Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Abel Gómez.
Dins el Pla de Reactivació Cultural
impulsat des de l'Ajuntament d'Abrira,
demà dissabte arribar a la sala municipal Oye Polo,
l'espectacle d'humor a càrrec de les còmiques Anna Polo i Maria Rovira,
que avui ens acompanyen a l'entrevista del dia de Ràdio Abrira.
Bona tarda a les dues.
Bona tarda, què tal?
Bé, doncs es diu que els vostres monòlegs es caracteritzen
per canalitzar crítiques socials des d'una perspectiva feminista.
És així?
Sí, també diria que es caracteritzen per ser divertits, no?
Sí.
Les dues.
La combinació de les dues coses.
I com neix la vostra col·laboració humorística?
Bueno, la Maria i jo teníem com gent en comú,
però no ens coneixíem personalment,
i quan la Maria va començar a treballar a l'Espectacle de Gràcia,
com que jo feia una feina similar a la seva a la segona hora de recu,
doncs em vaig escriure per veure si podíem quedar,
per què li donés alguns consells.
Perquè estava morta de por, bàsicament.
Tot i que, després, ella era sobretot consell de ser community manager
i crec que és molt millor community manager del que jo era.
Però sí, sí, vam quedar, li vaig donar uns consells,
i res, al cap d'un any ens vam trobar en una festa,
vam començar a fer-nos amigues,
i com que érem amigues,
tenim una feina que s'assembla,
i ens deia que més o menys era el mateix,
doncs vam pensar que estaria bé fer coses juntes.
Clar, vam veure que hi havia a podi, perdó,
una amistat com una afinitat creativa,
i vam començar a fer monòlegs juntes ara fa tres anys.
Sí, tres anys.
I doncs, mica en mica, d'anar-ho rodant,
els monòlegs van sortir amb altres projectes,
com el podcast Oye Polo,
que es conté ara a Ràdio Primavera Sau,
i n'hem fet, n'hem fet.
I una mica aquesta és la història.
Porteu el monòleg Oye Polo.
Què podem avançar?
A banda del que he comentat, que riurem.
Doncs riurem.
Sí, farem un homenatge
a grans figures com Maradona
i Pablo Motos.
Exacte.
Suposo que si haguéssim de resumir la nostra trajectòria
en un enfrasi objectiu,
és d'això, el homenatge a figures masculines
que han permès
llibertat i dignitat de tanta zona.
I que siguem on som nosaltres.
I que siguem on som.
I bàsicament per això.
Primer parlem les dues alhora,
després per la dona, després per jo
i fem cuent de finals.
Teniu límits alhora de fer humor
o creieu que se'n pot fer de tots els temes?
Els límits tenim els de cadascú.
Del sentit comú
i al nostre criteri.
No penso tant que no es pugui
fer humor sobre tot,
sinó des de quina perspectiva
faràs aquest humor.
No puc fer humor
de temes delicats,
però amb l'humor que estàs fent
no estàs oprimint gent que ja està prou fotuda.
En canvi, si el que has de fer
és apuntar un sistema i una biologia
que el que fa és oprimir la gent,
a mi no em sembla bé que es faci.
Vull dir que hem d'estar al tema
des d'on es fa, des de quina perspectiva
i com tractes aquest tema.
Jo crec que per resumir-ho
en una frase és molt més gratificant
a insultar Mancio Ortega
que a la gent amb síndrome de Dau,
per exemple,
que no em motiva en cap mena de manera.
O riure
de gent amb síndrome de Dau.
Això sí, el riure
en aquests temps que corren,
en aquests temps que vivim,
és molt necessari.
Sí, clar, riure és necessari sempre,
especialment en aquests moments.
Funciona com a pàrgula d'escapament
ara mateix, que fins a dos dies
no podíem ni agafar el cotxe
ni canviar de comarca
ni anar a prendre una mica l'aire,
doncs sí, l'humor és molt necessari
i més en moments d'astrofòbia.
De tanta tensió,
tanta densitat,
jo crec que, de fet, a totes les vegades que fem
s'ha hagut de seguir a les entrades
i tot ple també.
També té a veure amb l'aforament reduït.
És veritat que s'ha hagut de tot molt ràpid
perquè, clar, jo crec que la gent té ganes
de fer coses, evidentment,
coses que no siguin treballar,
i ja està a casa teva.
De fet, també per la cultura
estan sent temps difícils.
Com valoreu que des dels ajuntaments,
com és el cas ara de l'Ajuntament de Brira,
s'aposti per fer espectacles amb vius,
encara que sigui amb aquest aforament reduït?
Home, és que és el que s'ha de fer, no?
Totalment, vull dir,
tant per la gent com per els artistes,
necessitem que la cultura segueixi viva
i, per tant, encara que hagi de programar
alguna cosa i que vinguin menys gent
de la que vindria fa un any i mig,
doncs fer-ho, no? I si cal, ja tornarem.
Vull dir, ja es faran
dues funcions i tot el que calgui, però...
Sí, sí, si no ho fan ara,
els ajuntaments no sé quan ho faran.
Clar, s'ha de seguir apostant per la cultura.
Si no, malament.
Doncs ara, per finalitzar, com convidaríeu
l'Audiència de Ràdio Brira a riure amb vosaltres
demà dissabte a la sala municipal
de Brira?
Per què han d'anar a veure Oye Polo?
Jo crec que la gent, quan ens ve a veure,
d'entrada s'ho passa bé,
i alguna cosa la flexiona
i el pren i es flexiona.
De vegades s'ha aixecat i se n'ha anat.
També, també s'ha acabat abandonat
el públic.
Però en general la gent...
No ens fem indiferent de ningú. Podríem deixar així.
La gent ho pensa bé, la gent desitja-t'hi vostres,
gràcies per fer-me pensar en això que no havia pensat mai
i a més ho he passat superbé.
Jo crec que és una bona combinació
entre turra i humor.
Doncs Ana Polo i Maria Robira,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui
i molta sort amb aquests espectacles.
Moltes gràcies a vosaltres.
A vosaltres.
Tornem a recordar que l'espectacle Oye Polo
amb les còmiques Ana Polo i Maria Robira
tindrà lloc demà dissabte a les vuit del vespre
a la sala municipal de Brira.
Un espectacle que s'adreça
a persones majors de 13 anys
i que recordem que seguint la normativa
establerta per la prevenció de la Covid-19
cal fer reserva prèvia d'entrada que és gratuïta
al web abrira.cat.
Hi haurà entrades i sortides esgradonades,
en tot moment serà obligatori l'ús de mascareta,
l'ús de gel hidroalcohòlic
i s'haurà de respectar la distància de seguretat
entre persones.
I recordem que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
des que regala la nostra programació a la carta
a radioabrira.cat i a l'aplicació gratuïta
de Radio Abrira per a dispositius mòbils.