A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de ràdio Abrera sobre patrimoni i història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui a l'entrevista del dia els oferim una nova edició de l'espai de col·laboració
amb el Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l'Ajuntament d'Abrera.
A Abrera sí que hi ha res, que matem, com sempre, el segon dimecres de cada mes
per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera.
I per això ens acompanya una vegada més el tècnic de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica,
el Gerard Videgany. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, avui ens centrarem en les masies que tenim al terme municipal d'Abrera.
Quines són les primeres dades que hem de conèixer d'aquests elements patrimonials?
Doncs sí, avui tractarem el tema de les masies, que, com explicarem després,
són l'origen d'aquesta abrera antiga.
L'element patrimonial són les masies catalogades del terme d'Abrera,
ubicades en el nostre municipi.
De titularitat, algunes privades i algunes públiques,
depenent de quina masia es tracti.
I la cronologia, normalment, són d'origen medieval
i són reformades en època moderna.
El seu estat de conservació, doncs, bé, cada masia és un món,
hi ha de tot, hi ha masies en bon estat
i d'altres que estan molt deteriorades pel pas del temps
i algunes en estat d'abandonament.
Bona part d'elles, per això, figuren a l'inventari de patrimoni arquitectònic.
Com podem descriure aquest element de masies?
La majoria d'aquestes masies es caracteritzen per tenir tres pisos.
Des de fora veiem que hi ha, doncs, les tres pisos conformats per la planta baixa
o el que seria a nivell de terra.
Teníem un pis i llavors hi ha la zona de les golfes, que és a dalt de tot.
Aquesta estructura és molt clàssica.
De fet, és una estructura, doncs, de tres cossos,
basats en aquestes tres crugies.
Hi ha algunes estructures, doncs, que se n'hi diuen de planta basilical,
perquè formen aquesta planta antiga del que eren les basíliques romanes.
L'estructura, doncs, està composta per aquests dos murs interiors de la nau, diguem, central
i els dos murs exteriors amb aquests tancaments paral·lels.
L'amplada de la cruixia central, del que seria el pal de paller d'aquestes masies,
normalment està ocupat a la primera planta per aquesta sala, aquesta gran sala que hi ha,
que és més gran que les dues laterals, i des d'aquí és on es distribueixen les diferents estances
que hi havia o que hi ha en aquestes grans masies i masos.
D'algunes d'aquestes masies se n'ha conservat documentació antiga
i ens remunta, com bé dèiem abans, a l'època medieval.
D'altres, com Sant Hilari, doncs, s'han localitzat també jaciments arqueològics d'època romana,
al costat, que és el cas del jaciment de la vila romana, anomenada vila romana de Sant Hilari,
que testimonien, doncs, aquesta antiga existència i la vinculació amb xarxa, amb tot el territori,
és a dir, que ens vinculen a l'explotació agrària a nivell de territori, no només municipal.
Podem destacar, doncs, les següents masies, hi ha unes quantes masies, doncs, que serien destacables,
una d'elles és la masia de Can Garrigosa, la de Can Gener, la de Can Morral del Riu,
el Mas de Sant Hilari, precisament, la masia de Can Pous, la de Can Morral del Molí,
la de Can Brósvell i la masia de Can Torra serien les més destacables, segurament.
Centrem-nos, ara, en la part històrica.
Bé, la part històrica, doncs, com dèiem, les masies de Brera són l'element patrimonial
que defineixen aquest caràcter agrari del municipi.
Pensem que són conjunts arquitectònics de gran rellevança per la seva diversitat
i també per la seva quantitat, n'hi ha moltes a Brera i n'hi havia més, també.
Pensem, doncs, que el model urbà de la Brera actual,
que està, doncs, composat en barris diversos i fora del nucli, també,
i aquest centre, que està edificat, sobretot durant el darrer quart del segle XX,
no té res a veure amb com era abans el poble.
Pensem que, com ja explicarem en un altre episodi, doncs,
teníem el nucli antic, conformat, doncs, pel carrer Major i tots els carrers que hi ha a sota,
i també tenim, doncs, el carrer del Rabato, més allunyat del segle XIX,
i al mig hi teníem la parròquia de Sant Pere i tota una sèrie de masies que estaven en aquesta zona
i també a l'entorn del que seria, doncs, del territori.
Podem assegurar, doncs, que aquestes masies disseminades per tot l'antic terme,
l'antic terme de Voltrera, no?, des de l'edat mitjana,
van ser l'origen d'aquest antic poble d'Hebrea o d'Hebrera.
A partir del segle XV ja comencen a repoblar-se, doncs, les zones agrícoles que havien estat abandonades,
tant pels cataclismes naturals, pensem que hi va haver èpoques de sequeres i la pesta negra,
que va afectar moltíssim arreu del territori català,
i també pels mals usos feudals, pensem en la subjecció a la gleba
i tots els problemes que hi havia en aquest sentit.
La institució catalana tradicional de l'hereu i dels fredisterns,
doncs, també va afavorir la proliferació d'aquests masos de pagès
i la rehabilitació d'aquells antics masos que havien quedat abandonats,
com deien, doncs, posteriorment.
Gran part d'aquests masos que estan inventariats són medievals,
però la majoria d'aquestes masies catalanes,
que moltes compleixen el patró de masia catalana típica,
doncs, van experimentar ampliacions, reformes,
i millores i adaptacions als nous usos també durant els segles XVII i XVIII,
coincidint amb aquesta gran època d'esplendor agrícola que vam tenir
i aquí també es compleix, al municipi d'Abrera.
