Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
A més, va exercir de llebre a l'últim tram de la cursa.
Bona tarda a tots dos.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, Òscar.
En primer lloc, José Antonio, com va ser aquesta experiència de córrer la teva primera marató
i fer-ho, a més, al·lugrant a la prestigiosa Marató de València?
Vaig estar molts mesos treballant-la, pràcticament 5-6 mesos,
els 3 últims amb molt de treball d'entreno per estar preparat
i l'experiència per mi ha sigut molt, molt bonica.
Per tant, fas una valoració positiva d'aquesta experiència, veritat.
Explica'ns una miqueta com va ser des que vas arribar fins al final de recorregut.
Bé, vam arribar a València el divendres per fer ja nit allà.
Dissabte vam anar a la fira del corredor per recollir els dorsals i la bossa del corredor
i veure també una mica la zona.
Vam passejar una mica per València, per la zona de la ciutat de les Arts,
vam passejar també per la platja i tal.
I res, dissabte pràcticament va ser oci per descansar, anar a dormir d'hora
perquè el diumenge, com molt tard, a les 5 i mitja del matí,
ja tenien que estar aixecats per marxar a la cursa que començava a les 8 i mitja.
Com t'ha ajudat el fet de formar part del Club Palatisme d'Abrera
a l'hora de preparar aquesta prova de més de 42 quilòmetres?
Doncs m'ha ajudat bastant.
Tenim un entrenador que és reconegut a nivell estatal i de Catalunya
i ell m'ha donat consells, jo a part vaig seguir unes directrius
que marcava la mateixa marató de València a la seva web
i estar dins d'un grup de gent que te recolza en tot moment,
m'han recursat i m'han donat el seu apoyo.
I els entrenos, inclús algun m'ha acompanyat, sobretot en Jordi.
Li hauria agradat més acompanyar-me més, però per circumstàncies no ha pogut ser.
Però bueno, si hagués estat sol hauria sigut més complicat.
Estàs content amb la marca final que vas fer de 3 hores i 45 minuts,
si no ens equivoquem?
Sí i no. El meu objectiu era fer 3 hores i 40 minuts.
Sí que és cert que al ser la primera marató molta gent diu que l'objectiu és acabar,
però jo sí que a base de fer els entrenos veia que podia fer aquesta marca de 3,40 minuts,
però bueno, per circumstàncies de curs a 42 quilòmetres són molt llargs.
Em vaig quedar en 3 hores i 45 minuts, però estic content.
De cara a properes maratons, t'agradaria també participar-hi.
Com et vols preparar o com t'hauries de preparar per fer front a unes altres curses d'aquest tipus?
Bàsicament l'entreno és el mateix, l'únic que és, si volgués fer millor marca,
que teòricament serà l'objectiu, tindré que mejorar els entrenos,
fer uns entrenos una mica més exigents, bàsicament amb això.
I bueno, de fet, en Jordi i jo estem pensant fer l'any que ve, tornar a València,
i ell no fes només de Llebre, sinó que fes-la sencera.
Com dèiem al començament, el Jordi va exercir de Llebre.
Com va ser aquest últim tram de cursar?
Bueno, voldria començar, Òscar, dient que al principi era un objectiu que volíem fer tots dos.
Vull dir, vam començar el mes de febrer a planificar de fer una marató fora del que era Barcelona.
Jo sempre havia fet la marató de Barcelona i, bueno, volia sortir una mica fora d'aquí a veure si era el mateix veure una marató
en un altre ambient que no hagués fos el conegut i el José Antonio va ser que em va empenyar per...
em va empenyar, diguem-ne, per lo que era pràcticament assolir la marató de València,
que havíem escoltat, bueno, que havíem vist, que és una marató que ha crescut moltíssim i era, pues bueno,
un objectiu una mica apetitós en aquest aspecte.
Què vam fer? Vam començar a entrenar i, per motius anem a dir personals,
jo vaig haver de deixar els entrenaments de la marató,
vaig acompanyar amb el José Antonio amb els entrenaments que vaig poder,
però, bueno, fer l'objectiu de Llebre era una mica tornar, primer, un companyerisme,
vull dir que, evidentment, que ens uneix.
Va ser emocionant perquè, bueno, en el moment que ens vam unir tots dos amb el quilòmetre 27,
doncs, bueno, jo veia que ell anava molt bé, jo també em vaig créixer, vull dir, vaig créixer en aquell moment
i tot em va anar superbé fins al quilòmetre 37, al quilòmetre 37, ell va començar a tenir les rampes
i aquí, doncs, ja vam començar a patir junts perquè allà havíem vingut tots dos a patir junts.
L'arribar a la meta d'allà de València, doncs, és una cosa que tu,
llunyament, fas de Llebre durant un temps, però, faltant uns 400 metres, doncs, t'apartes,
vull dir, és el moment seu, ells ha fet la seva marató i el meu llopció, en aquell moment,
doncs, ja estava complet, no?, que era acompanyar-lo.
I pel Club Atlatisme d'Abrera, què significa que els vostres corredors participin en proves arreu del territori?
