A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui a l'entrevista del dia de Ràdio Abrera
els oferim una nova edició de l'espai de col·laboració
amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament d'Abrera
A Abrera sí que hi ha res que s'emet el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera
i per això ens acompanya, com sempre, el tècnic d'Acció Cultural i Patrimoni, el Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, avui concretament parlarem del Castell de Voltrera
i la residència del Virrei Amat.
En primer lloc, quines són les principals dades que hem de saber d'aquest element patrimonial abrerenc?
Doncs sí, avui tenim un plat fort, podríem dir.
Fem una mica de fitxa.
L'element patrimonial és el Castell Voltrera i també la residència del Virrei Amat.
Està ubicat a Abrera, al Baix d'Ibregat, al mig de la urbanització de Can Vilalba,
a una alçada sobre el nivell del mar, aproximadament de 166 metres.
És de titularitat pública, pertany al municipi d'Abrera,
i el castell és catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
És un bècil.
La seva cronologia va des del segle X fins al XVIII i està en un estat de conservació dolent,
en gran part està en ruïnes, enronat.
Passem a la descripció. Què és el que podem explicar?
Doncs que les seves restes estan situades a la banda esquerra del riu Llobregat,
al capdamunt d'un turó,
i, com dèiem abans, al vell mig d'aquesta urbanització abrerenca de Can Vilalba.
Encara s'aprecien restes de murs i uns murs de notable alçada,
és a dir, que es poden veure a simple vista.
Les estructures pertanyents a aquest castell van ser molt modificades
i reconstruïdes després en època moderna, també,
quan eren senyors els d'Espalau i Amat,
els quals també van construir sobre aquest castell medieval una domus,
que es diu una casa de murs i de tàpia.
La resta de murs que conformen aquest castell,
des de l'aire veiem que tenen una planta aproximadament triangular,
molt angulosa, diríem,
que delimiten aquestes diverses estances,
que, com dèiem, estan molt, molt enronades,
fetes amb blocs de pedra i amb morter de calç.
Al seu interior, en aquests recintes,
s'hi han detectat nombrosos fragments de ceràmica d'època medieval.
Els turons que envoltaven aquesta antiga Vilalba
donaven lloc a un territori feudal
que era conegut, precisament, com a quadra de Vilalba.
I, posteriorment, va passar a la baronia de Castellvell,
com explicarem després.
Actualment, aquest castell està pràcticament en ruïnes
i veiem també una part important,
que són les restes de la capella castral dedicada a Sant Pere,
que va ser construïda al segle XI
i que, curiosament, està dedicada al mateix sant
que a l'església parruquial d'Abrera, de Sant Pere, al patró.
Centrem-nos, ara, precisament, en aquesta capella.
Doncs bé, aquesta capella castral
es devia edificar cap al segle XI
per necessitats de culte
de les persones que vivien dins d'aquest recinte
i que estaven sota les hordes del castell,
del senyor del castell de Voltrera.
Aquesta capella, doncs, era una capella, podríem dir,
privada, dedicada al castell,
no tenia una funció parruquial
com si tenia l'església de Sant Pere.
I des d'aquí, veiem, doncs,
encara avui dia, les vistes a Montserrat són esplèndides
i també les vistes a tot el territori,
no només al riu, sinó a tot el territori
que controlava aquest punt,
un punt importantíssim
per controlar l'antiga frontera
amb els dominis musulmans.
I quina és la història que envolta
el castell de Voltrera?
Doncs bé, ens hem de remuntar al segle VIII,
bé, després de la invasió àrab
que va produir-se en aquest segle,
quan les tropes carolínsies reconquereixen Barcelona,
els serraïns, l'any 801,
i s'estableix la frontera
al curs inferior del riu Llobregat,
com dèiem abans.
I moltes de les viles de la dreta
són abandonades.
Cap a finals del segle IX
queden ja definitivament conquerits
pel Comte Guifré,
els principals llocs i castells
de la riba dreta del riu,
i s'organitza aquí
una marca,
una marca en aquella època es coneixia,
doncs la marca era la frontera,
per entendre'ns,
una marca fortificada
formada per diversos castells,
entre els quals hi havia
el castell de Castellbí de Rosanes,
el de Cervelló,
l'Aremprunyà,
i tots estaven situats
en els camins principals
que portaven precisament
a la ciutat comptal,
a Barcelona.
A Brera teníem
el castell de Voltrera,
que va passar per Tanya
a la baronia de Castellbí de Rosanes.