En el cas d'aquest mas que comentàvem abans, de Sant Hilari,
i a l'espera que s'hi facin més intervencions arqueològiques,
doncs, gairebé podem assegurar que en aquell entorn,
que és l'esplanada de Sant Hilari,
actualment entre la via dels ferrocarrils catalans i el riu,
doncs, és un espai d'ocupació humana, ben bé des d'època romana,
segur, i segurament també des d'època ibèrica,
fins a l'actualitat, amb una ocupació continuada.
Doncs, podem assegurar que aquesta activitat agrària i ramadera,
que ben bé fins a l'actualitat, en el cas del mas de Sant Hilari,
es veu claríssim perquè encara hi ha un ramat que està allà,
doncs, veiem que té aquesta ocupació.
Per tant, podem assegurar que la pagesia d'Abrera
ve de molt més antic de l'època medieval.
Podríem explicar alguna curiositat al voltant de les masies d'Abrera?
Sí, a veure, amb el fet de les masies d'Abrera,
doncs, ens vincula, com dèiem, a tot el tema de l'agricultura, no?
A Brera, l'Abrera que coneixem ara és una Brera industrial,
una Brera que està creixent encara,
en mesura, doncs, que es van creant empreses.
Pensem que hi ha la carretera, doncs, de la B40,
que això també afectarà no només Abrera,
sinó tots els municipis que hi ha aquí,
perquè crearà una via de connexió directa amb el Vallès,
que ara mateix ens queda molt, molt allunyat
per aquesta carretera, doncs, tan complicada per arribar-hi.
Per tant, Abrera, doncs, canviarà molt.
Però si mirem enrere, i també pensant en un projecte
que es va fer des de la regidoria,
que es basava en la memòria oral,
doncs, ens en adonem que és un empobla de pagesos.
Hi ha precisament un poema que parla d'Abrera,
un poema que es titula, de fet, Abrera,
i ens explica aquesta vinculació d'Abrera
no només amb els masos, les masies,
sinó, en definitiva, amb el territori,
amb el que és la pagesia.
Va ser publicat el juliol del 1926,
és a dir, ja ha plogut una mica,
a una revista que s'anonava Decida Allà,
i el signava el poeta Joan Llongueres i Badia.
Joan Llongueres havia fet poemes,
també, d'altres municipis veïns,
com molt conegut és el d'Esparreguera.
Ell va néixer el 1880,
jo moria el 1953,
i ell no només era poeta,
també era músic,
educador social,
i va ser el promotor, de fet, a Catalunya,
del que s'anomena el crucisme,
que, resumint,
és un sistema innovador d'aprenentatge,
en aquell moment,
un aprenentatge musical,
que es basava en el ritme i el moviment,
i va ser ideat per l'austríac Emil Jacques del Cross,
per això porta aquest nom,
en homenatge al seu ideòleg.
Així mateix, Joan Llongueres també escrivia columnes
a la revista musical catalana,
La Veu de Catalunya,
feia crítiques d'actuacions dels ballets d'Aguilef,
al Grand Teatre de Liceu,
és a dir, una persona,
un literat molt important de l'època,
d'aquesta prè-república
a Farbacent,
i jo ens voldria acabar aquesta secció avui
amb aquest poema,
perquè potser és la millor manera de recordar
el que va ser aquesta
brera agrària de Masies.
Escoltem, doncs, què en deia el 1926,
d'Abrera,
el poeta Joan Llongueres.
Abrera,
terra de vi que ja entens l'anomenada,
la falda verda parada arran mateix del camí,
el campaneret molt fi amb uns blaus a la teulada,
cada casa reposada i tranquil cada veí,
amb el sol del dematí que et desperta enriolada,
quin goig fas encatifada d'aquell verd esmeragdí.
És la vinya al teu jardí
i et complaus en s'abrutada
i en l'espessa pampolada
on el gra s'hi veu lluir.
Fas la feina com si res,
sempre alegre i riallera,
contemplant el penedès cada dia
amb més falera.
Abrera,
terra de vi,
Abrera,
terra feinera tan oberta i faleguera,
cap més com tu pel voltant.
Abrera,
que tens tot l'aire d'infant
i et donen les mans cantant
martorell i esparreguera.
Doncs, amb aquest poema
finalitzem avui aquest espai.
Recordem que tota la informació
sobre les masies d'Abrera
la podeu consultar a la secció de patrimoni
del web municipal
ajuntamentabrera.cat
on també podreu trobar aquest espai,
així com la resta que hem anat amatent
al llarg de l'any,
com deien,
el segon dimecres de mes,
al punt de les dues del migdia.
La propera edició,
d'Abrera sí que hi ha res,
però serà el dimecres 18 de setembre,
ja que el segon dimecres és dia 11,
dia de Catalunya festiu.
Així doncs,
el 18 de setembre,
Gerard,
de què parlarem?
Doncs bé,
després de les vacances
i de la diada,
ens dedicarem a parlar
del que va ser
el nucli antic d'Abrera,
és a dir,
des del carrer Major
fins a arribar al carrer de la Font,
passant per plaça de la Creu,
etcètera.
Tot el que havia estat
l'antiga i primigenia Abrera.
Doncs,
ens ens placem tots plegats
el dimecres 18 de setembre
i agraïm la seva col·laboració
al Gerard Videgany,
tècnic municipal
de Patrimoni Cultural
i Memòria Històrica.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins aviat.
I recordeu,
com sempre,
que aquest espai
el podeu tornar a sentir
descarregar
també a la nostra programació
a la carta,
a ràdioabrera.cat,
i a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils.
A Abrera
sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera
sobre Patrimoni
i Història d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.