L'Espai de Ràdio Abrera sobre Patrimoni i Història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui, com cada segon dimecres del mes, l'entrevista del dia
la dediquem a l'Espai d'Abrera, sí que hi ha res
que fem en col·laboració amb el Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica.
I per això ens acompanya, com sempre, el tècnic Gerard Videgany. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, de què ens parlaràs avui?
Bé, avui farem una mica de trampa, podríem dir.
Parlarem d'un element patrimonial que malauradament ha desaparegut,
però que explicar-lo ens pot servir de pretext per entendre moltes coses
sobre el patrimoni arquitectònic, concretament del núclei antic d'Abrera.
Bé, doncs, en aquest sentit, què és el que podem apuntar a la fitxa d'aquest element?
Avui parlarem dels hiposeus singulars de Caliayo, situats al carrer Major número 28 d'Abrera,
aquí a la comarca del Baix Vibregat, aproximadament a 110 metres sobre el nivell del mar.
Era un element de titularitat privada i la seva cronologia és molt antiga.
Les escriptures de propietat més antigues que es coneixen d'aquesta antiga casa d'Abrera,
de Caliayo, són del segle XVIII, tot i que hi ha indicis que la casa existia molt abans.
Com dèiem abans, l'estat de conservació d'aquest element és negatiu perquè estan desapareguts,
ara explicarem per què, i els estudis que tenim sobre aquest bé patrimonial
per sort tenim, disposem d'un informe descriptiu molt ben elaborat l'april del 2007
que va confeccionar el tècnic de medi ambient del nostre ajuntament en Joan Carles Guix
i ens basarem en aquest estudi.
Doncs abans d'entrar en matèria, ens pots explicar què és un hiposeu, exactament?
Sí, aviam, la paraula hiposeu ens porta a una descripció molt antiga,
un tipus de construcció o excavació subterrània, és a dir, com un túnel,
en forma de cambra, una galeria o un passadís.
I els hiposeus, antigament, eren utilitzats especialment per ser sepulcres.
Ja coneixem hiposeus des de l'època de l'antic Egipte,
quan es van construir les tombes reials en forma de sumptuoses mansions,
com si fossin palau subterranis,
i en coneixem molts a la serralada de la regió de Tebas, Egipte,
el lloc que molta gent recordarà perquè és conegut com la Vall dels Reis
i, de fet, és on es va trobar el cèl·libre cos i tomba del famós faraó
de la XVIII dynastia egípcia, Tutankamon, per ubicar-nos.
Són casos d'interès, aquests casos egipsis i també hiposeus
que van ser construïts arreu dels dominis fenicis i púnics.
A casa nostra hi ha una representació a l'illa d'Ivissa.
Aquest plantejament era bastant similar a la d'aquestes construccions de l'aire lliure,
però que també allotjaven unes estances molt decorades, amb baixos relleus i policormats.
En el cas d'Abrera, per això, no ens trobem això,
no ens imaginem una tomba de Tutankamon al carrer major,
però el que hem de fer per entendre que és un hiposeu, en aquest cas,
és anar al diccionari directament, mirar la timologia del llatí hippogeum
i el seu temps del grec hippogeion, que el que vol dir simplement és hippo,
vol dir sota, i gea, terra.
Per tant, entenem que és aquest forat sota terra
una excavació o una construcció subterrània.
I què podem explicar de la descoberta?
Això es va produir el 18 de febrer del 2004 al carrer major
durant les tasques d'enderroc d'una casa,
una casa situada al carrer major, com deien el número 28,
al núcleo antic d'Abrera, que era coneguda com Caliajo,
i en el moment d'enderrocar-la, aquesta màquina retroexclavadora
va posar al descobert una secció d'un túnel antic
situat aproximadament a dos metres i mig de profunditat a l'antic hort d'aquesta casa.
Aquesta existència d'aquest hipogeu ja era coneguda per alguns veïns del carrer major,
i quan es va enderrocar aquesta casa es va trobar.
Val a dir també que l'any 1986,
quan es va enderrocar una altra casa del carrer major,
que el Claudio, el mateix carrer número 26,
aquesta casa del costat, Caliajo, ja va quedar aquesta secció del túnel,
el descobert, i va ser tapiada ràpidament amb formigó
per poder contenir la paret.
Els treballs d'enderroc d'aquesta casa, el 2004, de Caliajo,
van ser aturats provisionalment per intervenció de l'Ajuntament de Brera,
amb el que es diria es van fer uns petits treballs d'urgència,
de documentació d'aquest element arqueològic, en el fons,
i cal destacar que la empresa promotora d'aquest projecte
va accedir, evidentment, va aturar les tasques d'excavació d'aquests fonaments
i va facilitar que els tècnics municipals poguessin fer la inspecció del túnel.
I exactament què s'hi va trobar?
Des d'aquest punt es va poder entrar en aquest túnel,
un túnel amb una paret de formigó en direcció nord,
i val a dir que aquest túnel era directament una excavació a la terra,
gairebé semblava un túnel com si hagués fet per un animal,
és a dir, estava excavat directament a la terra, sense cap mena d'acabament,
i també es van trobar algunes restes d'alguna porta,
perquè va ser utilitzada com a tancament,
i un segment d'una arcada, fet amb totxanes,
és a dir, era com una construcció que s'havia anat fent amb el pas del temps
i que s'havia anat modificant.
