Avui dilluns 28 de juny es conmemora el Dia Internacional de l'Orgull LGTBI Comés,
també conegut com el Dia de l'Orgull Gay.
Es tracta d'una efemèrida que es celebra de forma pública per reivindicar la tolerància
i la igualtat de les persones lesbianes, gays, bisexuals, transsexuals, intersexuals,
queer i altres orientacions sexuals o identitats de gènere socialment marginades i oprimides.
Aquesta conmemoració té lloc entorn del 28 de juny, o bé el primer dissabte posterior
a aquest, de tant que es conmemora els aldarulls de Stonewall, que va tenir lloc a Nova York,
als Estats Units, al 1969, i que es considera que marca l'inici de l'alliberament homosexual.
Per conmemorar el Dia de l'Orgull Gay, des de l'Ajuntament d'Abrera es duren a terme
un seguit d'activitats i accions entre les que destaca la representació teatral
ximpanzer de la Senyora Produccions,
enmarcat també dins els actes de la Festa Major d'Abrera 2021.
Una obra d'Austí Franx basada en històries reals dirigida per Núria Florença i Raül Tortosa,
i que interpreta Isidre Montserrat, que avui ens acompanya a l'entrevista del dia.
Bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
A qui va dirigit aquest espectacle?
A qui va dirigit? Doncs a tothom.
Sobretot per poder-lo extendre a qualsevol persona que tingui interès
de poder conèixer tot el tema del col·lectiu la GTVI,
però a qualsevol persona que tingui sensibilitat i ganes de descobrir
i de reflexionar sobre tots aquests temes, i va obert a tothom.
I, més que mai, és un producte pensat perquè pugui veure el màxim de gent possible
i pugui reflexionar i entrar en aquest tema.
Es tracta d'un relat basat en històries reals.
Com es va neteixint la creació d'aquesta obra?
Doncs mira, va ser superinteressant, molt interessant.
Va ser a base d'entrevistes que vam poder fer a les noies trans i els nois trans,
i que estan incloses dins de l'espectacle.
Vull dir que en el moment de l'espectacle apareixen els vídeos
on es va entrevistar la Sofia, la Joana, l'Ugo, la Georgina,
i es van entrevistar amb elles i amb ells,
i arran d'aquestes entrevistes es va crear la història d'Agustí Frank.
És un dramaturg que ha fet diverses obres i ell va escriure a partir d'aquestes entrevistes
tot el que s'explica, tot el que es diu, tot el que encarna el personatge de la Sílvia,
perquè la Sílvia és el personatge de la noia que neix, noia, però és un noi, el diu Marc.
Doncs tot el que explica la història, tot el que explica,
és a base d'aquestes històries particulars a cadascú.
Ximpanze mostra una societat intolerant i poc empàtica.
Sobre què ens farà reflexionar l'espectacle?
Sí, aviam, més que fer una crítica al que està passant,
el que fa és fer una reflexió, un punt de vista de com som nosaltres,
com veiem nosaltres aquest col·lectiu,
i la paraula ximpenzer dins de la història s'explica a temes d'astronomia, d'acord?
I llavors hi ha un moment en què es parla sobre...
perquè el pare representa que és un friqui de l'astronomia,
llavors parla el tema que hi ha una diferència entre els humans i els ximpenzers
de només un 2%,
i aquest 2% fa que ja es vegi molt diferent genèticament el que és l'animal i el que és la persona humana.
Llavors, a partir d'aquesta diferència, és el que tota l'estona, per la societat,
com ella mateixa, la Sílvia, es veu així,
que es veu com un ximpenzer fins que realment que no,
que ella és una persona com qualsevol altre que està buscant la seva identitat
i la seva manera de fer i al final es descobreix i es busca no.
I és aquest, és aquest el joc.
Llavors, no fa la crítica, sinó que el que fa és...
Escolta'm, estem aquí, fa la crida, no?
Escolta, estem aquí, som una societat i hem d'entendre tots i respectar el màxim del que estigui passant.
L'obra que apresenteu es representarà avui, 28 de juny,
Dia Internacional de l'Orgull LGTBI Comés.
L'obra mostra que encara queda molt a reivindicar, veritat?