El terme de Voltrera
per això es documenta
ja des del 996,
però el castell
no és esmentat
fins al 1027.
En aquest moment,
llavors n'era
el senyor
Ramon Guillem de Voltrera,
que el posseïa
com a feu
del seu germà,
el senyor de Castellbí.
I a partir d'aquest any,
almenys,
el castell de Voltrera
serà destinat
a cada generació
al cavaler dels Castellbí,
retornant sempre
a cada generació
al llinatge troncal.
És a dir,
era com una cessió,
però que sempre
acabava tornant
als propietaris.
El temps
de Ramon de Voltrera,
que era feudatari
dels Castellbí,
va des del 1196
fins al 1252,
i en aquest moment
és quan es trenca
la tradició.
Aquesta tradició
que comentava,
segons la qual
el castell
era tingut
com a bé directe
pel germà
del senyor de Castellbí.
És a dir,
hem d'entendre
que aquest castell
sempre pertanyia
al germà
de qui fos
senyor de Castellbí.
A partir d'aquest moment
es trenca això.
Sembla ser que el llinatge
es va esgotar
per línia masculina
i llavors va passar
per matrimoni
a la família
dels Moncada.
I des del 1116
s'anomena també
Castell de Vilalba.
El 1514
l'edifici pertanyia
als Lovets
i per successió
passar a una altra família
els d'Espelau
i els Amat
que eren senyors
de Castellbell
i el Vilà.
Durant la guerra
de successió
Josep de Amat
que va ser
el primer marquès
de Castellbell
era un personatge
filipista
és a dir,
partidari
de Felip d'en Jú
el futur
Felip V de Borbó
i per raons de seguretat
volia residir
en aquest castell
de Voltrera
que com dèiem
ja nomenava
en aquell moment
de Vilalba.
Acabada la guerra
amb la victòria
filipista
i burbònica
els Amat
van abandonar
aquest vell casalot
del castell
que dèiem
aquesta antiga domus
i que ells trobaven
ja incòmode
apartada
de la societat
i difícil accés
per residir
a Can Vilalba.
que era una casa
que
Manuel de Amat
que era virrei del Perú
i germà de Josep de Amat
va fer construir
just al peu
d'aquest antic castell.
Això feia referència
al castell de Voltrera
però
també hi ha un altre element
que malauradament
ja està desaparegut
com era la residència
del virrei Amat
del segle XVIII
en aquest cas,
veritat?
Doncs sí,
es tracta d'un element
patrimonial
que malauradament
ja no podem visitar
perquè no existeix
del qual hem pogut
recuperar un petit fragment
que és un escut
un escut
heràldic
que estava situat
a la façana sud
d'aquesta
residència
del virrei Amat.
Es tracta d'un escut
que va ser recuperat
quan es va enderrocar
l'edifici
el 1982
i que actualment
està dipositat
a l'arxiu municipal
històric
de l'Ajuntament
de Brera.
En aquest escut
veiem la figura
d'un lleó
coronat.
Aquest fet
podria indicar
que l'escut
originari
era del castell
Voltrera
i que es va reaprofitar
quan es va construir
aquesta nova casa
que en Josep
de Mati Junyent,
el senyor de Voltrera
i marquès
de Castellbell
va construir
justament
el peu
d'aquest castell
com dèiem
seguint les indicacions
del seu germà
Manuel de Mati Junyent
que era virrei
del Perú
és a dir
una personalitat
important
a nivell estatal.
Aquest lleó
sense corona
del Junyent
doncs
es devia substituir
pel lleó coronat
quan precisament
Manuel de Mat
va accedir
al virregnat
del Perú.
Manuel de Mati
de Junyent
era un personatge
molt influent
a l'època
nascut
en 1704
o 1707
i va morir
a Barcelona
en 1782
i pertanyia
a una família
nobiliària
burbònica.
El rei Carles III
el va designar
virrei del Perú
i president
també
de l'Audiència
de Lima.
Durant el seu
virregnat
va modernitzar
les defenses
militars
del Pacífic
i va fundar
un cos armat
que va
anomenar
Mare de Déu
de Montserrat.
A Manuel de Mat
també se li atribueixen
l'exploració
de l'illa de Pasqua
a 1770
i també
curiosament
Taití
que va
reanomenar
com a
illa de Mat
és a dir
va posar
el seu cognom
el que ara coneixem
com a
Taití.