Val a dir, també, que aquest túnel que es va trobar
estava enllaçat amb un altre túnel, també,
era com una xarxa, sense apaviment al terra,
sense apaviment, tampoc, recobriment a les parets,
amb forma corba, fins arribar al final
amb una cambra rodona, amb parets també de terra,
i amb forats excavats, directament a la terra.
En el seu interior també es van trobar fragments de ceràmica antiga,
un cantir d'aigua i totxanes, també, molt antigues.
Segons la descripció que ens fan els tècnics,
aquest pujeu tan antic es trobava entre un metre 60
i els dos 20 de profunditat, en la seva part superior,
i entre tres 20 i quatre amb 0,5 metres de profunditat en la part inferior.
Per tant, era bastant profund.
I aquest túnel, doncs, el que va servir, bàsicament, ara direm,
és per moltes coses, per moltes utilitats.
Pensem que era d'una llargada important,
d'aproximadament sis metres, també.
Durant aquesta inspecció es va comprovar, i per aquest motiu no existeix,
que aquest pujeu no podia ser preservat,
no podia ser conservat a causa de les seves característiques,
de la seva fragilitat, i precisament per ser excavat
directament a la terra i a punt d'enfonsar-se.
Perquè quina finalitat tenia aquest tipus pujeu?
Aquí és on tenim les diferents hipòtesis,
que en un moment ja van fer els tècnics,
i en Joan Carles Guix al capdavant.
La finalitat concreta és desconeguda,
però podria haver servit de moltes coses.
Per exemple, podria haver servit de magatall,
també de fresquera, per conservar aliments,
i tot i que no hi ha documentació prèvia,
doncs també hi ha una altra teoria,
que ens diuen que podia ser un antic refugi
en episodis bèl·lics concrets.
El que sí que tenim clar és que,
pel fet d'estar en una casa al carrer major,
el que podem apuntar ràpidament és que segur que va ser
utilitzat com a fresquera.
Pensem que les fresqueres a les cases antigues i les masies
tenien aquesta funció de conservar els aliments sota terra,
perquè era un lloc amb més facilitats,
amb més bones temperatures i més accessibles
per a la gent que vivia a la casa.
Cal tenir en compte, per això, que aquest carrer major
d'Abrera és un dels carrers,
per no dir el carrer més antic del municipi,
i per tant, aquests aliments, aquests ipugeus,
es podrien haver anat reaprofitant
amb diferents usos durant el llarg dels segles.
I alguna altra possibilitat?
Sí, és aquesta que dèiem del possible magatall o refugi.
És veritat que no hi ha evidències
que hi hagués algun refugi antiheri
concretament del període de la guerra civil.
Tot i que és cert que a Abrera,
tot i que no hi ha constància d'aquests bombardejos aeris,
alguns veïns grans del municipi van relatar
que l'aviació de guerra va arribar a bombardejar
els límits d'Abrera a la línia del carrilet,
els ferrocarrils.
Per tant, podria ser que aquests bombardejos
que es produïen en aquesta zona propera al poble
van fer que els pagesos tinguessin aquesta por
i s'aprofitessin aquests antics túnels
per poder-se amagar.
També és important entendre que Abrera
està en un lloc de pas,
al camí ral, a la carretera principal
d'accés a Barcelona,
que és clau estratègicament.
Pensem que per aquí van passar les tropes napoleòniques
al 1808, després de les batalles del Bruc,
i per tant és important també
entendre que era un lloc de seguretat
aquests antics hipogeus.
També hi ha una altra teoria apuntada
que aquest amagatall podia haver servit
per amagar-se dels cobradors d'impostos,
perquè si tenim un amagatall a casa
quan venen a cobrar no hi és l'amo,
no hi és el marxat.
Podria ser un element important.
La propera edició de l'Abrera sí que hi ha res.
La tindrem el 8 d'abril.
De què parlarem en aquella ocasió, Gerard?
En aquesta ocasió parlarem d'un element
que sí que existeix encara,
que no ha estat destruït ni ha desaparegut.
Es tracta d'un element molt important,
molt poc conegut i gairebé invisible
per bona part de la ciutadania,
però que és indispensable per entendre
la història del nostre municipi.
Pensem que els elements patrimonials
de vegades són molt vistosos,
però que també hi ha altres elements,
com l'arxiu històric municipal,
que és un element de gran interès,
que cada cop més part de la ciutadania el va coneixent.
Creiem que és una bona ocasió parlar-ne
en aquesta secció.
Tindrem una convidada molt especial,
l'Alba Canovas, l'arxivera municipal d'Abrera.
Amb ella conversarem de les funcions d'un arxiu,
per què serveix un arxiu, quines funcions tenen,
quin contingut té concretament l'arxiu municipal d'Abrera,
quin abast cronològic,
quins documents podem trobar, des de quina època,
quina tipologia, i també les noves activitats
que es preparen conjuntament entre el nostre departament
i l'arxiu per poder fer divulgació
d'aquest important patrimoni documental
que tenim a l'Ajuntament d'Abrera.
Us hi esperem a tots dos.
Gràcies a vosaltres i fins aviat.
I recordeu, com sempre, que aquest espai
ja el podeu tornar a sentir descarregat
a la nostra programació a la Carta,
a RadioAbrera.cat i també a la nostra aplicació gratuïta
per a dispositius mòbils i també al web municipal
a la secció de Patrimoni.
L'espai de Ràdio Abrera sobre Patrimoni i Història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural
i Patrimoni de l'Ajuntament.