Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Òscar Navarro.
Des de l'Ajuntament d'Abrera s'aposta a un any més
perquè, entre totes i tots, contribuïm a gaudir d'unes festes
de Cap d'Any, lliures de sexisme i LGTBI-fòbia.
En aquesta línia s'habilitarà un punt lila,
el recinte del pavelló d'esports municipal,
el passeig de l'estació número 24,
on es celebrarà la festa de Cap d'Any jove,
i també podreu adreçar-vos al personal d'organització
de la festa de Cap d'Any dels 80s i 90s al Gimnes Municipal,
al carrer de Salvador Espriu número 1.
Per parlar-ne d'aquesta campanya,
en guanya ens acompanya a l'entrevista del dia
l'Alba Mayol, dinamitzadora de Polítiques d'Igualtat de Gènere
de la Cooperativa Doble Via.
Bona tarda, Alba.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, quin és l'objectiu de doterma
una campanya d'aquestes característiques,
en aquest cas, al municipi d'Abrera?
Bé, concretament, si et refereixes a la campanya
d'aquesta de Cap d'Any,
bueno, Cap d'Any és una festa que fa que la gent va molt a tope,
que la festivitat és molt gran,
i jo crec que també és important fer aquesta campanya
perquè la gent, o sigui, té una prèvia, no?,
hi ha una prèvia que s'està fent ara, per exemple,
amb això de la ràdio, amb aquesta entrevista radiofònica,
perquè la gent arribi ja conscienciada, no?, a la festa,
que no s'ho trobi tant de cop i que digui
que ara m'hi poso a pensar, no?, que hi vagi pensant, no?,
tant en el que es podria produir,
com que fa les violències sexuals i les gent tebifòbiques,
com també de visibilitzar que aquestes coses passen, no?,
amb el que hi ha aquí a la campanya,
perquè pràcticament cap espai festiu és lliure de violència,
perquè estan a tot arreu, no?
I materialitzar-ho també amb un punt de tensió,
en cas que es produeixin,
també és una de les característiques d'aquesta campanya, no?,
que acaba com de completar-la tota.
Perquè és important, incidint aquest missatge,
de poder gaudir d'unes festes de cap d'any,
lliures de sexisme i lgtebifòbia.
Bueno, perquè hi ha moltes violències
que tenim completament interioritzades i normalitzades,
que en final tampoc és culpa de ningú,
perquè a mi tampoc no m'agrada parlar massa de culpes, no?,
però sí que he mirat que de la manera en com ens han educat,
en com funciona el món,
en tots els inputs de publicitat de pel·lis,
de xarxes socials i tot plegat,
nosaltres veiem el món d'una manera,
i d'alguna manera també som responsables de que això passi, no?
Llavors, de la mateixa manera que som responsables,
també tenim responsabilitat perquè no es produeixin, no?
Llavors, bueno, és important anar viure en voltes,
anar reflexionant sobre el tema i tot això.
Quins són els principals missatges
que es vol fer arribar a la població?
Els missatges que la festa ha de ser honesta i segur,
que tothom ha de tenir-hi cabuda i tothom s'ha de sentir a gust,
però, principalment, jo crec que amb aquesta campanya
el que es vol fer veure és que també l'Ajuntament està per la labor.
Cabrera és un municipi que treballa,
que treballa per sensibilitzar la població, no?,
i va incidint ja amb festa major, amb cap d'any, no?
I també hi ha de rebote, de retruc,
que també tots els...
O sigui, crec que el missatge també és que tots els municipis
i les administracions han de treballar per això, no?, també.
Per una banda, per atendre les persones
que hagin patit violències,
masclistes, legitimfòbiques, violència sexual, etcètera.
I per altra banda, també, és un treball de sensibilització
que és molt necessari, també,
per contextualitzar les situacions que passen,
no pensar que són coses aïllades,
sinó que passen per a algo, no?
Que és un tema estructural, és un tema social,
com comentava abans, no?
I també tot això, amb la responsabilitat que tenim tot,
amb tot aquest... amb tot aquest assumpte, no?