Sí, la veritat és que s'ha de lluitar i...
Però bueno, cada any es fan passos, almenys és una gota malalla, no?
Jo crec que he tingut la sort i l'oportunitat de poder entrevistar-me amb tot aquest col·lectiu
i és una meravella, tant són gent lluitadora,
són una meravella de persones que,
i en la seva gran exactitud de la paraula, era un par de persones.
I és espectacular com es va creixent i a poc a poc van adquirint els seus drets,
que no són gens fàcils, que hi ha polítiques que realment són complicades,
però elles i ells tenen una força de voluntat brutal
i tiren endavant, i jo crec que s'està tirant endavant,
i cada vegada se n'està parlant més, i això, mira,
ara tenim la sort de poder-ho explicar aquí en una obra de teatre molt sensible, molt bonica,
que l'estem arrencant, justament, fa quatre dies estàvem aquí a Olesa,
hem estat a diferents llocs del Pallars, ho sabem, la setmana passada vam estar a Calella,
i ara estem avui aquí a Breda, a Catalunya Maravella,
i res, i arrencant-la perquè al juliol també estarem a Barcelona, no?
El que intentem és això, és explicar una gran i bonica història,
amb molt, molt, molt, molt de respecte.
Doncs, clar, ja em dic, eh?, que acaba d'arrencar.
Hem d'estar a Calella i ha sigut molt bona la resposta,
i per tot tipus de gent, saps, gent que no va gaire al teatre
i veuen aquest tipus d'espectacle, i ens el que hem valorat molt és
amb quin respecte expliquem la història, no?
I com de... perquè no només parlar de la transexualitat, no?
També parla del que enganxen ells i elles i tot tipus de gent,
com és el bullying, perquè això a nivell...
Perquè el que fem és un flashback.
Apareix la història i comença que una cosa m'agafa, no?
I això és el que sorprèn molt a la gent.
I a partir d'aquí s'explica el passat, tot el flashback,
de com ha arribat a aquest punt, no?
I llavors hem d'agafar el perfil d'una adolescent,
perdona, primer d'una noia, una mena de 9 anys,
després una adolescent, després ja quan és més jove,
després quan ja és més adulta i és adult,
ja ha fet el canvi, ja el trànsit.
I realment es va veient tot això i com afecta la societat
en aquest sentit, no? I llavors, aquesta és la història.
I realment ara està anant molt bé,
a veure quins són aquests fets que hem més tenint,
allà m'hi hi hauré d'aquest tal com encaixa.
El teatre pot esdevenir una eina molt poderosa
per fer reflexionar la societat
des de quina vessant enfoqueu als vostres projectes.
De màxim respecte al que estem explicant
i llavors que la gent, quan vingui, vegi una història
i que es pugui modificar la societat,
ho dic tal com ha entrat i com surt,
que tingui una reflexió del que ha viscut, no?
I és un paradigma del que està passant ara actual,
és molt, molt, molt actual, això ho estem veient a la televisió,
milions de notícies diferents
i que això, que la gent vegi reflectit,
que la gent també reflectís en elles mateixes
perquè també hi ha un tema familiar,
hi ha el com encaixa la família a tota notícia així, no?
I com això ho va madurant,
perquè hi ha molta relació amb el seu pare, per exemple, en aquest cas,
i això també m'he donat per les entrevistes,
que era més espectacular, les experiències, no?
Llavors, com això pot reflectir
amb el personal que ve que ens ve a veure
i com ho pot refreccionar.
I més enllà de ximpanzer i cidre,
esteu treballant en algun altre projecte?
Sí, sí, jo estic formant part d'una companyia que és la companyia d'ara,
a part d'aquesta companyia creixent que s'ha fet pel ximpanzer,
i sí, sí, estem fent diversos projectes.
Ara estem en gira per Catalunya,
però ara tot el que era el tema de la pandèmia s'atura bastant
i vam tenir bastantes cancel·lacions,
i ara ja tornen a arrencar una miqueta el tema
i realment estem molt contentes i molt content de com està funcionant
i ara estarem fent temporada també a Barcelona.
Bueno, amb ximpanzer estarem fent temporada al juliol
al Teatre Gaudí a Barcelona.
