A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
A Ràdio Obrera, la finestra de la salut.
Hola, bona tarda, estimats estudiants de Ràdio Obrera.
Som els alumnes de 5a sede de l'Escola Francesc Plató i Sartí.
Us vull interpretar una història que hem estat treballant
aquestes últimes setmanes tots junts a l'escola.
Aquest relat té uns protagonistes un tant peculiar.
Unes fruites i verdures que veuen un seguit d'aventures en un jardí molt llunyà.
Però tot i això, ja veureu com s'assembla força a embolics que nosaltres mateixos podem viure.
El conte que us presentarem es titula La col de Brussel·les i la poció màgica.
Al llarg d'aquesta estona veureu com la col de Brussel·les vol ser com el senyor col,
però tots es riuen d'ella.
Es recorda del voler i la seva poció màgica.
Aquest li dona el veuratge i la col se'l veu.
Si voleu saber com continua aquesta història, estigueu atents.
Però abans de començar, m'agradaria presentar-vos els personatges.
El narrador serà el Roger, la col de Brussel·les el Aitor, el pèsol serà la Anna, la pastanava serà Endida,
la seva serà l'Antonio, el tomàquet serà l'Inès, el bruit serà la Brigit, el rava serà la Rocío,
el cogombre la vet, la patata la mía.
I que us està parlant, sóc el Luca.
Ah, i per cert, la Rocío serà qui us ajudarà a reflexionar i a extreure algunes conclusions un cop finalitzada aquesta narració.
Esperem que trobeu la història tan interessant com nosaltres.
La finestra de la salut.
La col de Brussel·les i la poció màgica.
La col de Brussel·les està amb els seus amics.
El senyor col és meravellós.
Un dia seré gran, forta i valenta com ell.
La seva i el tomàquet és clara d'anar a riure.
Has sentit això, Pastanaga? La Brussel·les vol ser com el senyor col.
Sí, sí. Últimament, la col de Brussel·les està una mica estranya.
No sé què li pot passar. Sempre es queixa que no vol que la tractin com una nena petita.
Però no passa res per ser petita.
És més, a mi m'agrada ser el més petitó del jardí.
No tenim tantes obligacions com els grans.
Tenim massa estona per jugar i riure.
I sempre anem ben acompanyats.
Mira, tomàquet! Què diu aquesta? Diu que vol ser com el senyor col.
Aquesta està ben tornada. Però què dius, nyicris? Tu no pots ser com el senyor col.
Va, deixeu-me tranquil·la.
Tranquil·la, amiga Brussel·les.
Sí, Brussel·les. No els hi facis cas. Només et volen provocar.
Aleshores, la col de Brussel·les recorda la poció màgica.
El bolet va dir que aprenent-la, un se sentia com volia.
Potser, quan l'aprengui, em sentiré gran, forta i valenta com el senyor col.
Jo puc ser com el senyor col, si vull.
Ja ho veureu.
Babau!
Babau!
Som miniatruïtes. No veurem res de nou.
Seguirem veient la mateixa miniatura de col de Brussel·les de sempre.
Ja, ja, ja, quin poc seny.
Llavors, Brussel·les se'n va amb el cor incongit a esperar el bolet al forat de la tanca.
Espera molta estona.
Just quan creu que el bolet ja no apareixerà, el bolet es presenta.
Bolet, tu m'ajudaràs.
Com?
Tothom diu que no puc ser gran, forta i valenta com el senyor col.
Dóna'm una mica de la teva poció màgica i ja veuran.
El bolet somriu i fica la mà al seu serró.
M'has de pagar. Dóna'm el teu barret.
Però tu no m'havies dit que calia pagar.
Cal pagar sempre. Dóna'm el teu barret.
Brussel·les dubta.
Desitja ser com el senyor col, però també li agrada molt el seu barret nou.
Finalment, a disgust, Brussel·les li dona el seu barret.
El bolet se'l posa al cap.
Aquí la tens.
Estàs segur que funciona?
No.
Per què dubtes de la meva poció?
Amb aquesta poció et sentiràs millor que ningú.
Cada cop que l'aprenguis, si deixis de fer-ho, tornaràs a ser petita, débil i sense valor.
El bolet somriu i desapareix amb el barret.
Brussel·les es queda molta estona demanant-se si s'ha de prendre la poció.
Què diria el senyor col, si ho sabés?
Però és massa tard.
Brussel·les ha donat el seu barret al bolet.
Brussel·les dubta un cop més i després pren la poció d'un sol cop,
tancant els ulls per no veure-ho.
Una mica més tard es troba amb els seus amics.
Ei, mireu, és la petita Brussel·les la que ve.
T'equivoques, jove.
Jo sóc el senyor col.
Però si ets Brussel·les, la nostra amiga.
Et conec des de fa força temps.
Fes-te arreglar les ulleres, jove.
Jo sóc el senyor col.
Si tu et saps el senyor col, jo que sóc el cogombra.
Què n'és de beneïta, aquesta Brussel·les?
I sense barret encara n'és més.
Ja, ja, ja, ja.
Tots els altres riuen.
La col de Brussel·les se'n va una mica més tard.
Brussel·les es troba amb el cogombra i el raba que maltracten la patata.
Atureu-vos.
Us proveixo que li feu mal a la patata.
El cogombra i el raba no poden creure el que senten.
Què dius?
Ni xacol.
Qui t'has pensat que ets?
Si no aixeques ni un pam de terra, et penses que ens fas una mica de por?
Si voleu barallar-vos, feu-ho amb algú de la vostra mida.
I ets tu aquesta de la nostra mida?
Però si ets un microbi esquifit.
El cogombra i el raba es peten de riure.
Vina, vina, si t'atreveixes, si ets tan petita, que amb 10 segons hauré acabat amb tu.
La patata sap que això no pot acabar bé i es fica en un forat tot cridant.
Salva't, salva't, Brussel·les.
Si patata t'ho ha amagat bé, que quan acabi amb la petita Brussel·les m'aniré per tu.
Vigila, cogombra.
Que no veus que s'ha pres la poció que li va comprar el bolet?
Ara és la més gran del jardí.
Brussel·les rep a les hores una violenta puntada de peu que la fa saltar pels aires.
Cau estrepitosament.
Quan la col de Brussel·les obre els ulls, veu la patata inclinada sobre ell d'ella.
També l'envolten el pèsol i la ceba.
Com et sents?
Crec que estic bé.
Has estat molt valenta.
Sí, has mostrat molt valor contra aquells dos sòmines.
Perdona perquè abans he estat cruel amb tu.
És que m'ha fet ràbia que et creguis millor per prendre una poció.
Has estat gràcies a la poció màgica.
I em sentia gran, forta i valenta com el senyor Colt.
Has estat valenta, però no has estat ni gran ni forta com el senyor Colt.
No havies canviat gens.
Aleshores, el bolet m'ha mentit.
La poció màgica no funciona i jo he perdut el meu barret.
No et cal ser gran i forta com el senyor Colt.
Jo et trobo molt bé tal com ets.
Sóc els meus amics.
Tu també!
La finestra de la salut.
Què us ha semblat el conte?
Les conclusions que ens volen ensenyar aquest conte són les següents.
És millor ser un mateix que una altra persona.
No t'has de creure tot el que et diguin.
A no ser que t'ho demostrin o sigui bo per nosaltres o els altres.
Cada cosa és especial.
Tots tenim coses bones.
No fa falta cap poció per demostrar el teu valor.
No ens hem de riure dels altres per molt diferents que siguem.
Esperem que us sigui agradat.
Fins aviat!
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut
A Ràdio Obrera
La finestra de la salut