Abrera informació, l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Hamsal Moktari.
En el marc de les xerrades organitzades dins del cicle de promoció de la salut,
ahir dimecres 24 d'abril es va portar a terme una xerrada a la Casa de Cultura
sobre la tristó i l'ansietat, a càrrec del psiquiatre i homeopat, el doctor Tomàs Castelló,
que avui ens acompanya a l'entrevista del dia. Bona tarda.
Hola, bona tarda. Què tal?
En primer lloc, què va tractar durant la seva xerrada d'ahir a Abrera?
Bé, en principi donarà a conèixer-ho una mica quan un símptoma d'ansietat
començarà a donar problemes, pot interferir en el dia a dia
i també quan apareix un està d'anim baix, que moltes vegades forma part de...
és inherent al dia a dia, no?, a qüestions quotidianes que ens poden passar, no?,
a interveniments traumàtics o desagravables, no?, amb la qual distinguiríem també el que és la depressió,
que ja parlaríem d'una cosa més patològica, més de trastorn, d'allò que forma part del dia a dia,
llavors que és totalment humà i que ens pot passar a tots, no?, que és la tristó, no?
Seria també una mica diferenciar, no?, aquests dos elements, no?, la tristó i la depressió.
Com explicaria breument què és l'ansietat?
Bé, l'ansietat, en principi, forma part també de la vida, és una reacció fisiològica,
una reacció normal de l'estre humà i també dels animals, no?, que ens prepara, prepara el cos,
prepara el sistema nerviós autònom, no?, si hi ha un perill, reaccionar davant d'aquest perill
d'una forma correcta, no?, o bé fent front d'aquest perill, o sigui, llunyant contra aquest perill,
o bé fugint d'ell, no?, llavors prepara l'organisme per acceptar, bueno,
una freqüència cardíaca elevada per si hi ha de córrer, una major funció muscular per si hi ha de defendre's,
en fi, no?, tot augmenta també les pupilles, el diàmetre dels pupilles per si hi ha de,
doncs, bueno, ni hi ha poca llum ni hi ha de veure millor, o sigui, prepara el ser humà
per a defendre's una situació de perill. El tema es converteix en problema quan aquesta
activació, no?, aquesta activació del cos, aquesta ansietat, apareix en situacions quotidianes
del dia a dia que no l'haurien de provocar, no?, doncs, per exemple, doncs, molta gent que,
bueno, que es preocupa per coses que ha de fer l'endemà, no?, vull dir, són coses que encara
no estan succeint, que succeirà en el futur, no?, i uno hi està preocupant-se, no?, o, per exemple,
la gent que té, que, bueno, que té por a pujar en ascensors, per exemple, no?, pujar en
els ascensors, no?, pujar en... l'ascensor és una... una... algo que fem de manera molt
quotidiana, no?, la major part de les persones, no?, però, bueno, hi ha persones que tenen por a pujar
o por a determinats insectes molt comuns i que viuen a nosaltres quotidiàns,
com podien ser les mosques o mosquits o cucaràtes,
que depèn quin element sigui el causant de la por,
això pot interferir bastant en les nostres vides.
Per exemple, si és la por a pujar a l'ascensor, s'activia bastant,
sobretot si és una persona gran amb problemes de mobilitat.
O si és, per exemple, la gent que té por a païs oberts, carregats de molta gent,
com per exemple supermercats o llocs públics o mitjans de transport,
en tren, en autobús, en metro, també pot interferir molt amb el seu diari.
Un cop s'ha diagnosticat l'ansietat, quin és el tractament que es porta a terme?
Bé, per que no sigui l'ansietat, valoraríem quins serien els símptomes,
la por, mal neguit, això moltes vegades acompanyat d'una sèrie de símptomes físics,
com augment de la freqüència cardíaca, augment de la tensió muscular, etc.
Veuríem quins són els símptomes i davant de quines situacions apareixen aquests símptomes.
Bé, diagnosticaríem l'ansietat i el tractament passaria primer per un tractament.
L'ideal seria intentar primer un tractament psicològic o psicoterapèutic
i quan aquest tractament no aconsegueix portar una millora en els símptomes,
o bé els símptomes són molt intensos,
llavors la persona ja seria segurament tributària d'un tractament amb farmacs,
un tractament farmacològic o psiquiàtric.
Entenem com a psiquiàtric farmacològic.
Molt bé, pel que fa a la tristor, quines són les conseqüències que la solen ocasionar?
Les causes que la poden ocasionar?
Bé, l'advistor, com deia abans, forma part de les nostres vides,
igual que els deminaments desagradables o fins i tot d'amor,
i llavors totes aquelles situacions que poden suposar una pèrdua en les nostres vides,
pèrdua us dic en sentit ampli, no?
Vull dir, una pèrdua no només de persones, no?
La mort de tots estimats, sinó també la pèrdua d'estatus,
la pèrdua econòmica, la pèrdua de feina,
la pèrdua de treball, la pèrdua d'amics,
la pèrdua de salut, la malaltia...
Tot això pot compostar-se el fet, no?
També les experiències que un hagi viscut al llarg de la seva vida, no?
També poden comportar que aquesta persona estigui més sensible
i crearan d'ella un traspons de tristesa.
I després també tot això estaria molt matitzat també pel caràcter de la persona, no?
Hi ha persones que segons el teu caràcter són més o menys optimistes
i això fa que les coses o els petits problemes de la vida
o els grans problemes de la vida es vegin d'una manera diferent
i això fa que l'afrontament a aquest problema sigui diferent
i per tant aquestes persones puguin no patir tanta tristesa
o puguin modular d'una millor manera aquesta tristesa.
