Ràdio Abrera. Són les dues.
Abrera Informació. L'entrevista del dia amb Anabel Gómez.
Abrera va ser el 19 de setembre passat una de les subseus del cinquè congrés de les zones del Baix Llobregat,
que celebrarà aquest proper cap de setmana, divendres 26 i dissabte 27 a Castelldefels.
D'aquesta subseu van sortir diverses conclusions que es presentaran a aquest congrés.
I per parlar-ne, avui ens acompanyen a l'entrevista del dia tres dones que van participar en aquesta subseu.
L'Anna Díaz, com a representant del CIAT d'Abrera, la Montse Redondo, de l'entitat Dones i Futur,
i també la Júlia Mirto, que és jurista especialitzada en violències masclistes i treballadora en atenció directa
amb dones i infants en situació de violència de gènere i veïna també d'Abrera. Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, quina valoració feu de la subseu del Congrés de les Dones,
que es va celebrar a Abrira, i el fet de poder participar de forma activa en una iniciativa com aquesta?
És molt important que es facin contínuament aquestes activitats i, sobretot, els congressos,
per sempre anar dia a dia valorant, modificant les situacions que estem trobant les dones en aquest sentit de violència.
Això canvia cada dia i, per tant, es ha de fer canvis contínuament per sempre estar a l'altura,
per poder lluitar contra això.
Quin va ser el tema que es va treballar en el cas concret d'Abrera?
Bé, Abrera, com a subseu, vam aconseguir treballar dos temes.
Un va ser el tema de la violència amb els nens, amb els infants,
i l'altre grup va treballar sobre els aspectes de l'evidència cièquica i masclista.
Tots dos vas estar recolzats per les bones especialistes, un era la Josefina Caro,
la doctora Josefina Caro, psicòloga especialista del CIAT,
i l'altre per la Maria Jesús, que és especialista també i psicòloga del CIE,
i especialista en nens.
Llavors, d'aquests grups de treball, es van formar dos grups una mica vinguts
per el que una mica cadascú necessitava,
i es van debatir i va estar una experiència molt interessant.
Com deien, d'aquest debat, d'aquesta experiència, van sortir unes conclusions.
Quines van ser les principals idees o propostes que van sorgir a la subseu,
i que, com deien, seran les que es presentin ara aquest cap de setmana
al cinquè congrés de les dones del Baix Llobregat?
Respecte a la violència psicològica, d'entre les propostes que van sorgir,
la idea més important va ser el fet que la violència psicològica
no està reconeguda a nivell judicial, i això perjudica molt,
perquè moltes vegades és la més important, la més invisibilitzada,
i la que es necessita que es comenci a contemplar a nivell judicial com a prova,
que es pugui practicar com a prova, i a més és la que deixa més seqüeles.
A nivell personal, a la vida de les dones i a la vida dels petits i les petites.
No oblidem que és una base molt important aquest reconeixement,
perquè no hi ha una violència física si prèviament no hi ha hagut una violència psicològica.
Això és una cosa que a tothom se li envà.
Llavors, quan estàs sotmesa i el problema ja l'entén psíquic,
desembocca amb totes aquestes coses i aquestes qüestions,
i no se li està donant la coherència i la importància,
que és un tema vital en molts aspectes.
De fet, són molts els àmbits d'actuació en els que s'ha d'abordar, la veritat.
Doncs sí, és molt important i sobretot és un vantany molt gran pel que n'hi ha d'actuacions.
Referent al segon punt que ha comentat la nostra companya,
també es va parlar el tema dels infants, dels menuts.
Considerem que els nens en aquests moments estan molt desprotegits,
sobretot institucionalment, perquè sempre hem pensat que quan és la mare la que està protegint els seus fills,
és un tema que realment no es dona compte.
La llei avui en dia no empara la protecció dels nens.
I llavors és un tema que es va sortir a la subseu i esperem que sigui un gran tema de debat dintre del Congrés.
I és la veritat, i a més, és que cada dia que passa ens estem trobant.
