El Club de Lectura d'Adults de la Biblioteca Josep Roca i Brós ha finalitzat el curs i avui a l'entrevista del dia ens acompanya la tècnica de la mateixa biblioteca, la Glòria Sánchez, juntament amb la Roser, la Maria Teresa i la Mària Rosa, integrants del Club de Lectura d'Adults per parlar d'aquesta activitat.
Molt bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Bé, doncs, en primer lloc, Glòria, en què consisteix el Club de Lectura i quina és la seva dinàmica de funcionament?
El Club de Lectura d'Abrera és un grup conformat per diferents persones, un grup estable, normalment, persones que s'inscriuen, primer, doncs, de l'inici de les trobades literàries, que sol ser passat l'estiu, el mes de setembre.
És un grup que està fet per persones que ja porten molts anys i d'altres que venen, proven i, doncs, s'afegeixen a aquest grup ja més estable.
Participen de lectura conjunta d'un mateix llibre. L'interès és llegir un mateix llibre i, a partir d'aquella lectura prèvia a casa, tranquil·lament, després, amb la nostra moderadora, que avui no ha pogut estar,
que és la Sílvia Llorente, que és una professional moderadora, conductora de clubs de lectura.
Ella és la que fa, doncs, la dinamització de la trobada literària, que es fa, normalment, un cop al mes, el tercer dimecres de mes, a les sis de la tarda,
que és un horari força adient per les persones que hi participen.
Quins objectius es persegueixen amb el Club de Lectura?
El principal sempre ha estat els clubs de lectura, que estem, també ho he de dir, dins de la xarxa de Diputació de Biblioteques.
És un dels projectes estrella, que sempre ha tingut Diputació, i nosaltres aquí hem col·laboració amb l'Ajuntament d'Abrera,
perquè som una biblioteca local, com un dels objectius i dels projectes estrella.
Perquè, d'aquesta manera, dinamitzes la lectura d'un llibre, no sols dinamitzar la lectura, la literatura, coneixements, èpoques històriques, autors,
sinó també el que fas és, entre aquestes persones que han llegit aquest llibre, hi ha una implicació, al cap dels anys també hi ha molta familiaritat,
i del fet literari pots passar a parlar d'altres fets de records, de la vida quotidiana, anècdotes, coses que passen al poble,
i també, per exemple, els hi anunciem especialment les coses que es fan aquí a Abrera a nivell cultural,
perquè són persones, òbviament, que estan interessades molt en el món de la cultura.
Un dels mitjans pot ser la lectura, però n'hi ha d'altres.
Com es fa la selecció dels llibres que exigeixen al Club de Lectura?
La selecció ve donada normalment per intentar cada any, en primer lloc, si coincideix amb una efemèride literària,
com ara el centenari de Manuel de Pedrolo, com és aquest any, doncs llegim llibre d'aquest autor.
També, de vegades, el que fem és lligat amb alguna de les nostres activitats, com per exemple, que és la visita de l'escriptor,
que un cop a l'any, la institució de les lletres catalanes, en col·laboració amb les biblioteques,
el que fa és oferir una trobada amb un escriptor.
Nosaltres, enguany, ens visitarà el Martí i Gironell a l'octubre, ja ho tenim confirmat.
Però, any d'any, hem tingut aquesta trobada, que també és molt interessat.
Com d'altres iniciatives, per part de la Diputació, que és la trobada anual dels clubs de lectura,
que ha anat per diferents modalitats.
Ha estat anar al teatre, hem vist grans obres de teatre,
hem pogut compartir amb els actors després uns minuts o el que es diu ara el Club del Llibre,
trobades específiques amb escriptors.
L'any passat vam estar sentint la dona Leon, que va venir de Venècia, que ja normalment viuen allà,
i va ser una trobada fantàstica també.
És una gran senyora, una gran demà de la novel·la negra.
A la Biblioteca d'Abrera, aquesta iniciativa funciona des de fa molts anys.
Quina valoració en feu?
Molt positiva, efectivament.
La prova la tenim, doncs, que hi ha components que estan des de bon principi en el Club de Lectura.
Funciona molt bé perquè la trobada es fa a través, com diem, d'aquesta moderadora,
que és la Silvia Llorente,
i també el que fem és altres activitats complementàries,
força interessants, com hem comentat, la visita d'escriptors.
Tot això enriqueix molt el fet només de fer una tertúlia mensual,
perquè va més enllà.
Pots descobrir, doncs, per exemple, un any vam anar al Saló del Llibre,
i com a clubs de lectura vam participar activament.
La participació d'ells, no només en l'àmbit de la biblioteca,
sinó també a fora, el que fa és enriquir aquesta experiència,
i per això penso jo que elles també parlaran en aquest sentit,
que això també agrada molt.
Sí, de fet, volem saber què n'opinen les participants al Club de Lectura
de la Biblioteca Josep Rocaibros, com deien, ens acompanya la Roser,
la Maria Teresa i la Mària Rosa.
Bé, en primer lloc, per què hi participeu,
i una mica què us aporta a nivell personal?
Ens aporta moltíssim.
Som persones, normalment, que ja no estem en el món laboral,
la majoria, alguns sí, hi ha gent jove,
llavors és com una petita família,
llegim un llibre,
i el curiós és que aquest mateix llibre,
vist per 14 o 15 persones diferents,
hi ha diferents opinions,
o sigui que cadascú veu una part d'aquest llibre,
de l'argument, o de la redacció, o de la traducció.
Això, doncs, ens fa dialogar i ens fa, com diu la Glòria,
doncs, treure a la llum uns certs casos personals
que comparem paral·lelament amb l'argument del llibre.
