Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Gemma Vilallonga.
Dimecres 20 d'abril, a les 2.45 de la tarda,
la Casa de Cultura acollirà el taller Conta sobre la Pell,
en Bana Paredes,
adreçat a famílies amb fills i filles de 0 a 1 anys.
Que l'inscripció prèvia,
que ja es pot realitzar de manera telemàtica
al web municipal abrera.cat,
i també es podrà fer presencialment
el mateix dia de l'activitat abans del seu inici.
Per parlar-ne avui ens acompanya
l'entrevista del dia, la mateixa Anna Paredes.
Bona tarda. Hola.
En primer lloc, Anna,
què treballareu en el taller Conta sobre la Pell?
L'objectiu principal és compartir una estoneta de qualitat
i presència per enfortir el vincle amb el vostre bébé
i compartir més enllà del massatge infantil,
quan ja es ve llugant una miqueta més
o per tenir una altra proposta,
i gaudirem d'una estona de cançons, de jocs,
d'algun petit compte,
adreçat segons l'edat que tinguin aquests bebès.
Precisament anava a preguntar a qui va dirigir aquest taller.
Doncs això per famílies amb nadons de 0 a 12 mesos, primer anyet.
I quins són els objectius del taller?
Els objectius és que parem una estoneta,
trobar aquests moments de presència tan necessària
pels nostres petits i la família en general,
que el dia a dia no ens permet de vegades parar
i mirar-nos als ulls i tocar-nos,
i sobretot gaudir d'aquest contacte
que necessiten tant els bebès en el seu primer any de vida.
I l'objectiu principal és aquest, que rebin aquesta necessitat,
cobrir la gran necessitat de ser tocats
i de compartir amb la seva mare o el seu pare,
de ser mirats, de ser escoltats i de joc,
de compartir una estona divertida de joc i d'amor, en general.
Quines coses s'han de tenir en compte
a l'hora d'explicar contes de nens i nenes tan petits i petites?
Doncs sobretot l'edat, l'edat que tinguin.
Podrem començar ben bé o per una cançoneta o algun petit joc.
Clar, no és el mateix un bebè de 3 o 4 mesos,
que encara està gaudint del que és el massatge infantil,
però a banda del massatge es poden fer petits jocs
en un moment donat,
en el dia que no hi ha un moment per fer un massatge més ampli,
i podem gaudir d'alguna cançoneta,
i a mesura que van creixent ja podrem veure,
això ho compartiré en el taller,
com observar el nostre fill o filla
per saber què podem oferir-li,
si més bé una cançoneta o un joc més elaborat o un conte.
Depèn molt del seu moviment, del seu estat maduratiu, en general.
I això, el principal és observar el nostre fill i filla
per saber què podem rebre i què poden oferir.
Aquelles famílies que s'animin a participar,
què han de tenir present? Han de portar alguna cosa?
Seria portar, com hem comentat, una manteta, una tovallola,
per estar per si es tomba o estan sentats,
que sigui més càlid, i ja està.
Les ganes de disfrutar del moment i de gaudir-nos tots.
Ho apuntau una miqueta,
però ens pots explicar com està organitzat, aquest taller?
El taller, principalment, amb la rebuda,
que sempre m'agrada que ens coneguem una mica a tots,
dir-nos els noms i dir-nos bona tarda, en aquest cas.
Seria una mica això, per veure'ns i mirar-nos.
I llavors jo comentaré una mica la importància,
aquesta que deia abans, de la necessitat,
que és una necessitat bàsica,
també, que rebin aquest aliment a través de la pell,
en aquest primer anyet.
I partim de la base, que seria el massatge infantil.
Arriba un moment en què el nador ja necessita una altra cosa,
ja no li ve de gust estar tombat i que fem un massatge general,
sinó que es va modificant cap a això,
cap a jocs, petites cançonetes que anem fent amb els dits.
I serà això, una mica comentar, compartir,
sense parlar massa estoneta, per posar-los en situació,
i sobretot parlar dels beneficis que té compartir aquests moments.
I llavors ja seguirem en pràctica,
a gaudir del moment, a través de cançons...
Jo oferiré com un ampli ventall perquè tinguin...
tinguin aquesta pràctica, no per endur-se a casa.
Començarem amb cançonetes, amb petits jocs, llocs de falda,
que són tan tradicionals, també, i tan divertits,
i acabarem amb un petit conte.
Però ja et dic, vaig de veure també el grup,
quina edat vindran, que poden ser bebès molt petits,
o més cap a 9 o 10 mesos, no pot haver-hi una barreja,
i en aquest cas seria aquesta el ventall que oferiré
perquè se't puguin endur a casa unes eines
i una mostra del que poden compartir.
El tacte és el sentit que més desenvolupen
en els primers mesos de vida, oi?
Com podem acompanyar el nostre infant en aquest descobrir?
Del tacte, perdona, has dit?
Sí, és un dels sentits que més desenvolupen
en els primers mesos de vida.
Llavors, et preguntava com podem acompanyar nosaltres,
com a adults, els infants, en aquest descobrir,
en aquest intentar experimentar a través del tacte.
Doncs, principalment, jo sempre comparteixo
que a través de l'observació, no?,
principalment sense permetre espai al nadó,
que puguin descobrir des de la seva pròpia interès
i moment maduratiu,
que no els hi posem de seguida cosetes a les mans,
sinó que deixem que aquest infant pugui obrir la mà,
mirar-se la mà, descobrir-la,
i llavors són ells, no?,
els que tenen la intenció d'anar a tocar, d'anar a agafar cosetes, no?
