Els serveis informatius de Ràdio Abrera us ofereixen l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
Continuem avui a l'entrevista del dia amb aquest cicle dedicat a la Setmana de la Mediació
que s'està celebrant aquests dies i que organitza l'Ajuntament d'Abrera.
Avui, en primer lloc, farem la lectura d'un conte que té a veure amb la mediació
i que reflexiona sobre la importància del diàleg.
I a continuació ens acompanyarà la mediadora municipal, la Jessica Haig, per fer-ne un comentari.
Us deixem amb el conte, les dues germanes i la taronja.
L'il·lustre Ben, valent, guerrer i hàbil governant, vivia amb les seves dues filles en el seu preciós palau.
Des que van néixer, les va voler educar amb intel·ligència i sensibilitat.
I per això va deixar la seva educació a càrrec del major savi del seu temps, Abu.
Cada matí, Ben somreia contemplant els jocs de les seves filles amb senzillesa i de còrum.
Però un dia, per sorpresa de tots, les dues germanes van començar a barallar-se.
Sense poder donar crèdit al que veien en els seus ulls, el pare es va apropar corrents
i li va preguntar al mestre Abu quin era el motiu de la grifurca.
És per una taronja, senyor.
Li va revelar aquest.
Però una taronja?
Així és, senyor. Aquest any el taronger només ens ha donat una.
Doncs que divideixin immediatament la taronja en dues mitjans.
Una per a cada nena. És el més just i equilibrat.
Va dir en Ben sense dubtar un segon.
Es sentia satisfet perquè la seva decisió havia estat sàvia, equitativa i justa.
Però va observar que cap de les seves filles semblava estar contenta amb la solució
i totes dues es van retirar a les seves habitacions, tristes i a la caigudes.
Per què les meves filles continuen tristes? Com és possible?
Va preguntar Ben, desconcertat.
El savi Abu li va contestar.
Potser el partit la taronja en dues meitats es revela ara com una cosa tremendament tonta, gran senyor.
M'esteu insultant, Basai?
No, no, senyor.
Només dic que prestant més atenció a les seves filles podria haver assolit un millor repartiment.
Com dius?
Ben llavo?
Si hagués preguntat, en lloc de decidir parelles, s'hauria adonat que consistia en donar només la pell a una de les seves filles,
que només volia la ratlladura per elaborar un pastís,
i donar tota la polpa a l'altre que desitjava menjar-se-la i res més.
Com deien, ens acompanya avui a l'entrevista del dia, dedicada a la setmana de la mediació,
la mediadora municipal, la Jessica Haig. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Què és el que reflexa aquest conte que acabem de sentir?
Doncs aquest conte, el que reflexa molt bé és el significat de la mediació.
La mediació crea un espai en el que les parts poden exposar les seves necessitats,
en el que seran escoltades i el que és més important,
en el que poden prendre les seves pròpies decisions arribant a acords per elles mateixes,
amb l'ajuda del mediador ajustant-se a les seves pretensions.
Un punt molt important que es treballa des de la mediació
és que nosaltres vivim en una cultura en la que guanyar implica que l'altre perdi.
La nostra cultura està impregnada d'aquesta lògica de guanyar-perdre.
En el món de l'esport, el cinema, els jocs de taula, en els debats, els concursos de televisió,
tot s'organitza vers aquesta lògica.
Perquè un guanyi, l'altre ha de perdre.
Així s'enfronten els conflictes amb els mètodes tradicionals adversarials,
amb el jutjat, a la policia.
Quan les persones arriben a mediació, poden no voler perquè creuen que acceptar-la és perdre
i que, per tant, això implica que l'altre guanyi.
Un dels avantatges de la mediació és que amb dues parts poden guanyar
i, per això, totes dues tindran que cedir, que no és pas perdre.
Aquest descobriment és molt difícil de transmetre en el primer estadi,
però això és important tenir en compte que la mediació és un canvi de paradigma.
No es pretén saber qui té la raó ni tampoc es tracta de buscar culpables.
La mediació treballa amb altres conceptes.
Cada una de les parts explica el conflicte des del seu punt de vista.
Una metàfora que m'agrada molt i des que la vaig escoltar a un gran mediador,
que és el Carlos Jiménez, i que m'agrada molt utilitzar,
és que es podria dir que els mediadors i tots aquells que participen de la cultura de la mediació
contribueixen a que la societat sigui com una pradera humida,
com un or ben cuidat, perquè, a diferència d'una pradera seca,
les espurnes que sorgeixen inevitablement en forma de conflicte no puguin incendiar-la.
Per tal de transmetre aquest missatge, aquesta importància de la mediació,
durant tota la setmana, des de l'Ajuntament,
s'han organitzat tot un seguit d'activitats atreçades a diferents públics.
Veritat, podem fer un petit repàs de quines són aquestes propostes?
Sí, doncs el dimecres, a la tarda, a les 6, es farà una xerrada
en la que s'informarà sobre què és la mediació i com funciona,
tindrà lloc a l'auditori de la Casa de Cultura.
Després, el divendres, a les 5 i mitja de la tarda, també a la Casa de Cultura,
la companyia Penjim Penjant farà un espectacle infantil,
denominat El gegant egoista, i al finalitzar hi haurà una xocolatada.
Finalment, el dissabte 21 de gener, a les 6 hores, tindrà lloc a la sala municipal
una obra de teatre-fòrum denominada Les que no s'avecinen,
de la companyia amb paranoies, i que, bueno, amb clau d'humor,
el que pretén és reflexionar sobre la convivència amb els veïns.
Recordem que a Ràdio Abrera també ens hem sumat a aquesta setmana de la mediació,
dedicant aquest espai de l'entrevista del dia,
a parlar-ne de les diferents propostes així.
Demà dimecres tornarem a comptar amb la mediadora municipal,
per parlar-ne d'aquesta xerrada, que s'oferirà demà a la tarda.
El dijous parlarem amb els membres de la companyia Penjim Penjant,
que ens parlaran del conte de divendres,
i finalment, divendres, parlarem amb els organitzadors
del Teatre Fòrum de dissabte.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció a la Jéssica Haig.
Moltíssimes gràcies i fins demà.
Gràcies.