A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
Avui us oferim una nova edició de la finestra de la salut,
un espai que a Ràdio Obrera emetem l'últim dilluns de cada mes,
al punt de les dues del migdia,
amb els contes pel bon rotllo,
que durant tot el curs realitzen els alumnes de cinquè de primària
de les escoles Francesc Platón-Sartí, Ernest Lluc i Josefina Ibáñez d'Abrera,
en el Mar del Cabalbaix,
al Pla Supremunicipal de Prevenció de Drogues i Comportaments de Risc.
Concretament, avui, els alumnes de tercer de l'escola Francesc Platón
ens explicaran dos contes.
La finestra de la salut.
Hola, som de la classe de cinquè A,
de l'escola Francesc Platón i Sartí,
i us venim a explicar el conte de la Pastanaga Fa Trampes.
La Pastanaga està a un costat del jardí,
i el Ràbé a l'altre.
Com cada dia, no saben què fer.
De cop, la Pastanaga té una idea
i posant cara de trapella diu...
Fem una cursa fil d'estany.
El Ràbé es queda pensatiu.
Perquè voldrà fer una cursa amb mi?
Sap que la guanyaré.
La Pastanaga és la millor corredora del jardí,
però el Ràbé és el millor corredor.
Corre tan ràpid que quasi sempre guanya el premi de la Gran Cursa.
La Gran Cursa té lloc cada any entre els millors corredors de tots els jardins.
Està bé.
La Pastanaga i el Ràbé es preparen per fer a carrera.
Un, dos, tres, ja!
Surten a la carrera.
Es posen a córrer.
El Ràbé no sap que la Pastanaga li vol fer una mala jugada.
La Pastanaga va corrent i pensa...
Faré trampes.
Prendré la brecela secreta entre els arbres fins a l'estany.
El Ràbé es quedarà amb sorprès de veure què ha arribat abans que ell.
El Ràbé va corrent i pensa...
Surts sempre massa de pressa.
Aviat descansarà i l'agafaré.
La Pastanaga passa el primer revolt del camí i s'amaga.
El Ràbé passa de llarg i la Pastanaga agafa la drecera.
El Ràbé ja ha recorregut un bon tros.
La Pastanaga s'ajup i queda amagada darrere un arbre.
I quan ha passat el Ràbé va corrent cap a una altra direcció.
El Ràbé va corrent i pensa...
Fa estona que hauria d'haver agafat a la Pastanaga.
El Ràbé es posa a córrer més ràpid del que mai havia corregut abans.
Però no aconsegueix agafar la Pastanaga.
El Ràbé arriba a l'estany sense ale.
La Pastanaga ja arriba, la troba asseguda i l'espera.
Estàs estirada al terra i arrogantment diu el Ràbé.
T'he guanyat!
El Ràbé queda parat davant la Pastanaga esbufegant, cansat.
La Pastanaga s'aixeca i marxa contenta.
El Ràbé queda sol i s'assenta al terra.
Una mica més tard, el Ràbé encara no entens com s'ho ha fet la Pastanaga per guanyar-lo.
El Ràbé està cansat i pensatiu.
La patata passa pel davant i s'acosta al Ràbé.
Què et passa, Ràbé?
Acabo de fer una carrera amb la Pastanaga i encara no entenc com pot ser que m'hagi guanyat.
Deu haver agafat la adreçera.
Quina adreçera?
La adreçera a través dels aules.
És clar! La Pastanaga ha fet tràmpes.
Ja li enxeraré jo a fer tràmpes.
El Ràbé es queda pensatiu.
Intenta trobar una manera de venjar-se.
Es posa a pensar i després de donar-li moltes voltes se'n va a veure la Pastanaga.
La patata marxa.
El Ràbé va a buscar la Pastanaga.
Tinc una bona notícia per tu, Pastanaga.
Ara que has guanyat, és tu qui n'haurà de córrer en el meu lloc a la gran cursa.
Estic segur que guanyaràs el primer premi.
Tots estaran orgullosos de tu.
La Pastanaga s'espanta i pensa...
Oh, no! Ara sí que m'han agafat!
El Ràbé crida als altres amics perquè s'assabentin de la notícia.
Us anunciem que la Pastanaga correrà la propera gran cursa.
Tothom està content i troba que és una bona idea.
Oh, Pastanaga! I anirem tots per encoratjar-te i veure't guanyar.
Tots marxen. La Pastanaga està sola al metge del jardí.
Va caminant nerviosa d'una banda a l'altra i marxa a poc a poc.
Com més s'acosta el dia de la gran cursa, més es desespera.
No tan sols perderé la cursa, sinó que a sobre tothom es burlarà de mi.
Què puc fer? Què puc fer?
Si no hagués fet trampes, no em veuria ficada en aquest embolic.
No tinc més que una sortida a veure que estic malalta.
La Pastanaga marxa a casa seva i es fica al llit, ben abrigada.
Poc després, arriba el Raba.
No falten més de tres dies per la gran cursa.
Què és el que no funciona?
No en trobo gaire bé.
El Raba sap que la Pastanaga s'està fent la malalta.
Llàstima que estiguis malalta. Avui anem a baixar-nos al l'estany.
El Raba marxa saltant i rient.
