A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Bon dia a tots i a totes.
Som els alumnes de 5B de l'Escola Francesc Plató i Sartí.
Jo sóc la Marina.
I jo el Marc.
I us presentem a la resta del grup.
Marcos, Nacho, Jadixa, Irene, Nerea Guerrero, Dana, Paula, Alba, Hugo i Nerea Piña.
Rania, Cristian Torreblanca, Juanjo, Pablo, Víctor, Lucía Montero, Lucía Carmona, Cristian, Andrés, Aitana i Edith.
Avui us llegirem dos petits textos amb moralina titulars.
La seva fa com els altres i l'eleixió.
Esperem que us agradi.
La finestra de la salut.
La finestra de la salut.
La seva fa com els altres.
El rabé, que està en gran forma, ha decidit fer-ne una de grossa.
Caldria que li agafés el bastó al vell senyor Coliflor, però no és qüestió de fer-ho tot sol.
El rabé ha decidit portar els altres amb ell.
Parla amb la carbassa i amb el tomàquet, que accepten d'acompanyar-lo.
Després parla amb la seva i la senyoreta Blat de Moro.
Decideix de seva, el vell dorm.
No hi ha perill, vine.
Però la seva troba que no és correcte robar-li el bastó al senyor Coliflor.
Mereix que li prenguem el bastó, diu el rabé.
Així aprendre a no parlar contra la Virginia.
El senyor Coliflor és un vell dolent, a fer-hi el tomàquet.
La seva troba que de tota manera no és una bona idea.
Fes el que vulguis, diu el rabé.
Si no vols ser amiga nostra, tu mateixa.
Però la seva vol ser amiga de tothom i diu, d'acord, ja vinc.
Llavors el rabé es gira cap a la senyoreta Blat de Moro.
Blat de Moro, vens a agafar el bastó amb nosaltres?
No, respon la senyoreta Blat de Moro.
No m'interessa i penso que us agafaran a tot.
Molt bé, nena petita, ves a jugar amb les teves nines.
És voler el rabé mentre es marxa.
Au, anem als altres.
Sense saber ben bé com la seva és finalment l'escollida
per agafar-li el bastó al senyor Coliflor.
Ves-hi, seva, diu el rabé.
Ves-hi mentre dorm.
Només li has de prendre el bastó i nosaltres t'esperem aquí.
La seva hi va, però no té sort.
El senyor Coliflor es desperta just en el moment
que la seva posa la mà sobre el bastó.
Volies el bastó, eh?
Aquí el tens, crida el senyor Coliflor pegant la seva,
mentre els altres sortien corrents.
Més tard, els altres encara són amics
de la senyoreta Blat de Moro.
Juguen a bales amb ella com si res hagués passat.
Realment m'ho mereixo, es diu la seva.
Hauria d'haver fet com ella
i no havia anat a agafar el bastó del senyor Coliflor.
Encara són els seus amics,
tot i que no els ha seguit.
Aleshores, la seva decideix no deixar-se enredar,
mai més,
per fer coses amb les quals no està d'acord.
Aquest text tracta de com hi ha vegades
que fan coses per agradar a la gent
i que són dolentes.
És per això que hem d'aprendre a ser conscients
i saber diferenciar entre el bé i el mal.
I que encara que de vegades hem de dir que no als amics,
hem de ser valents
i explicar el per què no es deu fer
i així evitar fer mal a altres persones.
La finestra de la salut.
L'elecció.
Tot està llest per a l'elecció.
En un lloc disposat,
s'aixeca una gran plataforma
amb banderes i pancartes al seu voltant.
Damunt la plataforma,
han posat una taula gran i llarga
amb la cadira del senyor Col al darrere.
És un seient molt especial
per a les grans ocasions.
La patata i la ceba
han aixecat una tenda
al costat de la plataforma.
Davant la tenda,
el Rabe ha posat una gran pancarta
que diu
Voteu pel Rabe.
El Rabe és candidat a l'elecció.
La pastanaga també és candidata.
Ha posat un cartell enorme
amb la inscripció
El candidat soc jo.
Una trompeta ressona al jardí.
És la Virgínia
que bufa amb totes les seves forces.
Tothom arriba.
L'elecció està a punt de començar.
El tercer candidat a l'elecció
és la senyora Blat de Moro.
Ha distribuït adhesius
en la inscripció
Envieu-me a la Xina.
Els seus adhesius
són tan bonics
que tothom els porta
fins i tot
els que no voten per ella.
La patata
en porta 8.
Tot el recinte
està encerclat
per un cable gruixut.
A l'entrada
hi ha una pancarta
molt maca
de color blanc,
blau i vermell
que diu
Elegiu el vostre delegat
de jardí.
Ken és emocionant
li comenta
la remoletxa
al tomàquet.
Estic impacient
per sentir
el discurs
del rave.
Tu?
Per qui votes?
pregunta el tomàquet.
No ho sé
encara
l'espont
la remoletxa.
Escoltaré
els discursos
abans de decidir-me.
Jo votaré
per la senyora
Blat de Moro
diu el tomàquet.
Ja arriba
el senyor
Col
amb la pastanaga
la senyoreta
Blat de Moro
i el rave
diu la remoletxa.