Jo, personalment, fa molts anys que hi soc
i no ho canviaria per una altra activitat en aquest moment.
M'agrada moltíssim assistir-hi allà
i comparar amb les meves amigues les diferents opinions
i valorar, doncs, no sé, cadascú té una preferència.
Hi ha una de les persones, o dues o tres,
que es decanten per la història,
altres per, no sé, una novel·la una mica més rosa,
d'un altre tema.
En resum, és molt enriquidor.
Jo no fa massa temps que hi soc,
fa un parell d'anys.
Vaig entrar perquè una companya m'ho va dir
i la veritat és que m'hi trobo molt a gust.
Vull dir, soc molt amant de la lectura,
vull dir, jo llegeixo moltíssim,
però no havia estat mai en un club de lectura.
i aquest, la veritat, és que està força, força, força bé.
Vull dir, la gent opina el que creu del llibre que hem llegit
i es fa, bueno, realment, com deia la Maria Teresa,
és quasi una família, no?
Vull dir, tothom diu el que opina del llibre
i a vegades hi entrem en coses personals, inclús.
Jo també fa molt temps que comencé,
després ho deixé un temps per qüestió de treball,
i ara he turmat i m'agrada molt.
Jo, per mi, és una forma d'obligar-me,
perquè a mi m'agrada molt molt llegir,
però a vegades, doncs, per temps,
doncs, m'obligo a fer-lo,
i després m'enriquec molt de les opinions de els meus companys.
Perquè jo, a lo mejor, miro un àrea del llibre
i alguna no m'ha ido, ni m'ha adonat.
I quan elles ho expliquen allò, doncs, sí.
I jo crec que és una forma d'enriquecer-se,
perquè la opinió d'un no val molt,
però la opinió del grup és molt més important.
I sempre us agraden els llibres que s'escollen?
Per exemple, Enguany, doncs,
quina és el que us ha agradat més o quin menys?
No, a mi no me gustan siempre los que me escogen,
pero me lo leo por responsabilidad personal.
A vegades, unos me gustan más, otros menos,
pero en general, bueno, como leer es bonito, pues me adapto.
Jo volia comentar, en un principi,
a la meva primera època del Club de Lectura,
els llibres, en un principi, els escollí amb nosaltres.
La Glòria ens demanava una llista de llibres
que ens havien agradat o que potser ens agradaria comentar.
Llavors, doncs, bueno, recordo un llibre,
el primer de la Maruja Torres,
un calor tan cercano,
que allò va ser una explosió,
aquella reunió, aquell dia,
jo el recordo com si fos ara,
és que tots ens hi vam sentir identificats.
Bé perquè l'argument passava a Barcelona,
perquè era una època de la postguerra,
perquè coincidís que la Maruja Torres
es va passar un estiu,
quan era petita, aquí a Brera,
perquè tenia una enfermetat,
la van portar a casa d'uns familiars.
I llavors, en aquest llibre,
ella, com que era una mica autobiogràfic,
va donar unes pistes de què...
Bé, d'uns jardins, d'unes roses, d'una rotonda,
i llavors totes vam saltar a dir
això és a Brera, no pots...
I sí, sí, efectivament,
aquest llibre estava...
Aquesta època de la Maruja Torres era a Brera.
I això ens va donar com una mena de corda d'energia
a totes les que participàvem en el club,
que va ser una època gloriosa.
Ara els llibres no els escollim,
però, com diu la Glòria,
és molt normal que sigui la pròpia diputació
o el que és que el departament ha encarregat,
perquè, esclar, doncs hi ha unes modes,
hi ha unes dates,
hi ha unes efemèrides,
i, bueno, tal,
però no sempre ens agraden, eh?
Hi ha llibres que ens agraden més,
altres menys,
que no sempre a tothom no li agrada,
i a tothom sí,
sempre hi ha la part de la persona
que en llegiria dues vegades
i la que ens hem llegit al principi i al final,
perquè amb la resta no hi podem.
Aquest curs,
al mes de setembre,
vam començar amb un llibre que es diu
Mi vida querida,
de l'Alice Munró.
Bé, jo aquest llibre no el recordo,
no recordo ni a l'argument,
suposo que és que no em doria a agradar gaire, eh?
Llavors, al mes d'octubre vam llegir
allò que vaig estimar,
a mi també em va passar sense pena ni glòria.
Però llavors vam llegir al mes de novembre
de part de La princesa morta.
Aquest llibre ens va agradar.
Jo crec que totes, o la majoria,
és un argument molt bonic,
basat a Turquia,
en resum, mig autobiogràfic.
Llavors ja anem al mes de gener,
que vam llegir Argelagas de la Gemma Ruiz,
això va ser maquíssim.
Maquíssim perquè és un llibre
proper amb la terra,
proper amb el llenguatge d'aquella època,
també és autobiogràfic.
L'Atles Fortiu, de l'Alfred Bosch,
a mi aquest està molt ben escrit,
molt ben documentat.
Vaig trobar que podia ser molt interessant,
però el tema història,
tants noms i tantes èpoques
i tantes circumstàncies,
a mi personalment no hi vaig trobar el què.
El mes de març vam llegir el llibre
de la senyoreta Buncle,
que és divertidíssim,
un humor d'aquell tan fi,
diria jo, tipus anglès.
I ara l'últim que hem llegit
és Adeu a Berlín.
Jo, francament, aquest llibre
doncs sí que no m'ha agradat gens.
És un llibre que vaig,
només començar-lo a llegir,
vaig veure que era de color gris,
de color gris fosc.
Hi ha unes referències històriques als nazis,
que suposo que això és com a històries interessants.