Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
Abrera ha estat la seu del plenari de la xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat, celebrat el divendres 27 de febrer passat, en una jornada que ha combinat treball institucional i visita sobre el terreny a la intervenció arqueològica de la fossa comuna del cementiri vell d'Abrera. Avui, a l'entrevista del dia de ràdio Abrera, recuperem les valoracions de les persones que van fer la presentació i introducció de la sessió. Sentim, en primer lloc, l'alcalada Abrera, Jesús Narro. Abrera es fica...
en el centre de la Memòria Democràtica, en el Baix Obrigat, on avui s'ha fet de forma extraordinària la sessió plenària fora del seu poble, de Sant Feliu, i s'ha fet en la sala de premsa de l'Ajuntament d'Abrera. Ja ha tingut la presència de la presidenta del Consell Comarcal, del president del Centre d'Estudis, Jordi Sicar, de Comarcals del Baix Obrigat, el Jordi Font, director general del Memorial Democràtic, la diputada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona,
Lourdes Borrell i com deia la presidenta del Consell Comarcal Eva Martínez. A banda també la consellera Lídia Muñoz de Memòria Democràtica del Consell Comarcal, alcalde Juan Jurado del poble d'Esparaguera i diferents regidors i regidores i autoritats per acompanyar-nos en aquesta sessió plenària. Una sessió plenària que ha esdevingut primer de tot amb una presentació avui dels treballs que s'han realitzat des d'Abrer i la importància que hi tenen
I això donarà peu després a una visita al mateix cementiri, també passant pel mig del poble, explicant espais del nostre municipi d'interès històric i d'interès patrimonial. Tot aquest treball que s'està fent des de l'Ajuntament d'haver impulsat ha tingut sempre la col·laboració de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat
hem capçalat pel seu alcalde i acompanyat sempre del regidor amb el Xavier Rota i també de la nostra regidora Aranxa Galofré, la qual també sempre s'ha implicat i ha dissenyat aquest programa i aquest impuls. No hem de perdre l'objectiu d'aquesta reunió d'avui, que és
fer ressò dels fets que van succeir el febrer del 1939 al nostre municipi on van assassinar més de 13 persones. Això és molt important destacar-ho, donar-hi la seva importància i, sobretot, com qualsevol element regevant i qualsevol evidència, hem de rebatre les mentides
que també propaguen forces feixistes al respecte de qualsevol esdeveniment que sigui explicatiu de la història de la dictadura franquista. L'Ajuntament d'Abrera continuarem impulsant tot aquest patrimoni, tota aquesta història, tota aquesta recerca, que continuem treballant per tal que les víctimes afusellades al nostre terme municipal i enterrades durant el mes
de 85 anys al nostre cementiri vell, doncs pugui tindre una exhumació digna i que els seus familiars decideixin i els acompanyin en aquest moment tan important. O sigui, des de l'Ajuntament d'Abrera continuen recolzant i continuen impulsant polítiques de memòria democràtica.
Hem d'anar de la mà de la Diputació de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal i dels ajuntaments veïns, perquè són els que al final compartim la recerca, compartim els relats dels veïns i veïnes i ens ajuden a esclarir uns fets que cada cop tenim més clars com va succeir i per què van succeir, perquè no volien llibertat i perquè volien apartar de la gent que pensava de forma diferent.
Sentim ara la diputada de Memòria Democràtica, la Diputació de Barcelona, Lourdes Borrell. Aquest plenari és una mostra de la feina que es fa bastant única en el que és el Vall Llobregat i en aquesta comarca. No totes les comarques veus aquest treball d'enxarxa i és un treball que ja es porta des del 2016.
Això és un treball que les entitats s'han anat sumant, que diferents amicals, associacions d'expressos, com l'última assignatura que també s'ha fet, per poder treballar no solament a posar al dia la situació del passat que ha viscut cada una de les poblacions,
sobretot en els moments de finals de la Segona República, el que és el cop d'estat, tot el que és la guerra civil, el franquisme i el postfranquisme, que podíem estar-ho treballant, sinó també en fer viu, com passa aquí a Brera, amb el cemetiri i les fosses, aquest treball de treure les persones que allà han estat afusellades,
que són persones que no venien de l'àmbit polític totes, com aquelles dones que venien a veure, que ho he comentat abans, venien a veure que si els seus marits se'ls portaven a la model i es van trobar elles també fusellades en aquesta paret d'aquest cementiri vell. Les joves en aquests moments, totes les persones, tant els professorats com els alumnes dels instituts de secundària, és important que puguin veure la realitat.
És dura, però com sempre s'ha dit, la veritat ha de ser explicada. No seran llibres d'història i una pàgina d'història, sinó serà la seva propi història i des del territori, des del seu propi municipi, és com ho poden veure. En aquests moments que realment està sortint tot el neofranquisme,
les situacions que els joves van veient en el tema TikTok, a vegades la no veritat o no veritat explicada del que va succeir i s'ha de fer real, dient que no estem fent una nostàlgia del passat, sinó que estem posant en blanc sobre negre el que va passar.
i que això ens ajuda en el nostre present, ens ajuda en el nostre futur, d'aquesta societat que la democràcia no va ser un regal, sinó va ser una lluita. Van haver-hi moltes pèrdues de vides de famílies que són dels joves que estan ara actualment també als seus instituts. El que fem des de la demarcació diputada de memòria democràtica de la Diputació de Barcelona és treballar amb els 311 municipis de la demarcació.
ajudem a cada un dels municipis a fer realitat, com a Abrera, aquests espais de memòria. Treballem també amb el tema formatiu, que volem ara fer un conveni també amb la Generalitat de Catalunya, perquè puguem treballar des d'educació, formant el professorat, buscant també materials per ajudar a que aquesta realitat del nostre passat, que és el nostre present, el puguem anar explicant.
i per l'altra fem exposicions itinerants, com la de la Segona República, que es podrà demanar a partir del 14 d'abril, o la de la Generació Top, que en aquest cas va acabant a la Model o ha agafat la Diputació i ara la fem itinerant.
