Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benabel Gómez.
Un any més des de l'Ajuntament d'Abrera es vol sensibilitzar la població sobre les qüestions relacionades amb la diversitat funcional,
promovent la presa de consciència sobre els guants que s'enderiven de la integració social de les persones amb capacitats diverses
amb la commemoració del Dia de les Persones amb Diversitat Funcional, el dissabte 3 de desembre a la sala municipal.
A partir de les 12 es farà la lectura d'un manifest i també podrem gaudir de l'espectacle musical del grup Clams,
que presentarà l'obra Melodies del sonriure inconscient, precisament per parlar d'aquest espectacle inclusiu.
Avui ens acompanya l'entrevista del dia l'Arthur Fernández, cantant de Clams i director de l'Associació Música per la Inclusió. Bon dia.
Hola, bon dia.
Doncs en primer lloc, per saber una mica més de vosaltres, qui sou Clams i què feu?
Doncs mira, Clams, som una banda de pop-rock catalana i estem actualment presentant el nostre quart treball
editat per la productiva Rècords i hem registrat els estudis al Convent de Berga, per l'Ill de Fons, Alonso, productor.
Estem actualment, diríem, de gira, que la vam iniciar el juny i molt contents de venir a Brera.
La particularitat del projecte és que comptem dins la banda amb curistes, amb persones en situació de discapacitat intel·lectual.
És un punt diferencial, però sí que nosaltres sempre parlem de la importància de l'espectacle, de la obra.
Simplement comptem amb aquesta característica que evidentment hem d'anomenar ja que el nostre punt de partida és el naixement del projecte
parteix d'un projecte social i d'aquí ve l'Associació Música per la Inclusió, de la qual formem part.
I què es trobarà amb els assistents que vagin a veure merodies del sonriure inconscient aquest proper dissabte, dia 3, a la Sala Municipal de Brera?
De què parleu els vostres concerts?
Doncs mira, presentarem evidentment les cançons d'aquest quart disc, però ja sortosament tenim un repertori,
doncs justament ara fa 10 anys intentarem presentar les cançons dels diferents treballs des del primer disc que es deia Mamatis Nom Clams,
el segon treball és Aigua i Pedra, el tercer és Cyclorama i aquest quart merodies del sonriure inconscient.
La idea és gaudir d'un espectacle, d'un concert musical d'una banda de pop rock.
I per què aquest nom per a aquest quart disc, Merodies del Sonriure Inconscient?
Doncs parlàvem de la sensació que tenim, és un disc que parla molt de les emocions, és un disc que es va fer, va néixer en el procés del confinament,
aleshores en aquell moment parlàvem molt des de... seguíem connectats tots, la banda, telemàticament,
i molt des del que era un treball molt introspectiu.
Parlàvem també d'aquest moment que ens va fer servir per aturar-nos des d'un punt de vista més cap a dins,
i d'un treball on cadascú abocava i produïa les seves aportacions.
Parlàvem també d'aquestes melodies que al no fer-les conjuntament surten des d'un punt de vista més inconscient,
molt més des del dins, des de l'emoció, no tan passades des d'un punt de vista racional.
I aquest disc també, el punt de partida, sobretot per la part de composició que en gran part l'ha fet el Jordi, el guitarra,
a nivell tant de musical com de lletres, ell realment sempre ho podria explicar més, més tot aquest procés.
Des de tota la banda ha anat fent les seves aportacions, des dels coristes, des de les veus, els músics,
però ha estat un disc cuinat, diríem, sembla un tòpic, però molt afoclent.
I actueu com deien en el marc del Dia de les persones amb diversitat funcional,
i sou un dels primers grups musicals inclusius i que treballen en pró per canviar la mirada envers les persones amb diversitat funcional.
Com podem contribuir des de la societat per canviar aquesta mirada i aconseguir que sortint d'aquesta situació d'exclusió?
Doncs nosaltres parlem de fomentar els espais de convivència.
Sí que és cert que el nostre punt de partida, i ja com a associació de la que formem part,
el terme partim de música per la inclusió, és a dir, ja ens estem etiquetant, que és el gran debat que tenim,
ens agradaria parlar de música per la convivència,
però sí que és cert que el punt de partida és la inclusió, veníem d'aquí.
Ara estem en un moment que creiem que el terme inclusió realment la podem aconseguir generant espais de convivència,
com és un concert, com són les arts escèniques que fan que creïn aquests espais d'interrelació,
de poder gaudir, tots plegats i de convivència.
Per tant, la paraula inclusió esperem que algun dia desaparegui i seguir creant espais com el que tindrem el dia 3 de convivència.
