A Abrera sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera sobre Patrimoni i Història d'Abrera
en col·laboració amb el Departament d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament.
Avui us oferim una nova edició de l'espai de col·laboració
amb el Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l'Ajuntament d'Abrera.
A Abrera sí que hi ha res que matem a Ràdio Abrera
cada segon dimecres de mes a les dues del migdia.
Per parlar dels diferents elements patrimonials d'Abrera
i per això ens acompanya, com sempre, el tècnic Gerard Videgany.
Bona tarda.
Hola, bona tarda.
Avui parlarem del barri del Rabato o del Rabató.
Abans de començar, com diem aquest barri?
A veure, en principi és el barri del Rabató,
però per aclamació popular gairebé es podria dir Rabató.
És a dir, hi ha una mica de dubte, després ho explicarem,
perquè hi ha dues versions.
En tot cas, diem els dos noms per començar.
El barri del Rabató i del Rabató.
Doncs quines són les principals dades que hem de conèixer d'aquest barri?
Avui tractem aquest element patrimonial, aquest gran element patrimonial,
que és tot un carrer sencer, en aquest cas el carrer del Rabató.
a Abrera, el nostre municipi, està aproximadament a uns 125 metres sobre el nivell del mar
i es va construir la dècada, va començar a construir-se a la dècada de 1830,
per tant, a primera meitat del segle XIX.
Actualment, encara podem veure moltes d'aquestes edificacions que hi ha.
I quan es va construir aquest històric barri abrerenc?
Doncs bé, això com dèiem, aquest barri que s'alomena Rabató o també Rabató,
com després explicarem, es va començar a construir, com deia, cap a aquest 1830,
banda i banda del que llavors era el camí RAL,
que amb el pas dels anys s'acabaria convertint en la carretera de Madrid-França,
és a dir, la Nacional 2, que actualment aquest trànsit, com bé sabem, passa per la 2,
fins a l'any 69, quan es va posar en funcionament la variant per treure la carretera del barri.
Aquest barri, el Rabató, era conegut pels seus hostals,
uns hostals que eren freqüentats a banda de celebritats, com les que citarem després,
també per professionals del transport, per traginers, viatges de comerç,
dirigències, camioners, segons l'època, doncs una cosa o l'altra,
i també els milers de viatgers que anaven cap a Montserrat
i que s'aturaven aquí a Abrera a esmorzar, a fer la parada abans de fer l'ascens cap al santuari.
Aquesta circumstància mantingut viu aquest nom del barri com un símbol d'Abrera
i com un símbol també d'accés a Montserrat, com dèiem.
És el símbol dels porrons, aquesta memòria sentimental que hi ha en molts catalans
perquè coneixen Abrera per aquests porrons.
Durant dècades parlar, de fet, del Rabató i parlar dels porrons i d'Abrera
gairebé volia dir el mateix.
De fet, el porró monumental de la rotonda que obrà pas al carrer
és, de fet, un homenatge a aquella època, oi?
Sí, sí, exactament. És un homenatge, a més, molt visible i molt reconeixible.
La pugeu d'aquest fenomen dels porrons,
que convivien a aquests tres hostals,
aquests tres hostals que tenien aquests porrons.
Els tres porrons era el que lluïa el títol de la casa fundadora,
podríem dir, perquè va ser el seu propietari, el seu fundador, en Joan Joera,
qui va posar en pràctica aquesta idea, no?
Aquesta idea de donar de beure de franc a tothom qui fos capaç d'alçar
aquests grans porrons que hi havia a l'entrada del restaurant.
Aquesta idea va tenir tant d'èxit, va ser tan celebrada,
que el restaurant veí, el de Cal Ginesta, va plantificar-hi dos porrons.
És a dir, ell en té un, nosaltres dos.
I amb aquesta provocació va ocasionar que en Joera acabés responent,
col·locant el tercer porró que acabaria donant la fama a aquest establiment,
als seus tres porrons,
i tenia fins i tot un eslògan publicitari,
que això es feia molt a l'època, tenien aquest eslògan que deia
«Ho diuen per tots els cantons, mongetes amb botifarra els tres porrons».