No vol dir que hagués d'anar a tots els municipis, però sí que pot anar a un dels municipis més grans, els més petits al voltant el poden anar a visitar. Són exposicions que expliquen totes aquestes realitats i, a més a més, el que fem des de la Diputació és que cada municipi ens pugui demanar un plafó del seu propi municipi, tant de la Segona República com de la generació top, de totes aquelles persones.
que han estat, en aquest cas, empresonades. I recordem que són persones que no eren polítiques, podia ser el fuster del poble, podia ser una dona a casa seva, això per problemes mil que van haver-hi en aquells moments van estar empresonats.
Crec que és important la tasca que fem entre tots, però sobretot l'acompanyament dels gens supramunicipals, com és la Diputació i la Generalitat, que puguem acompanyar cada un dels municipis a fer aquesta realitat. I aquest any de novetat també, a part de les exposicions, el que hem fet és posar 30.000 euros per als ajuntaments,
per poder que tots els instituts puguin anar a veure els espais de memòria que tenim tota la demarcació de Barcelona. S'ha de demanar a l'Ajuntament i l'Ajuntament és el que sol·licita en aquest cas a la Diputació i podran tindre un autocarg perquè pugui anar tot el grup de primer, de quart d'ESO, el que ens diguin, ens digueu cada un dels ajuntaments per poder fer aquestes visites importants per veure diferents realitats en cada un dels municipis.
A continuació sentim Eva Martínez, presidenta del Consell Comarcal del Baix Llobregat. Felicitar a totes les entitats que participen a la xarxa de memòria democràtica del Baix. És una entitat única amb la qual estan representades els ajuntaments de la comarca.
i sobretot les entitats de memòria, que són fonamentals per poder tenir recollida tota aquesta memòria, tots aquells fets que han passat i que no volem que es tornin a repetir. I també és una entitat que té tot el recolzament tant de Diputació de Barcelona com des de la Generalitat de Catalunya. Això és el que fa aquesta entitat única en tot el territori de Catalunya i ens dona una força que a més després podem veure amb exemples com és aquesta obertura de les fosses al cementiri vell de Brera.
A continuació sentim Jordi Sicard, president del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. La valoració crec que és molt positiva, evidentment hi ha la sola presència de persones, d'institucions, crec que és la definició, l'evidència més gran que l'acte és significatiu, ha tingut un èxit i crec que demostra la vitalitat
i la significància de la xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat. La presència de totes les institucions, crec que no era només un farciment, i perdoneu l'expressió, sinó que era clarament la participació directa. Totes aquestes institucions estan participant directament en la xarxa de memòria democràtica del Baix Llobregat.
per tant cadascú des del propi Consell Comarcal, que evidentment és l'impulsor, la Diputació, la Generalitat, els Ajuntaments, tothom hi participa i nosaltres des de les entitats hi fem tota l'aportació i col·laboració que fem i som nosaltres com a Centre d'Estudis Comarcal del Baix Bregat, també com s'ha comentat la Miquel Mannhausen i un munt d'altres entitats que jo crec que és l'evidència més clara que això té vida i té feina.
I finalment sentim Jordi Font, director del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Aquest plenari penso que és molt rellevant, no és la primera vegada que es fa, es fa anualment i es posa en comú el treball que duen a terme des de les corporacions municipals,
el Consell Comarcal, el Memorial Democràtic, la Diputació de Barcelona i, sobretot, molt important, la participació de les entitats de la societat civil, que són les associacions, centres d'estudis i, sobretot, es posa en relleu
el fet que treballem conjuntament en un treball, en un objectiu comú, que és posar en valor, fer valdre la importància avui de la memòria democràtica, del coneixement del passat, d'aquest passat,
recent relacionat amb, podíem dir, no només amb la dictadura franquista i els traumes que ha comportat i que ha causat la repressió, sinó també posar en relleu, per exemple, una època d'aprofundament democràtic, com va ser la Segona República, per exemple, o després el que serien les lluites antifranquistes durant els darrers anys del franquisme i la transició, no?
Bàsicament és mostrar la rellevància de la veu de la gent, de les persones, de l'activisme polític per la construcció de la democràcia. Penso que això és molt rellevant fer-ho avui en un moment en què hi ha grups polítics,
fins i tot think tanks, podríem dir, grups de pensament que propugnen una visió molt negativa de la democràcia, que fins i tot el seu objectiu últim és destruir la democràcia i el nostre...
i el règim de drets i llibertats del qual gaudim i per això hem d'estar molt alerta, molt vigilants cada vegada més i actualment la democràcia s'ha convertit, podríem dir, en un combat, en un combat polític, en un combat democràtic per...
consolidar i mantenir i aprofundir la democràcia en el present i amb una perspectiva de futur. I penso que aquesta és una tasca important també, el que fem nosaltres aquí, els que estem reunits aquí, perquè també volem tenir una perspectiva, podríem dir,
transgeneracional. Volem transmetre aquests valors de les persones que s'han precedit, que ells ens han transmès de lluita a favor dels drets i les llibertats, transmetre-les a les persones més joves que seran grans d'aquí
d'aquí uns anys i que d'alguna manera són ells el futur i la garantia perquè la societat democràtica, la democràcia i les llibertats es mantinguin. I sobretot el que hem de fer veure és que la democràcia no és quelcom que diguéssim peregna, sinó que si no es lluita per ella pot desaparèixer.
Serveis informatius de Ràdio Abrera.