Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Anabell Gómez.
Les activitats programades. Avui ens acompanya la Maria Manolelles, autora del llibre Dormo Molt, que el presentarà el proper dimecres, dia 24, a les 6 de la tarda, a la Casa de Cultura d'Abrera.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, què et porta a escriure i a il·lustrar el llibre Dormo Molt?
En un principi aquest llibre no estava pensat per ser un llibre. Era més aviat el quadern que jo vaig fer mentre estava el mes que vaig estar ingressada en el psiquiàtric.
Llavors jo em dedicava a dibuixar el que veia en el meu entorn, els pacients, les sales, les habitacions, passadissos, i a més a més anava notant, no?, des de coses molt gracioses que deien els pacients, els meus sentiments i les coses que passava una mica.
I més endavant, gent que ho va llegir em va dir, és que això ho has de publicar, ho has de publicar, i jo deia, això no ho vol llegir ningú.
Però al final resulta que sí.
Quina va ser la causa del teu ingrés en un centre psiquiàtric?
Bé, la causa és molt concreta, però penso que és més important el context de per què vaig arribar a aquesta situació,
que és... bé, jo estava molt estressada perquè treballava jornada completa al matí, a la tarda estudiava el cicle formatiu de grau superior d'il·lustració,
i a la nit em dedicava a fer el projecte final d'aquest cicle.
Tot plegat, junt amb què ja, doncs, havia tingut problemes amb 15 anys, d'agorafòbia, bé, diagnosticat com a agorafòbia, que potser no ho era concretament,
però que sí que ja tenia uns precedents de problemes de salut mental, llavors tot junt va petar i va arribar a un punt en què, doncs, havíem d'ingressar-me sí o sí.
I què va significar per a tu aquesta experiència? Et va ajudar?
En un principi, clar, d'això fa dos anys, va ser el 2016, i durant bastant temps vaig estar molt, molt ressentida amb la meva experiència allí.
De fet, la primera versió del llibre, diem, era molt més crítica i potser no tenia un missatge molt positiu.
Però amb el temps m'adono que, malgrat que puguin canviar moltes coses de com és el tracte dins les unitats psiquiàtriques i fins i tot el que penso sobre si realment les unitats psiquiàtriques són necessàries ja.
Però, a part de que puc ser crítica en tot això, sí que necessitava parar de tot en un moment en què al meu cap, doncs, jo havia perdut el nord
i necessitava realment trobar un descans, encara que fos mig imposat, diem, perquè jo vaig entrar voluntàriament, però perquè em van dir, estaràs com a molt tres dies.
Llavors vaig passar un mes, no?
I amb el temps m'adono que sí, jo necessitava passar un temps de descans, que podria haver estat millor, amb un tracte millor, sí,
però també va ajudar molt a poder fer un diagnòstic molt més acurat, que això, doncs, m'ha ajudat molt a, doncs, que trobessin què és el que tinc
i això, en realitat, ha estat superimportant per mi perquè jo, de fet, pensava que no tenien ni idea del que tenia i que, per tant, no em podien curar mai,
però parlant, parlant i quan més et coneixen, doncs, ja es pot curar molt més el que és el diagnòstic i això ajuda moltíssim.
El llibre Dormo molt convida a la reflexió, a la persona que el llegeix. També ets molt crítica, sobretot amb el tema dels tractaments.
Sí, aviam, el tema de la sobremedicació. Penso que sí, que és que en el moment en què tu estàs prenent 12 pastilles al dia,
ha de voler dir alguna cosa, no? És que són espantós i realment penso que ho és.
No vull dir que totes aquestes pastilles fossin innecessàries, però penso que potser depenien massa de les pastilles
en comparació amb el temps que dedicaven a la teràpia, de parlar, d'estar amb el pacient cara a cara.
Per tant, sí que penso que hi ha bastantes d'aquelles pastilles que no hauria d'haver pres
i em van posar, per exemple, l'ITI, sense realment confirmar que jo tingués un trastorn de bipolaritat.
De fet, està encara en stand-by, depenent de com evolucioni, no se sap, però que no estava diagnosticat.
I aquell l'ITI que després vaig estar prenent durant bastants mesos, em provocava, sobretot, molta, molta tremolor,
que m'havia d'agafar la mà dreta amb l'esquerra per poder llujar i encara així.
Era que molt bèstia. Fins que la meva psiquiatra de fora em diu, és que he llegit el teu historial
i jo no entenc per què estàs prenent això i dic, això ho dic jo, això ho dic jo.
Perquè actualment continues amb el tractament o una mica ara, quina és la teva vida ara, després d'haver passat per aquest centre?
No, aviam, el tractament sí que en segueixo prenent, però ha anat evolucionant molt, molt, molt des del principi
i seguirà evolucionant per diferents raons, perquè doncs no trobes el que realment encaixa,
perquè potser el que encaixa i amb el temps crees una tolerància i deixa de funcionar.
Però ara mateix, clar, l'evolució ha estat, des que jo surto del psiquiàtric,
em posen en... Ai, no, espera, això va ser abans.
Abans d'entrar al psiquiàtric jo estava en com prevenció de suïcidi,
com una espècie de programant que t'atenen molt més atentament,
de part de psicòlegs i el que és el SESMA, el centre de salut mental, no?
I després del psiquiàtric jo continuo amb tot això, però bé, he anat canviant, no?, de terapeutes.
Hi ha alguns amb qui he encaixat més i alguns amb qui menys.