Això ja és gairebé llegendari.
I segurament els ullents també deuen recordar un altre establiment,
el dels quatre porrons.
Efectivament, aquí també s'hi van posar en quatre.
Va ser l'any 1953, quan en Cal Simón s'hi va obrir aquest restaurant,
el dels quatre porrons.
Encara podem veure, de fet, amb unes rejoles a la façana,
on estava ubicat aquest restaurant.
I va ser, de fet, el darrer a desaparèixer d'aquesta tradició,
que va durar durant moltes dècades.
El cert és que aquests establiments van donar al barri,
al rabat, una personalitat pròpia.
I també un cert aire cosmopolita,
perquè, clar, imagineu, en aquella època,
molta gent suposo que ho deu recordar,
els veïns veien passar per allà moltes cares conegudes,
perquè era com tradició fer parar d'aquí,
polítics, futbolistes, cantants de la nova cançó,
coplatistes, és a dir, totes les celebrities estaven a tocar de casa.
Però bé, el dia a dia era més prosaic.
El barri del Rabato, també, com gran part d'Abrera,
era un barri poblat per pagesos exclusivament.
És a dir, a la seva fundació hi havia moltes cases de pagès,
moltes de les calds avui encara es poden veure,
més o menys reformades,
encara podem veure com es conserven,
i estaven totes equipades, o la gran majoria,
en petits cellers.
En aquests cellers es vinificava el raïm,
que estava acollit aquí al terme municipal,
i que majoritàriament es venia en tavernes de Barcelona.
És a dir, que hem de pensar que en aquella època
bona part de les tavernes de la ciutat contal
bevien aquest vi d'Abrera.
L'única casa que encara avui actualment manté aquesta activitat,
aquesta tradició,
i que conserva, de fet, l'estructura original i la façana
i tot el que comporta aquestes cases de pagès
que vinificaven,
és la de Cal Garrigosa,
molt coneguda aquí al nostre municipi,
el número 70.
Les imatges de la primera meitat del segle XX,
que conservem aquí també a l'arxiu històric de l'Ajuntament,
ens ofereixen aquesta estampa idíl·lica del barri,
aquest oasi,
on també en aquella època, a principis de segle,
hi havia hagut la caserna dels Mossos d'Esquadra
durant la República,
i també hi havia algunes cases més senyorials,
un parell de torres,
com si fossin cases d'estiuets.
una era la del Linze,
que era anomenada així perquè els seus propietaris
també eren propietaris d'una fonda,
que es deia El Linze,
que estava al carrer Tallers, a Barcelona,
encara existeix,
i l'altra casa així més senyorial era una caseta modernista
que havia allotjat a una clínica,
la clínica del doctor Paulís,
que durant la guerra també va ser seu del comitè revolucionari.
Aquesta casa es va ensorrar
i avui en aquell solar s'hi alça el bloc que hi ha a l'esquerra,
a l'entrada del carrer del Rabato.
I quan va perdre el Rabato,
el caràcter eminentment agrícola?
Bé, l'economia del barri
va començar a canviar a mitjana del segle XX,
de fet, com a tot Abrera.
Als baixos del número 16
s'hi va obrir la primera fàbrica,
com a tal, fàbrica aquí a Abrera,
dedicada en aquell cas a la producció de sacs de paper.
Però si hi ha una empresa que va marcar la història d'aquest carrer
i per tot aquest barri,
va ser l'escorxador Porlom,
la Porlom, com era coneguda.
Va arribar aquí a Abrera l'any 1966
i estava concebuda a imatge semblant-se
dels grans escorxadors americans de l'època,
aquests edificis alts de moltes plantes
que es veien des de molt lluny.
Amb la seva posada en marxa,
aquesta població, la nostra població d'Abrera,
va triplicar en pocs anys també
i després, evidentment, van anar venint altres empreses.
