Els serveis informatius de Ràdio Abrera us ofereixen l'entrevista del dia.
Bona tarda, us parla Anabel Gómez.
Des del Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera
s'imparteix el taller de llengua,
un espai d'aprenentatge de la llengua catalana per a dones immigrades
que inclou també espais de conversa.
El taller comença a l'octubre i finalitza al maig
i per parlar-ne avui a l'entrevista del dia
ens acompanya d'una banda la professora Merche Bellón
i d'altra la Sabah, la Souat i la Mariam, que són alumnes del taller.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Vé, en primer lloc, Merche, en què consisteix el taller de llengua i quin és l'objectiu?
Doncs el taller de llengua, com bé has dit,
és un projecte del Departament de Serveis Socials
amb l'objectiu d'apropar el català a persones no vingudes aquí al municipi d'Abrera
i fer-los la seva integració, el seu dia a dia i la seva vida molt més fàcil dins del municipi.
Perquè quan arriben, clar, es troben, una de les màximes dificultats és l'idioma, no?
Són persones de fora, normalment al taller de llengua la gran població que tenim és marroquina.
Llavors, clar, l'idioma és totalment diferent,
llavors no poden fer el seu dia a dia aquí a Abrera perquè desconeixen, no?
Llavors, una mica els ensenyem català, hi ha persones que venen que no estan alfabetitzades,
llavors els ensenyem a llegir i a escriure,
i després tenim un altre grup que aquest ja sap llegir, sap escriure, d'acord?
Llavors sí que aprofundim una mica més en el que és més la teoria de l'idioma, no?
I la pràctica la fem amb els espais de conversa,
que són trobades que fem setmanals amb elles,
on únicament practiquem el català oral.
Quantes dones estan matriculades en guany a aquest taller?
Doncs en aquests moments, en els dos grups,
aproximadament unes 25 dones.
Sí que dic, és un taller exclusiu per dones,
dones no hem tingut, ja dic, la majoria de dones són dones marroquines,
però també hem tingut alguna dona de l'Àfrica Negra, Gàmbia, Senegal,
però la majoria són dones marroquines.
Si acostumen a ser això, ara deuen haver-hi unes 20-25.
I quina valoració feu des del departament?
Doncs la valoració és superpositiva.
Tant jo com l'altra educadora que n'hi ha, l'altra professora que és l'Eva Prats,
estem molt contentes amb elles perquè realment...
Jo vaig començar amb elles fa uns cinc anys,
i de cinc anys cap aquí l'evolució que han fet és espectacular, no?
I les ganes que hi posen, l'interès, l'assistència, el compromís,
el venir cada dia a classe amb aquest esforç, amb aquestes ganes d'aprendre,
amb aquestes ganes d'integrar-se i conviure, no?,
anar a Brera i conèixer, no?, doncs com avui.
Avui hem vingut a conèixer la ràdio.
Ara elles us explicaran altres activitats que fem al marge del que és el propi tallar de llengua, no?
Però aquestes ganes, per mi, és una satisfacció, no?
Només a una classe i veure-les i com van evolucionant i com van aprenent català
i com des del principi que els feia moltíssima vergonya poder parlar fins avui, no?,
que es plantejen fer una entrevista a la ràdio i que estan supernervioses,
però que segur que els surt superbé, no?
Llavors, per nosaltres és supergratificant, la veritat que sí.
Doncs ens acompanyen la Sabach, la Souat i la Mariam.
Ve, en primer lloc, per què veniu al taller de llengua i per què voleu aprendre català?
Volem aprendre català per moltes motius.
Per exemple, per anar al metge o ajudar els nostres fills a les coses de l'escola
i també per trobar feina i també per poder comunicar-nos amb la gent
i per entendre la ràdio i la tele.
I què feu a les classes de català?
A part d'aprendre català, quines altres activitats feu al taller de llengua?
A classes de català, com conjugar verbs, construïm frases,
aprenem vocabulari de la casa, dels aliments, del cos...
i també fem activitats.
Per exemple, com aquest dijous fem una sortida a Esparreguera
a conèixer dones marroquines.
També aprenen català.
I també, el dia de 8 de març, el dia de donar,
va venir un ginecòleg, l'associació dels metges del món,
a explicar-nos coses de la salut de la dona.
Quants dies a la setmana veniu a classe?
Tenim classe tres dies a la setmana i dos dies amb la metge
que aprenem a llegir i a escriure i un dia de conversa amb l'Eva.
I creieu que esteu millorant amb aquestes classes?
Sí, estem millorant perquè hem après moltes coses noves
que abans no sabíem.
Per exemple, hi ha dones que no podien anar al metge soles i ara sí.
I aprendre català és una manera d'integrar-vos al poble,
tal com esteu explicant.
Però, tot i així, amb quines dificultats us trobeu?
És que ens trobem que la gent d'Abrera,
o la gent en Espanya en general, té la por del desconegut.
Pensen que la dona que porta bé és o bé inculta,
o bé és tancada, no vol abrir-se al carrer,
a la cultura, a tot el que està aquí.
Però el problema també és que si et veus al carrer,
un, el saludes al veí o alguna cosa,
que no et respon, sents una mica inferior.
I això no et dona ganes d'integrar-se bé.
I també se veus que al carrer hi ha coses que,
com havia aquestes setmanes,
una escritura que fora muros.
I això, ets penses,
per què vol jo integrar-me aquí?
No puc.
Aunque tens idiomes,
per això anem a estudiar.
Estudiem el català,
perquè la dança agrada,
i per què?
Per integrar-se.
I perquè la gent en sent que estem aquí.
I volem aprendre.
No som una gent tancada ni res.
I som molt avert a tota la gent.
Sí que esteu contentes de poder realitzar una activitat com aquesta
i poder realitzar activitats, veritat?
Sí, sí, sí.
Ens agrada.
Doncs nosaltres avui des d'aquí
agraïm la seva atenció
tant a la professora del taller de llengua,
la Merche Bellón,
com a aquestes alumnes
que ens han acompanyat en aquesta entrevista,
la Sabach, la Souat i la Mariam.
Moltíssimes gràcies
i que continuem aprenent molt català.
Gràcies a vostès
per convidar-nos a venir a la ràdio
i explicar una mica el que sentim
i a qui volem fer també.
Gràcies.
Gràcies.
Ràdio Abrera
Serveis informatius