I els últims anys, sobretot, ha sigut quan més ens hem donat compte d'aquesta macança tan gran que els nens estan completament òrfans.
La violència psicològica sí que es pot demostrar i fins ara, a nivell judicial, el que es defensa és que és molt difícil d'aprovar.
Tenim en el nostre municipi la Josefina Caro, que és una professional que porta això molts anys,
i ella sempre ens explica que la violència psicològica sí que es pot provar
i això seria dintre de les propostes que tenim a nivell de conclusions.
El fet que es pugui agafar com a pràctica de la prova un informe psicològic.
Actualment, en els judicis i en els jutjats, només opera com a prova un informe mèdic de cops de violència física.
L'únic punt és que es modifiquin les lleis, que s'acceptin com a pràctica de la prova i que això es pugui portar al jutjat.
Un altre punt important a tenir en compte que va sorgir d'aquesta trobada a la Subseu
va ser el fet que vam remarcar la importància que la violència psicològica no és només
mentre dura la situació de maltractament, sinó després, una vegada poden haver o no accions legals,
mitjançant el fet que els nens o nenes no deixen d'estar amb el pare
o que hi ha obligacions dineràries respecte dels nens, les pensions, alimentícies, pensions de tipus escolar, el que sigui,
les deixen de pagar o es retrasen en els pagaments.
Tot això fa que les dones en situació de violència segueixin patint una situació d'estrès,
una situació de preocupació com els seus fills i això també es tradueix en violència psicològica.
Aquest fet d'haver de dependre sempre d'aquest lligam, ja no parlem de quan hi ha situació
que hi hagi d'haver visites amb els menors perquè precisament el no tenir en compte aquesta violència psicològica
moltes vegades encara han d'anar els nens a fer visites amb els pares.
Perquè malauradament totes aquestes qüestions de violència masclista estan en el nostre dia a dia
i les veiem massa sovint, sobretot també a la societat i també als mitjans de comunicació.
Doncs sí, és una realitat l'edent que tenim i cada vegada pitjor.
en veure-se amb els fills, pares que els maten, després es maten ells i les dones rebent.
Fills utilitzats com una edat de canvi, amb divorcis, violències, nens que ni els cuida el pare ni la mare,
que estan sent cuidats per unes altres generacions com són els avis agafant la càrrega d'aquestes parelles
i no som conscients que hem de començar a lluitar des d'una base, des de l'educació amb els nanos,
des de molt petits, hem de començar a posar aquests valors a la vida perquè tinguin consciència,
coneixement de tot això i un respecte, que no es perdin els valors que malauradament últimament s'estan amb massa de mare.
Perquè és important donar veu a les dones i participar de forma activa com heu fet vosaltres
quan parlem de dedicar a aquesta xacra social.
Jo penso que és important perquè l'experiència de les dones que estan en situació de violència de gènere
o que han patit situació de violència de gènere,
la seva experiència és el motor per seguir creixent i seguir lluitant contra aquesta xacra
que inevitablement forma part de la nostra societat, que hem d'acabar
i l'única manera, el punt de partida, sempre ja dic el motor, és escoltar la seva experiència.
A part també el fet que altres dones que no han passat aquesta situació
però que ho tenen molt proper per amigues, per família,
simplement perquè formem part de la societat i patim altre tipus d'altres violències masclistes,
és important que escoltar la seva veu també per fomentar la xarxa entre dones,
per fomentar la sororitat i per totes juntes i tots junts,
en el cas dels homes igualitaris que vulguin formar part,
poder seguir avançant com a societat.
M'agradaria també afegir que hi ha una vena social molt gran en tot aquest aspecte
i les dones pensem que mai podem caure en tot això,
que no es veu socialment, inclús es creu que això pot ser un tema només
a nivell social de basic laixa, no ho sé,
moltes coses que crec que la gent no n'és conscient
i que en tots massa ràpid i s'ha de conscienciar una mica més de tot aquest aspecte.