Aquest descomunal assecador de pernils
que feia 30 metres d'alçada, imaginem-nos,
la gent que no l'ha pogut veure,
tenia aquest logotip gegant de l'empresa
i també hi havia el seu lema, com hem dit abans,
amb en Joera, doncs en aquest cas era
Porlom comeme,
i estava pintat allà mateix a l'edifici,
i va presidir l'entrada del poble ben bé
fins a principis del nostre segle, del segle XXI,
fins al 15 de febrer, de fet, del 2003,
quan aquest edifici va ser enderrocat
i ho va fer de manera espectacular
perquè va ser volat amb explosius
i suposo que molts dels oients
que ara estan escoltant la secció
hi van ser presents i recorden aquell dia
perquè va ser un esdeveniment històric
del nostre municipi.
i molts curiosos s'hi van apropar
per veure com s'enderrocava la Porlom,
la célebre Porlom.
Aquell solar, de fet,
avui ja no és un solar,
avui l'ocupa un barri nou
que popularment es coneix com els pisos de la Porlom
i que està ubicat darrere del que és
el carrer històric del Rabat,
un espai que disposa d'equipaments
com un parc pel lleure
i un centre cultural, també,
el centre polivalent.
Amb la variant d'aquesta carretera general
per la 2,
doncs, evidentment,
el trànsit va reduir dràsticament
com ara passarà en Vallirana,
per exemple,
que sortia fa poc a les notícies
i la vida va canviar per complet.
Va originar canvis,
més tranquil·litat, evidentment,
pels veïns,
però també va ocasionar
la decadència d'aquests antics restaurants
dels Porrons.
Parlàvem al començament del nom del barri.
D'on ve el nom de Rabató?
Aquí és on hi ha el tema.
Aquí és on hi ha el tema.
El nom del barri,
el Rabató,
sol despertar curiositat.
Per ser que hi ha Rabatós
en altres municipis
dels països catalans.
El Rabató, doncs,
vol dir moltes coses.
En teoria,
després explicarem
quina és la teoria més
literal del PERMA.
En aquest cas,
aquí tenim una llegenda,
una llegenda, doncs,
que ens relaciona el Rabató
amb un bandoler.
Suposo que molta gent
deu saber aquesta història.
Un bandoler anomenat Rabató
que, com està documentat,
va ser conegut
per cometre un assassinat,
concretament un assassinat
d'una noia esparragarina
l'any 1788
i que va ser executat
a Barcelona
el 1791.
Diuen que d'aquest bandoler,
del Rabató,
d'aquest assassí,
en aquest cas,
doncs,
durant un temps
el seu cap
va estar exposat
dins d'una gàbia
i es va exhibir
penjat en una olivera
a l'antiga vinya
de Canestruc,
l'esparraguera,
que és l'imítrofa
amb el torrent de Magarola
i amb Abrera.
A partir de llavors,
aquest lloc,
el barri,
l'antic carrer
o aquesta zona,
hauria après el nom
del cap del Rabató
o directament del Rabató.
I amb els anys,
a mesura d'anar-ho,
demanar-ho dient
i d'anar-ho parlant,
s'hauria simplificat
i hauria agafat
la forma de Rabató.
No sabem ben bé
per què,
com es pronuncia
i com és oficial
o extraoficial avui.
Uns origis
una mica macabres.
Sí, sí,
realment una mica macabra
tenir el nom
d'un assassí
o d'un bandoler,
en aquest cas.
També hi ha
una altra teoria,
per tant,
no sabem ben bé
quina de les dues
pot ser
o si són les dues.
Hi ha una teoria
menys cruenta
que vincula
aquest nom del Rabató
amb la paraula
àrab
Rabita o Ribat,
que potser això
ens enllaçaria més
amb aquesta relació
amb altres llocs
dels països catalans
on hi ha
la paraula Rabató.
Això ens indica
la presència
d'una petita fortalesa
de frontera musulmana.
Això era
una Rabita,
un Ribat.
En aquest cas,
aquest origen
seria compartit,
com deia,
per exemple,
a Subirats,
al Penedès,
hi ha un Rabató,
hi ha nuclis
denominats
Ràpita,
també.
Pensem,
doncs,
al Penedès,
a la Noguera,
al Montsià,
arreu del País Valencià,
a Sant Carles de la Ràpita,
de fet,
també tindria
aquest origen.
