A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, són els alumnes de 5è B de l'escola Ernest Lluc
i us venim a explicar dos contes que hem treballat a la classe de valors.
Aquests són, la patata i la seva es fan bones amigues
i la seva fa com els altres.
Aquests contes són per reflexionar,
perquè ens parlen d'actacions que poden fer-hi els altres,
encara que les fem sense adonar-nos.
Per això, algunes persones es poden sentir malament
si els passa el que diuen els contes.
També hem extret unes conclusions per tal de poder expressar
els nostres sentiments i reflexionar.
Esperem que gaudiu escoltant-nos.
La finestra de la salut.
La patata, la seva i el tomàquet juguen a la xerranca.
Patata, has tornat a ficar la teva pedra en el quadrat equivocat,
diu el tomàquet impacient.
No es pot trepitjar la línia quan es juga a la xerranca.
Però no ho he fet expressament,
contesta la patata.
Pobre patata, avui tot li surt pitjor que mai.
Patata, ets massa barrora, era.
Diu el tomàquet.
Vine a seva, anem a jugar a casa meva.
Vine a seva, anem a jugar a casa meva.
El tomàquet i la seva se'n van,
i la patata es queda sola.
Tot ensurt malament, es diu la patata.
El senyor Coliflor m'ha castigat,
tot i que jo no havia fet res de dolent.
No sé jugar a la xerranca i ningú no vol jugar amb mi.
Per què? Per què?
La patata està molt trista
i es posa a pensar en la poció màgica.
El bolet ha dit que prenent-la
s'obliden tots els problemes
i que un es troba millor.
Segurament a la Col de Brussel·les
encara li en queda una mica.
Potser hauria de provar-la, es diu.
Llavors la patata se'n recorda
que la poció màgica
no li va donar resultat a la Col de Brussel·les.
No s'havia tornat com el senyor Col
i li havia creat altres problemes.
No decideix la patata.
No prendré la poció màgica.
La Col de Brussel·les ha dit que no funcionava.
L'endemà la patata promet el tomàquet
que li donarà els seus còmics favorits
si jugo amb ella.
El tomàquet oblida de cop
que no vol ser amic seu
i que no sap jugar a la xerranca.
La ceba arriba.
Hola, amics, què feu?
Oh, res, marxàvem.
Respondre el tomàquet
que no vol compartir els còmics amb ningú.
Ens veurem un altre dia.
Adeu, ceba.
Aquesta vegada és la ceba qui es queda sola
i la patata qui se'n va a cal el tomàquet.
Per què no volen jugar amb mi?
Jo no sé fer res.
Pensa tristament la ceba.
Més tard, quan torna a cal el tomàquet,
la patata veu la ceba
que encara està asseguda al mateix lloc.
Què fas aquí?
Pregunta la patata.
No és cosa teva,
respon la ceba.
Com vulguis,
diu la patata marxant.
No, no te'n vagis,
diu la ceba.
Et diré per què sóc aquí encara.
Per què?
pregunta la patata.
Perquè estic enfadada.
M'ho he deixat tota sola.
Oh!
Diu la patata.
Però ahir vaig ser jo qui es va quedar sola.
Jo també em vaig enfadar.
No m'agrada que em deixin sola,
diu la ceba.
A mi tampoc,
respon la patata.
Hauríem de ser amigues de debò
i no deixar-nos mai soles l'una a l'altra.
I estic totalment d'acord,
diu la ceba.
I això és el que van fer.
La finestra de la salut.
La ceba fa com els altres.
El Raba,
que està en gran forma,
ha decidit de fer-ne una daclossa.
Caldria que li agafés el bastó
al bel senyor Coliflor,
però no és qüestió de fer-ho tot sol.
El Raba ha decidit portar els altres amb ell.
Parla amb la carbassa i el tomàquet,
que accepten d'acompanyar-lo.
Després parla amb la ceba
i la senyoreta Blatamoro.
Decideix-te, ceba.
El vell dorn.
No hi ha perill.
Vine.
Però la ceba troba que no és correcta
robar el bastó del senyor Coliflor.
Mereix que li prenguem el bastó,
diu el Raba.
Així aprendrà a no parlar contra l'albergínia.
El senyor Coliflor és un vell dolent.
Afegeix el tomàquet.
La ceba troba que de tota manera
no és una bona idea.
Fes el que vulguis,
diu el Raba.
Si no vols ser amiga nostra,
tu mateixa.
Però la ceba vol ser amiga de tothom
i diu,
d'acord, ja vinc.
Llavors el Raba es gira cap la senyoreta Blatamoro.
Blatamoro,
vens a agafar el bastó amb nosaltres.
No, respon la senyoreta Blatamoro.
No m'interessa i penso que ho s'agafaran a tots.
Molt bé, nena petita.
Ves a jugar amb les teves nines.
Esbutla el Raba mentre es marxa.
Au, anem als altres.
Sense saber ben bé com,
la ceba és finalment l'escollida
per agafar-li el bastó al senyor Coliflor.
Ves-hi, ceba,
diu el Raba.
Ves-hi mentre dorm.
Només li has de prendre el bastó
i nosaltres t'esperarem aquí.
La ceba hi va,
però no té sort.
El senyor Coliflor es desperta
just en el moment que la ceba
posa la mà sobre el bastó.
Volies el bastó, eh?
Aquí el tens.
Crida el senyor Coliflor pegant la ceba
mentre els altres surten corrents.
Més tard, els altres
encara són amics de la senyoreta Blatamoro.
Juguen a vegades amb ella
com si res hagués passat.
Realment m'ho mereixo,
es diu la ceba.
Hauria d'haver fet com ella
i no haver anat a agafar el bastó del senyor Coliflor.
Encara són els seus amics
tot i que no els ha seguit.
Aleshores, la ceba decideix
no deixar-se enredar mai més
per fer coses amb les quals no està d'acord.
La finestra de la salut.
La conclusió de la patata i la ceba
es fan bones amigues
és que no ens agrada que ens deixin sols.
Per tant, no ho hem de fer els altres.
Tothom té dret a equivocar-se.
No està bé fer coses als altres
que després no ens agrada que ens facin.
A vegades hem de saber posar-nos
en el lloc dels altres
per comprendre com se sent algú.
i la conclusió de la ceba fa com els altres
és que no ens hem de deixar enredar pels altres.
Si saps que una cosa està malament,
no la facis.
Si els altres fan una cosa
o diuen alguna cosa dolenta,
no significa que tu l'hagis de fer
per tenir més amics.
Els bons amics
no t'obliguen a fer coses
perquè després t'enxampin a tu.
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut.
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut.