Abrera Informació, l'entrevista del dia amb Benavell Gómez.
Parlant amb la fotògrafa Judit Bitcarra, que ens parla de la seva exposició a l'orgull de l'absència,
que fins al 25 d'octubre es podrà visitar a la Casa de Cultura,
així com del col·loqui que protagonitzarà dissabte a partir de les 6 també a la Casa de Cultura.
Bona tarda, Judit.
Bona tarda.
En primer lloc, què podem veure en aquesta mostra fotogràfica que porta per títol L'orgull de l'absència?
Bé, primer de tot, un agraïment a la Casa de Cultura, suposo que proponcionat per l'Ajuntament d'Hebrera,
en aquests moments tan problemàtics que vivim políticament,
doncs és per una persona com jo, que en aquest cas ha fet a través d'un ofici de 40 i pico ja d'anys,
a través de la fotografia de retrat,
és una oportunitat que estaments culturals donin veu i llum,
sobretot a la mirada, amb la part de cultura artística,
que tot això s'està, totes les humanitats, tot el que és la part de la mirada artística i humana
que ens fa reflexionar, està molt deixat de cantó i s'ha d'agrair que hi hagi aquestes oportunitats de mostrar.
Com et deia, jo soc fotògrafa comercial de fa 41-42 anys
i arrel de la visita, el 2007, d'una clienta que havia retratat en tots els seus processos vitals,
des de l'embaràs, el seu primer fill, el fill adolescent,
un dia es va presentar sense ceies, amb el cap repat,
i em va demanar que li fes un reportatge amb el pit tallat, amb la seva mastectomia.
Llavors, ella ho tenia clar, ella no volia posar-se la pròtesis que no a l'hospital li posaven
i volia aprendre's a mirar amb aquest intercanvi, que era aquell tall en el pit,
o sigui, aquella extracció del pit, deixem-ho que ho digui així durament,
li representava com una oportunitat de poder viure.
Arrel d'això, ella va estar molt agraïda, evidentment es va emocionar,
com va veure el treball, vaig fer com si fos una clienta normal,
primer li vaig anar fent les fotografies vestida i a poc a poc es va despullar,
perquè el que es tractava no era de fer unes imatges conceptuals,
sinó de fer unes imatges maques, a través d'una mirada inclús atractiva i estètica,
però mostrant una realitat per molt dura que fos.
Què et va portar a captar totes aquestes imatges?
Els moments que vivim aquesta societat andrògina amb una mirada totalment masculina,
soc una feminista però que també reivindico la feminitat i l'autocrítica de nosaltres mateixes,
però està clar que la mirada masculina des de fa segles cosifica la dona
i només dona veu el llum, o sigui, inclús els artistes han representat la dona
des d'un punt de vista estètic perfecte.
Les dones no són perfectes, les dones envelleixen,
les dones tenen enfermedades i malgrat tot són fortes.
Per això la societat ho ha deixat d'esquena
i a la societat andrògina li ha anat més bé
donar aquesta imatge que les dones són febles,
que les dones són dèbils, i tot això ha estat al contrari.
Tots tenim referents de familiars
que durant la guerra o durant la seva existència han mostrat dones
que les dones sempre han sigut fortes.
Per tant, volia visualitzar una dona forta i que lluita.
En l'exposició es mostren imatges molt referents a la meva feina amb el retrat,
però després també hi ha imatges que mostren una dona forta,
inclús geganta, com una dona que vol lluitar malgrat aquest escapçament d'aquest pit,
que ja saps tu que la mirada masculina, la naturalesa ho ha fet.
En referència, és una part, potser és pitjor que et tallin una mà,
però el pit té un significat social i eròtic molt potent.
Però jo, al transcurs d'anar fent aquestes imatges,
quan vaig tenir l'oportunitat de retratar a les 15-20 dones que vaig retratar,
vaig anar veient que hi diuen que les dones lluitaven,
que les dones deixaven al cantó l'estètica el que representava,
el dolor també ha estat present i he hagut de ser empàtica,
i això el dolor és intransferible i costa moure i reinterpretar, ho he intentat,
però vaig intentar fer-ho, aquesta interpretació,
a través del meu ofici amb aquestes imatges,
per mostrar a unes dones maques, a unes dones lluitadores
i a unes dones, inclús dues d'elles, són mortes.
Com dèiem, dissabte a les 6 de la tarda a la Casa de Cultura d'Abrera
podrem gaudir d'un refrigeri col·loqui. En què consistirà?
Bé, jo no he estat formant part d'aquesta organització,
jo sé que a les 6 es farà, l'exposició ja està oberta,
no s'ha fet una inauguració, o sigui, quan fem el dissabte
ja ha estat una setmana que està oberta,
per tant, molt públic suposo que ja la pot haver vist,
i jo sé que tinc una intervenció de 6 a 7,
i després hi haurà una psico-còlega o una persona,
jo ho faré des del punt de vista artístic i humà,
i des de la meva experiència el que ha sigut a fer aquest treball,
i després, a partir de les 7, crec que hi ha la intervenció d'una persona,
doncs, bueno, una psicòloga...
I perquè considera que és important que hi hagi un dia
dedicat a la lluita contra el càncer de mama
i que es facin activitats com aquestes que s'han programat
durant aquests dies a Abrir-a?
Bé, sobretot per la prevenció.
Les enfermedats no les podem al·ludir,
el cos humà està condemnat, com deia en Freud,
a poder-se, i ens desfarem i ens tornarem pols.
Però cada vegada vivim més anys,
cada vegada hi ha més mitjans per fer un control,
i moltes d'aquestes vegades hi ha dones que són reàcies,
però és bo estar informat,
és bo que es dediquin, sobretot, diners a aquestes investigacions
per detectar-ho a temps.
Hi ha vegades parlant amb metges de Sant Pau,
no vull dir noms, però que fan conferències per tot el món,
a diferents països hi ha tipus determinats de càncer de pit,
i d'aquí a Catalunya, per exemple,
no sabem per què, si pel que mengem, pel que respirem,
que hi ha un índex molt gran.
Es tracta de conscienciar, de sensibilitzar-nos,
les dones amb una prevenció, els mitjans socials,
perquè aquests controls siguin realment efectius,
amb l'edat que tenen les dones que es puguin anar a fer,
per la detecció, i sobretot per la investigació en aquest camp
de per què es desenvolupa en tanta quantitat,
segons quines regions o països,
més uns càncers que uns altres.
Això també és interessant, que puguin haver-hi més investigacions.
Doncs, Judit Vidcarra, moltes gràcies per acompanyar-nos avui
a l'entrevista del dia.
Molt amable. Moltes gràcies a vosaltres. Fins dissabte.
D'altra banda, coincidint amb el Dia Mundial contra el Càncer de Mama,
des de l'Ajuntament d'Abrera es dona suport a una campanya
de perruqueries solidàries per promoure la donació de cabell
a través de l'associació Marinada.
Per això, avui ens acompanya la seva presidenta,
la Maria Angústia Esdorador. Bona tarda.
Hola, bona tarda.
En primer lloc, quin és l'objectiu d'aquesta campanya?
L'objectiu de la campanya és avastir el banc de perruques.
Nosaltres tenim un banc de perruques solidàries
que les deixem a totes les malaltes oncològiques de manera gratuïta.
Clar, n'hi ha en què les tornen i es poden ser tornades a deixar,
són aprofitables i n'hi ha en què no.
Per tant, s'ha de fer la renovació constant d'aquest banc de perruques.
Com es podrà identificar les perruqueries que s'hi adhereixin?
Amb un adhesiu de Marinada, un adhesiu que ja posa que aquesta perruqueria col·labora
amb Marinada, amb la recollida de cabell,
que ho posaran les perruqueries a la porta i serà la identificació que recullen cabell per Marinada.
I quines condicions ha de complir el servei de tall o tractament del cabell donat?
Les condicions són simples. És un cabell net, polit, sempre que no siguin rastes o cabell tenyit amb hena,
és aprofitable tot tipus de cabell.
I ha de tenir com a mínim 25 centímetres de llargada agafat amb una cua o amb una trena.
Quina és la importància de fer aquestes donacions de cabell?
És molt important. És molt important perquè, si no és a través d'aquestes recollides de cabell,
nosaltres no podem ampliar el banc de perruques,
perquè pensa que una perruca val a partir de 300 euros, aproximadament,
perquè són perruques maques.
I nosaltres som una associació molt petita, en fem moltes coses, però són petites.
Llavors, per poder continuar fent aquest servei de perruques solidàries gratuïtes,
necessitem cabell, cabell que ens canvien per perruques.
O sigui, nosaltres no ho fem amb les perruques, o sigui, amb el cabell perruques,
sinó que amb el cabell que rebem ens el canvien per perruques,
que són perruques aprofitables de mida,
perquè les perruques fetes a mida amb el cabell dels donants
serien mides estàndard i no li pots posar qualsevol cap.
I com gestiona l'associació Marinada les donacions que reben?
Les gestionem a través d'una perruqueria,
que també ens fa aquest servei solidari,
que és el que ens fa el canvi del cabell per perruques.
Nosaltres rebem el cabell i per cada quilo de cabell ens donen una perruca.
Llavors, si en tenim suficients perruques,
anem a guardar el cabell fins que tornem a necessitar perruques.
i l'anem tenint el cabell, diguem-ne, també fem com un banc de cabell
per poder després adquirir les perruques.
Doncs, Maria Angústia Esdorador, com deia,
en presidenta de l'associació Marinada,
moltes gràcies per acompanyar-nos avui a l'entrevista del dia.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per l'interès.
Moltes gràcies.
I, com sempre, recordeu que aquesta entrevista
ja la podeu tornar a sentir i descarregar la nostra programació a la carta
a radioabrera.cat
i també a la nostra aplicació gratuïta per a dispositius mòbils.