L'advergínia
toca una altra vegada
la trompeta
mentre el senyor
Col
i els candidats
pugen a l'estrada.
El senyor
Col
aixeca la mà.
Tothom
calla.
Queda oberta
oficialment
la campanya
electoral.
Anuncia el senyor
Col
demano
a la pastanaga
que faci
el primer discurs.
La pastanaga
s'aixeca
i fa dos perillosos salts
cap enrere.
Tothom riu
i aplaudeix.
Senyores i senyors
un moment
crida el rave.
S'ha de dir
senyor president
de l'elecció
senyores i senyors
la pastanaga
es posa vermella.
Torna a començar
diu la pastanaga
fa dos nus perillosos salts
enrere
i perd les ulleres.
Tothom torna a riure.
Senyor president
de l'elecció
senyores i senyors
repeteix la pastanaga.
És per a mi
un gran plaer
i un honor de
la pastanaga
no pot llegir
sense les ulleres.
El senyor Col
la s'hi dona
i la pastanaga
continua.
És per a mi
un gran honor
ser aquí.
Bravo!
crida el cogombra.
La pastanaga
somriu i continua.
Estic segura
que em triareu
com a representante
a la Xina
perquè la pastanaga
llegeix el seu paper.
El candidat
sóc
jo,
jo,
jo.
La pastanaga
dona dos salts
a l'aire
i torna a caure
a la seva cadira.
Tothom
riu i aplaudeix.
El rabé
és el segon
a parlar.
Senyor president
de l'elecció
diu
traient la llengua
a la pastanaga.
Senyores i senyors
no voldriu tenir
un payaso saltador
com a representant
a la Xina.
Tampoc
ningú
no es preu boig
per a votar
una dona
diu malevolament
assenyalant
a la senyoreta
Blat de Moro
amb el dit.
jo,
jo votaria
per una dona
diu la patata.
Tothom
es posa a riure.
Soc jo
qui ha vençut
el coombra
a la batalla
de l'estany.
M'heu de votar
a mi
diu el rabé.
El públic
aplaudeix educadament
el rabé.
Ara li toca
el torn
a la senyorita
Blat de Moro.
Senyor president
de l'elecció
senyores i senyors
diu la senyorita
Blat de Moro.
Els meus rivals
han fet uns discursos
excel·lents.
Malauradament
jo no soc capaç
de saltar
fins a la Xina
com la pastanaga.
Tothom
es posa a riure.
Ni tampoc
puc conquerir
el món
com el rabé.
Tothom
aplaudeix.
Però si em voteu
com el vostre
representant
a la Xina
m'esforçaré
per fer honor
al nostre jardí
i no només
a mi mateixa.
Gràcies senyores
i senyors.
Molt bé, molt bé.
Crida el públic
entusiasmat.
Ara farem
la votació
diu el senyor Col.
Escriu el nom
del candidat
que voleu triar
en un tros de paper
i fiqueu-lo
dins aquesta capsa.
Tothom
escriu el nom
del seu candidat
en un tros de paper
i es posa en fila
per ficar-la
a la seva papereta
a la capsa.
A continuació
el senyor Col
com de tots els vots
tothom
espera amb ànsia
el resultat
de la votació.
La pastanaga
està convençuda
d'haver estat
eleguida.
El senyor Col
s'aixeca
i diu
el guanyador és
molt bé
pastanaga
crida la seva.
La pastanaga
s'aixeca
i fa una referència
tot dient
gràcies
estimats
electors
gràcies.
La seva
aplaudeix
els altres
esperen
que el senyor
Col
parli
i la seva
s'adona
que només
ella
és qui
aplaudeix
i seu.
La pastanaga
es troba
incòmoda.
El senyor
Col
guanyadora
la guanyadora
és la senyora
Blat de Moro
tothom
aplaudeix
a més no poder
va
de tota manera
no volia anar-hi
diu el rabem
la pastanaga
està molt trista
per no haver estat
elegida
i no diu res
la senyoreta
Blat de Moro
està molt contenta
Celebrem
l'elecció
crida la patata
tothom
entra a la tenda
per a la festa
tothom
llevat la pastanaga
que es queda
sola a l'estrada
ara que està
a les fosques
i ningú
no la pot veure
la pastanaga
decideix
que aquesta tarda
prendrà la poció
màgica del bolet
per intentar
no ser tan arrogant
Aquest text
de l'elecció
tracta de molts
temes diversos
que avui dia
veiem a les escoles
carrer
i televisió
en primer lloc
podrem escoltar
com hi ha
una burla
per ser noia
i la realitat
deuria ser
totalment
contrària
ja que siguis
dona
home
nen
nena
tots som
persones
amb sentiments
i tindríem
que ser
tractats
per igual
També
hem de tenir
en compte
que ningú
és millor
que un altre
o altra persona
perquè tots
tenim
habilitats
ja sigui
en educació
física
matemàtiques
llengua
o mil altres
amb les quals
poder fer front
dia al dia
Ja per últim
no hem de ser egoistes
i pensar en el propi benestar
sinó pensar una mica
amb tu i amb els altres
sobretot
amb les persones
que ens rodegen
i ens estimen
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut
A Ràdio Obrera
A Ràdio Obrera