Abrira va poder gaudir dissabte de la celebració de Sant Jordi amb les activitats que davant
la previsió de pluja es van treure al vestíbut del Mercat Municipal i a la Casa de Cultura
d'Abrira, amb parades de llibres, roses i entitats, espectacles i signatura de llibres
d'autoria local.
També es van lliurar els premis del cinquè concurs de relats Imagina a Abrira i les
peneres culturals de la Biblioteca Josep Roca i Brós. I els comerços abrerencs també
van ser protagonistes dissabte a motiu de la celebració de Sant Jordi. Amb tots ells
van parlar ahir a l'entrevista del dia de ràdio Abrira. Avui ens centrem en tots els
autors i autores locals que aquest Sant Jordi han presentat als seus llibres, al vestíbut
del Mercat Municipal al matí i a la Casa de Cultura a la tarda.
Soy holanda y he escrito la isla Richelendor, un cuento infantil de aventuras y con un pequeño
toque de fantasía. Pues mira, en este cuento encontraremos que dos hermanos, sin saber
cómo ni por qué, llegarán a una isla donde hay una maldición y ellos tendrán el poder
de poder solucionarlo. La verdad es que estoy muy contenta, estoy muy contenta, esto es como
un sueño para mí, poder presentar mi cuento en mi pueblo. La verdad es que es un placer
y soy muy afortunada.
Viorel Senda la Chicería de Deo Martín, es un jove que busca ser un podres mac i s'embarca
en aventures, en batalles, que n'hi ha goblins, n'hi ha dracs. Una història fantàstica que
espero que agradi molt. Surt Voltor, que és com Voltrera, que vaig utilitzar Voltrera
com a referent i diguem-ne que el personatge Viorel va néixer aquí a Abrera en un món
fantàstic.
Molta il·lusió perquè és la primera vegada que presento un llibre a Sant Jordi perquè
el vaig publicar al desembre i estar aquí al meu poble em fa molta gràcia i il·lusió.
Jo em dic Sonia aquí i el llibre es diu Mi Voz Interior m'ha ajudat a viure, volum 1,
encara que comença i acaba. És una història que comença i acaba i després hi haurà el
volum 2, que és més la història de la meva vida i com he anat superant les hores que
m'han anat succeint i com he arribat a ser la persona que soc. Però el llibre d'ara
es diu Mi Voz Interior m'ha ajudat a viure, volum 1, com vaig superar el meu infart
cerebral. És una cosa que em va succeir i quan em va succeir i vaig començar a recuperar
em vaig pensar que era una història que volia explicar, que era una història que la gent
tenia que saber, perquè averigüe una cosa que fue que me di cuenta que aquello que me
había sucedido era para enseñarme algo. Cuando lo averigüe dije tengo que escribir un
libro para darlo a conocer, porque igual que me ha pasado a mí, muchas personas que
hayan tenido lo que a mí me ha pasado, que un infarto cerebral o cualquier tipo de
dolencia, tienen que darse cuenta que la vida te habla, la vida te está hablando y te
está diciendo que algo tienes que hacer al respecto. Y en este caso yo lo que tenía
que hacer era escuchar a mi voz interior, esa parte de nosotros que es la parte espiritual
que nos conecta con nuestra esencia, con nuestra alma y yo no escuchaba esa parte de mí, escuchaba
a mi mente, escuchaba la parte más material, el ego. Y sí que está bien escuchar el ego,
pero hay una parte de nuestro ego que nos limita, que no nos deja avanzar en la vida
y que nos engaña y nos tiene engañados en que estamos en una realidad que creemos que
es la correcta cuando no es así, cuando no escuchas a tu corazón no eres feliz y si
no eres feliz, la vida te lo demuestra también de alguna manera. Para mí significa, primero
significa un sueño hecho realidad porque yo nunca hubiera pensado, hace dos semanas
publiqué el libro en Amazon y yo pensaba que lo publiqué en ebook y cuando lo subí,
el libro lo subí a Amazon pensé, ya está, ya lo he conseguido, me emocioné, dije ya
está bien, perfecto. Y lo que sucedió fue que en menos de 24 horas fue bestseller en
tres categorías y en desarrollo personal e inspiración en Kindle, en ebook y también
en enfermedades y el sistema nervioso y luego también vi que había sido número uno en
libro físico, cuando no estaba en libro físico, entonces me dediqué el fin de semana pasado
cuando tenía que estar de vacaciones a hacer el libro en físico, puesto que así lo pedía
a las personas y nada y al ser bestseller pues para mí estar aquí hoy es que nunca
me lo hubiera imaginado, la verdad. Me siento muy muy muy agradecida por la vida, me siento
muy agradecida porque la vida, por darme cuenta de que la vida me estaba hablando, por darme
cuenta de que las cosas que nos suceden no son ni buenas ni malas, simplemente son y hay
que aprender de ello, hay que aprender de ello y eso es muy importante. Mi nombre es Juan José
Sánchez, soy miembro del grupo Abrecedaris y este Sant Jordi, a pesar de que el tiempo
no nos ha dado mucha tregua, estamos contentos porque se ha podido hacer una feria del libro
y estamos aquí animando un poco al personal, a que nos compre y tal, yo con este motivo
os voy a hablar de mi libro que se llama, mi último libro que llevo cuatro, que se titula
Amenaza inteligente, es un libro de ciencia ficción contemporánea que ha tenido una
valoración para mí muy satisfactoria, está basado en secretos de cosas sobre la inteligencia
artificial y historia de amor, en fin, estoy muy contento deseando a ver si se nos ocurre
otra nueva idea para formar un libro nuevo y muy contento con mis seguidores. Yo soy la
María José Orovit y dentro del grupo de Abrecedaris, hoy estamos aquí en una taula presentando
unos libros, los meus concretamente yo me dedico más a la poesía infantil pero también
tengo un conte que está en castellà y en castellà, que es que la iaia no es la
y bueno, lo que podía decir es que las poesías son poesías en diversos temas, animales,
objetos, etc., alegres, divertidos, para animar a la poesía, como un intento de animar
la poesía y el conte es una narración en to poético que representa la malaltia de
l'alzheimer vista pels ulls de la nena, petita, no es explicación res pedagógica, sino
que agafa els grans trets que una persona que té la malaltia li implica i com es reflexa
dintre del ser de la família. El Sant Jordi és un dia que no podem deixar de celebrar
mai perquè és una festa nostra de la cultura i de l'estar compartint tots junts els llibres
i les flors.