I després, a poc a poc,
l'adult oferiria al seu entorn, al seu voltant,
materials de qualitat perquè puguin jugar, no?,
i descobrir a través del tacte.
Però crec que de vegades anem molt de pressa
i volem conficar-los, no?
Hi ha el sonall o aquell picarol,
i jo diria sobretot observació, presència i calma, no?,
i disfrutar d'aquest procés que és com ells rebran el món,
és la sensació que rebran, no?,
i apreça en aquest món,
puc anar a poc a poc i anar rebent els estímuls,
i llavors, per això, de molt petitons,
comencem sempre amb el bàsic i el més necessari,
que és el contacte amb la mare i amb el pare,
i aquests petits llocs que compartirem
i no necessiten massa més aquests primers mesos de vida,
fins als tres, quatre mesos,
és tot el que van descobrint a través del cos de la mare,
que estan moltes hores a sobre nostra amb aquesta necessitat,
i a poc a poc s'aniran obrint el món, no?
Si tenim elevats objectes i a mesura que es van movent amb llibertat,
doncs són ells els que de dins cap a fora s'aniran desplegant,
no, no hi ha cap recepta que diguem...
Necessitem estimular i estimular,
que això és, crec, el que és sobre, una mica, avui dia.
Seria més estar des d'aquí, a propet,
i observar el nostre bebè,
que és únic i cadascú té el seu ritme, no?
No sé si he contestat ben bé el que em preguntaves.
I tant, i tant, em es creix, em es creix.
I ara et volia preguntar també, Anna, a nivell més general,
quins consells els hi donaries als pares i mares
que s'enfronten a la criança d'un fill o filla?
Uau, això és superampli, eh?
A més, jo sempre, el primer que dic és que no dono consells, no?
Que no existeixen receptes.
L'únic que podria dir cap aquí, no?, cap a la criança...
Jo pel que més treballo és que cada família pugui gaudir, no?
Avui dia estar connectat a la seva pròpia criança
i poder gaudir-ne del procés, no?,
perquè si els pares i mares estan feliços,
les criatures també, no?
Avui dia existeixen moltes banderes o equipos, no?,
voler ser d'alguna manera, no?
I jo el que intento és que cada família que acompanyo
pugui connectar amb la seva essència, no?
I a partir d'aquí, cap a on volen anar, no?
I crec que és la manera com més harmònica de criar,
estar connectat a allò que un vol,
perquè avui dia, no?, entre les xarxes,
molts llibres, està molt bé, no?,
la informació que rebem és una eina més, no?
Jo crec que la més important la tenim a dins,
que és el nostre cor i la nostra motxilla, no?,
que portem també de vida.
Així que per molt que diguem des de fora,
un pare o una mare, això és el millor,
no crec que hi hagi res millor,
sinó que el millor és que estiguin ells feliços i connectats, no?
I a partir d'aquí sí que existeixen transformacions a fer, no?
Amb la mirada, amb els límits, no?,
que ens anem trobant després, amb un munt de cosetes,
però que això es pot anar transformant si estem bé,
si estem tranquils amb el que estem fets i connectats,
perquè si no estem bé anirem rebent informació,
però no estarem en aquesta harmonia, no?,
per poder acompanyar.
Així que per mi la gran recepta és aquesta, no?,
el gran consell és poder connectar, parar i veure què necessitem,
i si necessitem ajuda, no?,
perquè jo m'hi dedico també, no?,
a acompanyar aquesta criança i maternitat,
i seria això, no?, de vegades,
estar bé no també poder comptar amb algú
que no ens doni ni ens ompli de consells,
sinó que ens doni una mica de llumeta, no?, en aquest camí,
i seria una mica això, no?,
el poder el tenim tots a dins, no?,
no hem d'empoderar ningú, sinó que hem de trobar aquest poder
i poder disfrutar al màxim d'aquest camí de vida
tan transformador i intens, no?
Sí, que per mi seria una mica això, és molt ampli,
però seria com el més important per mi.
I tant, i tant, una reflexió molt interessant i molt vàlida.
Finalment, Anna,
imaginem que vols convidar totes les famílies
que ens estiguin escoltant a participar a Conta sobre la pell.
I tant, és un gran moment,
i crec que una granena, una gran proposta,
molt agraïda que des d'un ajuntament
es pugui oferir aquestes propostes
tan nodridores per a la família
i que haurien d'estar plens tots els pobles de propostes així
per encomanar aquesta presència en família
i aquest compartir i endur-nos a caseta
aquests moments que amb el dia a dia
ens perdem amb moltes coses a fer.
Així que és una gran oportunitat, aquesta tarda,
aquí a la Bureta de Sant Jordi,
poder compartir aquestes contes i cançons sobre la pell.
Així que, si ens estan escoltant, les animo moltíssim.
A més, sempre és una oportunitat el compartir amb altres famílies,
no només el taller, sinó mirar-nos en la criança,
que estem molt soles i sols en aquesta criança d'avui dia.
Així que tot el que sigui, reunir-nos ja és beneficiós,
així que amb més motius, no?
I tant que sí.
Recordem que el taller contes sobre la pell impartit per a Ana Paredes
serà el proper dimecres 20 d'abril a dos quarts de sis
a la Casa de Cultura de Brera.
És necessària inscripció prèvia que podeu fer al web abrera.cat.
Nosaltres avui agraïm la presència i també la feina inestimable
d'Ana Paredes per la nostra infància. Moltíssimes gràcies, Anna.
Gràcies a vosaltres també.
I recordem que aquesta entrevista ja la podeu sentir
i descarregar a la nostra pàgina web radioabrera.cat
Serveis informatius de ràdioabrera.