Abrera Informació, Especial Informatiu, amb Anabel Gómez.
Bona tarda. Avui, 25 de novembre, és el Dia Internacional per l'Eradicació de les Violències Vers les Dones.
A les 6 de la tarda es presentarà el canal de Youtube de l'Ajuntament d'Abrera el vídeo d'enguany de la campanya Abrera Diu Prou,
amb el recull d'activitats i la lectura del manifest, un manifest que podeu sentir a continuació a Ràdio Abrera,
de la veu dels alumnes de l'Institut Voltrera del municipi.
Enguany fa 60 anys que van ser assassinades les germanes Mirabal, 3 activistes polítiques i membres actives de la resistència.
En una hala es va establir aquesta data com a Dia Internacional per a la diminuació de la violència envers les dones.
Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per erradicar les violències masclistes.
També saps que ja fa uns anys que diverses iniciatives populars anuncien que el temps s'ha esgotat per als agressors masclistes.
El hashtag no està sola, el hashtag mitú i el hashtag jo si te creo.
El repte és enorme, es tracta de canviar la societat i destruir el poder patriarcal.
És evident que, encara ara, els temps segueixen canviant i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort.
No hi ha dubte que la defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida.
Per això, ens cal no perdre l'horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem caminat.
Cal enfortir l'estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista.
Les que es produeixen en l'àmbit de la parella i exparella o en l'àmbit familiar, i que durant molts anys s'han considerat un problema privat,
però també que hi ha les que es produeixen en l'àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades.
Com ara l'assetjament sexual o per raó de sexe, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones en finalitat d'explotació sexual o altres.
Sovint se'ns pregunta què puc fer jo per canviar tot allò que no m'agrada,
i afortunadament les persones que s'ho pregunten han pres partit per erradicar les violències masclistes.
Segurament mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa i conscient respecte a la violència masclista.
I és que els darrers mesos han estat absolutament durs per les dones i criatures que viuen en situacions de violència,
com segurament ho seran els mesos que vindran mentre duri la pandèmia.
Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per seguir avançant adaptant-se a les circumstàncies.
El confinament ens ha demostrat que qui volia accedir al control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai.
De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l'habitual
per a continuar mantenint els seus destituts i privilegis.
L'aïllament i l'increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en què s'ha reduït la xarxa social
i l'activitat habitual de les dones per a les restriccions de moviment, la reducció de la interacció social o l'augment del teletreball.
S'han produït situacions d'assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d'ingressos
i, per tant, dificultats econòmiques per a seguir endavant.
S'han produït agressions sexuals en entorns dos informals en els quals no hi ha persones professionals formades en matèria de violència sexual.
També en el món virtual, l'increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida.
Les ciberviolències, com el control o l'assetjament a través d'aplicacions i xarxes socials o el sex-braiding,
han pres rellevància a la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves víctimes,
dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles.
Però quan la violència s'adapta a les noves situacions, també fan les formes de resistir a les seves víctimes.
Molts cops tendim a pensar, equivocalament, que les víctimes són esses passius i resignats a la seva situació
i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen en vida.
La pandèmia ens ha canviat la vida i, durant un temps, també ens ha tret la vida pública
i moltes d'aquelles coses que ens mantenien a les persones felices i segures.
Hem comprovat que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau, sinó de por i violència.
Potser aquest és l'any en el qual hem après més que mai que allò que ens havien ensenyat no era cert
i, contràriament al que creiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer,
les places, els llocs on fem vida, mentre que allà, la proximitat, allò que ens havien ensenyat com a refugi,
pot ser l'espai més perillós per a nosaltres.
Les cases podrien haver actuat com a búnquer on l'objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima,
tenir poder sobre ella, si no hagués estat per les múltiples campanyes socials i institucionals
que s'han posat en marxa per posar a fer les violències.
Quan hem tornat a ocupar els carrers i els nostres llocs, els masclistes han vist que perdien aquest poder.
És per això que els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s'ha produït el desconfinament.
El nombre de trucades i atencions s'han vist incrementats en xifres tristament històriques.
Des del conjunt d'administracions manifestem el nostre fer compromís en seguir treballant per desplegar
polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l'atenció,
la recuperació i la reparació de les supervivents.
Per això, no ens sabem estar de fer un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de
són coses de parella i han despenjat el telèfon i a totes les associacions, entitats i grups feministes
del país que han posat sobre la taula l'emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils.
Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions
per a garantir la vida digna de les dones i les nenes.
Vivint amb normalitat, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim
activitats diverses es deuen amb vigilància informals del benestar.
Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem.
Quan tot això s'ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fos un pas endavant
per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.
Ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment
idoni per explicar-ho a terceres persones, també a les que no podien ni el seu veïnat
alertat sobre la situació que patia, a les que han pogut escapar.
Ens dirigim sobretot a les que, en una època tan incerta com la present,
encara romanen a les cases on hi ha el seu victimari.
Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d'aquestes violències
i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen.
És hora que us en feu responsables i intervingueu.
Per últim, els agressors, un recordatori, no hi haurà espai per a la impunitat.
Les violències masclistes només es poden eliminar des de l'arrel.
Sigues tu també còmplice a la construcció d'aquest món millor.
En aquest manifest s'adreixen les següents associacions, entitats i partits polítics.
La xarxa Abrera, l'associació de veïnes i veïns de la Florida,
l'associació de veïns de Can Borral, l'AMPA Josefina i Banyes,
l'AMPA l'Institut Vultrera, el PSC d'Abrera,
Esquerra Republicana de Catalunya d'Abrera,
Ciudadanos d'Abrera, Alternativa d'Abrera i Abrera en Comú.
Abrera, diu prou.
Tobareu tota la informació sobre les iniciatives entorn al 25 de novembre,
Dia Internacional per la Erradicació de les Violències Vers les Dones
al web municipal abrera.cat i a radyobrera.cat,
on també podreu tornar a sentir aquest manifest.