Des de Lima
ell
el 1767
va transmetre
uns plànols
i
uns diners
per poder
construir
aquesta casa
en el seu germà
Josep de Mat
i Junyent
que era marquès
de Castellvell
i llavors
ell
amb aquests
planos
i aquests diners
va poder construir
el que
va ser
aquesta gran
residència
de luxe
per dir-ho així
i el 1777
està documentat
quan aquest
virrei
amat
torna
d'Amèrica
del continent americà
i se'n va a canvi
de Montserrat
doncs va fer
una breu estada
aquí a Brera
a Can Vilalba
potser
molta gent
coneixerà
una altra residència
d'aquest
Manuel de Mat
que va ser
un edifici
que encara es conserva
actualment
a la Rambla
a Barcelona
i que avui
és conegut
com el Palau
de la Virreïna
doncs
ja per finalitzar
anem a repassar
quines actuacions
s'han fet
o quines
n'hi ha previstes
en torn
aquest element
patrimonial
doncs bé
hi ha molta feina
hi ha molta feina
a fer
perquè
l'antic edifici
està en molt
mal estat
de conservació
i ara
doncs
la feina
és molt gran
per poder-lo
per poder-lo
rehabilitar
i fer-lo
un lloc
accessible
novament
fa un parell
d'anys
que es va fer
una estassada
d'arbres
i de vegetació
per tal
de protegir
aquest bé
immoble
que recordem
que és un
vecín
un bé
cultural
d'interès
nacional
que tenim
a la nostra
vila
a Brera
l'accés
actualment
en aquesta zona
està restringit
veuran
que hi ha
una tanca
metàl·lica
que prohibeix
l'accés
més que res
per un
sentit
de protecció
diguem
de seguretat
aquí
pensem
que hi ha
uns murs
d'antigues
estructures
arquitectòniques
molts
d'època
medieval
i
amb mal estat
són estructures
que estan
afectades
i
per tant
doncs
ens vam veure
amb l'obligació
des de l'Ajuntament
de col·locar
un cartell
informatiu
que adverteix
del perill
que hi ha
en accedir-hi
perquè una
de les properes
actuacions
previstes
és consolidar
precisament
aquests murs
calçar-los
per tal
que no
caiguin
es conservin
i puguem
gaudir-ne
durant
molts anys
actualment
els tècnics
especialistes
de la Diputació
de Barcelona
estan elaborant
el que és conegut
com un projecte
bàsic
que podríem dir
que és com un punt
de partida
per tal de saber
totes les actuacions
a fer
a tots nivells
i no només
arquitectònic
sinó també
a nivell
de divulgació
i d'accés
per tal
de traçar
aquestes línies
de futur
a mitjà
i llarg termini
que puguin
permetre
la conservació
la restauració
i la divulgació
d'aquest castell
que tenim
la sort
encara
de gaudir
a Brera
recordem que
tota la informació
sobre el castell
de Voltrera
i la residència
del Virrei Llamat
la podeu consultar
a la secció
d'acció cultural
i patrimoni
del web municipal
ajuntamentabrera.cat
on també
podeu trobar
aquest espai
així com la resta
que anirem emetent
al llarg de l'any
com deien
el segon dimecres
de mes
al punt
de les dues
del migdia
la propera edició
d'Abrera
sí que hi ha res
serà
el dimecres
8 de maig
i bé
de què parlarem
en aquesta ocasió
Gerard
ens n'anem
a parlar
d'una ermita
de les dues
ermites
que tenim a Brera
la menys coneguda
si bé vam parlar
l'altre dia
de l'ermita
de Sant Hilari
el proper
8 de maig
ens dedicarem
a parlar
de l'ermita
de Sant Armengol
una ermita
molt desconeguda
en un estat
diguem
diferent
de la de Sant Hilari
però
molt interessant
doncs
ens emplacem
el dimecres
8 de maig
i agraïm
la seva col·laboració
al Gerard Vidagany
tècnic municipal
d'Acció Cultural
i Patrimoni
moltíssimes gràcies
moltes gràcies
i fins la propera
i recordeu que aquest espai
també el podeu tornar a sentir
i descarregar
la nostra programació
a la carta
a radioabrera.cat
i a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils
a Abrera
sí que hi ha res
l'espai de Ràdio Abrera
sobre patrimoni
i història
d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament
Serveis informatius
de Ràdio Abrera
de Ràdio Abrera
de Ràdio Abrera
d'Acció Cultural