A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Anabell Gómez.
Ens acompanya per parlar-ne d'aquesta obra a l'entrevista del dia el mateix artista.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, en què ha consistit aquesta obra del Pou de Glàs d'Abrera? Com s'ha realitzat?
Caramell és una instal·lació o una escultura, inclosa dintre el que entenem com a art de la natura o l'endart,
i que s'ha entès des del principi com una instal·lació o escultura tributària al Pou de Glàs,
que li dona valor, que fa paisatge i que els relaciona, el Pou de Glàs, amb Caramell.
Caramell ve, doncs, d'aquestes estel·lectites que quan fa la neu a una taulada es deriteix i es gelen,
doncs imagineu-vos unes estel·lectites d'aquestes que ha caigut a terra
i la forma de Caramell seria estar inspirada, doncs, amb això, amb el gel.
Amb el gel i com a homenatge al Pou de Glàs d'Abrera, a l'ofici de nebater
i al patrimoni que representa el Pou de Glàs.
Caramell està fet amb pedra seca, amb aproximació de fileres,
amb la pedra d'Abrera, que la vam anar, es va a buscar la pedrera, la drevera Rocamora,
que no està justament nintre el terme municipal d'Abrera,
però està tocant, sembla que és Castelllis Balos, a la reguera, em sembla,
i es va portar aquí i està plenament integrada en el paisatge.
Es va pensar en el lloc aquest, és allò que diuen els americans,
al d'andar, això que diuen una obra inside, pensada en el lloc, no?
I bé, doncs, és això, té 10 metres i mig de llargada,
a la part més ampla en té 3, fa 1 metre 50,
a la part més ampla en fa 3, la part més alta 1,50,
i està estilitzada a terra i és de pedra ja.
A ser de pedra, doncs, s'integra molt en tot el que és la natura, el paisatge, etcètera.
Perquè visualment, quan una persona s'apropi al pou de glas,
què és el que podrà veure? I què és el que ha d'entendre quan ho vegi?
Sí, a veure, quan vagin pel camí, aquest camí, el de Sacrament,
el de Sacrament em sembla que està a sobre,
però és el camí aquest que surt des de baix, des de la benzina,
des de damunt, que és municipal, és territori públic, tot,
i passa amb molta gent, em sembla que li diuen la ruta del colesterol,
així conya, però li diuen així i vagin allà.
Doncs bé, quan passin, veuran caramell i trobaran una placa
on explicarà això també, no?
Doncs que veuran que és una instal·lació de l'endart,
de la natura, que és que fa referència, doncs, al gel,
al pou de glas, a l'oficionat de té,
i està relacionada amb el pou de glas.
I ho veuran allà, i serà un lloc d'estada,
un lloc per veure, doncs, que...
com que estarà allà amb una placa,
explicarà quina història té a veure amb el pou de glas,
i et portarà allà a baix,
i que ara aneu al pou de glas, que està a uns 50 metres.
El que passa que, com que hi ha el desnivell aquest,
el torrent gran ha anat fent aquell forat,
i això, doncs, el pou de glas està a sota,
i sembla que quedi lluny, però està al costat mateix.
Com a artista, perquè és important potenciar, doncs,
una modalitat com el l'endart, l'art de la natura.
Jo treballo amb el l'endart, jo ho veig interessant,
i faig la feina aquesta perquè relaciono
el que és l'endart, l'art de la natura,
amb la història,
amb conceptes memorialístics,
doncs, la fensa de fer justícia,
és una història que no s'ha fet quan ha tocat,
i després, també, un altre vessant
és el de fer obres tributàries en el patrimoni
per donar nou valors a el que és un patrimoni,
com pot ser el pou de glas,
o podria ser la barraca del Morro Blanc,
em sembla que sigui, un mig amunt,
i això ho porto a terme a Vegas,
ho porto a terme a dos llocs,
i llavors, l'actuació que tinc és en aquests tres vessants,
arquitectura, paisatge, art, arquitectura, paisatge, memòria,
o paisatge, història.