Durant la celebració, què hauria de fer qualsevol persona
en cas de presenciar o ser víctima d'un acte sexista?
També és una mica diferent si tu ho pateixes que si ho presencies,
i també depèn moltíssim de la situació,
de com s'estigui donant la situació,
de quina relació tenen les persones implicades,
si la tenen o no.
A vegades sembla fàcil, però és més completa el que sembla.
Jo crec que si tu estàs presenciant una situació,
el més important és posar al centre la persona agredida,
i la persona agredida ha de ser la protagonista,
escoltar-la i atendre les necessitats que tingui, no?
Intentar no jutjar-la i respectar-la és ja la voluntat.
Que et diu que no vol anar a l'ambulància,
doncs no passa res, se l'ha d'obligar.
Que et diu que no té ganes de posar una denúncia,
no cal anar ara posant una denúncia,
ja la posarem quan sigui el moment, no?
L'important és fer-li saber que hi ha un pol·lila també,
on es pot dirigir.
I des d'allà, doncs també fem aquest acompanyament, no?
Li deixem un espai,
si necessita estar una estona tranquil·la, etcètera, etcètera.
Si tu ets la persona que se sent agredida, no?
O que sigui víctima d'algun assajament o d'algun abus,
que sàpigues que pot venir el pol·lila,
explicar-nos-ho.
I si creus que la cosa és molt greu,
de fet que em pots donar a la policia a explicar-ho, no?
Però bueno,
que és el fet que tenim el pol·lila present a la festa,
per això, per poder fer aquest acompanyament,
per deixar una estona la persona tranquil·la,
que se senti escoltada,
que se li pugui explicar tot el que pots fer, tant sigui...
Potser en el moment no anirà a fer això de fer la denúncia, no?
Però potser que sàpiga que després
se'n pot anar a un altre recurs,
amb assajolament psicològic a explicar-ho,
i de fet també hi ha uns cartells,
que si no m'equivoco,
estaran penjats per l'esperit del pavelló de la festa jove,
que són una mica les pautes d'actuació,
de què fer en casos d'aquests.
Si presenciem o ens informen d'una agressió sexista, no?
Doncs anem allà,
parlem amb la persona agredida per oferir-li ajuda.
Si no vol ajuda, se'ns respecta,
però ens mantenim alerta, també, una mica.
No és allò de dir que passo,
perquè com que no vols ajuda, passo.
A vegades la persona no està en el millor moment
per dir, va, sí, doncs anem a denunciar, o el que sigui, no?
Però necessita que també altres persones estiguin una mica pendents.
A vegades la gent d'un mateix no te n'acabes d'anar a compte
del que necessites,
i si tens persones que estan més o menys alerta,
doncs és més fàcil, no?
En el cas que accepti l'ajuda,
explicar una mica això, no?
Que hi ha el punt lila, que es pot dirigir al punt lila,
que allà l'assessoren, etcètera, etcètera.
Jo crec que cada vegada més gent els coneix,
i al final té dues vessants d'un punt lila,
una que és informativa, de sensibilització,
perquè vagi passant la gent per allà,
amb material així de reclam,
polseres, etcètera, etcètera,
i l'altra és això, no?
L'acció, diguéssim,
de suport a les persones que hagin patit
una situació de violència.
A banda d'aquests punts,
com es materialitza la campanya per una festa de cap d'any
lliure de sexisme a Brera?
Són consta que a la ràdio es van posar en falques,
avui han posat a fer aquesta entrevista,
també per visibilitzar-ho més,
s'han fet també uns díptics informatius,
amb la infografia aquesta, amb uns cartells...
La Carpa de Polvil estarà a la festa jove,
de cap d'any, després hi ha l'altra festa,
de l'any 80-90,
que allà no hi haurà Carpa, com a tal,
però sí que hi haurà un estant on la gent podrà agafar
fotos dels informatius i tal,
una mica per fer presència, però per fer sensibilització,
perquè no hi hagi ningú dinamitzant-ho.
