A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bon dia. Som la classe de Macià Saninari de 5è A,
de l'escola Ernest Lluc d'Obrera, i venim a llegir-vos dos contes que es titulen
La seva fa com els altres i La desgràcia de la carbassa.
En aquests dos contes es planteen dues situacions diferents
en què ens poden passar qualsevol de nosaltres
i en què podem aprendre com fer-ho millor i conviure amb els altres.
La finestra de la salut.
La seva fa com els altres.
El Ràba, que està en gran forma, ha decidit de fer-ne una de grossa.
Caldria que li agafés el bastó al vell senyor Coliflor,
però no és castió de fer-ho tot sol.
El Ràba ha decidit portar els altres amb ell.
Parla amb la carbassa i el tomàquet, que accepten d'acompanyar-lo.
Després, parla amb la seva i la senyoreta Blat de Muro.
Decideix-te, seva.
Al vell dorm, no hi ha perill, vine.
Però la seva troba que no és correcte robar el bastó del senyor Coliflor.
Mereix que li preguem el bastó, diu el Ràba.
Així aprendre'm a no parlar contra l'Albergínia.
El senyor Coliflor és un vell dolent.
Afelleix el tomàquet.
La seva troba que, de tota manera, no és una bona idea.
Fes el que vulguis, diu el Ràba.
Si no vols ser amiga nostra, tu mateixa.
Però la seva, que vols ser amiga de tothom, hi diu.
D'acord, ja vinc.
Llavors, el Ràba es gira cap a la senyoreta Blat de Muro.
Blat de Muro, vens a agafar el bastó amb nosaltres?
No, respon la senyoreta Blat de Muro.
No m'interessa i penso que s'agafaran a tots.
Molt bé, nena petita.
Ves a llogar amb les teves nines.
Esborla el Ràba mentre marxa.
Au, anem als altres.
Sense saber ben bé com.
La seva és finalment l'escollida per agafar-li el bastó al senyor Coliflor.
Ves-hi, seva, diu el Ràba.
Ves-hi, mentredor.
Només li has d'aprendre el bastó.
I nosaltres t'esperarem aquí.
La seva hi va, però no té sort.
El senyor Coliflor el desperta just en el moment que la seva posa la mà sobre el bastó.
Volies el bastó, eh?
Allà el tens.
Fria el senyor Coliflor pegant la seva, mentre el ta surt amb corrents.
Més tard, els altres encara són amics de la senyoreta Blat de Muro.
Juguen a bales amb ella, com si res hagués passat.
Realment m'ho mereixo, es diu la seva.
Hauria d'haver fet com ella i no haver anat a agafar el bastó del senyor Coliflor.
Encara són els seus amics, tot i que no els ha seguit.
Aleshores, la seva decideix no deixar-se esradar mai més per fer coses amb les quals no està d'acord.
La finestra de la salut.
La desgràcia de la carbassa.
La patata, la pastanaga, la carbassa i el raba juguen a fer-hi amagar.
T'he vist, crida la pastanaga mentre es corre a tocar la carbassa.
Ara toca a tu, diu la patata tot rient.
Una altra vegada?
Sempre em toca a mi.
Com m'agradaria poder-me ficar en un amagatall com la patata.
O amagar-me darrere d'un arbre com la pastanaga.
Però sóc massa grossa per amagar-me amb ve.
Ara et toca a tu, pare, diu la pastanaga.
No vull jugar més a aquest joc, contesta la carbassa.
Llavors, vés-te'n, replica el raba.
La carbassa se'n va sentint-se molt trista.
Em tornaré tan petita que sempre trobaré els millors amagatalls.
Us borrarà mai més de mi.
L'endemà, la carbassa deixa de menjar per no créixer més.
El migdia té molta gana, el vespre encara en té més.
L'endemà no pot aguantar-se més sense menjar
i encara no ha deixat de créixer.
La carbassa torna a menjar i prova de fer alguna cosa diferent.
Pensa. Provaré d'haver exercici.
Es toca a la punta dels peus, sense doblegar els genolls, cent vegades.
Corre al voltant de l'hort, quaranta vegades.
Ah, estic en forma, diu la carbassa, mirant-se al mirall.
Però no canvia gest ni mica, estic tan grossa com abans.
La carbassa continua intentant ser la més prima.
Porta un cinturó molt senyit per tenir una cintura maca,
però això li fa ben i mal de vendre.
Canvia d'idea i es passeia amb una pedra al cap per tal de no créixer més,
però això tampoc no funciona.
Com més coses prova per tornar-se més petita,
més l'observen els altres i es burlen d'ella.
Això és un desastre, pensa la carbassa descoratjada.
Decideix marxar i instal·lar-se a l'altra punta del jardí,
on ningú mai la pugui veure.
La carbassa recull les seves coses i se'n va.
Per fi la carbassa està en pau.
Ningú no s'enriu d'ella,
però es troba sola i aviat es comença a avorrir.
No és culpa meva, es repeteix sense parar.
La carbassa està molt trista.
Què hi fas aquí, carbassa?
Li pregunta l'esparrac.
Estic trista, li respon i li explica la seva desgràcia.
Ah, quina història!
Diu l'esparrac.
La teva desgràcia és exactament la contrària de la meva.
Tu ets grossa i jo sóc ali prim.
Això em molesta molt.
Però si ets encantadorament prim,
replica la carbassa amb ella.
I tu?
Tu ets meravellosament grossa,
respon l'esparrac.
Es posen a riure plegats.
Som ridículs, comenta l'esparrac.
Tu ets grossa i jo sóc prim.
Som diferents.
Això és tot.
Haurien d'ignorar els que es burlen de nosaltres.
L'esparrac i la carbassa veien plegats.
Quin espectacle més bonic!
Vine, diu la carbassa.
Anem amb els altres.
Mira-t'ls!
Són la carbassa tap de bassa i el gegant espàrrec,
diu fent riot al rava.
En el teu lloc, ja em preocuparia de nas tan enorme que tens,
respon la carbassa.
Però carbassa, diu l'esparrac,
a tu no t'agrada que et diguin tap de bassa?
Tens raó, respon la carbassa.
Perdona'm, rava.
No és tan greu, diu el rava,
però se'n va mirar, se'n mirar i es toca el nas per veure el millor.
La finestra de la salut.
Entre tots i totes hem fet una valoració dels comptes.
Ens hem fet preguntes
i no hem estret algunes conclusions
que volem compartir amb vosaltres.
Perquè una persona pensi diferent als altres,
no s'ha de sentir malament,
no s'ha de canviar d'opinió perquè els altres ho diguin,
et pressionin o et manipulin.
Has de ser tu mateix, convençut de les teves idees,
desitjos o convicions.
Una persona no ha de tenir la necessitat de canviar per agradar als altres.
Uns ha de sentir feliç amb si mateix,
sigui com sigui.
Ens hem d'acceptar tal com som,
amb les nostres diferències i les nostres imperfeccions.
Tots som diferents
i no ens hem de ficar amb els altres
per les seves diferències.