La veritat és que has d'entendre que igual que tu vols que entenguin ells que tu ets una persona,
estiguis vots o no, els terapeutes també són persones i hi ha cops que encaixaràs amb ells i hi ha cops que no.
I bé, és qüestió d'anar provant, igual que amb les pastilles.
Arriba un punt, no?, que dius, ostres, és que no trobarem mai res, mai alguna cosa que realment encaixi amb mi,
però sí que he de dir avui en dia que estic super, super contenta amb la meva psiquiatra, que és super guai.
I penso, sí, ajuda molt.
I a nivell professional, en el teu dia a dia, et prens la vida d'una altra forma?
Bé, fa poc que ja estic enfocant-te d'una manera diferent,
perquè fins fa poc la meva vida tenia una data de caducitat molt pròxima.
Diem, tot podia acabar en qualsevol moment, tot podia acabar la següent setmana, el següent mes,
llavors els meus plans de vida no existien.
Però ara mateix les coses m'estan anant molt millor, per sort,
i ho estic començant a enfocar de forma diferent i a pensar una mica més en el meu futur
i en el meu benestar i en fer les coses que m'agraden,
que en realitat és molt difícil, sobretot amb la depressió,
perquè justament el que et treu és que totes les coses que t'han agradat fins al moment
de sobte desapareixen, no hi trobes el que abans hi trobaves.
I ja t'has trobat amb més gent que es troba en la teva mateixa situació.
Ajuda a poder compartir aquesta experiència?
Sí, i tant, i tant, perquè hi ha ocasions en què et trobes molt sol
i en realitat tot aquest temps que jo et deia que passava pensant que no sabien el que tenia,
un cop jo llegeixo el diagnòstic, dic, ostres, és que això és una cosa, no?
I vaig a buscar informació a l'internet que direm, ai, què fas, buscar a l'internet?
Però és que els terapeutes realment no em diuen gran cosa sobre el meu diagnòstic,
que tindrà les seves raons i això és un altre tema, no?
Però un cop jo llegeixo, dic, és que sóc jo, això ho faig jo, no?
Llavors penso, és que deu haver més gent amb aquestes coses i començo a contactar, no?
I et fa sentir no tan sol en això i no tan perdut.
I que realment si s'ha arribat a entendre i a classificar tota aquesta llista de símptomes
vol dir que sí que s'està enfocant el tractament en com alleujar aquests símptomes
o com aprendre a lidiar amb situacions a la vida que potser són més difícils per a mi que pels altres.
I creus que la societat està preparada per conviure a persones que podeu o podem tenir un trastorn?
Penso més aviat la pregunta és si nosaltres els bojos som els que estem preparats, no?
Per entrar a una societat que està molt construïda per a persones, diem, normals, sanes, mentalment.
Llavors per qui és difícil adaptar-se és per nosaltres.
Penso que és bàsic que les persones sense problemes de salut mental, que diem la societat,
acullin les persones diferents amb acceptació, amb tolerància, amb empatia.
Això penso que seria el base.
Llavors quan trobes que no és així, potser els que no estem del tot preparats són nosaltres, no?
Perquè em va passar mentre estava al psiquiàtric que va haver un punt que la meva psiquiatra em va dir
és que t'has adaptat de forma massa mena al psiquiàtric.
I has d'entendre que aquí dins no és com a fora, aquí tots tenim problemes i a fora doncs no és així, no?
Llavors el que vam fer per solucionar això va ser restringir-me les visites, les sortides i les trucades.
Que a mi em va semblar ja, bueno, locura total.
Però penso, ja clar, ni una cosa ni l'altra no.
És veritat que no estem tots bojos, que ho poso una mica entre cometes,
però és que hem de conviure tots amb tots, no?
I el que teníem dins el psiquiàtric que era empatia de tots amb tots
perquè és que no ens podíem jutjar els uns als altres perquè tots estiguem tocats del bolet.
Llavors el que teníem allà dintre, que era això, la tolerància, l'acceptació,
no la trobem a fora molts cops.
Llavors potser és el que falta.
Doncs ja per acabar, com convidaries a tota la gent que ens pugui estar sentint
aquest proper dimecres, dia 24, com deia Ana la Cissa, la Casa de Cultura,
s'apropi a aquesta presentació del teu llibre, del Dormo Molt.
Bueno, és un llibre molt maco, eh?
Jo el compraria, segur.
Però sí, bueno, explicaré una mica com pugui, no?
Explicaré també amb imatges de com eren alguns dibuixos abans, després, el procés.
I doncs, a mi m'agrada explicar-ho llavors.
Si algú té ganes d'escoltar-ho, bienvenido.
Des d'aquí, des de Ròdia Brera, convidem tothom, tornem a recordar la cita,
dimecres 24 a les 6, a la Casa de Cultura.
Recordem que aquesta entrevista s'emmarca dins el mes de la salut mental a Brera,
que estem duent a terme des de diversos departaments de l'Ajuntament.
I nosaltres avui agraïm la seva atenció a la Maria Manulelles,
l'autora, il·lustradora també, del llibre Dormo Molt.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
Recordeu que podeu trobar tota la programació del mes de la salut mental
als webs ajuntamentabrera.cat i radiobrera.cat
i també a la pàgina web de la Biblioteca Josep Roca i Brós.
I que aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir o descarregar la nostra programació
a la carta a radiobrera.cat
i també a la nostra aplicació per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Obrera.