Durant la seva experiència professional
ha notat un augment de l'ansietat i la tristor?
Jo diria que sí, segurament en els últims anys.
Jo diria que hi ha hagut uns anys de crisi econòmica.
Jo penso que això m'ha condicionat bastant
moltes vides de moltes persones, no?
Amb el petit econòmic, que això també s'ha traduït en problemes a nivell personal,
a nivell interpersonal, per tot l'estrès, no?
Que la precarietat econòmica pot comportar, no?
I això s'ha traduït en més necessitat d'ajuda psicològica,
per problemes de depressió, no?
Una depressió adaptativa a aquestes situacions.
També jo resaltaria que, bé, també els models culturals,
socials en els que vivim, no?
Cada cop en una societat on més es valora el benestar,
on més es valora la inèvietesa de les coses, no?
on més es valora si jo puc aconseguir alguna cosa d'una manera fàcil i còmoda, no?
Això fa que, bé, no?
Que ens acostumem, no?
A viure una mica d'esquena el dolor, d'esquena el patiment, no?
I, bé, tot això està allunyat de la realitat humana.
Perquè, com deia abans, la realitat humana no es pot preparar del patiment ni del sufiment,
com a part de les més transcrives, no?
I llavors, doncs, bé, vivim en...
Desquena el patiment, vivim en una societat que cada vegada,
afortunadament, també, no?
Lògicament, comporta moltes coses positives, no?
Una societat que, doncs, bé, que cada cop ens pot condicionar vides més còmodes, no?
I, no?
I, no?
I, no?
I, no?
Que ens costa afrontar-los pitjor.
Quina valoració em fa que des de l'Ajuntament s'organitzin aquest tipus de cicles de promoció de la salut,
amb xerrades com la seva?
Bé, jo penso que és important una mica perdonar a conèixer també, doncs, bé, no?
Aquesta realitat de la salut mental, no?
Que de vegades hi ha una mala informació, no?
Una informació cerrada o inadequada de les mateixes.
i això crea, doncs, moltes vegades, factes expectatives,
crea, doncs, també una sèrie de mites que no condueixin a altra cosa que l'estigma, no?
També, en moltes ocasions, no?
Jo penso que això també va molt bé, no?
I també en saber ubicar les coses, no?
Com deia, no és la mateixa una tristesa que una decepció, no?
La tristesa quan perdem una persona estimada o quan existeix un examen
o quan ha deixat la parella, forma part de la vida humana, no?
I poder, doncs, lo correcte o lo més inmediat en aquest moment no seria demanar ajuda,
sinó seria, doncs, bueno, intentar, doncs, pasarla.
Segurament la pautència ja passarà, no?
A, i avui en dia moltes vegades, doncs, bueno, no?
A aquestes coses que s'acaben amb el psicòleg o amb el psiquiatre.
Que no dic, que en algunes ocasions haig de fer, no?
Però, doncs, una miqueta la idea seria aquesta, no?
Que, bueno, una cosa seria la depressió com a, doncs, bueno,
com a sentiment bàsic, no?, de la nostra sentència humana
i una altra cosa seria ja la depressió com a factor que en aquest cas sí que requereix de tractament o d'ajuda psicològica.
I ja per finalitzar l'entrevista, que sol aconsella una persona que es troba en una situació de tristori o d'ansietat?
O bé, que aconsellaria als nostres oients que puguin estar passant per una situació similar?
Bueno, com deia abans, si és una situació de tristor com, en principi, la tristor amb el temps, doncs, bueno, ja es passarà, no?
Vull dir, de vegades és millor el consell que ens pugui donar, doncs, un amic,
el consell que ens pugui donar un familiar o una persona coneguda o el recolzament, no?,
de les persones que estan al nostre voltant, no?, tot això és el que pagaria aquesta tristesa, no?,
i no immediatament anar a buscar un tractament psicològic o psicològic.
Que reitero, dic, que en algunes ocasions puntuals s'hauria de fer o que algunes persones,
doncs, bueno, que facin una pèrdua i, per tant, un escàs de tristor, doncs, necessiten ajuda, no?,
però que en general no hauria de ser així, no?, i això és el que jo també vull transmetre, no?,
aquesta diferència, no?, entre la tristor i la depressió.
En els casos que ja estiguin davant d'una depressió, sí que, doncs, bueno,
també desmitificar, tant dic una cosa com l'altra, no?,
també desmitificar una mica tot el que de mala premsa, entre cometes,
poden tenir de vegades exactament, sí, com ho acordeixo, no?,
i que, igual que dic una cosa amb la tristor, dic una altra cosa amb la depressió,
és a dir, quan de vegades la persona té un estat depressiu,
doncs, bueno, necessita, de vegades, no només un ajut psicològic,
sinó també una ajuda a nivell de psicofàrmacs, no?,
i la idea també seria desmitificar aquest tractament, no?,
però de vegades això és necessari i, doncs, bueno,
són tractaments molt segurs, molt segurs, amb molts pocs efectes secundaris i molt eficaços.
Doncs, fins aquí l'entrevista del dia d'avui.
Com hem comentat amb el doctor Tomàs Castelló,
qui ahir dimecres 24 d'abril va oferir una xerrada
organitzada en el cicle de promoció de la salut sobre la tristor i l'ansietat,
i aquí agraïm la seva atenció. Moltes gràcies.
Molt bé, moltes gràcies.
I recordeu que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir i descarregar a la nostra programació a la carta,
a radioobrera.cat i a la nostra aplicació gratuïta per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.