A Brera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
Enguany es commemora l'any Pànicar i la Biblioteca Josep Roca i Brós
ha volgut sumar aquesta efemèride amb una xerrada
que va tenir lloc dilluns a la tarda a càrrec de Xavier Serra i Nartisso,
qui avui precisament ens acompanya a l'entrevista del dia.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, doncs, en primer lloc, i per a aquelles persones que potser no el coneguin,
qui era Raimon Pànicar i quines van ser les seves aportacions?
Bueno, Raimon Pànicar és una figura de reconeixement internacional,
nascut a Barcelona ara farà un segle,
per això es commemora els cent anys del seu naixement
i va ser aquí dintre de l'institució de les lletres catalanes,
de l'Agentitat de Catalunya, és un dels que celebra algun any.
Hi ha, per exemple, l'any també Pedrolo, si no, de Valament,
o Breda Campmany, i entre ells també hi ha l'any de celebració de Raimon Pànicar,
nascut a Barcelona, de mare catalana i catòlica,
i de pare indi-hindú,
i això fa que la seva biografia ja sigui peculiar d'entrada.
Va ser un gran intel·lectual,
químic, teòleg, filòsof, conversador,
també savi, profet, etc.
I quina creu que ha de ser la manera de perpetrar el llegat que ens ha deixat?
Bé, el Pànicar també va ser un gran escriptor,
va escriure pràcticament tota la seva vida.
De fet, ens va deixar més d'una cinquantena de llibres,
uns 1.500 articles a banda d'un dietari,
i la seva obra ara actualment s'està publicant
el que se'n diu l'obra completa, l'Òpera Òmnia,
que en català ja portem uns 10 volums,
que, a més a més, va ser dissenyada per ell mateix.
Per tant, ell mateix va dissenyar aquella part de la seva obra
que ell considerava que podria ser interessant conservar.
És a dir, que al principi,
tot i que va ser desconegut pràcticament
fins que es va instal·lar a Bertet, aquí a Catalunya,
aquí en el nostre país,
ara, bé, i després, a partir dels anys 80-90,
doncs va començar a ser més conegut
i fins i tot popular,
perquè va intervenir en uns programes de ràdio
que l'entrevistava de l'Antoni Bassas un cop per més,
i llavors, bé, en principi, doncs, també que l'asservació d'aquest any Pànica
també és per recordar aquesta figura i fer, i divulgar-la.
Vostè va ser membre del seminari Vivarium Academicum,
dirigit pel mateix Raimon Pànica.
Què va significar per vostè, doncs, aquell seminari?
Bueno, aquell seminari era unes reunions
que fèiem un cop també al mes,
el mateix dia que a les tardes hi havia aquells diàlegs oberts
que molta gent hi va passar durant tota una època,
i llavors era un treball més de petit comitè,
una dotzena de persones que, a partir del que proposava Pànica,
es discutia, es llegia un llibre, es corregia en treballs seus,
doncs bé, llavors va ser, doncs, l'oportunitat
d'entrar en contacte una mica més personal amb Pànica
junts amb els companys del seminari
i descobrir la importància i la profunditat
d'aquest autor, d'aquest filòssef.
Vostè ha definit Pànica com un gran contemplador.
Creu que la societat actual ha perdut aquesta pausa
i contemplació per entendre tot allò que ens envolta?
Bé, de fet, aquesta és la proposta d'aquesta presentació
de la Biblioteca de Brerner,
que és també mostrar que, a banda de ser, doncs,
un intel·lectual i que va estiure molt
i que va deixar tota una obra important,
doncs, ell també va ser un contemplatiu.
I això ara també ho sabem,
perquè ja s'ha editat en aquests moments
en Itàlia, doncs, part dels seus dietaris.
Segurament sortirà ara a partir de...
bé, al principi de l'any 19,
en català i en castellà.
I aleshores sabem que ell reservava, per exemple,
una estona cada dia per fer silenci i meditar
i, fins i tot, un dia a la setmana
també deixava tota la seva feina com aparcada
i es dedicava, doncs, això, a orar, a contemplar,
a caminar, a fer silenci, a estar sol, etcètera.
Dic que per ell la necessitat del silenci,
la necessitat de tenir un espai per nosaltres,
una mica per donar profunditat a la nostra vida, no?
Perquè estem massa distrets i massa bombardejats
per la frenètica activitats a la societat contemporània, no?,
que sembla que no deixi espais de silenci
ni espais pel silenci, en una frase que ell mateix diu, no?
Aguant, com deien, commemorem la Ramon Panikar
i quines són les propostes més rellevants
que s'estan duent a terme?
Bé, hi ha tot un seguit a banda d'aquestes xerrades per biblioteques
que acompanya una exposició que itineran per biblioteques.
També es fan presentacions de llibres, xerrades, col·loquis...
I també, ara farà pràcticament un mes,
l'esdeveniment poder més important
és una exposició que es va obrir al Palau Robert de Barcelona,
que estarà oberta fins a principis de febrer,
que també vol mostrar també pel gran públic
d'una manera de poder més visual
la figura de l'Aim Panikar.
Però s'estan duent, ja dic, moltes activitats.
De fet, a la pàgina oficial dels anys
que celebra aquest any,
doncs si aneu a la pàgina de l'Aim Panikar
veureu que hi ha tot una munió d'activitats
arreu de Catalunya.
Sí.
Doncs la Biblioteca Josep Roca i Brós d'Abrera
s'ha volgut sumar així
a aquesta celebració de l'any Pànikar.
Nosaltres avui agraïm la seva atenció
al filòsof i diplomat en teologia
i ciències religioses Xavier Serra i Narciso.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Bona tarda.
I recordeu que, com sempre,
aquesta entrevista ja la podeu tornar a sentir
o descarregar la nostra programació a la carta
a radiobrera.cat
i a l'aplicació gratuïta de Ràdio Abrera
per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Ràdio Abrera.
A l'aplicació
A l'aplicacióhistònia de Ràdio Abrera.