Només quan et veus que t'has ficat en aquest món n'és conscient de tot el que s'ha de patir
i el poc recolzament que aquestes dones tenen en tots els aspectes,
des de la pròpia societat, que les miren amb els ulls o has de sentir com a vendre i dir
bueno, algú haurà fet aquesta dona.
I crec que és molt important donar veu a això,
per això aquest cinquè congrés intentem, ja que es fa cada quatre anys,
intentem que s'escoltin aquestes veus, aquestes persones,
i que això pugui arribar, anar modificant de mica en mica
i que es torni a la lluita, que crec que les dones va haver una època
amb els anys 70-80 que es va lluitar molt,
es va tirant molt, endavant hi havia molta empenta
i ara ha quedat una relaxació total
i crec que no és correcta.
I bueno, aquesta subseu aquí a Brera va ser molt maca
perquè vas veure, inclús no hi ha joves,
que s'estan conscienciant i volen participar
i crec que això és bastant aglant i molt frutificador
perquè doni fruita.
Imaginem que amb actes, amb activitats com aquestes,
doncs això, us anima també a continuar treballant en aquesta tasca,
doncs que des d'aquí, des d'Brera, com a entitats
o com a veïnes, en aquest cas,
doncs esteu fent, no només ara amb el Congrés, sinó dia a dia.
Sí, nosaltres, com s'està parlant, estem treballant,
estem observant, escoltant, llegint,
és que totes aquestes coses donen una valoració més aproximada,
mai és real, perquè no està en primera línia nostra,
cadascú, no cadascú, sinó cadascú amb el seu moment de la vida.
I aquest any, el que ja t'he dit,
a part de la violència psicològica,
aquest any, crec que ha sigut molt important
tocar el tema dels nens, dels infants,
perquè realment ho tenen molt magre,
realment ho tenen molt magre, molt fosc.
I, clar, les conclusions, per mi, són importants,
són molt interessants i es tenen que lluitar per aquestes conclusions.
S'ha demanat, i a la subsep, que tinguin realment una paga d'orfendat,
que corresponen, no que malgradament no ho tenen.
I és molt trist que aquests nens que tenen el dolor i la pèrdua de les mares,
perquè són les úniques que els donaven el suport,
tant de protecció com de manteniment,
i després el càrrec que ha passat a aquestes famílies que tenen, no?
Això és un punt molt important.
Després també tindre una atenció, una psicològica,
i, sobretot, que on es troben els drets del menor?
La llei té el pare dret amb aquest nen.
Les dones, des del punt de vista femení,
totalment d'acord amb tot el concepte subseu,
es va dir que el que és maltratador,
és maltratador als fills també.
No és una excepció.
Malgradament estem veient constantment
les situacions que s'està visquent, no?
A llavors demanem una horda del llunyanell
i protecció als nens.
Tot els que són funcionaris o especialistes
o especialistes que treballen en aquest tema,
des dels que tenen la primera atenció
quan es troben en aquesta situació de maltractament
i des d'aquest, des del més baix,
el més proper de la persona,
fins als que estiguin a dalt de tot,
jutjats, que és on arribem al punt de front,
que n'hi ha un mur que es donen contra ells.
I no n'hi ha manera,
perquè considerem que no estan ni preparats,
no han tingut una preparació psicològica,
no tenen sensibilitat,
i, per tant, creiem que necessitem
que la gent que estigui, que estigui preparada.
Val a dir que aquestes conclusions
les podreu consultar a les seccions d'actualitat i notícies
de la pàgina web de l'Ajuntament,
ajuntamentabrera.cat,
i també a Radio Abrera, radioabrera.cat,
conclusions que, com deien,
es presentaran divendres i dissabte
al cinquè Congrés de les Dones del Baix Llobregat
a Castelldefels.
Nosaltres avui agraïm la seva presència
als estudis de Radio Abrera,
la Nadia, la Montserra Dondo i la Júlia Mirto.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
I recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir o descarregar
la nostra programació a la carta,
a radioabrera.cat,
i també a la nostra aplicació
per a mòbils i tauletes.