logo

SERVEIS INFORMATIUS - L'Entrevista del Dia


Transcribed podcasts: 553
Time transcribed: 3d 18h 10m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Des de l'Ajuntament d'Abrera s'ha donat el tret de sortida a la campanya de trampeig a la Vespa Balutina o Vespa Asiàtica amb 13 trampes instal·lades.
Properament s'ha previst instal·lar 5 trampes més. En total hi haurà al municipi 18 trampes repartides per tot el territori.
Per parlar-ne dels objectius principals i del funcionament d'aquesta campanya, ens acompanya avui a l'entrevista del dia un dels responsables tècnics de l'empresa Vespa Solutions encarregats d'aquest trampeig, l'Arnau Amorós. Bona tarda.
Bona tarda.
Primerament en què consisteix la campanya de trampeig contra la Vespa Balutina o Vespa Asiàtica iniciada recentment al municipi d'Abrera?
Doncs mira, t'explico. La campanya de trampeig consisteix a distribuir una sèrie de trampes en zones on nosaltres tenim entès que són zones calentes, propenses on s'instal·lin mius,
i l'objectiu final seria capturar les regnes, diguem-ne que són els individus que desenvolupen i inicien el cicle, i d'aquesta manera intentar baixar llindar de la plaga i de la pressió que tenim al municipi.
Per tant aquest seria el principal objectiu, oi?
El principal objectiu seria determinar per a quina zona del municipi viuen, quan inicien el seu cicle i reduir una miqueta la presència de la Vespa.
Fins a la data d'avui, quants mius de Vespa Balutina s'han detectat a Abrera?
Doncs tinc entès que fins a la data d'avui s'han detectat tres mius, mius secundaris, els que són, diguem-ne, grans, els que són un problema per la població.
De totes les formes hi ha molts mius que passen de forma desapercebuda perquè queden amagats d'algunes zones i no són localitzables per la gent, això vol dir que això no és una xifra estimable.
Però la realitat és que fins al moment hem trobat tres.
Imaginem que també s'han donat avistaments d'exemplars allats.
Sí, és un fenomen molt normal realment, ens tenen que anar fent la idea que aquest és un insecte que ha vingut aquí a quedar-se,
i de forma diferent durant l'època de l'any veurem més o menys pressència d'individus.
El més probable sempre és que a partir del mes d'agost, finals d'agost, sobretot mesos d'octubre i novembre, la presència d'avistaments allats es dispara molt
perquè realment és quan hi ha més població d'insectes, diguem-ne, i si tenim eures a casa és molt probable que en veiem perquè l'eura és una planta que llarga molt.
I davant d'aquests avistaments la gent s'alerta, però jo vull desmetre normalitat perquè és un insecte que fora del miu no dona problemes.
En cas que alguna veïna o veí d'avarera detecti mius o exemplars d'aquest tipus d'avespa invasora, què ha de fer?
Doncs mira, el primer que s'hauria de fer seria comunicar a l'Ajuntament de Presència de Nius o d'avistaments en massa d'aquest insecte,
i el següent pas seria trucar als regents d'orals per notificar la presència de niu com diu el protocol de la Generalitat.
Per què és important controlar la població d'avespes asiàtiques al nostre territori?
Doncs mira, l'impacte de l'avespesiàtica el podríem determinar amb tres tipus.
Un seria l'econòmic, perquè genera unes pèrdues en el sector apícola, amb l'avella de la mel.
Després genera una sèrie de pèrdues econòmiques pel tema de gestió municipal i econòmic en general.
I després hi ha un tema mediambiental, que és el que per mi és important, sobretot perquè cal explicar que és un insecte que no només s'alimenta de l'avella de la mel,
s'alimenta de gran diversitat d'insectes, i això produeix una baixada dels insectes que tenim als ecosistemes,
i tant això afecta a rèptils, a ocells, que directament o indirectament s'alimenten de poblacions d'insectes.
Llavors això repercuteix en un tema de polinització, hi ha molts insectes a part de les avelles que es dediquen a polinitzar, que són depredats per aquesta vespa,
també per altres vespes, però de forma equilibrada amb l'ecosistema, com que és una plaga que ve de fora, no té encara depredadors,
i s'està desenvolupant a un nivell molt més ràpid, per això es dedica a una plaga, i no a una simple població d'insectes.
Les picades de vespa belotina, si bé poden ser més doloroses que la de la vespa comú, a nivell d'efectes d'al·lèrgens,
no són pitjors, perquè una vespa, una picada de l'avella.
Ara, el problema que ens podem trobar és que quan no és una picada, sinó que en són diverses,
i en funció de la localització del cos on ens piquen, ens pot donar una reacció ràpida o menor.
El que recomanaria jo sempre és treure l'agulla al moment de la picada, no pinçant sinó raspant,
aplicar molta temperatura a la zona de picada, mitjançant fregaments molt ràpids.
