Aquest divendres 23 de setembre exclou el cicle del Setembre Musical 2022 de la mà de Caín Riba,
una de les fites més arrelades a la cultura de Brira.
Serà, com deien, el divendres 23 arriba a la seva fi, a les 10 de la nit a la sala municipal,
i avui parlem amb el protagonista, el mateix Caín Riba.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, aquest divendres, com deien, presentes el teu darrer treball Llunes de Plutó,
un àlbum que et va valer el premi de la crítica al millor disc de cançó d'autor.
Com és aquest Llunes de Plutó?
Doncs Llunes de Plutó és un disc que va sortir després de superar alguns problemes
els quals vaig deixar passar tranquil·lament i és una cosa que es reflexa en el disc,
perquè és un disc molt positiu i de bon rotllo.
I quins temes vas tenir la necessitat de plasmar durant aquesta situació anòmala que ens va tocar viure?
Doncs això, sobretot de gaudir el moment, de no malmetre un moment pensant en els problemes
que et puguin venir o que has tingut, sinó que el millor és això,
que et pediem de viure el moment i no estressar-se, bàsicament,
i acceptar les coses que et venen tal com són i això, la quotidianitat del dia, donar valor a les petites coses, aquestes coses.
I com definiries la teva música i com ha anat evolucionant?
Clar, amb Pastora sí que vaig veure que vam començar així, més electrònics, allò que tothom va venir a fer després,
nosaltres ho vam fer abans i després el meu neguit sempre era una mica més d'integrar el que és l'electrònica amb l'orgànica i amb els instruments
i bueno, vas madurant i jo sempre, a la meva música hi ha aquesta característica que és una integració una mica orgànica de l'electrònica.
Amb Pastora més enfocada a una cosa més potent i amb Caim Riba una mica més fi, diguéssim, per dir-ho d'alguna manera,
però bueno, aquestes serien una mica les meves característiques, és un pop electrònic entre el rock i amb alguns pins de psicodèlia a vegades.
Caim, tu has crescut envoltat de música, ets fill de dos grans músics del nostre país, com el Pau Riba i la Mercè Pastó.
Com t'ha influït créixer en aquest ambient bohemi i artístic en el teu devenir d'artista?
Bueno, és difícil de dir, perquè a vegades coses que comportaments dels teus progenitors o els imites o els rebutges,
es tria la teva manera de fer les coses, el que sí que està clar és que m'ha influït el pare de tant en tant ens portava a les xires o als concerts.
He anat visquent una mica aquest món i, de fet, als meus inicis, quan vaig comprar una guitarra als 17 anys als Estats Units i vaig tornar,
vaig començar a fer m'acompanyar el pare en concert i d'allà vam crear Pastora, perquè eren jo i el meu germà,
que vam fer una decisió i vam muntar un grup que era audiovisual que es va dir Pastora.
Evidentment tot això influeix i també a Formentera m'ha influït molt el meu caràcter per haver nascut a Formentera i anar i caïnava cada estiu.
Parlaves de Pastora fundat amb el teu germà, el Pau Riba, també va comptar amb la veu de l'actriu i cantant Dolo Bertran.
Va néixer un dels grans kits de la música catalana i espanyola.
Lola, com vau viure el boom d'aquesta cançó i en quin moment vas decidir que necessitaves aprendre a canviar en solitari?
Doncs mira, el boom del Lola va ser una cosa que ja vam... va córrer la maqueta per Barcelona, vam veure que la cosa ens anava molt,
ens vam fitxar des d'una multinacional, es va incubar bastant estona el Lola.
Si va sortir el 2001, potser el 99 ja va començar a rodar ella sola per la ciutat.
Veus aquests fenòmens a vegades que no controles massa i a més quan vam començar, quan ja teníem el disc fets,
hi va haver alguns temes legals, canvis en la indústria musical, va ser tota una incubació que potser es va allargar un any i mig o dos
i aleshores ja finalment vam editar i va ser un moment molt maco.
També hi havia molta gent que ens venia a veure només per lloc, encara no ens coneixia del tot.
Amb els seus pros i els seus contres, però sempre content i agraïda tenir un hit, que se'n diu.
I això, doncs en quin moment vas decidir que necessitaves emprendre aquest camí en solitari com a Caim Riba?
No va ser una decisió premeditada, però sí que jo portava anys.
A vegades alguna cançó que la treballava perquè tingués el format pastora
i potser pensava que aquesta cançó és com més personal meva, que m'agradaria.
I aquest neguit em va portar a fer un disc que en un inici era un instrumental.
Són cançons perquè jo encara no em dedicava a cantar.
I amb aquest neguit vaig començar a treballar aquest disc i finalment vaig decidir posar algunes col·laboracions.