Llavors també, durant la festa,
es passarà un vídeo a l'inici de la festa,
amb el lema d'una festa cap d'any lliure de sexisme a Brera,
o ara no recordo si és aquesta o és la de Brera
diu prou a les violències masclistes,
perquè també hi ha samarretes,
i també les aniran llançant al públic durant la nit.
Les samarretes aquestes, de cop de l'anima que es diuen,
que posen a Brera diu prou a les violències masclistes.
A més, també hi haurà, en la mateixa festa,
una torreta així amb plafons,
també explicant tot el tema de la campanya i tot això.
Aquesta iniciativa ja s'ha dut a terme
a d'altres festes de cap d'any a Brera
i també a les festes majors.
Quina valoració en feu del funcionament i acollida
d'aquesta darreres campanyes al municipi de Brera?
Doncs la veritat és que, positiva,
si Brera és un municipi a punt lila,
té força bona acollida.
Nosaltres hem fet molts ponts liles a molts municipis.
Crec que Brera té molt bona acollida, sí, sí.
La veritat és que té molt material,
un reclam molt guai perquè la gent s'hi acosti.
A vegades les dinàmiques són més senzilles, potser,
però fan com que pots anar a jugar a alguna cosa,
llavors t'emportes la polsera...
I, bueno, això també fa reclam, no?
La veritat és que hi ha persones que, per desgràcia,
costa una mica que facin el clic de revisar les conductes que tenen.
Pencen que no exerceixen mai sobre cap tipus de violència.
Sempre hi ha gent que té desconeixement sobre el tema
o que li falta informació per opinar i tot això.
I ja per finalitzar, Alba, quins canals o quines vies tenen
no només durant la festa de cap d'any,
sinó durant els 365 dies de l'any
tots els ciutadans i ciutadanes per denunciar o comunicar
actes sexistes i lgtebifòbics.
Bueno, bueno, per denunciar, diguéssim oficialment,
cal abraçar-se els Mossos, això sí, això sí.
Els Mossos també tenen un protocol,
el protocol del Departament d'Interior,
també d'atenció a agressions sexuals i masclistes,
que s'ha provat fa poc,
però que Brera també està enderit
a aquest protocol.
Llavors, també és veritat que durant tot l'any
hi ha un funcionament, un servei aquí a Brera
i a molts altres municipis, que és el CiAT,
el Servei d'Informació i Atenció a les Dones,
que té assessorament psicològic i jurídic per dones
per aspectes més relacionats amb la seva condició de dona, no?
Però sí que és veritat que hi ha un especial èmfasi
amb les dones que pateixen violència masclista,
que també és un dia a dia, no?
I és un bon suport, també, perquè quan una dona es troba
que ha patit o està patint una situació de violència masclista
o de violència sexual, una agressió o assenjament,
i no acaba de saber quin és el circuit o què implica denunciar,
doncs és important també poder adreçar-se al CiAT,
que allà l'advocada li pot explicar com funciona tot el circuit,
el procés judicial,
pot fer la traductora de documents jurídics
que són molt complicats d'entendre, moltes vegades, també.
I després també hi ha el CIE,
que és el Servei d'Informació Especialitzada,
ja és només per casos de violència masclista.
I llavors, després, per l'àmbit LGTBI,
que existeix el CIE, que és el Servei de Tenció Integral,
que en el cas d'Abrera no és específic del municipi,
sinó que seria el CIE del Baix Lliuregat.
Doncs des de Ràdio Abrera ens sumem també un any més
a la campanya per una festa de cap d'any
lliure de sexisme i LGTBI fòbia a Abrera.
I avui agraïm la seva atenció a l'Alba Mallol,
dinamitzadora de polítiques d'igualtat de gènere
de la Cooperativa Doble Via.
Moltes gràcies, Alba, bona tarda i molt bones festes.
Molt bé, gràcies a vosaltres, igualment.
I ja podeu tornar a escoltar i descarregar el podcast d'aquest espai,
dels Serveis Informatius de Ràdio Abrera
a la nostra programació a la carta,
a radeoabrera.cat i a l'aplicació de Ràdio Abrera,
que us podeu descarregar de manera gratuita
al vostre dispositiu mòbil.
Serveis Informatius de Ràdio Abrera.