A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Bon dia, som la classe de 5B dels paparazzis i avui llegirem al forat de la tanca.
Desveillant-se, la pastanada s'estira i diu...
Bon dia, sol! Bon dia, hort! Quin dia més bonic!
Avui és un gran dia. El bolet ha de venir a trobar-se amb els joves a prop del forat de la tanca.
El bolet els ha dit que no diguin res al senyor Cor ni als altres adults.
Què ens haurà de dir que sigui tan secret? Pensa la pastanaga.
De tota manera, m'haig de preparar el estamaca. La pastanaga sempre vol estar maca.
Normalment, el ràve és el primer que es lleva. Així no es perd mai res.
Avui, el seu despertador no ha sonat. I és la patata qui el desperta.
Vés amb compte, patata. Mira per on vas! Crida l'Ava.
Perdona'm, t'he despertat? Pregunta la patata.
No, no! Contesta l'Ava. Que no voler conèixer que s'ha quedat dormit.
Estic llevat des de fa estona.
La patata té sempre la impressió que amoïna els altres i que ho fa tot malament.
Per aquest cop, el ràve no s'ha enfadat amb la patata. S'ha enfadat perquè s'ha dormit.
Dura una puntada de peu al despertador i surt corrent.
Els altres també volen trobar-se amb el bolet.
El tomàquet, la ceba i la remolatxa han decidit de la plegats.
Però la ceba fa tard.
Haurien de marxar sense esperar-la, diu el tomàquet.
Jo crec que l'haurien d'esperar, respon la remolatxa.
Jo no em vull perdre res, fa el tomàquet pensant només en ell mateix.
Pobre ceba, pensa la remolatxa. Mai no ens esperem.
Que a bosc, arriba la ceba sense l'er.
Faig tard, sempre faig tard, exclama.
Marxen tots flagats.
El cogombra és el primer que arriba al forat de la tanca,
al·lucinant la col de Brussel·les a mell.
Espera'm aquí, tros de col hemisfer,
li ordena el cogombra.
Vaig agafar el millor joc.
La col de Brussel·les ho veig tot dinsa.
No em parlaria així si fos realment el senyor col.
El senyor col és el cap de l'or.
És gran, fort i amable.
Coneix moltes coses i tothom l'estima.
La fau i el pèsol també han vingut a trobar-se amb el bolet.
Són molt amics i sempre ho fan tot plegats.
Oh, el dolent del cogombra és allà, diu el pèsol.
Asseguem-nos amb la carbassa.
És grossa i es poden amagar al sol darrere.
Més la pastanaga.
Tothom ha vingut a la cita.
Però on deu ser la pastanaga?
Pregunta el tomàquet.
Mira-la, exclama el rava.
La pastanaga arriba tot fent un dels seus famosos i perillosos estats mortals.
I fa caure a terra el tomàquet.
Tothom riu.
Mira per on vas, diu el tomàquet tot empipat.
Silenci, orden el rava.
Silenci, on s'agafaran?
Tothom calla.
Tothom espera l'arribada del bolet.
La finestra de la salut.
L'arribada del bolet.
Tothom calla per no ser descoberts pels grans.
A joves els agraden les visites al bolet.
Sempre explica històries estranyes i misterioses.
Aquest cop, el bolet els ha promès que es parlarà d'una poció màgica.
I d'un jardí meravellós on tothom és feliç.
De cop i volta apareix el bolet a prop del forat a la tanca.
No diu res.
Els mira donant un i després, seguint el seu davant, comença la seva història.
Hi havia una vegada un jardí on tothom anava malament i on ningú era feliç.
Un dia li van demanar un bolet que els ajudés.
Ell es donava una poció màgica i tot va canviar.
Com va canviar?
Pregunta la senyoreta Blat de Morro.
Doncs prenent la poció màgica, tothom es va sentir millor i va olvidar els seus problemes.
Estaven de bon humor fins i tot quan plovia.
Les pon el bolet.
I després què va passar?
Pregunta el tomàquet.
Des d'aquell dia, els habitants del jardí són feliços.
No et crec, exclama la pastanaga.
No és més que una història.
Tinc la poció màgica, aquí, al meu serró, diu el bolet.
Per què no la tastes?
Silenci, exclama el rave.
Ve algú.
En sentia això, el bolet desapareix i arriba el senyor Coliflor.
Què passa aquí?
Demana el senyor Coliflor.
Ah, res, responint assentament el rave.
Ja marxaven.
Altra vegada coses dolentes, suposo.
Diuen els senyors Coliflor tots siguin al seu camí.
El rave espera que el senyor Coliflor se'n vagi i diu
Què penseu de la història del bolet?
Trobo que és una ximpleria, respon el tomàquet.
Vine, remolatge, anem a jugar.
Jo, afirma la pastanaga, no necessito cap opció màgica.
Jo sóc feliç sense.
Però malgrat les seves afirmacions,
la pastanaga no està segura de ser sempre feliç.
Jo trobo que és una bona història, diu la Col de Brussel·les.
Imagineu ser feliç sempre.
La senyoreta Blat de Moro ho sent i diu
Mai és tan fàcil d'aconseguir la felicitat completa.
Tens raó, respon la Col de Brussel·les.
Però no estàs segura d'haver-ho entès.