Això no va comentar, perquè imaginem que valoreu positivament poder trobar espais,
com aquest que impulsa en aquest cas l'Ajuntament d'Abrera, per afavorir aquesta convivència.
Totalment. Nosaltres sempre estem oberts a qualsevol tipus d'actuació,
sí que és cert que el nostre punt de partida eren actuacions com les que ens ofereixen a l'Ajuntament.
Sempre ens acostumen a tocar per aquestes dates, les dates de les persones amb discapacitat, de la sinromeda, de l'autisme, etc.
Aquestes commemoracions ens agradaria que no existissin aquests dies,
que ens poguessin tocar per la festa major d'Abrera, per les festes mentents, per altres contextos.
Sortosament, ara estem en un punt que ja estem participant a festivals totalment inclusius.
Hem estat participant al Festival Inspirant de Ripoll, al Festival Tempo de Girona,
amb altres bandes del sector i del circuit musical com una banda més.
És cert que la nostra proposta pot ser molt encertada per obrir un festival amb una franja de tarda, de migdia,
per anar calentant motor per la nostra proposta,
però estem molt contents i molt contentes d'haver solit aquesta tita 10 anys després,
d'anar lluitant per poder entrar en els circuits ordinaris dels festivals musicals.
Això anava a comentar perquè compliu 10 anys el 2023.
Com ha estat aquesta evolució en aquesta dècada?
Teniu preparat alguna cosa especial per celebrar aquests 10 anys d'història?
La idea és, sí, durant el 2023, intentar fer i trobar l'edat, el moment per fer aquesta celebració,
que ben bé s'ho val, són 10 anys de molta feina, de picar pedra,
de poder veure que podem comptar i tenim el suport de molta gent
i que gràcies a això, el suport també des d'un punt de vista evidentment de les famílies
que en algun moment es van constituir com a associació i van seguir apostant,
les famílies dels curistes i després els diferents músics que han anat passant,
que segueixen en el projecte i que van enriquint aquestes cançons.
El nostre punt de partida sí que va ser més una banda on veies realment músics d'una banda i curistes d'una altra.
Era una realitat amb què ens trobàvem i ara el que ja crec que estem aconseguint
és veure un espectacle on veus una banda de pop, no veus uns músics i uns curistes per una banda,
sinó que el que mana és la obra i són les cançons.
Doncs tenim moltes ganes de gaudir amb Clams.
Quin missatge envies a totes les persones que ens estiguin escoltant ara mateix
perquè s'animin i el dissabte, el dia 3 de les 12,
s'apropin a la sala municipal per gaudir de melodies del somriure inconscient?
Doncs penso que estaria molt bé que poguéssiu escoltar
a clams.cat o a Spotify o a les diferents xarxes socials, Clams Música,
que escoltessiu les cançons.
Evidentment ara el que m'agrada és que hem parlat d'aquest projecte
i ja vulguis o no ja tens una sensibilitat a prop del projecte.
Però ens agradaria que abans de l'entrevista imagina't que haguessin posat les cançons,
que després pots arribar a veure la característica.
Per tant, us convido a que escolteu a les xarxes socials,
a Spotify, que és on estan els nostres discos,
i que gaudiu d'aquestes cançons, que ja les porteu escoltades
i així les podreu veure en directe.
Doncs no les hem pogut sentir abans, però ara acabarem l'entrevista.
Sentim els clams, Artur Fernández, cantant i director de l'Associació Música per la Inclusió.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui.
Doncs moltes gràcies per donar-nos aquesta oportunitat
i ens veiem el dissabte 3 a Brera. Molt contents.
I també recordem que les inscripcions per veure melodies del somriure inconscient
amb clams al dissabte 3 de desembre a la sala municipal de Brera,
dins la conmemoració del Dia de les persones en diversitat funcional.
Les podeu fer a través de la pàgina web abrera.cat.
Buscant un cel
El sol tan lliuerna
És un festival
Jo encara vestit de dol
Tan més
Encaro la cita al sol
Estic respirant
I tu
Em mires com si fos el vent
Que t'acarona cara i pell
Res et preocupa en un instant
I jo
La mà que em trobo
Em preocupa en un instant
I jo
Demano pau, demano foc
Sento petits batecs al cor
Que quan muraies escalfa el sol
Respirant
Respirant
Respirant
Segueixo respirant
Espiral
Espiral
Respirant
Segueixo respirant
I tu
Em mires com si fos el vent
Que t'acarona cara i pell
I jo demano pau, demano foc
Respirant
Segueixo respirant
I tu em mires com si fos el vent
Que t'acarona cara i pell
I jo demano pau, demano foc
Respirant
Segueixo respirant
Respirant
Respirant
Respirant