que ara l'OM recomana, bueno, ara fa anys, recomanar molt més temps,
però escolta'm, si vols donar pit, dona pit, jo no te diré que no el donguis, no?
En el sentit aquest, i escolta, no el portis amb braços, que es malacostuma, no?
Escolta, em diu, el vols portar amb braços, és que no és perjudicial pel nen portar-lo amb braços.
I, més que res, remarcant aquestes coses, que no em fico i no em demanen, de veritat.
També diu que el fet de ser mare, de fet, ja ha canviat la perspectiva a l'hora d'entendre la pediatria.
En quin sentit?
Doncs, mira, amb tot això que t'acabo d'explicar, perquè quan estudies pediatria, no ho estudies,
bueno, com medicina, és una cosa com científica.
I, a vegades, perds de vista, no?, que estàs tractant a persones, o amb persones i a les persones.
I, llavors, perds de vista que la persona, doncs, té un sentiment,
i el fet de ser mare et fa veure que el nen és una persona,
no és un ésser humà en el sentit només biològic, i, bueno, i els pares i les mares també, no?
Vull dir, no és un cos que anem a arreglar o a curar, sinó que són moltes més coses.
I això, clar, això no ho aprens estudiant una carrera, això ho aprens vivint.
I el viure, el fet de ser mare, doncs, home, ja és una transformació completa,
i no només, eh?, pels pediatres, per totes les dones del món.
Canvies radicalment.
I de quins aspectes es parlarà dilluns en aquesta xerrada de debat,
que, com deien, doncs, girarà en torn a la lactància materna.
Mira, en principi tenia la idea de parlar una miqueta, doncs,
de les avantatges de la lactància materna,
però em volia centrar més en aquelles dificultats que tenen les mares, no?
I no vull que sigui una xerrada allò de donar molta teoria,
sinó que, a part d'enumerar les possibles dificultats que pot comportar l'alletament,
és perquè tothom hi digui la seva, no?
Escolta, a mi m'ha passat això, doncs, anem a incidir en què podríem fer,
o què podríem haver fet, o si el que vas fer es va poder solucionar.
M'agradaria que fos molt interactiu, realment, si algú té una dificultat
i no s'apigut, o no li han s'apigut com orientar,
doncs, escolta, també podria ser el moment, no?,
que tenim temps llarg per fer-ho.
Perquè, de fet, una mica el que explicava al començament,
que, doncs, que cada persona, cada mare o cada cas, doncs, és diferent,
és complicat a vegades, potser, donar consells genèrics.
Exacte, exacte, o sigui, la teoria, doncs, no?,
tu pots dir un més un és dos, o a vegades potser dos i mig,
perquè això en medicina mai és exacte,
però, clar, llavors cal posar-se en la circumstància de cada persona,
perquè es poden sumar molts factors que, si no els tens tots en compte,
la resposta no serà l'adequada.
Llavors, cada cas té una resposta concreta
i no totes les solucions són les mateixes per les diferents persones.
Vull dir, cada persona tindrà una solució concreta en aquell moment.
D'altra banda, puntaven, vostè és autora del llibre il·lustrat,
mama, jo també vull donar teta.
A qui va dirigir aquest llibre i per què va decidir escriure'l?
A veure, primer et dic per què vaig decidir.
La meva mare em va donar 20 dies.
A ti, com moltíssimes dones de fa 40 anys, de fa 60,
i fins i tot digueu de fa 20 anys,
per un suport social inexistent i per mals consells.
Clar, la meva mare m'ha donat un suport brutal amb les meves lactàncies,
tot i no haver-lo fet ella, ni tenir l'experiència personal,
i com ella, moltes dones, no?
I he pogut tenir unes lactàncies fantàstiques amb els meus fills.
Llavors, una miqueta un homenatge a tota una generació de dones, no?
I aquest va ser com el motiu no de dir, ostres, sento que ho haig d'escriure.
I va dirigit no només a les àvies,
sinó que va dirigit a les que hem sigut mares fa relativament poc,
que hem donat pit fa relativament poc,
o que encara estem donant pit,
o les que estan embarassades i no saben a veure com anirà,
i fins i tot per les nenes.
A les meves filles els encanta la historieta, no?