Cal recordar que al final és epitoxina, és el barri que té la vespa, i amb la temperatura es desnaturalitza, es fa malbé.
Aplicant molta temperatura a la picada, si veiem que s'enfra la llengua i ens costa respirar,
anem a un centre mèdic de forma urgent perquè podem patir un problema respiratori.
Això per al cas dels casos d'al·lèrgics, una picada de forma aïllada en una part del cos no ha de ser un problema.
És com quan pica una avella, simplement alertar els al·lèrgics de la presència d'aquest insecte,
perquè quan s'està a prop d'un niu pot ser que te'n piquin més individus.
El pots trepitjar de forma accidental, buscant bolets, fer una volta pel bosc, agafant espàrrecs,
fent activitats, diguem-ne, fora de camí.
Quins treballs preventius teniu previstos per a factuar properament el municipi de Brera?
Diguem-ne que la línia d'acció serien, diguem-ne, tres fases. Una fasa seria la de comunicació,
que seria fer conèixer la situació, com és l'individu, quin és el seu psicològic, on s'instal·len els nius,
diguem-ne que educar la població civil de la presència d'aquest individu i del seu reconeixement i dels seus hàbitats.
Mitjançant xerrades a centres cívics, no sembla que ho estiguin fent avui a la ràdio,
a través de les xarxes socials, per a un tema de sensibilització medioambiental i coneixement de la identificació.
Després hi hauria una segona línia d'acció, que seria el trampeig preventiu,
que es fa des de principis de maig fins a mitjans de maig.
Això ens ajudaria a reduir el tema de presència de nius gràcies a la captura de reines,
i després la tercera línia d'acció és la retirada de localització i retirada de nius.
Això, en aquesta part, és molt important la col·laboració ciutadana,
perquè al final, quan som molts ulls, els que estem venent del bosc,
la probabilitat de localització de nius és molt més elevada.
Llavors, en serien aquestes línies comunicació, trampeig de reines i retirada de nius.
I ja per finalitzar, uns ítems ràpids perquè tothom tingui en compte l'hora de trobar-se
amb un exemplar o niu de vespa balotina i recordar què cal fer.
D'acord. Mira, el tema d'identificar l'exemplar és bastant senzill.
Primer perquè ja n'hem vist bastants.
Té un tamaing d'uns 4 centímetres, és una vespa més grossa del que estem acostumats a veure,
i és que atribta sobretot perquè té les potes grogues,
a diferència d'un altre àspit europeu que podem tenir que té el mateix tamaig,
aquest té les potes grogues, té el tòrex negre,
d'aquí ve el seu nom, vespa balotina nigrotòrex,
i a la infecció del tòrex té una mena de cinturó que és groc,
que també el fa bastant identificable.
Recordem, potes grogues, tòrex negre i un cinturó groc al centre.
Per la cara, per la frontal, és més ennegrida,
i a la part final del cul té una franja taronjada.
Aquests serien els elements per identificar la vespa asiàtica.
Després, per identificar els nius, és molt complex perquè hi ha altres àspits
que fan nius que poden semblar-se als ous de la vespa asiàtica,
però el que sí que volem recordar és la localització potencial d'aquests nius,
i això normalment és en zones cobertes la primera part de l'any,
com fan els nius més petits.
Zones cobertes, porxos, finestres on s'escapa la temperatura,
en zones molt aixoblogades, casetes de jardí,
aquest tipus de racons és on podem trobar els nius primaris.
Els nius secundaris, que són més grossos, també es poden estar als edificis,
però tenen més predirecció per fer nius a arbres,
hi ha llocs més enllunyats de la població,
per això els nius més poblats acostumen a no ser un problema per a la ciutadania,
perquè es troben més aïllats.
Tot i així, s'han donat casos de nius en zones més propers de la població.
El niu està fet de cel·lulosa, té una forma rodonida tirana oval,
amb la part central de la sortida,
és a dir, edificant els secundaris pel tamaig.
Acostumen a mesurar des d'una pilota de bàsquet
fins a un diàmetre de mig metro o 80 centímetres.
El tamaig pot variar molt.
Doncs nosaltres agraïm avui la seva atenció a l'Arnau Amorós,
un dels responsables tècnics de l'empresa Vespa Solutions.
Moltes gràcies i bona tarda.
Va bé, molt amable. Gràcies a vosaltres per la trucada.
I recordem que aquesta entrevista ja la podeu tornar a escoltar i descarregar
a la nostra programació de la Carta a RadioAbrera.cat
i a l'aplicació gratuïtada RadioAbrera per a dispositius mòbils.
Per la salut de totes i tots, siguem responsables.
Evitar els contagis és molt senzill.
Només hem de mantenir la distància interpersonal,
utilitzar la mascareta i intensificar la higiene de mans
amb aigua i sabó o gel hidroalcohòlic.
Evitar la propagació del coronavirus
és responsabilitat de totes i tots.