I sempre ho faig relacionat amb això,
algunes vegades, per la natura mateixa,
però la majoria està relacionada amb aquests tres vessants,
i és important per això,
perquè estem fent història,
i estem valorant el patrimoni,
donant-li nous valors,
a través de l'art de la natura o l'art d'art.
I has comptat amb alguna col·laboració,
amb la participació, doncs, de gent del municipi?
El primer dia es va fer una crida,
i van venir unes quantes persones,
doncs, per començar l'obra.
no va ser mai de molta gent,
perquè no acaba de conèixer-se molt què és això,
però bé, vam ser, si no, 5 o 6,
a més a més d'allò, no?
I ja es va fer aquesta crida,
i va venir gent, i van participar.
Això agrada sempre.
Si no ho saps, dius,
ostres, quina banda, què és això,
però quan estàs allà,
clar, al tocar els objectes materials de la natura,
i fer alguna cosa amb les mans,
que això dona molt de valor.
i agrada molt.
És com...
vas a l'infantesa, clar.
Tocar fang, o tocar fulles,
o tocar pedres, troncs, etcètera.
Perquè aquesta, la tècnica de la pedra seca,
és una tècnica molt ancestral, vitrat.
A veure, aquesta tècnica de pedra seca,
ara vam començar a Vegas,
amb la reconstrucció i restauració de barraques de vinya.
En portem 37.
No crec que hi hagi ningú més, modestament.
bé, però no crec que hi hagi ningú més a Catalunya
que n'hagi reconstruïd.
Tantes, ho fem des del Centre d'Estudis Vegatans,
i portem a terme això.
Llavors hem muntat el programa,
aquesta arquitectura,
paisatge d'art, ve de Vegas, no?
Però també és ampliable a altres llocs,
com per exemple aquí a Brera, no?
restauració d'una barraca,
o restauració d'un poc de glaç,
després condicionament del paisatge que l'envolta,
també s'ha fet amb el poc de glaç,
ho fem a les barraques,
i finalment una obra artística d'art de la natura,
per donar-li això que he dit abans,
nous valors a les construccions de pera seca,
que recentment cal dir
que són ja patrimoni de la humanitat,
les construccions de pera seca.
I a partir d'ara, doncs,
a veure què s'ha de fer,
segurament els municipis
i les autonomies dels estats,
han de fer una cosa
per conservar millor aquest patrimoni.
Doncs, ja per finalitzar,
com convidaries o animaries
a tots els nostres urgents
perquè s'animin i vagin a visitar
aquesta obra Caramell?
Bé, jo els diria que sortin,
que passegin,
que coneguin el seu poble,
que estimin el seu paisatge,
encara que sigui petit,
que paisatge, segons la carta
del paisatge europeu,
és qualsevol paisatge
que tenim al davant,
el més propi,
el que veiem a diari
i això ens ajudarà
a conservar-lo i estimar-lo.
I aquest sector és preciós
i crec que Caramell
hi dona més força,
encara hi ha el poble de glaç,
també.
I que s'animin,
que hi vagin,
que passegin,
hi ha un camí,
el lloc és molt bonic.
Jo he disfrutat estar allà,
amb aquell plat verd,
amb les vistes i tal,
te n'oblides dels polígons
que hi ha al costat,
saps que hi són,
però te'n pots oblidar
perquè allò és provable
i que hi vagin
i que vagin a caminar,
que disfrutin
i que seguin allà
i que contemplin
i que coneguin
i que sàpiguen
què és l'ofici
el poble de gràcia
i tota aquesta història
que va començar
al segle XVI
i es va acabar
al segle XIX
de l'Argent.
Doncs,
Víctor Mata,
artista de l'Andart,
especialista en Pedra Seca,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia.
Gràcies a vosaltres,
fins una altra.
I recordeu que,
com sempre,
aquesta entrevista
ja la podeu tornar
a sentir o descarregar
la nostra programació
a la carta
a radioobrera.cat
i a la nostra aplicació
gratuïta
per a dispositius mòbils.