Em dic Marcel Gili i presento el llibre Diari d'un farmacèutic en temps de pandèmia.
Aquest llibre són trenta històries minimalistes, trenta moments de la pandèmia on es posen
a manifest tots els diferents sentiments de la gent, la solidaritat, l'instint de protecció,
és una miqueta un recordatori de tota aquesta època viscuda.
Això sí que és molt emocionant, a més a més descobreixes que hi ha quantitat de gent
que escriu que té també interès per la lectura i per escriure coses, no sé, és molt maco
compartir aquesta jornada amb gent d'Abrera, estic molt il·lusionat la veritat.
He estat presentant el llibre al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona també amb companys
de professió i res, em sembla que avui és com una miqueta el punt final d'aquest projecte
perquè l'he donat a conèixer a molts llocs i avui em faltava Abrera i no es va poder
fer la presentació el dia 20 de desembre a la Casa de Cultura i clar, ho tenia com una
miqueta clavat a dins i avui és alliberar aquest sentiment de compartir-ho amb els abrerencs.
Jo soc Maria José Guark i estic presentant el llibre S.O.S. Els porcs no escriuen amb lletra lligada.
Doncs és un llibre infantil per nens de nou, deu anys, bueno, a partir de nou anys
i és una història de misteri de dos amics que coincideixen en un poble i comencen a investigar
a buscar pistes per trobar resolució misteri. La veritat és que és un dia molt especial,
Sant Jordi és un dia molt maco ja de per si i poder estar presentant un llibre o signant
un llibre, doncs em sento la veritat molt feliç.
José Luis García Herrera i el llibre és Els somristris de Sílvia Plaz. És un llibre
de poesia, està inspirat en la poesia i en la vida de la poeta nord-americana Sílvia Plaz
que va tenir sobretot un final bastant tràgic perquè es va suïcidar. El llibre, els poemes
fan una mica una línia argumental a nivell de la seva vida explicant alguns quants trets
més importants d'ella, acabant naturalment l'últim poema, parla del suïcidi i de la
llibertat que va tombar al cementiri. Va ser guanyador del primer premi de poesia
en valencià, Francisco Brines, sí, sí, un premi molt important i que a més la fundació
Francisco Brines està impulsant molt, així que molt content. Molt bé, després del Sant
Jordi, sense poder estar a la taula d'escriptors, doncs molt bé. Llàstima que el temps no acompanya
gaire perquè hagués estat més maco estar al carrer, però no ens queixem. El més important
és poder estar amb els lectors i poder xerrar amb els companys i passar una diada perfecta
parlant de llibres i després llegint clar. Sóc el Roger Roca, estic aquí amb el llibre
que vam fer, es titula Quan érem petits, que va ser un encàrrec de l'Ajuntament d'aquí
de Brera, que hi havia totes d'entrevistes de la gent gran, fet recull de fonts històriques
i la idea va ser fer un còmic a partir de les experiències que havien viscut la gent
gran, recreant tot el que va ser el poble en una època on hi ha quatre fotos però no hi
ha massa, llavors a través del còmic hem fet reviure tota la realitat del poble i de
la època. Molt bé, molt ambient i Sant Jordi sempre és preciós, no? Em dic Jordi
Catalán, el llibre es diu L'Otra cara de l'ambulància. És un llibre d'experiències
d'ambulància. Arrel d'un relat d'una experiència que vaig tindre amb uns pacients, em va
donar a pensar que era el moment d'escriure, vaig començar a parlar amb els meus companys,
em van començar a arribar àudios i escrits i bueno, tot d'experiències de cadascú,
som quinze autors, jo he seguit el compilador. Arrel d'això vaig començar a parlar també
amb Amazon pel tema de les impressions. Quan jo tenia tot com el meu projecte, el projecte
de tots, vaig pensar que era el moment de focar el món solidari i vaig parlar amb Sant
Jordi, però jo vaig voler arribar més lluny i vaig anar a la part de l'unitat funcional
de bus al menor. Llavors tots els beneficis són pels nens que han patit algun tipus de
bus o han parat unes experiències perquè els metges els puguin donar unes ceines i una
manera d'enfrontar la vida diferent, ja que són persones que d'alguna manera porten
a la seva esquena una motxilla molt passada. Home, és molt important, és aquest el meu
primer Sant Jordi i molt il·lusionat, a part està agradant molt i com que tot és relacionat
amb els nens, a part il·lusió doble. Als webs Abrira.cat i RadioAbrira.cat us oferirem
també un recull amb les millors imatges i totes les valoracions del Sant Jordi 2022 a Abrira.
I com sempre, aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir i descarregar a la nostra programació
a la carta, a RadioAbrira.cat i a l'aplicació gratuïta de RadioAbrira per a dispositius
mòbils.