No seria cap cosa estranya
i més pensant
en la situació
que té el nostre municipi
de Berera.
Pensem que,
en època medieval,
aquesta banda
on estem ara
del riu Llobregat,
és a dir,
la banda sud,
era una zona musulmana,
després es va denominar
Catalunya Nova
i a l'altra banda
del riu,
on ara quedaria
Can Vilalba,
per entendre'ns,
era la Catalunya Vella.
Per tant,
havia de ser defensada
per aquests castells
de frontera
a banda i banda
del riu.
Tindríem el castell
de Voltrera
i tindríem,
doncs,
si pensem
Tiranavall,
Papiol,
si anem amunt,
doncs,
tindríem el castell
d'Esparreguera.
Aquí a Berera,
doncs,
estàvem a la frontera
i, per tant,
tindria sentit
tenir un petit destacament
musulmà.
En aquest cas,
el castell,
si volem aprofundir més
en la història
del castell,
recordem que hi ha
una altra secció
d'aquest capítol,
diguem,
d'història
a Ràdio Obrera
que parlem concretament
del castell
de Voltrera.
I,
per finalitzar,
com sempre,
alguna curiositat
que podem explicar
del barri del Rabato?
Sí,
el barri del Rabato
té molta història,
com deia,
té molta literatura
i també,
doncs,
aquest component
així,
curiós
en el sentit
que hi va passar
molta gent.
S'hi podria
rodar una pel·lícula
gairebé
per explicar
tots els personatges
que hi van fer
parada i fonda,
com es deia
i com li va bé
el nom.
Això ho té
molt ben documentat
i molt ben estudiat
en Josep Socarrats,
fill del Rabato,
precisament.
I bé,
ell explica
que en aquest carrer
s'hi van entaular,
entre d'altres,
personalitats
com el doctor
Alexander Fleming,
és a dir,
tota una eminència,
l'actor
Errol Flynn,
el rei Hassan II
del Marroc,
també personatges
de la monarquia
i que en aquell cas
encara era príncep ell,
però era família
reial,
i una llista
llarguíssima
de celebritats
de Catalunya,
d'arreu d'Espanya,
que van acudir
aquí al famosíssim
restaurant,
en aquest cas
dels Tres Porrons.
Recordem,
doncs,
aquest restaurant
dels Tres Porrons
que va ser el nom
que va popularitzar
a la fonda
d'aquesta família,
de la família
Juera,
en aquest cas
inaugurat
el 1840,
l'actual número 74
del carrer
del Rabató,
i que va romandre
oberta
fins a l'any 2002.
Doncs,
per acabar
la propera edició
de l'Abrera
Sí que hi ha res,
que s'emetrà
el dimecres 11 de desembre,
de què parlarem?
Doncs bé,
acabarem l'any
amb un altre
element patrimonial
gran,
podríem dir,
o extens,
és també un altre
barri,
en aquest cas
ens centrarem
en Santa Maria
de Vilalba,
que és un barri
conegut popularment
com el Suro,
i antigament
també va ser
una parròquia,
un poble petit.
Doncs,
restem a l'espera
de conèixer
més detalls
d'aquest barri,
nosaltres avui
agraïm la seva
col·laboració
al tècnic
de Patrimoni Cultural
i Memòria Històrica,
Gerard Videgai,
moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres,
fins la propera.
I recordeu,
com sempre,
que aquest espai
ja el podeu tornar a sentir
descarregar
la nostra programació
a la carta
a radiobrera.cat
i a l'aplicació gratuïta
de Ràdio Abrera
i també al web municipal
aabrera.cat
a la secció
de Patrimoni
on hi trobareu
tots els programes
dedicats
als diferents elements
patrimonials.
A Abrera
sí que hi ha res.
L'espai de Ràdio Abrera
sobre Patrimoni
i Història d'Abrera
en col·laboració
amb el Departament
d'Acció Cultural
i Patrimoni
de l'Ajuntament.
Serveis informatius
de Ràdio Abrera.