El Jordi Banusa, el Santi Balmes... I els dos em van demanar què canto.
Jo em vaig posar a cantar i a fer lletres i vaig començar a veure que m'agradava més la que em pensava.
I al final vaig treure un disc que la meitat és instrumental i l'altra meitat és cantat.
I això va coincidir també en un moment en què pastora el meu germà estava una mica cremat, que se'n diu, i volia parar.
Jo també començava a estar una mica cansat de tirar el carro i vaig demanar això.
Diguéssim que la cosa va anar així relaxant-se i tampoc vam dir que deixéssim-ho.
De fet, amb la Dolor estic pendent de parlar i estem pensant en algun projecte, però no sabem ni quan ni com.
Jo vaig continuar fent les meves cançons i en aquest sentit per mi és una cosa paral·lela,
però sí que pastora va quedar aparcat, del que sigui, va quedar allà aparcat.
No va ser allò de deixar-m'ho aquí, sinó que el Pauet va dir que jo ho deixo, ara vull entrar-me en la joieria i aquestes coses.
I la Dolor també va voler fer un disc seu. Coses que es devenen, diguéssim, no era una decisió premeditada.
Coses que es devenen i ara podem gaudir dels teus temes, dels teus discos,
que ahir m'ets considerat per molts un dels músics de referència del panorama de la música catalana.
Com vius aquest reconeixement?
No sé si jo atreveria a dir-me tant, però jo, si m'ho dieu, em sento molt afalegat i content,
perquè és una dedicació i una professió una mica complicada a vegades en aquest sector
i són molts esforços i molta feina que fas i moltes hores i dies i anys.
I tot el que sigui un reconeixement, per mi benvingut sigui, content.
Doncs ja per finalitzar, què és el que ens trobarem aquest divendres a l'escenari de la sala municipal de Brera
i com convidaries tota la nostra audiència perquè s'animi i gaudeixi de la teva música?
Doncs es trobaran en un concert de la gira del darrer disc, Llunes de Plotó.
Ara ja estic treballant en el següent.
Està centrat en Llunes de Plotó, també hi ha referències als meus darrers treballs
i mirem el Pol Cruells, que és un baixista també reconegut,
que toca amb els Amics de les Arts i té el seu projecte propi.
Som amics des de la infància, ens coneixem com a entera,
tenim molt bona sintonia i també m'acompanyarà l'Anna Serra,
que té un projecte de Riu Pantrau i ella toca els teclats i fa veus
i molt il·lusionat de tocar a Brera i de fer aquests últims concerts en aquest format
i que també per mi seran especials perquè quan traigui el nou disc farem el plantejament i aquestes coses.
Aleshores serà un concert molt maco i que el tenim rodat, que portem projeccions,
que aquí s'animi, segur que passem una bona estona
perquè molts cops això de la gent que no ha vingut es queda sorpresa
i jo els animo a venir i ja passarà una bona estona.
I ara del nou disc que parles, tenim alguna data, podem avançar alguna cosa quan n'hem d'esperar?
La previsió és treure'l a principis de l'any que ve.
Doncs mentrestant gaudim de llunes de Plutó, com deien oportunitat,
aquest divendres per fer-ho en directe a la sala municipal d'Abrera a les 10 de la nit,
entrades disponibles al web www.abrera.cat.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció al Caïn Riba,
desitgem molts èxits amb tots aquests projectes que tens per endavant, moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, ens veiem demà al concert, una abraçada.
I acabem aquesta entrevista, sentim el Caïn Riba, el seu tema de llunes de Plutó a la ciutat.
A la ciutat ja no hi ha fum, ja no hi ha fum
i s'escolta un piu-piu harmoniós.
En lloc de motors, en lloc de motors i l'aire és net i l'aire és net,
ressonen els fulmons que s'omplen d'emocions
i al cel ja no hi ha viols, només lloros i coloms
i aquesta calma ens convida a pensar.
Surto al carrer, no hi ha ningú, no hi ha ningú
i la serenor omple el meu cos, omple el meu cos
i em sento bé, i em sento bé.
Resonen els fulmons que s'omplen d'emocions
i al cel ja no hi ha viols, només lloros i coloms
i la vida ens convida a pensar.
La situació ha canviat, un toc d'alerta per la humanitat.
El ritme ha d'accedir i aquí tots hi tenim molt a dir.
Ara hem de canviar el pas.
Ara hem de canviar el pas.
Resonen els fulmons que s'omplen d'emocions
i al cel ja no hi ha viols, només lloros i coloms
i la vida ens convida a pensar.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai,
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera a la nostra programació a la carta,
a radeoabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera,
que us podeu descarregar de manera gratuita al vostre dispositiu mòbil.
Serveis Informatius de Ràdio Abrera