A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Annabelle Gómez.
Aquest proper dimarts, dia 26 de novembre, a les 7 de la tarda,
l'Associació Naturalista de Brera Anda ha organitzat una xerrada sobre l'emergència climàtica.
Anirà a càrrec del naturalista Alfred Vallès, qui avui ens acompanya a l'entrevista del dia.
Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, en què consistirà aquesta xerrada que farà dimarts a Brera?
Bé, bàsicament es tracta d'una presentació amb diferents imatges, fotografies de glaceres que han desaparegut,
gràfics de temperatura a nivell del mar, etc.
I aleshores, doncs, és una visió general sobre l'estat de la qüestió
i els principals temes que hi ha dins d'aquest canvi climàtic o aquesta emergència climàtica,
o crisi climàtica, com puguem dir-li, és una visió general.
I el més interessant de tot, al final de tota l'explicació, fomentar un petit debat entre els assistents,
que sempre és molt, molt profitós.
Perquè una mica, com apuntava, quins símptomes està experimentant el nostre planeta
per indicar-nos que està patint aquests efectes del canvi climàtic de forma severa?
Bé, hi ha una cosa que és claríssima, és molt gràfica, és el retrocés dels glaceres.
És a dir, totes les glaceres, els glaciades, que diríem en castellà,
estan retrocedint els Pirineus, els Alps, a Granlàndia, s'estan fonent.
El nivell del mar està pujant.
Des dels anys 90, el nivell del mar ha pujat més de 10 centímetres.
I tot aquest gel que es fon, tota l'aigua va parar al mar i fa pujar més al mar.
Parlen a finals d'aquest segle de pujades de més d'un metre d'alçada del nivell del mar.
Després, les sequeres, onades de calor.
És a dir, penseu que són totes coses que s'ajunten.
Sense anar més lluny, aquest any que estem, la collita de cereals al sacà aquí a Catalunya
ha sigut un 26% inferior, perquè no plou.
Si no plou, no hi ha collites.
I em diuen, bueno, regarem, però és que l'aigua de la pluja és la que baixa pels rius
i després reguem.
Si no plou o no neva al Pirineu, no tindrem aigua al rius per regar.
És a dir, realment és dramàtic i a vegades jo penso que és una visió una mica pessimista,
però és que és la realitat.
Perquè diem que estem realment ja en un estat d'emergència climàtica.
Bueno, ho diem perquè realment només tenim 10 o 15 anys d'actuar ràpidament
ni en contundència per aturar-ho.
És a dir, el que fem ara serà decisiu per les properes generacions.
I aleshores parlem justament per això, per això parlem d'emergència climàtica.
Perquè ara ha deixat de ser un canvi que no sabem com anirà o una crisi,
sinó que és una emergència perquè si no actuem ara,
ara estem en 410 parts per milió de CO2.
És a dir, aquest gas que fa com una manta i escalfa la terra,
el gas que surt de cremar els combustibles fòssils, el petroli, el carbó, el gas natural.
Doncs si no disminuïm l'augment, si no aturem l'augment d'aquest gas i vermagla
en els propers 10, 15, 20 anys,
les conseqüències pels nostres fills i pels fills dels nostres fills seran molt grans.
Per això és una emergència.
Hem d'actuar ara, no tenim temps.
O sigui que podem ser una mica optimistes en aquest sentit
que encara no és irreversible tots aquests efectes?
Evidentment no és irreversible,
però això requeriria de la posada en marxa d'accions a nivell polític i a nivell individual
d'una manera dràstica i molt contundent i ràpida.
És a dir, jo lamentablement soc una mica pessimista
perquè recordo els acords de Cioto als anys 90
que pretenien fer el que es vol fer ara en París,
amb l'acord de París del 2015, no?
I aquests acords d'Aquioto havien de baixar el nivell d'emissions
i no solament no van baixar, sinó que van augmentar.
És a dir, una cosa és parlar d'un tema i posar-hi molt bones intencions
i l'altra és remangar-se i tocar alguns sectors econòmics
que viuen els combustibles fòssils
i això és molt més difícil.
Però tot i el pessimisme, tot i les dificultats,
és totalment necessari, és urgent, és emergent actual.
Perquè quines mesures s'haurien d'adoptar
per tal d'abordar aquesta emergència climàtica?
Bé, una d'elles seria disminuir el consum de combustibles fòssils,
és a dir, el que es diu descarbonitzar l'economia.
És a dir, ara tot ens escalfem a les cases
amb gas natural o gasoil o el que sigui,
o movem els nostres vehicles en gasolina o en gasoil,
o viatgem en avió moltíssim,
doncs hauríem de substituir això per fons renovables.
Això és possible.
És a dir, hi ha estudis de Greenpeace
que diuen que tota Catalunya
podria funcionar en energies alternatives.
Això significa, des de viatjar molt menys en avió,
consumir molta menys carn,
ho diuen Nacions Unides,
perquè les emissions de matall al terreny
que es necessita per produir carn
és molt més gran que el que es necessita
per produir cereals o llagums.
Hauríem de canviar la base de l'energia
que mou la nostra vida
i fins i tot canviar una mica d'estil de vida.
És a dir, un estil de vida molt més estalviador,
molt més austé,
molt més austé,
sense estilències,
és a dir, sense passar fatalitats,
però un estil de vida una mica més austé.
És a dir, es tractaria d'implementar l'energia solar.
Jo crec que és molt paradigmàtic
que aquí a Espanya tenim menys energia solar instal·lada
que a Alemanya.
I en canvi a Alemanya
té menys sol que nosaltres.
És a dir, una cosa que a Espanya o a Catalunya
a la península ibérica tenim
són hores de sol.
Doncs es tractaria d'aprofitar aquestes hores de sol
amb energia solar fotovoltaica
i funcionar en energia solar,
funcionar en energia eòlica,
estalviar energia.
No sé, realment,
això requeriria d'un esforç col·lectiu molt gran,
però realment val la pena.
Seria per nosaltres i per el futur dels nostres fills.
Doncs, ja per finalitzar,
com convidaria a tots els nostres ulls
a assistir aquesta xerrada sobre l'emergència climàtica?
Doncs, jo els convidaria
perquè es conscienciessin,
perquè coneixessin de primera mà,
no una explicació curteta,
que és la que ha fet ara,
sinó una explicació en profunditat,
tots els riscos i totes les oportunitats,
perquè és una oportunitat
de tenir unes ciutats menys contaminades.
Per exemple,
si sembla que si anem amb mobilitat elèctrica
produïda amb energia solar,
no generem fum
i les nostres ciutats estaran menys contaminades.
És a dir, és una oportunitat.
Llavors, jo crec que no podem estar
en la ignorància o en la inacció, no?
Ens ha d'interpel·lar,
ens ha de fer actuar.
Llavors, la millor manera de fer-ho
és venir a la xerrada
i informar-se de primera mà
i participar en el debat,
perquè tothom ha de parlar d'aquest problema
perquè és un problema de tota la humanitat.
Per això els diria que vinguessin,
perquè participessin en el debat
i coneixessin més dades.
No ens tornem a recordar,
la cita és aquest dimarts a les 7 de la tarda
a la Casa de Cultura.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció
a l'Alfred Vallès.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir
o descarregar la nostra programació
a la carta a radioobrera.cat
i també a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Obrera
per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.
Gràcies a vosaltres.