De la iaia, de la mama i del bebè, que després es fa gran.
Està dirigit, ara seré una miqueta aquí políticament incorrecte,
està dirigit bàsicament a les dones,
però evidentment hi ha molts pares i molts nens
que també els ha agradat molt el conte, no?
Per comentar, hi ha pares que també han viscut la situació.
Bueno, està dirigit a tothom, és un conte per la família.
I perquè és important, perquè crec que és important
dedicar espais a la lactància materna i a promocionar-la,
com és el que des d'aquesta setmana de la lactància materna d'Abrirà?
Doncs mira, perquè malgrat la cosa sembla que va bé, no?
I que hi ha moltes dones que donen pit
i que socialment pots donar pit pel carrer i no passa res.
Clar, això fa 12 anys, que és quan va néixer el meu primer fill,
això era estranyíssim veure algú donar pit pel carrer.
A més, el miraven malament.
no hi havia suport, o sigui, o molt poquet suport.
Les dones que donaven pit estaven mal vistes,
se'ls deia que eren unes radicals, que eren unes talibans.
Clar, s'ha fet molt de treball, però encara,
encara hi ha moltes dones que no saben on anar,
que es troben amb professionals que no les saben aconsellar
o que donen consells que no són del tot els correctes.
i hi ha molta feina per fer, o sigui, hi ha molta feina feta,
però hi ha molta feina per fer encara,
perquè no haguem de fer aquestes accions, no?
I quan això no faci falta, és que ja estarem normalitzats.
Doncs la cita, recordem, és dilluns a les 6 de la tarda
a la Casa de Cultura d'Abrira.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció a Raquel Monfort.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a l'entrevista del dia de Ràdio Abrira.
Gràcies a vosaltres.
D'altra banda, dimecres de la propera setmana, dia 23, a les 6 de la tarda,
hi haurà una altra xerra de la Casa de Cultura,
també dins la setmana de la lactància materna,
que porta per títol desllatament respectuós,
a càrrec de l'assessora de lactància Gemma López,
qui avui també ens acompanya a l'entrevista del dia.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, a què ens referim quan parlem de desllatament?
Doncs el desllatament és un període en què el nen,
progressivament, abandona el pit com a font d'aliment,
però també com a espai de seguretat, de consol o de refugi.
És una etapa en la que canvia a poc a poc
la manera de relacionar-se que tenien fins ara la mare i el fill.
I què significa que aquest es faci d'una forma respectuosa?
Doncs vol dir que es tindran en compte
tots els actors implicats en un desllatament,
que seria la mare, el fill i el propi pit.
Però sobretot, sobretot el nen, que és la figura més vulnerable.
Es tindran en compte les seves necessitats, els seus temps,
que no són els mateixos que els nostres.
Per la seva experiència com a assessora en lactància materna,
quins són els principals dubtes o neguits a les mares davant d'aquesta qüestió?
Doncs inquieta molt saber com fer-ho,
o per on començar, per exemple,
quin és el moment més adequat,
si es pot recular, si ens en podem penedir,
com sabem si estem anant a un bon ritme.
I a grans trets, quina seria l'espaltuació a seguir
a l'hora de fer front al desllatament?
Doncs primer de tot tenir-ho clar, tenir-ho molt clar.
Després, observar les necessitats del ment
i intentar detectar quin és el motiu real que hi ha darrere d'una presa.
I el tercer punt, però segurament el més important,
és aconseguir treure només la llet,
no el que suposa la lactància tant per la mare com per el fill.
Doncs per finalitzar, com s'estructurarà la xerrada,
que es farà obrir el proper dimecres?
Doncs parlarem de què és
i de quan es dona de forma natural un desllatament,
dels tipus que n'hi ha.
Ens centrarem sobretot en el desllatament induït,
que és el que realment inquieta, preocupa
i el que hem de dur a terme a les mares.
Veurem com es fa i com es pot fer,
estratègies per dur-lo a terme,
i finalment parlarem del desllatament nocturn,
que seria un desllatament parcial.
Gemma López, assessora de l'actància materna,
moltes gràcies per atendre'ns avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrirà.
A vosaltres, gràcies.
Serveis informatius de Ràdio Abrirà.