I llavors també amb altres espectacles,
més amb el Marc Joan estarem a fer un present de gener també
i fent diferents bolos per a tot Catalunya.
Estem allà batallant perquè arribar a la cultura a tots els pobles
i que donar el missatge de la cultura és segura,
que la cultura és meravellosa i que això no es pot perdre.
I en aquest sentit, què us sembla que un ajuntament,
en aquest cas l'Ajuntament d'Abrera,
estigui apostant per reactivar la cultura després de la Covid-19?
Doncs em sembla meravellós.
La veritat és que van contactar amb nosaltres,
van apostar per nosaltres aquí a Abrera,
sense tenir normalment sempre que presentem un vídeo
o presentem nosaltres el projecte.
Vam dir que ens agrada molt la idea
i explicar-nos per què els va arribar per altres ajuntaments.
I arran d'això, arran de xarxa,
es van estar molt interessades per poder presentar aquest projecte
i això em va agrair moltíssim,
de dir que hi ha una aposta aquí a Abrera de cultura
i això s'ha de mantenir,
i realment a veure si s'activa.
I jo soc un olasà actor que porta molts anys per Catalunya
i per aquí Barcelona, i Olesa, i Esparreguera i tal.
I la veritat és que serà la primera vegada
que actuï aquí a Abrera, el poble al seu costat,
i és molt curiós, no?,
i a veure si a partir d'aquí és un indici
que puguem estar més vegades aquí a Abrera,
que seria meravellós, perquè estem aquí al costat mateix.
Finalment, imaginem que voleu convidar
totes i tots els abrerencs i abrerenques
a venir aquesta tarda, 28 de juny a les 8 del vespre,
a veure ximpance, veritat?
Seria meravellós omplir el teatre
per poder fer aquesta petita reflexió,
aquesta petita història, gran història,
que és una petita gran història
en què expliquem d'una manera molt de respecte,
expliquem unes històries de gent que les està vivint
i que és bonic que això es doni a conèixer
perquè s'humanitzarà encara molt més
tot aquest col·lectiu que realment s'ho mereix.
Recordem que avui, 28 de juny, a les 8 del vespre,
podeu veure l'espectacle ximpance
de la senyora Produccions a la sala municipal
i que cal inscripció prèvia al web Abrera.cat.
Nosaltres agraïm la seva atenció a Isidre Montserrat,
moltes gràcies i bona tarda.
Moltes gràcies, moltíssimes gràcies.
I com sempre, recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a escoltar i descàrregar
a la nostra programació a la carta
a RadioAbrera.cat
i a la nostra aplicació gratuïta per a dispositius mòbils.
Serveis informatius de Radio Abrera.
El 28 de juny és el dia per l'alliberament lesbià,
gay, bisexual, trans i intersexual
en record dels anomenats fets de Stonewall,
Estats Units,
que van tenir lloc el 28 de juny de 1969,
fa ja més de 50 anys.
Aquell dia, persones transsexuals i homosexuals
van dir prou per primer cop a la discriminació
a la que havien estat sotmeses durant segles
i va néixer el moviment d'alliberament LGTBI.
Aquest 2021, marcat encara per la influència
de la Covid-19, que ens ha obligat a recloure'ns
i utilitzar nous canals per relacionar-nos entre nosaltres,
ha permès seguir observant quin és el grau
de discriminació real de les persones LGTBI
en el seu àmbit més proper com és la casa familiar.
I hem de dir que si bé a Catalunya la immensa majoria
de persones LGTBI no s'han vist vexades
per la seva identitat i orientació sexual,
s'han detectat alguns casos d'LGBTI fòbia
a la pròpia llar, en especial de persones trans
molt joves, així com també la deplorable
LGBTI fòbia a les xarxes. Un cop iniciat el retorn
a certa normalitat, observem amb molta preocupació
les agressions físiques violentes que estem patint
aquests dies als comitxans de comunicació.