I la Pastanaga queda sola i trista estirada al llit.
Pobra Pastanaga! No pot anar a banyar-se amb els altres.
Al matí següent, el Raba torna a visitar la Pastanaga, que encara és al llit.
Aquesta vegada, el Raba li diu...
Ja sembla que encara estiguis malalta, Pastanaga, perquè avui anem tots a la festa del tomàquet.
El Raba marxa i la Pastanaga queda estirada i trista al llit.
S'ha quedat avorrida al llit un altre cop.
Passen dos dies i el dia de la gran cursa ha arribat.
El Raba torna a visitar la Pastanaga.
Llevat, Pastanaga! Avís el teu gran dia.
Tothom espera veure't córrer.
No puc pas. Encara estic malalta.
Ja estima llavors. Suposo que caldrà que jo corri al teu lloc.
Pobra Pastanaga! Es queda al llit un altre dia, el tercer, mentre tots els altres es diverteixen a la gran cursa.
El Raba guanya la gran cursa i tothom l'aclama.
Quan tot acaba, van a visitar la Pastanaga per ensenyar-li el premi i veure com es troba.
La Pastanaga està molt contenta de veure els seus amics.
Hola, amics! Sabeu? Ja en troba millor.
Molt bé. Saps Pastanaga? No et preocupis, ja que la propera carrera la faràs tu.
La Pastanaga queda seriosa i pensativa.
Pobra Pastanaga! Es dona compte que encara no es resol el problema i que dir mentides i fer trampes porta moltes complicacions.
La Finestra de la Salut
Hola, som els alumnes de 5a A de l'Escola Francesc Platon Sarti i us venim a explicar el conte de la desgràcia de la carbassa.
La Patata, la Pastanaga, la carbassa i el Raba juguen a fet i amagar.
La carbassa s'amaga en un lloc on la poden veure molt bé.
T'he vist, carbassa!
Ara et toca per a tu!
Una altra vegada sempre em toca a mi com m'agradaria poder-me ficar-me en un amagatall com la patata o amagar-me darrere d'un arbre com la Pastanaga.
Però sóc massa grossa per amagar-me bé.
Ara et toca per a tu, carbassa!
No vull jugar més a aquest joc!
Llavors, ves-te'n!
La carbassa se'n va, sentint-se molt trista i va caminant molt poc a poc.
En tornaré tan petita que sempre trobaré els millors amagatalls i ningú no es viurà mai més de mi.
L'endemà, la carbassa deixa de menjar per no créixer més.
Al migdia, té molta gana.
Al vespre, encara en té més.
L'endemà, no pot aguantar-se més i encara no ha deixat de créixer.
La carbassa torna a menjar i prova de fer alguna cosa diferent.
Provaré de fer exercici.
La carbassa va fent exercici i va corrent tot el dia.
Es soca de punta dels peus sense doblegats genolls.
Cent vegades.
Corre al voltant de l'or 40 vegades.
Ah! Estic en forma, però no he canviat gens ni mica.
Estic tan grossa com abans.
La carbassa va fent exercici i es posa una pedra al cap.
La carbassa continua intentant semblar més prima.
Porta un cinturó molt petit per tenir una cintura maca.
Per això li fa venir mal de ventre.
Canvia d'idea i es passeia amb una pedra al cap, per tal de no créixer més.
Però això tampoc funciona.
Com més coses proa per tornar-se més petita, més les altres i més es burlen d'ella.
Això és un desastre.
La carbassa torna a marxar, caminant molt a poc a poc, molt trista.
Descorajada decideix marxar i instal·lar-se a l'altra punta del jardí, on ningú mai la pugui veure.
A casa seva comença a fer la maleta, posant diferents objectes dins una bossa i marxa.
Per fi la carbassa està en pau.
Va caminar molt contenta, cantant, però es troba sola i seu a terra.
Ningú no se'n riu d'ella, però es troba sola i aviat es comença a avorrir.
No és culpa meva.
La carbassa està molt trista. Està sentada i per allà passa l'espàrrec.
Què fas aquí, carbassa?
Estic trista.
La carbassa li explica la seva desgràcia i es posa de peu.
Ah, quina història! La teva desgràcia és exactament la contrària de la meva.
Tu és grossa i jo sóc alt i prim. Això em molesta molt.
Però si tu és encantadorament prim i tu ets meravellosament grossa.
La carbassa i l'espàrrec s'abracen i agafats de la mà comencen a saltar i a cantar.
Es posen a riure tots plegats.
Som ridículs. Tu és grossa i jo sóc prim.
Som diferents. Això és tot. Hauríem d'ignorar els que riuen de nosaltres.
L'espàrrec i la carbassa vallen plegats. Quin espectacle més bonic.
Vine, anem amb els altres.
La carbassa i l'espàrrec van amb els altres amics que encara estan jugant.
Mira-t'ls. Són la carbassa, tap de bassa i el gegant espàrrec.
En el teu lloc jo em preocuparia el nas enorme que tens.
Però, carbassa, a tu no t'agrada que et diguem tap de bassa.
Tens raó. Perdonant, ravec. No és tan greu.
Totes queden jugant i rient.
I el rave va a un racó del jardí on hi ha un mirall.
Se'n mira i es toca el nas per veure'l millor.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.