És important, és important perquè, gairebé nosaltres, el nom d'Abrera,
l'hem portat d'inclusió fins i tot a Tòquio, vull dir, l'any passat, l'Albert, un corredor nostre,
va anar a fer un viatge a Tòquio i va aprofitar per córrer a la marató de Tòquio
amb una samarreta del Club Atlatisme d'Abrera.
Hem estat a Berlín, hem estat a París, hem estat a la Beovia, a Sant Sebastià...
Què ho fem? A nivell, sobretot, particular, com a club.
Nosaltres som un grup d'amics, que vull dir, que correm junts,
que ens ho passem divertits junts, que ens agrada el que fem i, evidentment,
és un esforç comú veure com ens podem ajudar i com, bueno, planifiquem unes sortides d'aquest tipus
i aquí intentem passar-lo el millor possible.
I com en treballeu des del Club per entrenar amb els corredors?
Bé, des del Club tenim una sèrie de dies d'entrenes, que són el dimarts i el dijous,
que són de set i mitja a nou, allà a les pistes que nosaltres disposem,
allà al pati de l'Ernest Lluc.
Els nostres entrenadors ens marquen el que són els entrenus setmanals,
després, durant el cap de setmana, cadascú fa l'entrenu que li ve marcat,
per el que vol aconseguir.
Hi ha gent que vol competir, hi ha gent que vol estar bé físicament,
vull dir, aquí no posem cap tipus de meta a ningú
i nosaltres intentem ajudar-te a què és el que vols aconseguir.
Vull dir, és una miqueta el que tractem.
L'escola d'atletisme és un pilar important del club,
ja que és la base, el futur de l'atletisme a Brarenc, oi?
Quines són les principals línies de treball amb els més petits?
Bé, l'escola infantil és la joia del Club d'Atletisme,
vull dir, és el que dóna sentit al club, d'alguna manera,
perquè és on gairebé treballem força per aconseguir,
sobretot que els nens facin esport,
que els agrada aquest esport, que no és fàcil,
vull dir, és un esport dur, vull dir, sacrificat,
moltes vegades individual i que requereix un cert esforç
i, bueno, doncs d'alguna manera treballem amb ells,
aquest any hem intentat perfeccionar,
bé, no perfeccionar, hem intentat avançar,
vull dir, des dels cinc anys que agafem els nens
fins que o deixen o continuen corrents com nosaltres,
que en el cas ja tenim uns cadets juvenils que encara continuen corrents amb nosaltres,
amb els grans, doncs intentem que sobretot aprenguin a córrer i s'ho passin bé.
D'altra banda, com sempre, hi ha una cita destacada al vostre calendari,
com és la cursa Abrera-Córra de nou,
que el 2019 arribarà ja a la seva onzena edició.
I esteu ja treballant?
I quina valoració feu del darrer aniversari de la prova que vau celebrar en guany?
Bueno, ja hem començat a treballar en l'edició d'aquest any.
Jo crec que el darrer aniversari ha sigut molt important
i això és una opinió molt personal meva.
Sí que crec que vam posar aquest any,
la cursa de Abrera vam aconseguir ja, com jo dic, el top, no?
Vull dir, vam tenir dos padrins molt especials
que van ser l'Abel Anton i el Martín Fiz,
dos campions del món que es van desplaçar aquí a Abrera
per estar aquí amb nosaltres durant tot el cap de setmana,
que van estar des del primer dia corrent,
vull dir, posant medalles als nens petits,
vull dir, atenent a tothom, etc, etc, etc.
I, inclusive, vam aconseguir fer la que vam anomenar la cursa Brasol,
que vam recollir allà uns 180 nens entre dos, tres, quatre anys,
que, evidentment, això va ser un final de festa molt emotiu,
perquè, clar, ningú esperava que vinguessin allà uns nens
molts dels braços dels pares acabant la festa
que estàvem tenint en aquell moment.
Doncs ja per finalitzar, per a totes aquelles persones
als que els agradi córrer,
per què les animaríeu a formar part del Club Atlatisme d'Abrera
i què han de fer per contactar amb vosaltres?
Home, mira, jo animaria a tothom,
primer a fer esport, indistintament,
de sigui córrer o qualsevol altre tipus de modalitat, no?
Però tot el que vulgui és, bueno, estar amb nosaltres
o que tingui inquietuds o que vulgui venir, diguem-ne,
com a mínim a informar-se,
doncs que vingui amb les seves preguntes.
Nosaltres intentarem apujar-los amb el que sigui.
No, repeteixo, no es té que anar a competir,
a competir directament.
Això després t'ho demana cadascú,
segons com es veu o com es deixa de veure.
Però vull dir, que vulgui fer esport
o senzillament sortir amb un grup d'amics.
Hi ha molts runes que veiem per a Abrera que corren sols.
Tenim el nostre mail,
que és clubatletismeabrera.gmail.com.
Vull dir, allà podeu demanar tot tipus d'informació
o, si no, cada dimarts i cada dilluns
ens trobareu a tots allà a les pistes d'allà de l'Ernest Lluc
i podeu demanar tot tipus d'informació al respecte.
Doncs, José Antonio Márquez i Jordi Moreno
del Club Atlatisme d'Abrera,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui a l'entrevista del dia.
Gràcies a tu.
Gràcies a tu.
I recordeu que, com sempre, aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir o descarregar
la nostra programació a la carta
a radiobrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Abrera.