Avui, a Catalunya, que va liderar l'abans
en el reconeixement de les persones LGTBI
per garantir els drets de lesbianes, gais,
bisexuals, persones trans i intersexuals,
tenim eines per ajudar a radical l'esgofòbia,
l'homofòbia, la bifòbia, la transfòbia,
així com totes les violències vers el trencament
de la heteronormativitat amb expressions de gènere
dissidents en els serveis d'atenció integral LGTBI,
els AIS, desplegats a tot el territori que des
de la proximitat s'han convertit en punt d'informació,
per tant, recolzament de les persones LGTBI
i de visibilització del col·lectiu i on estan
pivotant les polítiques públiques LGTBI transversals
i també el compromís de Mossos d'Esquadra
i policies locals en l'abordatge de l'atenció
a les víctimes d'odi i discriminació del col·lectiu
LGTBIQ+, i en la lluita contra la LGTBIfòbia.
D'altra banda, la recent aprovació de la llei 19-20
de 30 de desembre d'igualtat de tracte i no discriminació
és un gran pas endavant, atès que permet una protecció
integral i per via administrativa contra la LGTBIfòbia
i contra qualsevol mena de discriminació
i preveu el desplegament d'un nou reglament sancionador.
Des de l'Ajuntament de Brera volem reivindicar
i defensar els drets del col·lectiu LGTBI,
i atès que encara hi ha focus d'LGTBIfòbia a casa nostra,
fem una crida a les persones afectades a no callar
i utilitzar els canals que tenen al seu abast
en el nostre municipi i demanem a tota la ciutadania
que s'impliqui a la defensa dels drets i llibertats
de les persones LGTBI. Al cap i a la fi,
els drets del col·lectiu LGTBI són els drets de tothom,
com a drets humans que són.
I per això donem suport i fem pròpies les reivindicacions
que el Consell Nacional LGTBI fa públiques en el seu manifest.
El rebutge a la limitació de la llibertat que en el registre civil
encara impedeix el registre de les famílies homoparentals
o el canvi de nom de les persones trans,
que des de Catalunya es pugui gestionar el dret d'asil
i la protecció de manera especial d'aquelles persones LGTBI
que es troben en situacions vulnerables
i de les que no han pogut accedir a una regularització
de la seva situació legal.
En el camp de la salut, cal garantir el dret a la reproducció
assistida a dones lesbianes i als homes trans
i a la reducció de les llistes d'espera en aquest camp.
Continua la descentralització del servei de trànsit
que tenen les persones trans,
implementant la seva presència a totes les regions sanitàries
de Catalunya per facilitar els processos de transició arreu.
Millorar l'accés a la informació de les persones trans
i les persones LGTBI,
millorar l'accés a la informació de les persones sordes
LGTBI en igualtat de dret
de la resta de ciutadania,
la creació i administració d'esprays inclusius i segurs
per a les persones grans LGTBI
i o intergeneracional LGTBI,
residència, apartaments amb serveis, etc.
així com la formació de les persones
que treballin amb persones grans i dependents.
Tenim al present el món rural
on el nombre de persones del col·lectiu LGTBI
és menor i està més disaminat,
ajudant a disposar despais de trobada
i oferir serveis de suport al col·lectiu
i promoure activitats que ajudin a visualitzar-lo
des de l'administració de proximitat.
Per part de l'Ajuntament de Brera,
assumim el compromís de visibilitzar el 28 de juny
per casar-se i estimar com cadascú vulgui
amb tots els drets i tot l'orgull
i participar en la campanya Fem els cims dels drets LGTBI
proposada pel Consell Nacional LGTBI
penjant la bandera erisada i vestint dels colors
de l'art de Sant Martí els equipaments immobiliari urbà
mostrant el nostre suport i compromís
amb els drets del col·lectiu LGTBI.
A Brera tots i totes lluitem contra la LGTBI fòbia.
Si pel fet de ser lesbiana, gai, transsexual,
bisexual, transgènere o intersexual
pateixes situacions de violència verbal,
expressions vexatòries, accions d'aguillament,
rebuig o menyspreu públic, notori o explícit,
exclusió, discriminació o assatjament
en l'àmbit escolar o laboral o limitació d'accés
a espais públics o privats, denuncia.
Anem per internet al Servei de Dones i Igualtat
de l'Ajuntament de Brera, a la policia local de Brera
i a l'oficina d'atenció a la víctima de l'Observatori
contra l'homofòbia.
A Juntament de Brera, amb tu, per tu.